dijous, 27 de març del 2008

Un altre govern transvasista... qui mos defensa?

Plataforma en Defensa de l’Ebre

Per una Nova Cultura de l’Aigua, No als transvasaments ,

El govern català està aprofitant l’actual situació de sequera per impulsar els transvasaments i les interconnexions de xarxes que fins fa poc assegurava que amb la “nova” gestió de l’aigua mai es farien.

Ens ha sorprès que a tres setmanes de la finalització de la campanya electoral, on tots els partits catalans, menys el PP, s’han passejat per les Terres de l’Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el govern català es presenti el transvasament del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona .

Això, juntament amb la interconnexió de xarxes, la prolongació del minitransvasament de Tarragona i els canals Segarra-Garrigues i el Xerta- Castelló són obres ja previstes i/o proposades pels anteriors governs de CiU i PP i àmpliament rebutjades per la societat ebrenca , ja que de fer-se suposaria la liquidació del Riu i acceleraria la desaparició del Delta de l’Ebre.

Per tant, l’actual govern està executant, i amb prepotència, el que quan estava a l’oposició “s’oposava fèrriament”. Tristament, es confirma l’acudit tòpic sobre l’ètica de determinades formes de fer política.

El transvasament del Segre afecta greument a la qüal.litat i la quantitat de les aigües necessàries per a mantenir el bon estat del tram final de l’Ebre i el Delta, profunditza el desequilibri territorial i no te cap utilitat ni eficàcia real per a pal·liar la situació actual.

El govern català no està gestionant la sequera amb honestedat: el mateix dia que anuncia el transvasament del Segre/Ebre, aprova el desenvolupament de nous regadius. Això, és una gran contradicció que fa molt poc creïble la “bona “ intenció del nostre govern al qual declarem transvasista.

Per tant la Plataforma en Defensa de l’Ebre denunciem que aquesta política de transvasaments, canals i interconnexions de xarxes no te res que veure amb l’actual sequera i suposa una confrontació amb la gent de les Terres de l’Ebre que estimem i defensem la necessitat de mantenir uns rius vius i nets lluny de les especulacions i mercantilismes a les quals s’ha plegat l’actual govern

Demanem a la població de Catalunya l’ajut necessari per a evitar, una vegada mes, que per afavorir grans interessos financers i politics es sacrifiqui una part del territori, que encara que estigui menys desenvolupada, també forma part d’aquest gran país que s’anomena Catalunya.

I a la gent de l’Ebre li diem que ara és l’hora d’aturar la segona onada transvasista.

El mercat

Si el mercat ha sigut lliure per beneficiar-se tant com ha volgut a costa del que ha volgut, que ara sigui lliure també de caure per manca de previsió. Res d'ajudar amb diners públics les empreses que s'enfonsen o mos afonarem totes... o potser ja va bé que s'enfonsen també los estats? Potser mos toca patir una mica a les famílies però mensy si mos organitzem i mos preparem bé.
Salut i força!!

dijous, 13 de març del 2008

16000000000

Algú és capaç de llegir este número? Si es pot, algú és capaç de visualitzar-lo en monedes o bitllets? Què deu voler dir, a què fa referència?

No sé si dir-ho, me fa tanta pena, me dona tanta tristesa de la humanitat... d'una part només, això ho tinc clar, perquè sempre que em cal, puc aixecar la vista i m'arriba la llum a la cara, m'arriba de persones que tenen la visió clara de les coses i que a més la posem en pràctica.

Ho dic, i després insultaré, si no ho vols llegir pares quan vulgues... És la despesa mensual dels EEUU a l'Iraq (en la guerra no en la reconstrucció). Fills de la gran cagada de l'educació capitalista!!! d'ombra allargada i de passa diminuta...

Comencem per denunciar-ho (ara ha sortit un llibre: La guerra dels 3 bilions... 3.000.000.000.000... de dolars, que és el que s'han gastat des dels seus inicis quan el pressupost previst era només de 50 milions; 3 bilions és l'equivalent a la sisena part de les pensions als EEUU durant 50 anys, o sigui les pensions de 300 anys que són molts, tants com l'ocupació forçada per la força del nostre país).

Continuem per no contribuir-hi: objecció fiscal a la despesa militar, no gastar amb empreses col·laboradores amb la guerra o amb els seus promotors... S'accepten més propostes.

I finalment, construim al nostre dia a dia, al nostre voltant, un món de pau total, i escampem-lo. Aquí no hi ha propostes, queda a la lliure decisió de cada comunitat.

dilluns, 10 de març del 2008

Una mica de propaganda per l'educació, que falta li fa

El popular juez de menores de Granada, Emilio Calatayud, conocido por sus sentencias educativas y orientadoras, ha publicado un libro 'Reflexiones de un juez de menores' (editorial Dauro) en el que inserta un 'Decálogo para formar un delincuente'. Es muy interesante, y dice así:
1: Comience desde la infancia dando a su hijo todo lo que pida. Así crecerá convencido de que el mundo entero le pertenece.
2: No se preocupe por su educación ética o espiritual. Espere a que alcance la mayoría de edad para que pueda decidir libremente.
3: Cuando diga palabrotas, ríaselas. Esto lo animará a hacer cosas más graciosas
4: No le regañe ni le diga que está mal algo de lo que hace. Podría crearle complejos de culpabilidad.
5: Recoja todo lo que él deja tirado: libros, zapatos, ropa, juguetes. Así se acostumbrará a cargar la responsabilidad sobre los demás.
6: Déjele leer todo lo que caiga en sus manos. Cuide de que sus platos, cubiertos y vasos estén esterilizados, pero no de que su mente se llene de basura.
7: Riña a menudo con su cónyuge en presencia del niño, así a él no le dolerá demasiado el día en que la familia, quizá por su propia conducta, quede destrozada para siempre.
8: Dele todo el dinero que quiera gastar. No vaya a sospechar que para disponer del mismo es necesario trabajar.
9: Satisfaga todos sus deseos, apetitos, comodidades y placeres. El sacrificio y la austeridad podrían producirle frustraciones.
10: Póngase de su parte en cualquier conflicto que tenga con sus profesores y vecinos. Piense que todos ellos tienen prejuicios contra su hijo y que de verdad quieren fastidiarlo.