divendres, 26 de setembre de 2008

alternatives al sistema... des del sistema?

La notícia diu: "Sarkozy propone refundar sobre bases éticas el capitalismo"... es que reconeixen que és poc ètic? Es que pot arribar a ser ètic un sistema que es basa en la competicó pels recursos, los guanys particulars a curt termini i no en la solidaritat?
"garantizó a los franceses que sus ahorros y sus planes de pensiones no corren ningún peligro porque el Estado, si es necesario, cubrirá cualquier quiebra. "La crisis nos lleva a acelerar las reformas". O sigue que entre tots i totes pagaran lo que ja era de tots i totes, fruit del treball i no de l'especulació que se n'ha fet en estos guanys per part de tercers.

Diccionari de la crisi

Injectar liquiditat: veure transfusió de sang... lo sistema financer "se desagna". Los bancs centrals creen diners i los posen a l'abast dels bancs privats perquè puguen seguir invertint. Incrementem lo deute allargant l'agonia, i fem pujar los preus (inflació) perquè hi ha qui te més diners i pot pagar-ho.
Los interesos d'estos nous diners qui los paga, l'estat o los clients dels bancs?
És així? Ne podem parlar als comentaris...
Recessió: disminueix el PIB, la quantitat de diners que canvien de mans... pot ser perquè la gent estalvia (bo per a les famílies, dolent per l'economia?)

qui ho ha fet i per què?

Sarkozi ha dit que farà lo que sigue necessari per mantindre el sistema financer... Bush intenta en poc èxit lo mateix... mentrestant los grans bancs compren als menys grans i sumen quota de poder (encara més poder i control)... alhora se prepara una ofensiva per reduir drets dels treballadors al primer mon i drets humans als altres mons.
Potser hem de remar en sentit contrari, fer le que estigue a les nostres mans perquè s'enfonsi el sistema financer, i això passa per deixar de dependren i deixar de tenir-hi relació.
No se que més podem fer, però comencem a enfadar-mos, MOLT!!! o estem perduts... que s'enfonse lo sistema o se mos minjaran... resulta que sobra gent al planeta i volen fer neteja, i segurament ho faran provocant que natros mateixos fem la faena matant-mos uns als altres (los banquers i governadors no baixaran a les trinxeres ni a les barricades als carrers)
Cada vegada sembla més que esta crisi està provocada pels controladors del sistema financer per comprar barata la competencia i reduir los drets de les personas

dijous, 25 de setembre de 2008

Qui pagara la crisi?

Ja comencem a vore per on aniran les coses...
Las empresas reclaman al Gobierno que "ha llegado el momento" de abaratar el despido
Díaz Ferrán, presidente de la CEOE, argumenta que hay que tomar "medidas excepcionales" para atajar la "peor crisis del mundo occidental"

La paraulota flexibilidad ja va allargar la vida del sistema capitalista amb la darrera minicrisi dels anys 90... a vore si los sociolistos apliquen tambe les politiques liberals del PP... i demostren que tots dins al nostre sistema democràtic fan lo mateix en diferents paraules

Qui és el dolent?


Així a ull, a vore si me sabeu dir qui es el bo i qui es el dolent d'esta foto. Una pista: les coses no son com a les películes. Podeu respondre als comentaris

dimecres, 24 de setembre de 2008

Llastima, ara hi ha dubtes que fos la solució...

Ara resulta que les mesures del Bush no eren tan bones com semblava (això que a la borsa s'ho van creure per un dia). Resulta que no se sap si se podran fer càrrec en lo dèficit que tenen dels 700 milions de dolars... sortien a 2300 euros per barba als EEUU i clar, en la guerra d'irak, los preus del petroli, etc... que haiguen de pagar entre tots i totes les ciutadanes les pèrdues de qui fa quatre mesos era riquíssim, no s'acaba d'entendre. A més resulta que qui estava al càrrec de la mesura podia comprar i vendre lo que li dones la gana i com li dones la gana (o sigue comprar car als amics, vendre barat als amics...)
A vore quina solució meravellosa troben ara...
Només una aportació o consell: deixem de parlar de solucions polítiques i financeres, estes només son una part de les solucions socials que hem d'emprendre. Politics i financers pesen molt, son molt privilegiats, però no hauria de ser així, ja que son una minoria. Comencem a parlar de mesures socials, sense reduir-ho a politiques socials sino de coses a fer entre totes i tots. Los politics ja han tingut massa protagonisme en crear este sistema manats pels poders economics; se'ls ha acabat lo crèdit, ara toca poder social, poder popular!

diumenge, 21 de setembre de 2008

Ja tenim la solució!!!

