dilluns, 31 de maig del 2010

I quant val un activista? O un palestí?

Israel intercepta la flotilla de ayuda a Gaza y mata al menos a 16 activistas propalestinos

He llegit justificacions: que si portaven armes (us sona? debien ser de destrucció massiva), que eren proterroristes, que se'ls havia avisat, que allà hi ha una guerra, que si han atacat els soldats amb ganivets... llegiu la noticia i jutgeu per vosaltres mateixos. 750 activistes, amb periodistes, contra un bloqueig (causat o causant d'una guerra?), i un exercit dels més poderosos del mon amb els aliats més poderosos (i civilitzats??) parant-los (de la manera més dràstica possible per eviatar que altres ho intentin de nou)... i la culpa es seua, segons els mateixos que veien armes de destrucció massiva a iraq... serà una forma de vore el mon i de fer les coses, espero que no sigue obligatori compartir-la, però qui sap si esperen ells el mateix o just el contrari.

descansin enpau, que és el que volien... la pau, no la mort

divendres, 28 de maig del 2010

Quant val un IPad?

He pregutnat què és però no ho he entès prou per explicar-ho, però si que he trobat info de quant val:

El suicidio de nueve trabajadores chinos de Foxconn, la empresa que fabrica la 'tableta' de Apple, desata una batalla laboral en China


... Comparecencia del presidente de Foxconn

Pero el último suicidio del pasado martes de otro joven de 19 años que se arrojó desde el cuarto piso de su vivienda ha provocado un estallido laboral y forzado a Foxconn a dar la cara. Al día siguiente, su presidente, Terry Gou, no tuvo más remedio que viajar a Shenzhen para tratar de calmar los ánimos. Rodeado de guardaespaldas, y con aspecto compungido aseguró en una multitudinaria rueda de prensa, que estaban dispuestos a revisar todo el plan de producción para reducir los suicidios y a contratar hasta 2.000 psicólogos para ayudar a la plantilla.

No obstante, se justificó en que la tasa de suicidios en relación a la plantilla no es superior a la media de la población (recordar que el suicidi entre joves es una de les causes mes importants de mort a occident, i pel que sembla als països que serveixen més fidelment a occident) y que, en algunos casos, está probado que esas muertes respondieron a motivos personales como deudas de juego o desengaños sentimentales. Y puso como ejemplo de que en Japón hay también muchos suicidios de jóvenes pese a disfrutar de un nivel de vida muy superior. Gou está considerado el tercer hombre más rico de Taiwan con una fortuna valorada en 6.000 millones de dólares.


Així que idees occidentals, gestionades per rics des de Taiwan, dutes a terme en dubtoses condicions a la China i venudes als consumidors occidentals, tenen un cost humà que dona que pensar.

Al debat posterior poden sortir idees com:

#125 IBet - 28-05-2010 - 09:13:14h

Cuando tonto por aquí. Dejemos de comprar el IPAD, dejemos de comprar el IPAD! Por favor, si 9 se suicidaron por el estrés, 419,991 se suicidarán por no tener empleo ni que llevar a su familia. Hay mucha mala fe en este foro. En el fondo lo que les duele es que sean los chinos los que fabriquen el IPAD y no un europeo.


#124 Ataulfo de El Pardo - 28-05-2010 - 09:12:11h

Hola. Lejos de buscar una solución drástica, mi granito de arena consiste en autolimitar el consumo banal, tipo ipods, ipads y un ordenador nuevo cada temporada. Prescindimos de la TV en el hogar hace 6 años y desde hace 8 voy al trabajo en bici. No quiero tecnología barata a ese altísimo precio humano. No quiero participar en el festín de occidente a costa de las dos terceras partes pobres y esquilmadas del mundo.


#123 Tecnología a occidente - 28-05-2010 - 08:33:34h

La esclavitud de China, unido a la avaricia de las multinacionales da como resultado estos casos. La tecnología debería seguirse fabricando en occidente, que es donde se diseña, con esto volveríamos a crear cientos de miles de puestos de trabajo-dignos por supuesto-. Dejemos a los chinos que fabriquen lo de las tiendas de todo a cien, que es lo que saben hacer, mal, pero lo hacen.


Opinions per a tots los gustos, però sobretot, opinem i prenguem una decisió, i si pot ser amb la intenció de millorar el futur (nostre o de tots?)

dimecres, 26 de maig del 2010

Estan preparant-se per la guerra?



