divendres, 28 de novembre de 2008

Com actuar davant la crisi

Si ets ric: Stanley O'Neal, presidente de la ruinosa Merrill Lynch, carga a las cuentas de la empresa 357.000 dólares en 2007 en gastos de avión y coche para uso particular, antes de abandonar este octubre el barco con 161 millones de dólares más en su abultada cartera. Los máximos directivos de AIG celebran en un lujoso hotel de California el rescate del Tesoro estadounidense con una sesión de tratamientos y masajes de 400.000 euros a costa de los contribuyentes. Los ejecutivos de General Motors, Ford y Chrysler, al borde de la bancarrota, que acudien a la reunión en el Capitolio a solicitar ayudas en avión privado, en vez de en líneas comerciales.

Si no ets ric: rebel·lat contra les injustícies i l'opressió dels rics!!!

la frase del foro

4 HjorgeV ( http://hjorgev.wordpress.com ) - 28-11-2008 - 07:50:52h
Lujo nuestro que estás en los escaparates, qué adorado que es tu nombre. Venga a nosotros tu reino, hágase tu voluntad así en la crisis como en el suelo. Tu brillo fatuo de cada joya ahórralo hoy. Perdona nuestras deudas aunque los bancos no nos perdonen como deudores. ¿Para qué nos has dejado caer en la tentación? Líbranos de tu mal y desprecia el dinero. Amén.

dijous, 27 de novembre de 2008

la frase del foro

11 mil millones entre 300.000 trabajadores= 36.666 euros por trabajador. Esto sin contar materias primas, gastos, comisiones, mamoneo, etc...no se yo.

Com ve dixa entendre la frase, n'hi ha per a pagar íntegre los sous d'estos 300000 treballadors... així és fàcil crear llocs de treball (100% subvencionats!!!)... com sempre dic, pagant entre totes i tots. Una altra mostra de que això ja no s'aguanta ni en pinzes.

Salut, anarquia i ratafia!!

dilluns, 24 de novembre de 2008

l'ebre, un futur negre

Això és la història de mai acabar, a estes terres mentres quede una goteta d'aigua, sempre tindrem galifardeus que se la voldran emportar, mentres els nostres politiquillos locals, encara els faran reverències.
Trist destí el nostre!!!!
Una de les poques esperançes ha estat l'aplicació del cabal ambiental per al tram final del riu. Aquesta proposta de cabals es va fer fa any i mig. En teoria s'havia d'incorporar al Pla de Conca que s'esta redactant. Aquest estiu ja es va fer ben manifest en els documents del Pla de conca que no el tenien en compte. Aquesta setmana amb les declaracions del segon de a bordo del ministeri d'agricultura (me nego a dir-li de mediambient) encara es fa mes que evident. Lo mes fort és que aquest senyor és un senyor d'estes terres, del Priorat mes concretament. Una vegada mes un de casa serà lo primer en pegar-mos la punyalada trapera.
Este senyor que diu que el cabal ambiental no es pot asumir, dia a dia signa noves concessions i nous regadius a la conca, i activa partides pressupostaries dels impostos de tots, per subvencionar nous regadius per guanyar vots. No tenen vergonya i encara tenen la barra de dir que els preocupa el delta per la seua "fragilitat", i una merda els preocupa el delta!!!!!!! Los preocupa la seua butxaca, tenir vots i poder aguantar uns quants anys mes a la poltrona,
Tan mateix no ens sorprenen gens aquestes declaracions ja que amb la desaparició del ministeri de mediambient amb el canvi de legislatura, estava clar que es tornaven a les poltiques trasvasistes com ja portaven dies insinuant des del ministeri d'agricultura el propi Puxeu i la ministra Espinosa
I mentres tant tenim el problema de Flix, on encara no hi ha cap indici de que començen a moure un dit per fer la planta de tractament de llots, la cinta transportadora que els ha de portar a l'abocador, ni cap feia d'impermeabilització a l'abocador, però si que tenen pressa per fer 12 pous a Vinallop per si hi ha problemes que la gent de TGN no tingue problemes d'aigua (als d'aquí que mos donen pel sac). Casualment els pous de Vinallop surten al mateix moment que es fa palès que el Poligon Catalunya Sud necessita aigua per ficar una mega industria. Casualitat?????
Mos diuen que som els del NO, que sempre protestem, però crec que els del NO són tota esta colla de politiquillos del territori que NO estan per la defensa del territori, NEGEN la evidència dels problemes i callen per a mantindre les poltrones,
SI a politics dignes, SI a unes terres que visquen en dignitat, SI a tindre futur al territori, SI a tindre un patrimoni natural, riu, delta, mar en condicions, SI a que baixe aigua i llims pels riu, SI a tindre un riu net i que els pescadors, pagesos, musclaires i ebrencs puguem viure en condicions dignes
podria continuar dient molts de SI's
susanna

