dimecres, 23 de setembre del 2009

Mentrestant a espaÑa

400 niños españoles de edades comprendidas entre los 6 meses y los 17 años serán de los primeros del mundo en recibir la vacuna contra la nueva gripe. Lo anunció ayer la ministra de Sanidad, Trinidad Jiménez, después de que la Agencia Europea del Medicamento autorizara que España participe en las pruebas del preparado, que ha fabricado el laboratorio GlaxoSmithKline (GSK)


Esos 9.000 voluntarios participan en ocho grupos de ensayo con adultos sanos, dos con "mayores" (se supone que de 65 años) y cinco con menores y bebés. Las pruebas anunciadas ayer por Jiménez forman parte de estos últimos, y se aplicarán sólo "a niños sanos", dijo la portavoz de GSK.

noticia completa

Ultim capítol de la gran menjada de bola del 2009

Primer, un gran titular:

La vacuna de la nueva gripe funciona igual de bien en niños que la de la gripe estacional Algu sap com funcionaba l'altra? No es vacunaven los xiquets i xiquetes, no?

Segon, un subtítul contundent:
La respuesta inmunológica de un ensayo hecho en Estados Unidos es fuerte "Fuerte"... això deu ser bo, no?

En la prueba se usó una sola dosis de 15 microgramos del preparado, y la respuesta inmunológica fue muy fuerte. Ara ja és "muy fuerte" Esperem que mos expliquen què vol dir... El pequeño grupo de niños (25) en los que se ha medido tiene entre 10 y 17 años. Això són molt pocs casos per treure conclusions, no son resultats gens significatius, per lo poc que ser d'experiments científics...

La medida de la respuesta inmunológica (producción de defensas específicas contra el virus H1N1) es el sistema para evaluar la eficacia de las vacunas contra la gripe de todos los años, (això vol dir que te posen virus esperem que debilitats i miren si lo teu cos respon) ya que el otro método posible (esperar a que pase el invierno y ver si los voluntarios vacunados se infectan menos) no es viable, porque haría inútil el ensayo. Vaja, clar, no poden esperar a vore si funciona realment (quins efectes protectors te) ja que així no podrien justificar la compra milionaria que han fet sense saber si funciona el remei... En este caso, se midió la respuesta del organismo entre 8 y 10 días después de la inyección.

También se vio el resultado en niños menores, pero parece que el resultado no era tan bueno, Ay ay ay.. tot just los que volien vacunar de forma prioritària... aunque no hubo reacciones adversas. Menys mal!!!! però això és de moment, qui sap a mig termini?... i només en los escassos casos en què es va provar, que no mos diuen ni quants van ser.

Vinga tothom a vacunar-se d'una grip que no s'ha demostrar que sigue més perillosa que altres grips... però ja que ho hem comprat i s'ha "demostrat" que no hi ha cap risc... LA gent gran de la comuna, la gent jove, metges i embarassades de la nova... l'important és que tothom tingui la seua dosi i les farmacèutiques lo seu negoci.

Notícia completa (toto i que no diu gran cosa més)

dissabte, 19 de setembre del 2009

SORTIM AL DIARI!!

http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/81156-iniciativa-pionera-per-impulsar-la-produccio-i-el-consum-ecologic-a-lebre.html

dilluns, 14 de setembre del 2009

Créixer amb diners que no tenim

Si aconseguim tindre MÉS COSES amb recursos econòmics que ara mateix no som capaços de produir realment... mos estem endeutant... això vol dir que ho haurem de pagar demà. I quant haurem de pagar? Més del que som apaços de produir avui... això vol dir: que haurem de treballar més i alhora fer-ho per menys, per pagar el que debem a qui tots sabem (bancs i grans empreses.... les que hem salvat en diners de tots dels seus deutes immensos i impagables)
Bruselas alerta del incremento "insostenible" de la deuda en la UE
...la deuda pública alcanzará el 200% del producto interior bruto (PIB) en Irlanda y el 180% en el Reino Unido, según las previsiones de la Comisión. España se situaría en torno al 115%, por debajo de la media de la UE y de la zona euro (cercana al 120%), cifras claramente insostenibles...

dimecres, 9 de setembre del 2009

Venuts una altra vegada

Perquè los representants dels treballadors i treballadores... no vull generalitzar.... dels sindicats majoritaris (los que tenen una cadira, o butaca amb coixins brodats, a la taula de negociació en govern i patronal) sempre estan disposats a renunciar a drets laborals a canvi de que la patronal dixe de demanar encara més renúncies? La tàctica d'estar a la defensiva està portant a la pèrdua des de fa quasi 30 anys del poder adquisitiu, de drets adquirits en molts lluites al carrer i a les fàbriques i de la dignitat de la classe treballadora. Per decret, tenim uns representants massa propers a la burocràcia.

