dijous, 27 de setembre de 2007

repsol i un riuet petitet i amagadet

REPSOL te un paper, (entre molts altres). Este paper te unes paraules i unes signatures. Les paraules diuen que es propietari d'una presa i les signatures li donen valor legal perquè hi havia altres papers que, també signats, donaven poder de dir-ho a les persones que signaven.

Ser propietari d'una presa vol dir puguer controlar i fer ús (econòmic) de l'aigua que s'acumule. I no hi ha cap paper que pose límits a este aprofitament i per tant com més aigua acumulen més beneficis ne treuen.

I ara venen una gent, la signatura dels quals apenes val per res, que'ls demanen que solten una mica d'aigua, que lo riu baixe, lo mínim per permetre-li ser una llar per als éssers vius que sempre hi han viscut, regar los horts que estan desapareixent (per falta de pagesos que no de terres), i portar nutrients als peixets del mar, que després mos minjarem.

Estem parlant del riu Gaià, al camp de Tarragona, i de la gent de Salvem el Gaià, que no volen que se recupere lo riu en aigua del riu Ebre... i altres coses que podeu trobar a http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=index&catid=&topic=101

dimarts, 25 de setembre de 2007

secrets del poder o... com assessorar sincerament i que se n'entere la gent

Publicava El País un REPORTAJE titulat:
Los consejos fatales de un vicepresidente
Dimite en Costa Rica el 'número dos' de Óscar Arias, tras difundirse un mensaje en el que recomendaba una campaña del miedo a favor del TLC para el referéndum del 7 de octubre
ÁLVARO MURILLO - San José - 24/09/2007

Pensant que es tracta de Costa Rica, un pais per a mi model per no tenir exèrcit, si me poso a pensar en los missatges que deuen correr per moncloa, se'm posen los pèls de punta.

Què s'amaga sota les paraules i los projectes de govern? Pur màrketing per: 1r aconseguir vots i 2n aconseguir beneficis per als propis (un mateix, amics, familiars, socis...)

I és que això del lliure comerç fa perdre lo coneixement i la mesura al més pintat; i darrere un referèndum, que en principi és un aconteixement de lliure decisió, de participació democràtica, lo normal és que des dels alts estaments se plantegen "influir" per aconseguir lo resultat favorable als seus interessos.

En concret lo que proposava no era res estrany: "se descubrió un memorándum en el que recomendaba a Arias el uso del miedo en la propaganda a favor del sí y la siembra de cizaña entre los líderes opositores al tratado, al vincularlos con los Gobiernos izquierdistas"; "También planteaba recortar el presupuesto de las alcaldías que no se comprometieran a hacer campaña a favor del TLC, además de organizar actividades propagandísticas sobre los controles impuestos por el Tribunal Supremo de Elecciones (TSE) para la febril campaña de cara a la primera consulta popular en la historia de este país centroamericano, caracterizado por la solidez de su democracia". Són mesures comuns i molt exteses; hi ha qui hauria de dimitir cada dia al nostre estat presó.

Ai, quins records: si entrem o no a la OTAN, si acceptem l'euro, la constitució europea, l'estatut d'autonomia... a tot diem que si natros i després resulta que ... bé, valoreu vatros mateixos.

contenció, plis



Davant les protestes exquisitament pacífiques de la població i dels monjos budistes enfront la dictadura militar de 40 anys a Myanmar, lo Secretari General de l'ONU (qui representa als representants dels ciutadans amb estats propis del planeta) va demanar contenció al govern (il·legítim). Què es veu vindre? que començaran a disparar contra la població? quin estadista que està fet! Alguns exemples hi ha a la història, i la psicologia dels governs autoritaris tendeix a esbarrar-se quan se veu amenaçat lo seu domini de la situació i la seua forma privilegiada de viure.
Però no es pot demanar contenció, quasibé que els estàs dient: mateu amb moderació, plis, o bé ofegeu-los però només fins que estiguen morats i no puguen caminar mai més a bon ritme... El que cal es demanar, exigir, posar mesures per a que retornin el govern al poble!

lo futur dels noningú (o sigui natros). Un escrit que m'ha arribat signat per Manolo Tomàs