acuerdo del G-7 para evitar la quiebra de bancos

... pero los demés podem caure tots i totes i no mouran ni un dit!!

http://www.elpais.com/articulo/economia/Objetivo/caiga/grande/elpepueco/20081124elpepieco_12/Tes

Com hem ajudat als bancs fins ara...

La nómina de entidades financieras que han necesitado intervenciones públicas para mantenerse en pie no para de aumentar desde que estalló la crisis de las hipotecas basura.

Northern Rock. En septiembre de 2007 el banco hipotecario británico tuvo que ser rescatado por el Banco de Inglaterra ante la falta de liquidez.

Bear Stearns. La Fed respaldó la compra de Bear Stearns por JPMorgan el 16 de marzo.

Lehman Brothers. El banco estadounidense quebró el 15 de septiembre al no recibir ayuda.

AIG. La Reserva Federal decidió el 16 de septiembre evitar la quiebra de la mayor aseguradora prestándole 60.049 millones de euros.

Fortis y Dexia. Los Gobiernos de Bélgica, Holanda y Luxemburgo se vieron obligados a fines de septiembre a nacionalizar el mayor grupo de banca y seguros belga, Fortis, con una aportación de 11.200 millones de euros. Pocos días después, el banco franco-belga Dexia fue rescatado.

Hypo Real State. El banco hipotecario alemán esquivó la bancarrota el 29 de septiembre al obtener una línea de crédito de 35.000 millones con el aval del Gobierno federal.

HBOS, RBS, Lloyd's. Londres puso 550.000 millones sobre la mesa para inyectar capital en los principales bancos británicos.

UBS. El Gobierno suizo apostó a mediados de octubre por adquirir 44.000 millones en activos al mayor banco del país.

ING. Holanda inyectó el 19 de octubre 10.000 millones para estabilizar la entidad bancaria.

divendres, 21 de novembre de 2008

Día Internacional en Defensa de la Soberanía Alimentaria

De vegades on menys t'esperes et trobes la info més interessatn i important... un parell de dades de les més importants a tindre en compte sobre la crisi des de la pàgina de la red de apoyo zapatista:

Adital -
La Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO) anunció que el número de personas que pasan hambre en el mundo subió de 850 millones para 925 millones este año. ¿El motivo? El aumento del precio de los alimentos. Y los más pobres son los más afectados por la crisis.

El precio de los principales granos, como el maíz, e arroz y la soja, duplicaron desde la zafra de 2006 hasta hoy.

El precio del frijol, este año, llegó a subir 168%. El Departamento Intersindical de Estadística y Estudios Socioeconómicos (Diesee) estima que la cesta básica cuesta 52,8% del salario mínimo. Y señala que los más pobres tuvieron que cortar alimentos básicos en casa, registrando una baja de 6% en las compras de alimentos.


11 de octubre de 2008

HSBC encabeza la lista de los bancos más valiosos del mundo según su capitalización bursátil (a 26-9-08). El Santander ocupa la octava posición y el BBVA la decimosexta.

Destacar que parlen de milers de milions, literal.

dijous, 20 de novembre de 2008

i més que mon faran mentre no los parem los peus...

Quince ejecutivos de Wall Street cobraron 100 millones cada uno en plena crisis
'The Wall Street Journnal' revela que cuatro de ellos dirigieron empresas que han acabado en bancarrota o se han hundido en Bolsa

http://www.elpais.com/articulo/economia/Quince/ejecutivos/Wall/Street/cobraron/millones/plena/crisis/elpepueco/20081120elpepueco_10/Tes

La frase del foro

Willy Baterola - 20-11-2008 - 19:15:12h

El problema no es la economía, el asunto es que no hay más INDIAS que conquistar. Así que ahora a arreglarse cada uno con sus calzones.