La secretaria de Estado de EE UU, Hillary Clinton, ha pedido desde Seúl a Corea del Norte que cese las provocaciones y las amenazas contra su vecino del sur.

A la foto hi veiem guerra? La secretaria de Estado de EE UU, Hillary Clinto, estrecha la mano al presidente de Corea del sur, Lee Myung-bak, durante el encuentro de hoy en Seúl Mireu la mirada, lo gest de les mans, l'expressió d'estos totpoderosos... o no pensen que hi hagi perill de guerra o els encanta pensar-hi... O bé, la foto triada no es l'adequada o bé, quan posemper les fotos no sabem expressar-nos... ai, qui sap!?

El col·lapse

Gran frase del "Fondo":

El FMI cree que el mundo rozó el colapso en mayo

A part de la bona notícia que això suposa, segon punt de partit, i que com sempre mos donen quan ja ha passat, no dixen de donar la impressió de que los salvadors de la humanitat van al límit i que en qualsevol moment no podran parar l'embestida del monstre anomenat crisi... Quanta ideologia en poques paraules! A viam, fem una mica de glosari de termes:

Monstre crisi: com que no se sap d'on ha sortit ni qui l'ha creat se li diu monstre i arreando... es veu que és molt dolenta i que mos vol fer mal, iquel'hem de aparar en molt de sacrifici.

Mundo: es refereixen al capitalisme. Si, si, quan diuen que el mon va estar a punt del col·lapse es refereixen a que el capitalisme va estar a punt de deixar de ser un sistema viable

Col·lapse: recomano el llibre de Jared Diamond "Colapso. Porque unas sociedades perduran i otras desaparecen"

Perquè si, los sistemes dixen de ser viables, bé perquè dixen de ser funcionals intrínsecament o bé perquè dixen de ser funcionals per les societats i estes decidixen canviar-lo

dimarts, 25 de maig del 2010

I ara a pels drets dels treballadors i treballadores

Són molts els agents "econòmics" (poders orgànics del capitalisme) i una part dels "socials" (els patrons... en masculí) que després d'haver assolit una gran recaptació per als seus intruments financers (la banca), a costelles dels fons públics (els de totes i tots), que ara es recuperaran a partir de reduccions de sous i augment d'impostos (de tots i totes, no dels rics "encara"), que ara volen recuperar drets sobre els seus treballadors i treballadores (seus?), o sigui retallar els drets que tanta sang han costat. Per igualar drets, dels que mensy en tenen respecte als qui encara en conserven, han d'afavorir l'acomiadament i limitar e poder negociador, limitant la negociació col·lectiva (i que cadascú "s'entengui" amb els seus caps). La igualtat a la baixa, dels de baix, deu ser el fonament moral de la seua conducta.
No diré que la negociació col·lectiva hagi obtingut els millors resultats, sempre es pot negociar millor, però abandonar a cadascú en mans del seu superior ("i si no vols ja ens buscarem un altre per matxacar"), no deixa de donar avantatge als mateixos, als qui mouen cada vegada més fils i cada vegada amb menys restriccions.
Ara és l'FMI (el Fondo per als amics de la premsa) qui dispara a matar El Fondo exige una reforma "radical y urgente" del mercado laboral

dijous, 20 de maig del 2010

Un repàs ràpid a les tàctiques globals

Quan sembla que s'apropa una millora en una relació, posa ràpid mesures per tornar a tensar les coses:

Anticipándose con urgencia a lo que entiende como un intento de cortocircuitar su política exterior, Estados Unidos anunció ayer un acuerdo con las principales potencias de Naciones Unidas, incluidas Rusia y China, para aprobar inmediatamente sanciones contra Irán. De esta manera, la Administración norteamericana quiere evitar que Irán utilice el acuerdo anunciado por Brasil y Turquía para ganar tiempo en el desarrollo de su programa nuclear.


Los problemes ambientals, no son globals perquè tinguem millors mitjans de comunicació... ja ho eren abans per les dinàmiques del planeta. Ja s'apanyaran les victimes, i los responsables complien la llei

La gran mancha de petróleo del vertido en el golfo de México, que en su mayor parte se mantiene bajo la superficie marina, podría unirse muy pronto al flujo de la corriente del Golfo, que discurre por el sur de Florida y la costa atlántica de EE UU, hasta Europa.