CC OO propone un acuerdo salarial a tres años para remontar la crisis (comentari: per suposat que serà un acord per perdre poder adquisitiu)
Toxo pide a la CEOE que, a cambio, aparque sus aspiraciones de reforma laboral


Llegir notícia

Lo titular és que la crisi ha tocat fons però...

Tots los objectius que es marquen indiquen lo contrari:

(notícia completa)

...primeras evidencias (¿?¿?¿?¿?) concretas de que la crisis ha tocado fondo, aunque existe el temor de que el tránsito desde el fondo hasta la superficie sea largo y penoso.

Ahora las discusiones se centran en cómo reactivar la demanda interna de los grandes bloques económicos y en particular de China y Europa, llamados a facilitar a Estados Unidos un crecimiento más orientado hacia el sector exterior. DIUEN QUE AQUI HEM DE COMPRAR MÉS PRODUCTES USA...

Otro de los debates es el que enfrenta a quienes creen que hay que preparar ya un recorte de los paquetes de ayudas públicas puestos en marcha para superar la crisis y quienes estiman que la recuperación es aún demasiado frágil para entrar en ese terreno. DIUEN QUE HEM DE SEGUIR POSANT DINER PÚBLIC PERQUÈ L'ECONOMIA NO CAIGUI, PERO DISCUTEIXEN SI MÉS O MENYS Aunque hay unanimidad sobre la necesidad de atemperar los efectos de los salarios que premian la rentabilidad a corto plazo de las inversiones financieras, no hay consenso sobre cómo conseguirlo. NO S'ATREBEIXEN A TOCAR LOS SOUS DELS GRANS BANQUERS... QUE SON QUI ELS MANEN

Por su parte, el secretario del Tesoro de EE UU, Timoty Geithner, apunta en un artículo publicado ayer en Financial Times la necesidad de inyectar más capital a los bancos para asegurar la solvencia de las entidades y la estabilidad del conjunto del sistema. UN QUE PARLA CLAR... MÉS DINERS PER TAPAR FORATS DELS BANCS I QUE LA CRISI NO L'ACABIN PAGANT ELS MÉS RICS

dimarts, 8 de setembre del 2009

ALIMENTACIÓ, NEGOCI O SALUT?

Carta del company Xavi a la premsa, que segurament no serà apublicada... i noper la seva manca de qualitat literària i informativa...




Aquesta passada setmana s'han produït dos fets que simbolitzen dues maneres d'entendre l'alimentació, el territori i (si m'ho permeteu) fins i tot la vida. Per una banda la inauguració d'un Macdonalds per l'alcalde Ferran Bel i per l'altra una tractorada convocada pels pagesos ebrencs reclamant uns preus justos per viure dignament. Dos actes incompatibles, dos concepcions del món.

Primer, el Macdonalds, el paradigma de la globalització: les mateixes botigues i productes a tot el món, produïts en països del sud perquè és més barat. Segon, dissabte al carrer, vaig anar perquè crec que els aliments han de ser de qualitat i s'han de produir prop d'on es consumeixen i que cal reduir intermediaris entre qui produeix i qui compra.

El model Macdonalds suposa la industrialització de la producció d'aliments. Si Nissan fabrica cotxes en cadena, els proveïdors de Macdonalds fan el mateix amb les vaques, amb l'objectiu de tot procés productiu, aconseguir més beneficis. I això es pot fer augmentant el preu del producte per la seua qualitat (és evident que no és el cas de Macdonalds) o reduint els costos de producció. Si Nissan redueix costos de producció mecanitzant la producció i acomiadant treballadors/es, com ho fa Macdonalds? Segons nombroses pàgines web (mireu al Google) i documentals (Super Size Me, Fast Food nation, Despertando a la vida o Mclibel) Macdonalds redueix el temps de producció de la carn amb hormones de creixement. Redueix l'espai vital de les vaques, que els genera estrès que se soluciona amb tranquil·litzants. Utilitza fàrmacs per augmentar la retenció d'aigua i antibiòtics per reduir malalties. I per abaratir el preu del pinso que mengen, es fan farines amb productes com carns d'altres animals morts i peixos, origen de les vaques boges. A més de substàncies químiques com el glutomat, la proteïna vegetal hidraulitzada i la llevadura fermada que s'utilitzen per potenciar el sabor i l'aroma.