Hugo Valenzuela - 20-11-2008 - 19:59:27h

Todo esto es muy paradójico: 1) El gobierno recauda nuestros impuestos 2) Se los cede a los bancos 3) Para que éstos nos puedan hacer préstamos y que los usuarios vuelvan a tener credibilidad en el sistema 4) El interés de esos intereses (de ese dinero que sale de los bolsillos de cada uno de nosotros...) redunda en la riqueza de los bancos y banqueros 5) Estos bancos y banqueros son los mismos que han contribuido a hundir la economía y a los ciudadanos con las hipoteca subprime ... ¿Somos totalmente idiotas?

dimecres, 19 de novembre de 2008

Demana, si pots...

Lo president Montilla es va reunir primer que res en los banquers, aquells a qui de tant en tant los demana quartos per a la campanya i després li perdonen de tornar-los a canvi d'algun favor.
En segon lloc s'ha reunit en los empresaris, que també li hauran demanat ajuda: desregulació laboral, ajuts directes a les empreses, acceptar EROs, etc estes coses que sempre necessiten los empresaris (per a fer-se més rics a costelles dels i les treballadores)
Me pregunto qui serà el següent: els treballadors i treballadores? Potser les sindicats majoritaris i no prou propers... ja vorem...
I la gent, quan? Qui portarà la nostra veu al palau de la generalitat? Crec que haurem d'anar-hi sense que mos conviden i cridar molt què és el que volem que es faci

TV i educació dels fills

*MAIL OBERT DE VILAWEB*

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3068604


per *Carlota Franco*

*dilluns, 17 de novembre de 2008*

Immòbils i bocabadats

Porten bolquers, es mouen de quatre grapes o fent tentines i tot els crida l'atenció. Toquen, miren, i al·lucinen amb allò que tenen a l'abast. És clar, també el televisor, sobretot quan és engegat i en surten llums, colors, moviments i sons expressament concebuts per a hipnotitzar-los. Cada cop hi ha més oferta de programes i canals per a bebès, i cada cop hi deu haver menys infants que no mamin tv abans d'aprendre a parlar.

No hi ha estudis d'audiència de zero a quatre anys, de manera que ningú no sap del cert quanta tv o quins programes veuen els més menuts, llevat dels pares, mares, avis i cangurs de cada infant. Però el negoci deu ser força rendible, perquè des que a final dels anys noranta van arribar els Teletubbies , l'oferta de televisió per a bebès no ha parat de créixer. A més de sèries i productes d'èxit internacional com Maisy , Pingu , Baby Einstein , So Smart o Pocoyo , disponibles a botigues, biblioteques i YouTube, les televisions de pagament ens ofereixen almenys dos canals temàtics de televisió, BabyFirst , fet als Estats Units, i BabyTV, israelià. Durant les vint-i-quatre hores del dia, tots dos emeten programes pensats per a aquesta franja d'edat.

Els promotors de la televisió per a bebès no es cansen de temptar pares i mares repetint que hi col·laboren psicòlegs, pedagogs i educadors, i que potencien el desenvolupament i l'aprenentatge dels infants. Creient que són beneficiosos, o si més no innocus, esdevenen gairebé irresistibles. Un dia, només una estoneta. Els menuts romanen immòbils i bocabadats davant l'aparell. Sembla que la cosa els interessa. I els manté tranquils, quiets. Controlats. I llavors, un altre dia, tornem-hi.
Només una altra estoneta. Les primeres vegades els acompanyem. Però de mica en mica els deixem cada cop més temps sols davant la pantalla. I d'aquesta manera, amb una gran inconsciència, els comencem a enganxar a la televisió.