Hola tothom,
pràcticament acabades les vacances oficials, la realitat s'imposa una vegada mes al nostre territori. Mentre nosaltres , saludablement, hem aturat la nostra activitat. Les pressions sobre sobre el Riu i el Territori s'han incrementat.
Mireu i sense entrar en valoracions : mes molins amb les seves línies d'evacuació, el cementiri nuclear, les avaries de les centrals nuclears d'Ascó I Vandellòs, la central de cicle combinat, la descontaminació de l'embassament de Flix , la secada de l'assut de Xerta/Tivenys per la central hidroelèctrica, la bombona de gas submergida d'Alcanar / Vinaròs... Tot plegat està sent una pluja d'interessos que està creant confusió entre la gent i molta dispersió entre els activistes cosa que pot generar frustració i desmobilització.
En la Defensa del Riu, la situació és d'una gravetat insultant :
La societat ebrenca està pràcticament desmobilitzada i la dinàmica de les institucions polítiques no sembla que ens vagi a ajudar gaire. O sigui , lo de sempre.
Els canals que portaran l'aigua a Marina d'Or ( Xerta/ Sagunt) i el que portarà l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona ( Segarra/Garrigues) s'estan licitant , i executant-se, amb molta rapidesa i tot que estan "projectats" com a "regadius" , encara s'ha de conèixer quins són aquests regants , que volen plantar i com ho pagaran. Mentre el govern català , ho tira endavant amb diner públic . Vegis per on quina generositat ,es regalen canals per a regar quan ningú pensa regar.
Avança el projecte de canal de l'Aldea/ Camarles que tampoc regarà gaire però juntament amb el reforçament del minitransvasament completarà "l'oferta d'aigua" als projectes urbanístics i energètics d'una part de la costa catalana.
Oh sorpresa! aquest estiu ,s'ha inaugurat el transvasament de l'Ebre a Cantabria . No havíem quedat que amb la modificació del PHN no hi haurien transvasaments?... Això si, diuen que serà reversible. No us sona aquesta cançó?.
El govern aragonès impulsa l'acabament dels embassaments que estan projectats en "el pacto del agua "d'Aragó i justifica la gran massa de regadius que van a fer per el cultius per a ...biodiesel. Tenien projectes de regadius però no sabien per a que. Ara ja tenen el motiu i segurament diran que el futur d'Aragó i bla , bla, bla passarà per "aprofitar" l'aigua de l'Ebre per a fer energia de "futur" subvencionada. Per no variar, suposo que aquestes infraestructures també seran "regalades".
I per acabar, la Confederació Hidrològica de l'Ebre, ha dit que el cabal mediambiental de l'Ebre aprovat en el PHN vigent , que es de 100 m3/s, una part molt important de l'any no circula pel Riu.
Total els treballs aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat tenen un futur molt gloriós ...en una paperera de la Confederació o del Ministerio. No hi haurà cabal mediambiental que asseguri el bon estat i la autoregulació del tram final del Riu . La liquidació de l'Ebre català serà imparable , el futur del Delta i del Territori en el que habitem,està cantat. Per tant ,el repte que tenim la gent de la PDE és molt gran i complicat.
La meva conclusió és molt clara , ens estan enganyant. La gent de les Terres de l'Ebre hem de tornar-los a plantar cara. Sense complexos , sense servituds , amb dignitat .
Lo Riu és vida
Per una Nova Cultura de l'Aigua
No als transvasaments
Manolo Tomàs

dijous, 6 de setembre de 2007

és que jo me pensava que...

Havia sentit a dir que la borsa era un joc amb riscos, en què podies guanyar molts diners o en podies perdre.

Havia sentit a dir que un banc o caixa és un negoci privat, i com tot negoci pot tindre beneficis o pot tindre pèrdues...

Pos ara resulta que no: si la borsa es despenja o si los bancs van cap a la "bancarota" es posen diners de tots i totes (los que paguem impostos) per evitar-ho.

Com se diu este joc? Lliure mercat o també conegut com a aquí paguen los de sempre i los de sempre s'omplin les butxaques, sense riscos!