divendres, 30 d’abril del 2010

solidaritat vol dir compartir, l'egoïsme és el problema

"la tasa de paro supera el 20%, hay 4,6 millones de desempleados y 1,3 millones de familias con todos sus miembros en paro.- En un año se han destruido 602.000 empleos"

Què fer davant d'esta situació? Parlem-ne als bars, a les places, a les sobretaules en la família... però no diguem lo que sentim dir (que la culpa és de tal, que s'acabara a dosmil cual...), diguem lo que sentim al cor: que estem preocupats per si mos passa a natros, si ja mos està passant diguem que no sabem com sortir-nos-en... aquest és el primer pas per tindre idees, buscar-les i no omplir-mos lo cap de suposicions i frases fetes, que pareixem robots programats per repetir loque mos manen!

Siguem pràctics, busquem solucions reals i duradores: donar una paga de 400€ soluciona alguna cosa? Si hi ha un 80% de gent amb faena, si hi ha gent que viu sobrada (los directius de les empreses -en crisi- de l'IBEX35 guanyen 6000€ cada dia), lo més fàcil no és repartir? Repartir la faena, repartir més equitativament les rendes, repartir millor el temps lliure... Firmo ara mateix treballar 6 hores al dia, posar límits als sous amb uns màxims i mínims moralment adequats i poder-me dedicar més temps a gaudir de la llibertad i de la companyia de la gent que estimo.

Mentre no compartim, mentre ens quedem satisfets que sigue el veí qui no té feina o qui no té un sou digne, qualsevol dia ens pot arribar el torn, i llavors demanarem que canviïn les coses. La crisi no és causada per l'egoïsme d'uns pocs banquers sense escrúpols, la crisi és perquè tots i totes tenim a dins els mateixos valors i els mateixos pocs escrúpols que aquests directius i dirigents.

Acabar amb el capitalisme que ens oprimeix des de dins nostre mateix, passa per rebel·lar-nos contra la nostra pròpia manera de fer les coses i compartir de debó.