La preocupació pels efectes de la televisió en els infants no és nova. I és natural, tenint en compte que entre els quatre i els dotze anys passen més temps absorbint continguts televisius que no a l'escola, segons el Llibre blanc
sobre la influència dels mitjans audiovisuals del Consell de l'Audiovisual de Catalunya . Abunden els organismes i entitats que vetllen per la protecció dels drets dels menors d'edat, pel contingut, la qualitat i la quantitat de les produccions audiovisuals destinades a infants i joves; grups i professionals que estudien els trastorns derivats de la intensa i extensa exposició als mitjans; col·lectius que exploren i promouen estratègies per a treure'n suc educatiu... Tenim, entre alguns més, Teleespectadors Associats de Catalunya , AulaMèdia o l'Observatori Europeu de la Televisió Infantil , que encara no fa una setmana portà a terme, simultàniament i a la mateixa ciutat, les VIII Jornades, el XII Fòrum mundial de la televisió infantil i el XII Festival Internacional de TV de Barcelona. I segur que n'hi ha més.

No obstant això, fins ara no s'ha qüestionat la televisió per a bebès.
Potser perquè hi ha tantes assignatures pendents del nostre sector audiovisual infantil, aquest tema sembla secundari. Però des de fa uns quants mesos, els venedors de programes per a menors de tres anys tenen un país enemic: França. El Ministeri de Salut francès no creu que hi hagi programes que puguin ajudar a dormir els menors de tres anys, contribuir a enfortir els sentits, familiaritzar-los amb conceptes matemàtics, fomentar la sociabilització, potenciar la creativitat (sic!) o desenvolupar el llenguatge i el pensament, com assegura la web de BabyFirst. Ben a l'inrevés. En un comunicat , que devia desconcertar molta gent, va dictaminar que els programes de televisió específicament creats per als més petits no tenien cap efecte positiu sobre el desenvolupament psicomotriu i afectiu, va alertar dels riscos associats al consum d'imatges televisives i va desacreditar les empreses que pregonaven beneficis que ningú no havia pogut demostrar científicament. I aquest mes de novembre ha entrat en vigor una normativa
del Consell Superior de l'Audiovisual francès que prohibeix a les cadenes franceses 'd'editar, difondre o promoure programes anunciats com a específicament destinats a menors de tres anys', i obliga els canals de cable o de televisió digital a informar els abonats de manera llegidora i accessible que 'mirar la televisió pot frenar el desenvolupament d'infants més petits de tres anys, encara que siguin canals destinats a aquest públic', i que pot 'afavorir passivitat, endarreriment del llenguatge, excitació, alteracions del son i de la concentració i dependència de la pantalla'.

Als Estats Units, que és on fan més feina sobre la matèria, potser perquè el consum televisiu dels més joves causa estralls o perquè en són més conscients, l'Associació Americana de Pediatria recomana que els menors de dos anys no mirin la televisió i que es limiti a un màxim de dues hores diàries als més grans. I des de fa prop de deu anys, aquesta mateixa associació distribueix entre més de 60.000 metges un qüestionari per a confeccionar l'historial mediàtic dels infants. És un instrument per a identificar possibles causes de trastorns psicològics i de conducta que inclou preguntes com ara: 'El teu fill mira més de dues hores la televisió cada dia?' 'Té un aparell a la seva habitació?' 'Acostuma a menjar mentre mira la tv?' O 'Té malsons després de mirar films?' També es recullen dades sobre el consum de música, videojocs i internet.

I com els menuts, quan els endollem els dibuixos, nosaltres restem immòbils i bocabadats. Tard o d'hora haurem de reaccionar.

dilluns, 17 de novembre de 2008

crònica del 15N

Van ser 27 concentracions a municipis dels països catalans, que es van sumar a les fetes a altres països de tot el món coincidint amb la cimera dels caps d'estat dels països més rics del món.
Aquí a Tortosa l'acció va consistir en disfressar-nos de banquers i banqueres i demanar diners a la gent del carrer o que signessen més hipoteques, per seguir l'exemple dels governs i contribuir a que els bancs i caixes continuen fent el seu negoci. Per suposat que ningú va voler donar un cèntim! Després vam anar a encartellar entitats bancàries del centre.
Mentre Ells decideixen sobre les nostres vides, a porta tancada i amb tota la pompa que els faciliten els mitjans de desinformació de masses per parlar sense dir res, només que es proposen fer més de lo mateix, grups de persones a peu de carrer de moviments socials diversos proposen una altra manera de veure i afrontar la crisi, i son silenciats pels mitjans d'informació.
Hem pogut parlar en la gent i vore com no està d'acord amb que de seguida es troben feixos de diners per ajudar als rics mentre la gent segueix patint l'opressió que sempre ha patit i que anirà a més amb l'excusa de la crisi.
El 29N acció festiva manifesta a Barcelona!!!

diumenge, 16 de novembre de 2008

Què va passar lo 15N?

