divendres, 28 de gener de 2011

NOU RÈCORD

4696000 aturats a l'estat español

Qui diu què sobre transgènics?

EL Dr SÉRALINI GUANYA EL JUDICI A MEMBRES DE L'ASSOCIACIÓ DE BIOTECNOLOGIA AGRÍCOLA DE FRANÇA, QUE L'HAVIEN DIFAMAT

El professor Séralini havia sofert una intensa campanya de desprestigi, provocat pel seu recent reanàlisi de les dades sotmeses per Monsanto per obtenir autorització a Europa per a tres línies de panís, MON 863, MON 810, i NK 603, sobre els quals l'EFSA havia donat una opinió favorable. En l'article publicat, l'equip de recerca del Sr Séralini va concloure que les dades "indiquen signes de toxicitat hepàtica i renal, probablement a causa dels pesticides específics a cada tipus de panís. A més a més, tampoc es poden excloure conseqüències metabòliques directes o indirectes de la modificació genètica"

El Dr Séralini va decidir anar a judici. Creia que els investigadors Cluade Allegre, Axel Kahn i Marc Fellous estaven darrera de la campanya de difamació i de intimidació a França, i per aquest motiu es va querellar a les corts contra Fellous, membre de la Associació francesa de Biotecnologia Agrícola (AFBV). El Dr. Séralini va argumentar que la campanya havia danyat la seva reputació, reduint les seves oportunitats de treball i les possibilitats d'obtenir financiació pública per la seva investigació. Durant el judici, es va revelar que Fellous, que es presentava a sí mateix com un científic "neutral" posseïa patents a través d'una companyia basada en Israel. La companyia ven patents a moltes corporacions com Aventis. L'advocat de Séralini va demostrat que altres membre de la AFBV tenen lligams també amb empreses de l'agroindústria.

Recordem que la llista de científics víctimes de campanyes difamatòries per part de la indústria i d'alguns biotecnòlogues agrícoles és prou llarga: Arpad Pusztai, Ignacio Chapela i David Quist, Judy Carman, Manuela Malatesta, Andres Carrasco i molts altres

Recordem també que el Dr Séralini va ser convidat per Som lo que Sembrem a les Jornades Internacionals que van tenir lloc a Barcelona al març del 2009, i que va ser objecte de difamació per part d'alguns "destacats" biotecnòlegs de plantes del nostre país, així com pel Sr Albó de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) (la ACSA ha reconegut recentment que hi ha molts estudis que indiquen afectacions sobre la salut d'animals de laboratori per part dels transgènics i que alguns, també en relació al "nostre" MON 810, no han estat avaluats per l'Agència de Seguretat Alimentària Europea EFSA). El Sr Albó va assegurar que el Dr. Séralini no era qui deia ser, i que no havia estat assessor del Govern de França. Asseveracions vergonyosament falses.



Més informació sobre la campanya contra el Dr Séralini i el suport que aquest ha rebut d'altres científics independents i de ciutadans d'arreu d'Europa http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=175

Nota de premsa sobre el judici guanyat per professor Séralini, i la ciència independent http://www.gmwatch.org/index.php?option=com_content&view=article&id=12815:independent-gm-researcher-wins-court-victory-for-defamation

Resposta de l'ACSA a les preguntes de Som lo que Sembrem http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=176

Declaracions del Sr Joan Alfons Albó de la ACSA http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=169

Diners i consciència: A qui serveixen els meus diners?

dimecres, 26 de gener de 2011

Línies bàsiques

Mentre la gent del poble fa el que pot, protesta i es deixa la pell: Tuníssia, Grècia (Huelga de hambre masiva de 'sin papeles' en Grecia) ... Els governants (amb els rics, el poderosos...) es reuneixen (Europa recibe al dictador uzbeko) sense escrúpols i dient que ho fan pel be del poble (algú s'ho creu?)