Un alcalde hauria d'estimular el consum de productes del territori, els plats autòctons, la producció ecològica i de qualitat i hauria de fomentar una alimentació sana i equilibrada. Macdonalds ens ofereix una dieta hipercalòrica, rica en sucres, greixos i sal. I fonamentalment carnívora. I quines són les víctimes d'aquesta alimentació no saludable? Macdonalds es gasta anualment 2 bilions de $ en publicitat, bàsicament dirigida al públic infantil i adolescent, la part de la població més receptiva i manipulable i la que menys criteri té per triar. Si els polítics prioritzen el populisme de les inauguracions a la salut de la població, els pares i les mares no poden fer el mateix amb la salut dels seus fills. Si els menuts i menudes van amb la família, “perquè per un dia no passa res”, estaran mostrant-los el camí per tornar amb els amics en un futur. I quines són les conseqüències?

Tothom sap les conseqüències, els Estats Units són, amb molta diferència, el país del món amb més obesitat infantil (curiosament també és el país amb més establiments de “fast food”). I amb els adolescents, que ja comencen a triar? Davant d'uns preus barats i davant de la publicitat què podem fer? Per adquirir uns hàbits alimentaris saludables una eina pot ser l'educació. És una guerra desigual en la societat del consum, però els pares i les mares i l'escola tenim una responsabilitat social, que també haurien d'assumir els mitjans de comunicació i les administracions. Per exemple, les comissions de salut dels IES, els menjadors escolars, els CAPs, projectes innovadors (a l'IES de La Ràpita es fa una optativa a segon de batxillerat per aprendre a cuinar i així reduir la dependència de l'alumnat sobre el fast food quan marxen fora a estudiar)... haurien de formar la població del futur, sinó el futur serà de les botigues fast food i els pagesos catalans que queden (1'2% de la població) seran història.

I per acabar també m'agradaria preguntar a Ferran Bel si els 40 llocs de treball de Macdonalds són el model que vol per la gent jove de Tortosa. Un treball precari, temporal, no qualificat, nocturn, de caps de setmana i mal pagat. Un treball on el 80% de la gent (als Macdonalds de l'estat) treballa a temps parcial i on el 60% de la gent no dura ni un any. Com tampoc no podem ometre que aquests 40 llocs de treball tenen un cost, les fonts més conservadores diuen que per cada treballador/a de Macdonalds es destrueix 1'5 llocs de treball en petits comerços (Naomi Klein diu que són 4). I tampoc no es pot silenciar que el sindicalisme està perseguit i castigat, com ha passat al Macdonalds Estación Granada.

Tot i això, és a les nostres mans la possibilitat de tancar-lo. A Olot, després de dos anys, Macdonalds ha tancat perquè no era rentable, la gent no hi anava. Què farem a les Terres de l'Ebre, triarem els pagesos o farem com l'alcalde de Tortosa?



Què necessitem? Doncs produim-ho!

Allò que no necessitem, no ho comprem (tret que et convencin i facis una compra compulsiva)... si no ho comprem, no cal produir-ho... Algun problema? En principi no tindria perquè, però ho és dins al sistema capitalista: cal produir cada vegada més, per créixer i poder pagar els crèdits demanats al passat pensant que augmentaríem els beneficis... cosa que passa fins a un cert límit. Créixer econòmicament ens ho venen com una necessitat per viure millor... tenir més=viure millor, fabricar més=tindre més tothom... però ni la primera ni la segona equació son certes. Tindre el que cal és suficient per viure bé, tenir més sol ser un problema, sobretot per l'esforç aconseguir tindre este excedent (un problema per la qui el busca i per al qui deixa de tenir-lo). Fabricar més, vol dir més beneficis per qui posseeix l'empresa (el capitalista), si ho ven. Tindre feina assalariada ja no vol dir estar segur ni tenir el que necessites per viure...
La situació actual de la indústria i la resposta que es doni depen del que pensem sobre aquest tema. Per tant, pensem... i actuem en conseqüència

En los primeros siete meses del año, la producción industrial retrocedió un 20,7% en comparación con el mismo periodo de 2008, descenso que baja hasta el 20,2% eliminado el efecto calendario. Casi todas las actividades experimentaron en julio descensos interanuales en su producción, destacando la fabricación de productos informáticos, electrónicos y ópticos, con una caída del 41,3%, y la confección de prendas de vestir (un 35,8%).