Es va refundar lo capitalisme a porta tancada?? No ho sabrem, encara... Lo que sabem és que se va silenciar la veu de la gent. Informa't a:

http://polaris.moviments.net:8000/fr/15n-explica-com-ha-anat-la-concentracio-cuenta-como-ha-ido-la-concentracion-explain-about-assemblies

I la gent deia coses tan simpàtiques i creatives com:

“Capitalismo, Game Over, Insert Coin?NO"
“Si no hay solución, habrá revolución”

dijous, 13 de novembre de 2008

semblava que tothom estés d'acord en regalar diners als bancs sense cap motiu, però...

Ei decreixentes,
LA SEVA CRISI QUE LA PAGUIN ELLS:
€LS RIC$, ELS BANC$ I LES MULTINACIONAL$

El dia 15 de novembre els dirigents dels països més rics (G-20) es reuneixen per decidir, un cop més, el futur de les nostres vides. Ja n'hi ha prou! L'única resposta per lluitar contra les seves agressions és la mobilització conjunta de la societat.
les nostres vides valen més que els seus diners!
accions i activitats arreu...
TORTOSA > 17:00h Plaça de l'Àngel
VINARÒS > 17:00h Plaça de l'Ajuntament
BARCELONA > 17:00h Plaça Catalunya
ELX > 17:00h Plaça de Baix
PALMA > 17:00h Plaça d'Espanya
...
http://www.moviments.net/xarxacontratancaments/crisis.htm
http://www.17-s.info/index.php
http://www.maulets.org/descarregues/crisis.pdf




Ens disfrassarem de banquers i anirem demanan diners per als bancs per superar la crisi per fer el mateix que fa nostre govern.
Qui vulgui venir, dissabte hem quedat a les 16h al Casal Panxampla per preparar-nos i a les 17:00 anar cap a la plaça de l'Àngel.
Vinga salut!

dimecres, 12 de novembre de 2008

xifres que maregen i escandaloses vergonyes

En pocas semanas, el intervencionismo estatal en los sueldos de los bancos rescatados se ha abierto paso en el debate. Alemania ha limitado los sueldos del máximo directivo de las empresas que necesiten dinero público a 500.000 euros anuales. Entre los bancos estatales que han acudido de momento al plan de rescate se encuentran el Hypo Real Estate y el Commerzbank. Sus consejeros delegados ganaron el pasado año 4,2 y 3,2 millones de euros, respectivamente. También pedirán capital bancos regionales como Bayerishe Landesbank, HSH Nordbank y West LB.

El Ejecutivo británico ha prohibido la paga variable para este ejercicio en los bancos que han sido objeto de rescate (Royal Bank of Scotland, HBOS y Lloyds). El pasado ejercicio los principales directivos de estos tres bancos ganaron de forma conjunta 8,5 millones de euros. Además, Gordon Brown ha eliminado los blindajes que obligaban a retribuir a los directivos incluso en caso de quiebra y ha establecido sistemas de remuneración basados en el largo plazo y ajustados por el riesgo que se asume.

En el caso de EE UU, el Tesoro ha decidido suprimir los paracaídas de oro (contratos blindados) de aquellas entidades salvadas con los impuestos de los ciudadanos. Asimismo, la Administración estadounidense ha decidido limitar a 500.000 dólares (390.000 euros) las deducciones fiscales a las que se pueden acoger los directivos de las entidades rescatadas y se desincentiva las estrategias de gestión a corto plazo. AIG es una de las empresas a las que afectarán estas restricciones. Su máximo ejecutivo abandonó la empresa el pasado mes de junio con una indemnización de 22 millones de dólares (17 millones de euros), y meses después la aseguradora tuvo que ser salvada de la quiebra.

En Holanda, donde ING ha recibido una inyección de 10.000 millones, el Gobierno tendrá voz y voto en todo lo referido a las retribuciones de los ejecutivos del banco. UBS, la entidad de Europa con mayores pérdidas por las hipotecas basura, ha decidido, después de recibir más de 45.000 millones de euros del Estado suizo, eliminar el bonus de 2008.