Ja veieu com puja la borsa... un rècord!!! I ha sigut tan fàcil com la famosa acció d'"injectar liquiditat". Un exemple perquè quede clar: l'Exemple Real:
Mucho dinero y amplios poderes para intervenir los mercados, con un mensaje claro y conciso a los representantes políticos con el fin de evitar equívocos a las puertas de las elecciones: "La alternativa es el desastre", explicó el secretario del Tesoro a los congresistas durante un maratón de reuniones para acelerar todo el proceso.
Quants diners s'han inventat lo govern per posar-los al servei del mercat privat? Mig bilió d'euros aproximadament; i les d'abans ja no me'n recordo... I crec que ara passa allò que en los impostos se paguen los interesos i pugen los preus de les coses... I l'alternativa és lo desastre... de qui? de qui guanya més del que es mereix.
Visca el desastre!
Sólo esos 700.000 millones suponen casi la mitad del PIB español y, aproximadamente, el coste de dos años de guerra en Irak. Y el reconocimiento de que se trata de la mayor crisis desde la Gran Depresión y la mayor intervención pública jamás vista sobre los mercados. "Es un enorme coste para un enorme problema", resumió ayer Bush
Si que és gros si lo problema... i gent així no ho pot resoldre perquè és part del propi problema.
Paulson, lanzó una seria advertencia que dejó helados a los representantes políticos: "Que Dios nos asista si el plan no sale adelante", según fuentes próximas a uno de los asistentes citadas por The Wall Street Journal. -no se si val utilitzar fonts de m'han dit que li han dit... en tot cas esta és la seua por.
El plan va directo al corazón del problema: se trata de inyectar 700.000 millones en el sistema para sacar los activos dañados por las sacudidas de la crisis de las hipotecas subprime de los balances de las entidades financieras
Vinga tothom a pagar impostos per salvar les entitats financeres!!! A comprar entre tots i totes los deutes dels bancs! (si pugués posaria les notes per cantar-ho alegrement!)
Me salto la part que diuen que volen contractar a qui los done la gana (deuen ser directors d'algo) para estudiar què està passant (que això se fa molt, intentar saber què estar passant) i seguixo en la notícia d'economia que pelque sembla lo tem aestà intereessant...

La propuesta requiere que el Tesoro rinda cuentas al Congreso tres meses después de su puesta en marcha, y a partir de ahí dos veces al año, según el borrador. Y supondrá elevar el límite de la deuda pública estadounidense por encima de los 11,3 billones de dólares, frente a los 10,6 billones actuales. Hi haurà qui ho vigile, per saber si funciona o no... això també se fa molt, uns que vigilen als que miren què està passant...

El plan deja en el aire varios interrogantes: el principal, los efectos de ese elevado endeudamiento en el déficit público
- los diners que debem despues de pagar tot lo que paguem-, que ya está por las nubes a causa de la Guerra en Irak y la factura de la crisis hasta ahora, con rescates millonarios -230.000 millones sólo en Fredie, Fannie y Bear Stearns- y un plan de estímulo fiscal de 180.000 millones de dólares. Y a más corto plazo, la dificultad de alcanzar equilibrios políticos a menos de dos meses de las elecciones.
Això lo del corto plazo és lo que decidix... los vots (mai més votaré!... això ja fa temps que ho tinc decidit però no ho havia escrit encara)
A vore, la oposició què diu? Normalment diuen lo que mos agrada sentir, però després fan com lo que manaven...
Los demócratas reclamaron ayer con insistencia que el plan dé protección no sólo a las firmas de Wall Street, sino al conjunto de los contribuyentes. "Hay que proteger a la clase media", aseguró el líder demócrata en el Senado, Harry Reid. Su partido reclama también otro paquete de estímulo fiscal para inyectar dinero en el programa público de salud y en infraestructuras públicas como carreteras, al más puro estilo keynesiano, con el objetivo de limitar los efectos del huracán financiero en la economía real. Veeu com parlen dels que vivim la vida real!... ai si ho saben dir lo que volem, però només quan no manen.

dimarts, 16 de setembre de 2008

17 de Setembre de 2008

Avui surten al carrer 200000 exemplars d'una publicació única i històrica. Mai els moviments socials havien coordinat una publicació massiva d'esta abast (que jo sàpiga)a nivell de tot catalunya. El diari ens explica la visió de la crisi que ens amaguen governants i mitjans d'informació de masses, aliats amb els grans poders econòmics que estan repelant les últimes engrunes del plat abans de dixer-mos a tots i totes a l'estacada.
També ens informa de les alternatives: organitzar-se i autogestionar!! Pos aix, a la faena que ja toca.
Si no t'ha arribat en mà, ports consultar-la directament a http:\\www.17-s.info
Salut i decreixement!!

divendres, 5 de setembre de 2008

La crisi no afecta als rics

Los ricos son cada vez más ricos a pesar de la crisis financiera
Los millonarios capean las turbulencias y aumentan un 5% sus fortunas por sexto año consecutivo
Además, siguen apareciendo nuevos millonarios cada año, aunque sobretodo en los países emergentes de Asia y América Latina. El número de familias millonarias en 2007 creció un 11% hasta los 10,7 millones
http://www.elpais.com/articulo/economia/ricos/vez/ricos/pesar/crisis/financiera/elpepueco/20080905elpepueco_6/Tes

Mentrestant les famílies porten estos mateixos anys perdent poder adquisitiu.

Hi ha crisi realment? Ja n'hi havia abans per una part d ela societat? N'hi ha hagut sempre per bona part de la humanitat? Hi ha qui no estarà mai en crisi? Només mos importa la crisi quan es econòmica o quan afecta als bancs? I la crisi social, de cohesió, la precarietat laboral, l'esclavitut infantil, la fam, les guerres... Quina falta d'aclarir conceptes.

Potser este mon es massa complicat per entendre'l, estic d'acord amb això que dic, però llavors, no mos convé este mon i mos cal simpificar, decreixer, tornar al nostre interior i sortir del temps i dels objectes materials en los que mos hem fusionat.

Més que convertir-mos en ciborgs, els estem entregant les nostres vides als objectes i als mercaders a gran escala, a escala global on tot es difumina i res es real.