También se registraron descensos superiores al 30% en la fabricación de material y equipo electrónico (-33,5%), en la fabricación de muebles (-31,9%) y en la fabricación de vehículos a motor, remolques y semirremolques (-30,6%), entre otras actividades. Por el contrario, en julio sólo se registraron aumentos de la producción en la fabricación de productos farmacéuticos, con un avance del 9,6%, y en la industria química (+14,2%).

divendres, 4 de setembre del 2009

Diu el president de l'FMI

"El marco operacional para supervisión macroprudencial sigue siendo un trabajo en progreso", ha explicado.

Això son explicacions i lo demés son tonteries... per a la gent que no arriba a les explicacions senzilles, m'he estat informant a wikipedia i vol dir que encara no saben com vigilar als qui tenen gran influència sobre la macroeconomia... però que anem bé i hem de seguir igual que el sistema capitalista neoliberal funciona de meravella... suposo jo que vol dir que va de meravella per alguns centenars de milions d'éssers humans; per a milers de milions no va tan bé...

ENRABASSATS AFERS DIPLOMÀTICCS

Un barco segrestat per pirates que no son pirates, comunicats contradictoris al principi i silenci unes setmanes després... avui torna a sortir la notícia, apostant per un joc d'espies, venda d'armes i silenci còmplice dels nostres governs... Que potser estan preparant alguna cosa que a tots convé? Segur que si, confiem en ells:

Hace dos días, Yediot Ajronot, el periódico de mayor difusión en Israel, daba en portada la noticia de que "piratas enviados por Mosad se apoderaron en alta mar del Arctic Sea". A favor de esta versión hablaría, según sus partidarios, la visita que el presidente Simon Peres realizó en Sochi a su homólogo Dmitri Medvédev inmediatamente después de que el Arctic Sea fuera hallado y abordado por los buques de la Armada rusa.

El capitán entrevistado por Komsomólskaya Pravda asegura que Rusia le pidió a la OTAN y a los países europeos que no intervinieran en el asunto del Arctic Sea. Pero nadie es capaz de explica por qué Europa supuestamente encubrió un contrabando de armas destinado a un país como Irán, contra el que hay sanciones internacionales. Porque lo que sí está claro, es que Europa se hizo a un lado y dejó todo en manos de los rusos.


Noticia completa


dimarts, 1 de setembre del 2009

Relacionem submarins nuclears i pous de petroli

Imaginem que tenim un joc de taula, en que controlem producció energètica, exèrcits, economia, ... i la societat per allí, anar produint i aportant diners i braços, i de tant en tant, potser protestant...

Què faríem si trobem petroli a la costa i un altre jugador decideix posar submarins, portaavions i altres barquets de guerra a prop... pos invertiríem en armamanert per si de cas. NO és un joc, així juguen los governs dels països:

El lanzamiento del nuevo marco regulador para explotar las estratégicas reservas de petróleo que se encuentran a más de 9.000 metros bajo la superficie marina, coincide en Brasil con un acalorado debate sobre el coste y los mecanismos de licitación para construir en territorio brasileño cuatro submarinos convencionales Scorpène y otro con tecnología nuclear transferida por Francia.

Esta coincidencia no es casual, como tampoco lo es el hecho de que en julio del año pasado el Departamento de Defensa estadounidense decidiera reactivar su Cuarta Flota para el Caribe y América del Sur, compuesta inicialmente por 11 buques, entre ellos un portaaviones y un submarino nuclear. Según informó el Pentágono en su momento, la misión de la Cuarta Flota consiste en "combatir el terrorismo" y las "actividades ilícitas", como el narcotráfico, en aguas suramericanas.

En el marco de un vasto proceso de adquisición de armamento y aviones militares, Brasil reaccionó al anuncio estadounidense con la noticia de un acuerdo estratégico con Francia para la construcción del primer submarino nuclear suramericano y otros cuatro sumergibles convencionales. En aquel momento, el ministro brasileño de Defensa, Nelson Jobim, dijo que Brasil no tiene enemigos, pero que necesita capacitarse militarmente para poder decir no en el momento que lo considere necesario.

Según varias fuentes próximas a Lula, la reactivación de la Cuarta Flota está directamente relacionada con el descubrimiento de importantes yacimientos de crudo en el litoral brasileño, que los analistas ya consideran una pieza crucial del tablero petrolífero mundial de las próximas décadas.

Veure: Article complet