"Me parece lógico que en aquellas entidades que reciben fondos públicos el Gobierno pueda establecer topes a las remuneraciones, aunque muchos directivos que van a recibir las ayudas no deberían seguir en sus cargos", señala Aldo Olcese, miembro de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras. "Lo que me parece escandaloso es que se le exija a los Gobiernos transparencia a la hora de adjudicar los fondos. En un país democrático a las que hay que exigir transparencia cristalina acerca del uso que dan a las ayudas es a las compañías que las reciben", añade Olcese.

El intervencionismo político en los salarios, no es bien visto, sin embargo, por Blas Calzada, ex presidente de la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). "Algunos sueldos son una auténtica barbaridad. Sin embargo, los límites a las retribuciones deben marcarlos los accionistas. Los propietarios deben exigir cuentas sobre los riesgos que se están tomando y las recompensas de los directivos".

¿Y qué pasa con las remuneraciones de los ejecutivos españoles? Aquí no ha quebrado ninguna entidad. Sin embargo, el Gobierno ha creado un fondo para aliviar las necesidades de liquidez de bancos y cajas y en un solo año los accionistas han visto cómo se esfumaban 250.000 millones de su riqueza financiera (medida por la capitalización del Ibex 35). El vicepresidente segundo del Gobierno y ministro de Economía y Hacienda, Pedro Solbes, ha admitido que si el Ejecutivo entrara en el capital de alguna institución financiera, "lógicamente" debería poner ciertos límites a los sueldos de sus directivos. Solbes, no obstante, descarta que se vayan a tomar medidas de este tipo.

Para Eduardo Montes, ex vicepresidente mundial de Siemens y presidente del Club de Excelencia en Sostenibilidad, la situación en España no tiene nada que ver con la de Estados Unidos. "Aquí los sueldos están dentro de unos parámetros bastante acotados". José Medina, presidente de Ray & Berndtson, empresa especializada en la búsqueda y selección de directivos, reconoce que el caso español no es comparable al de Wall Street, pero advierte de que el sistema retributivo tampoco debe permanecer al margen de las críticas. "Aquí también se están cometiendo algunos excesos con las remuneraciones".

En 2007 el importe total agregado de los incentivos de los consejos de administración de las compañías del Ibex 35 ascendió a 271,8 millones de euros, según datos de la CNMV. La retribución media por consejero se sitúa en 542.000 euros anuales, un 55% más que en 2004 (en este periodo la inflación en España sólo ha subido un 14,5%). En el caso de la alta dirección del Ibex, la retribución media en 2007 fue de 669.000 euros, un 30% por encima que cuatro años antes. La crisis de este año no parece que vaya a pasar factura a los sueldos. Hasta junio, por ejemplo, los salarios de los directivos bancarios crecieron en tasa interanual un 54%.

La historia empresarial española tampoco está exenta de blindajes polémicos. En el pasado, Ángel Corcóstegui y José María Amusátegui (Banco Santander) cobraron 108 millones y 56 millones respectivamente; Meter Erskine (Telefónica) se embolsó más de 30 millones; Alfonso Cortina se fue de Repsol con una indemnización de casi 20 millones, y Manuel Pizarro (Endesa) recibió 12 millones. Y en el presente, el 74% de las empresas del Ibex tienen establecidas cláusulas de garantía o blindaje a favor de 283 miembros de la alta dirección. Sólo una de esas sociedades (Indra) declara en su Informe de Buen Gobierno que dichas cláusulas fueron sometidas a la aprobación de la junta general. En el resto de los casos el máximo órgano de representación de la empresa no ha podido dar su opinión sobre estos blindajes, ya que éstos han sido aprobados por el consejo de administración sin informar a la junta.

La crisis financiera, además de avivar la polémica sobre si el Gobierno debe inmiscuirse en los salarios, ha traído otra serie de debates en torno a la retribución de los directivos. Las críticas se centran en tres flancos. En primer lugar, se cuestiona si los sueldos de los últimos años se justifican por la creación de valor aportada, teniendo en cuenta el desplome bursátil. En segundo lugar, se denuncia que la forma elegida para fijar las retribuciones, con gran peso del bonus, habría incentivado a tomar más riesgos de los convenientes para lograr metas a corto plazo. La última crítica se plantea por los blindajes que gozan estos gestores, con independencia de la herencia que dejen.