dimarts, 25 de gener de 2011

PARAR LA MÀQUINA

El potencial d'actuació de la màquina que ens governa, un cúmul de persones entre dirigents i dirigides, amb grnas instruments al seu abast (de comunicació, de creació de normes i lleis, de recaptació, etc), genera a diari qüestions a abordar per part dels ciutadans, en cas de ser-ne conscients. Aquesta acumulació de canvis, de despropòsits, tots directa o indirectament orientats al control i l'acumulació de poder, genera o bé indefensió o bé resistència, però aquesta última no arriba mai a tenir el potencial de qui genera el despròsit. La única opció per no acabar enfonsats és parar la màquina, i serà quan siguem conscients de què ho podem fer (i trobem a disn nostre la manera) que una majoria es farà visible. L'evolució comença per prendre consciència, per fer convergir les línies de lluita concretes en una lluita genèrica, contra l'origen de tots els atacs que rebem, per aconseguir després parar la màquina i, per últim, crear un organisme viu de decisió format per totes i tots.

divendres, 21 de gener de 2011

El més valuós de la humanitat



Perdoneu la broma, estes són les empreses més grans, les que valen més diners, les que tenen més diners, les que acumulen més dels nostres diners... diners, diners... és això lo que importa?

Energia i mineria, finances, consum, telecomunicacions i informàtica, farmàcia... estos són los sectors principals de l'economia mundial, els sectors amb més poder. Moltes d'estes empreses mouen més diners que països sencers... i com a tals poders tenen els seus serveis diplomàtics (per no usar un terme amb connotacions encara més pejoratives) per negociar amb els governs el futur de la humanitat

dijous, 20 de gener de 2011

Diners multiusos... i ens paguem interessos a nosaltres mateixos?

"Los más de 60.000 millones del Fondo de Reserva de las pensiones (invertidos en un 88% en deuda pública española) generaron 2.661 millones en intereses."

Es llegeixen a la premsa aquestes dades, i intentant traduir-les, sent neòfit en aquesta temàtica, entenc que la reserva per pagar les pensions de demà, es fa servir per deixar diners en prèstec a l'estat que ha de pagar les pensions, i a canvi, l'estat paga uns interessos a si mateix per al fons de reserva que després podrà ser utilitzat per deixar més diners i així anar fent...

Mentrestant el tutular de la notícia no deixa de ser una escopetada a les expectatives dels i les treballadores de cobrar una pensió pública el dia que es jubilin: "Las cotizaciones por los empleados ya no bastan para pagar las pensiones". Llegint la notícia sencera, cosa sempre recomanable, es matisa tot plegat... Encara més, no cal llegir-ho tot sinó qüestionar-s'ho i denunciar que les pensions no es paguen amb les cotitzacions, que els pressupostos es formen amb tots els ingressos i totes les despeses... així, no s'entendria que no es paguessin pensions, perquè no es cobren prous impostos, i després es mantingués un exèrcit (per posar un exemple innocent) que costa cada dia milions d'euros (4'7% del pressupost de l'estat).

Per saber més sobrer despesa militar veieu la web del Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs

dimarts, 11 de gener de 2011

Glosari d'economia contemporània

A veure si sabeu què volen dir estes proposicions que versen sobre matèries econòmiques?

Comencem per dos de fàcils:

1. emisions de deute

2. treva nadalenca

I ara compliquem una mica la cosa:

3. atac al deute

4. el BCE comprant deute en el mercat secundari

Si supereu esta prova és que esteu preparats o preparades per a llegir el mon surrealista de l'economia internacional... Sinó, potser us ajudarà llegir els termes en el seu context (o potser ni així).

El text on apareixen els termes el trobareu al següent enllaç: aquí

Arriba la realitat... el diner és deute (el podem pagar?)

[...]

En tres meses y medio, el Tesoro afrontará la prueba más importante de la primera mitad del año. El 30 de abril tendrá que devolver más de 15.000 millones de euros en bonos. Se trata del vencimiento más voluminoso de 2011, solo comparable a los de julio y octubre. Tras estas devoluciones, tendrá que emitir nueva deuda. Y será en esas subastas cuando España compruebe su capacidad para convencer a los inversores de que apuesten por la sostenibilidad de sus finanzas.


Este calendario es el que lleva a decir al Saxo Bank que mayo será crucial para saber si España necesitará dinero de Europa o no. La entidad danesa se muestra más pesimista respecto al futuro de Portugal, cuyo rescate considera "inminente". El banco añade en un informe que la caída de Portugal no tiene por qué arrastrar a España.

[...]

La notícia aquí