dimecres, 17 d’octubre de 2007

tecnologia vs acció ciutadana

En una nova mostra d'erudició, Joan Barril, ha posat llum sobre la nostra freda realitat.
Ens fa vore com quan fem un judici de valor, buscant les causes de l'èxit o de les desgràcies, no som objectius, això ja estava clar... Quan busquem l'origen podem triar: ha sortit de natros o ens ha vingut de fora, ho podem controlar o no ho podem controlar (aprovo perquè estudio, aprovo perquè tinc sort, m'aproven perquè els caic bé, m'han aprovat perquè el professor no ha vingut) i les conseqüències per a futurs actes, com els afrontarem, no seran les mateixes (augmentant o anulant l'autoconfiança entre altres trets determinants).
Diuen al Cafè de la república que hi ha un discurs clar: Quan hi ha un avenç, un èxit, és gràcies a: la tecnologia!... quan alguna cosa no va bé és per culpa de: actes humans individuals"
Un exemple d'avenç gràcies a la tecnologia no caldria posar-lo: en medicina, en comunicació, en eines de treball... La gent no te res a vore.
Posaré un exemple i no m'arrugo del cas contrari, allò que no va bé: los accidents de trànsit son perquè s'ha begut, perquè es corre massa, per despistes, per son, perquè no s'ha senyalitzat bé o s'he fet malament la carretera... en % diversos que ronden com a molt el 30%. La teconologia no te res a vore! Segur? El 100% dels casos en que hi ha accidents de trànsit hi ha vehicle (màquina tecnològica, segura i necessària). Però clar, no renunciarem al nostre mitjà de transport bàsic que mos dona la vida (podem anar a treballar, de viatge, de visita... quan abans que n'hi haguessen no es podia fer)
Si canviessem lo foco canviaríem la realitat.