"Algunos sueldos son una auténtica burrada. No responden a ninguna lógica económica ni empresarial. Las críticas están más que justificadas", señala Olcese. Richard Fuld, el presidente que ha llevado a la quiebra a Lehman Brothers, cobraba 13.000 euros a la hora. Además, cada directivo de Wall Street recibió el año pasado 275 veces más dinero que la retribución media de sus trabajadores (este ratio era de sólo 36 veces en 1976), según las cifras de The Institute for Policy Studies and United for a Fair Economy. Los empleados de los mayores cinco bancos de inversión de EE UU percibieron en 2007 39.000 millones en paga variable.

"El mercado es quien fija en función de la ley de oferta y demanda los salarios de los directivos. Eso sí, nunca se pueden pagar cantidades desorbitadas como se ha visto últimamente", indica Eduardo Montes. "Soy partidario del sistema de retribución basado en objetivos, porque es un mecanismo que ha ayudado a mejorar la productividad. Sin embargo, hay que repensar cuáles son los objetivos que hacen a un empleado merecedor de un bonus. Si lo único que se tiene en cuenta para determinar la paga variable son los resultados a corto plazo existirá siempre la tentación de asumir más riesgos de los aconsejables", añade Montes.

El corto plazo en las empresas no es conveniente y equivale a aquellos equipos de fútbol que juegan mirando al marcador o a los políticos que toman decisiones sólo en función de las encuestas, según José Medina. "Determinados sistemas de retribución son un desastre para las compañías, ya que priman un estilo de gestión inadecuado. La economía de mercado se compone de técnicas y sistemas que deben servir para generar riqueza, pero estos mecanismos no deben estar nunca por encima de los valores humanos", agrega este cazatalentos.

En el caso de muchos directivos su cuenta corriente parece que gana siempre. Gana si la empresa va bien porque su bonus se dispara. Y gana si la empresa va mal porque en caso de despido sus contratos incluyen cláusulas de blindaje que les garantizan un retiro de lujo. Ejemplos de estos paracaídas de oro son los de Stan O'Neal y Charles Prince, ex presidentes de Merrill Lynch y Citigroup, respectivamente. Ambos dejaron sus cargos a finales de 2007, cuando el virus de las hipotecas basura ya había empezado a carcomer el balance de las entidades, con finiquitos superiores a los 78 millones de euros.

"Aquel ejecutivo que deje a una empresa en la ruina no debe llevarse ni un euro", sentencia Blas Calzada. Esta idea es compartida por Eduardo Montes: "La empresa, cuando contrata a un directivo, debe valorar qué cláusulas puede aceptar y cuáles no. Si el despido se produce por un cambio de estrategia o por problemas personales, me parece lógico que se cobre una indemnización. Sin embargo, si la salida del ejecutivo se produce porque como consecuencia de sus errores la compañía está en crisis, el blindaje no tiene sentido". José Medina señala que el único blindaje aceptable consiste en garantizar al directivo un periodo de tiempo, entre seis meses y un año, "para que pueda buscarse otro trabajo".

dissabte, 8 de novembre de 2008

pensaments elevats... damunt de muntanyes d'ossos dels qui no han passat a la història

Que deuen creure's los governants de països i multinacionals? Que en les seues idees i los nostres diners arreglaran esta crisi? Això diuen que intenten, fins i tot asseguren que ho aconseguiran, units, ells.
No, no sria estrany que fossen sincers... pensen que en les seues idees, han d'aprofitar al màxim los nostres diners, sense que mon donem conte...

un lloc la mon

Un perro muerde a su dueño, i este lo mata. Cuando lo explica dice que el perro se volvió loco i tubo que sacrificar-lo porque era peligroso. el perro, en el cielo de los perros les cuenta a sus companyeros que se hartó de toda la vida con la soga al cuello i quiso buscar la libertad, pero se equivocó de forma. Pero hasta que no se suelta la soga no se puede hablar i apenas pensar...

divendres, 7 de novembre de 2008

pujarà lo preu de l'energia però no ho vorem clar

La llum se pujarà l'any que ve per apropar-se al preu que costa produir-la (un 30%?) i que no haguem de pagar en diners públics, sinó qui realment la gaste, la diferència que "perden" les companyies... que han augmentat un 134% los seus beneficis este any.
No ho vorem a simple vista perquè es preveu que les factures passen a ser mensuals.
Lo fet que no s'haigue de pagar del pressupost de l'estat la diferència, tampoc vol dir que mos baixen los impostos o que estos diners s'invertixquen en algo que mos beneficie... però la part positiva és que... no ho sé... potser que mirarem més d'estalviar energia?

Cap a la dictadura del lliure mercat

Europa pide que el FMI sea el guardián del sistema financiero internacional.
http://www.elpais.com/articulo/economia/Europa/pide/FMI/sea/guardian/sistema/financiero/internacional/elpepueco/20081107elpepieco_9/Tes

I si no ho sabeu informeus de lo democràtic que es este organisme i dels "favors" que ha anat fent als països que han trucat a la seua porta, i com se'ls cobra, a base d'exigir liberalitzacions i condicions econòmiques que sempre acaben beneficiant al gran capital a costa del que calgue.

Refundar lo capitalisme vol dir fer-lo més dur, que tingue més força per seguir imposant-se? Algu esperava que es faria més sensible a les necessitats de la humanitat?

dijous, 6 de novembre de 2008

la frase del foro

Empresas como Ericsson se dedican a hacer EREs ahora y, al mismo tiempo, se dedican a poner multitud de ofertas de empleo para becarios, juniors y gente en prácticas. Menudo negociazo están haciendo a costa de la crisis

dimecres, 5 de novembre de 2008

TDT o res


El Govern de la Generalitat va aprovar el 4 de març del 2008 el Pla d’actuació de la TDT, que té per objectiu garantir la cobertura de la TDT arreu de Catalunya. El Pla d’actuació de la TDT, impulsat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el Departament de Governació i Administracions Públiques, amb un pressupost previst d’11,5 milions d’euros, té com a finalitat assolir la sincronització de l’encesa digital de totes les televisions digitals d’àmbit local, nacional i estatal a totes les 41 comarques i així fer arribar el senyal de TDT a tots els municipis del país, a més a més d’aconseguir uns percentatges alts d’instal·lacions adaptades abans no s’acabi el 2009.
Sobretot que tothom mire la tele, sense això no hi haurà una cultura favorable a la forma actual de fer política... i los diners públics a invertir-se en fer-ne propaganda.

Ja no podem ajudar més als bancs... potser ha sigut massa

Solbes manifestó: "Prácticamente hemos agotado nuestro margen de política discrecional". El vicepresidente indicó que "en España ya hemos hecho mucho". Precisó que la aportación a lo largo del año ha sido del orden de unos 20.000 millones de euros en términos de gasto o de menor ingreso; y otros 20.000 millones si se atiende a la tesorería.


Bruselas aprueba el fondo español para la compra de activos financieros. Precisamente ayer, Bruselas aprobó el plan del Gobierno español de hasta 50.000 millones de euros destinado a la compra de activos sanos a las entidades financieras.

la hipoteca ja la pagaràs... tranqui!!

Diu lo presi del reino, que la mitad de la hipoteca ja la pagarem d'aquí dos anys si ara no podem (bé, qui estigue a l'atur i altres condicions...). Això vol dir, com en les injeccions que s'han fet als bancs, que ja pagarem més avant i més diners del que pagaríem... perquè al 2011 tot anirà tan bé!!! Serem rics... ho preveuen els qui no van saber preveure la crisi.
Encara que també podria ser que la crisi la veiguessen vindre, que sàpiguen que no s'acabarà d'aquí a dos anys, que estiguen fent trasvassaments de diners públics cap als bancs i als grans negocis privats i que de tant en tant haiguen de fer vore que ajuden als treballadors i treballadores en mesures que més que ajudar, encara mos faran estacar més... però clar, ho diuen tan bé que mos ho creem tot. Sembla que tinguen molts professionals pensant com dir les coses i en realitata és això el que tenen i al que es dediquen avui dia els mal anomenats polítics

Una mica de llum per iluminar el camí