Les aparents solucions per salvar el capitalisme no son tan rapides, ni segurament efectives, com diuen los experts en marketing economic (vull dir los caps de govern i experts en economia). Tu inventat una solució en que pague semrpe el més dèbil, després ningú se n'enterarà si no es duu a terme o no es viable:


El Fondo de rescate europeo aprobado el pasado 9 de mayo por los ministros de Economía y Finanzas de los Veintisiete en Bruselas y que debe movilizar unos 750.000 millones de euros para proteger a los países más débiles del euro, se encuentra atascado, tanto en la propia Unión Europea como en Estados Unidos.



I no és tan ferotge el lleó com el pinten. No prediques amb l'exemple:

Si la espiral de la deuda soberana griega es capaz de poner a los mercados internacionales en vilo, ¿cuál sería entonces el daño que puede llegar a infligir si los inversores perdieran la fe en Estados Unidos? La deuda total estadounidense crece rápido, y alcanza ya a los 12,9 billones de dólares, el equivalente al 92% de su PIB. La campana, temen algunos expertos, puede sonar pronto. La degradación de las cuentas públicas en Estados Unidos comienza a acercarse a un nivel que amenaza con poner a prueba a los mercados en plena crisis del euro.

La base de l'economia

Com funciona l'economia? No ho entenc, i no passa res, ho dic, segueixo llegint-ne i actuo en conseqüència, denunciant-ho!

Si les finances son la base de l'economia i l'economia és la base de la societat... se suposa que hauria de ser fer-ma, que hauríem de poder xafar sobre ferm i no sobre fang o arenes movedisses. Si no és així, millor que busquem que la base de la societat no siguen les finances, sinó el treball i la solidaritat, però clar, llavors los quatre espavilats no podrien seguir fent fortuna.

Aquí va un article per analitzar i intentar desxifrar. Ànims que no és fàcil:

La decisión unilateral de Alemania de prohibir las apuestas bajistas al descubierto sobre determinados activos -acciones de entidades financieras, bonos y seguros sobre impago de deuda (CDS)- causó ayer bastante revuelo en el mercado. La atención de los inversores se centra ahora en saber qué harán otros miembros de la Unión Europea al respecto. De momento, España no se plantea prohibir este tipo de operativa. "No se han detectado anomalías en las inversiones en corto dentro del mercado de deuda y, por lo tanto, no se ha planteado tomar ninguna medida adicional", explican desde la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).

Los inversores pueden apostar por la caída de un activo realizando lo que en la jerga bursátil se conoce como "ponerse corto". Esta operativa consiste en pedir prestados títulos para venderlos con la esperanza de que su precio sea menor al recomprarlos. En determinados países se permite además que esa maniobra se realice incluso sin tener los títulos (lo que aumenta su potencial bajista), maniobra que se conoce como "ventas en corto descubiertas".

En España, mientras las ventas en corto descubiertas con acciones están prohibidas -sólo se pueden vender títulos que se hayan comprado o pedido en préstamo previamente-, sí que están permitidas en el caso de la deuda pública o en el mercado de los seguros sobre impago.

La crisis de Grecia y su extensión a otros vecinos del sur de Europa como Portugal, Italia o España han propiciado en los últimos meses un importante repunte de las apuestas bajistas sobre la deuda pública de estos países. Esta circunstancia, sumada al hecho de que muchos inversores han migrado a otras emisiones más seguras, ha elevado sustancialmente el coste de financiación de dichas economías.


No us espanteu si s'enfonsa la borsa, vol dir que les coses es fan més reals, perquè los que juguen a les finances estan cada vegada més lluny de la realitat i de nosaltres. No us alegreu si puja la borsa, vol dir que los que hi juguen estan feliços, perquè han aconseguit robar-mos un troç més de realitat

dilluns, 17 de maig del 2010

sous de record en temps de crisis de record

Los 584 consejeros ejecutivos y altos directivos de las empresas del Ibex 35 cobraron un millón de euros de media en el peor año de la recesión

584 x 1000000 = 584000000 x (només) 35 empreses (bancs, energetiques, comunicacions...) = 20.440.000.000, 5 mil milions més des que ha d'aconseguir estalviar el govern (per mandat divi dels organismes monetaris internacionals i dels poderosos que els governen) a costa de pensions, sous i inversions.

Dirà algú que són empreses privades i que prenen les seues decisions i ho faran perquè poden... però després resulta que amb diners de tots i totes anirem a rescatar les que tinguin problemes.

Conclusió: estem salvant a qui menys ho necessita i a nosaltres mateixos qui ens salvarà? hem de gastar la nostra energia per al nostre be i no per al be de qui ens governa

divendres, 14 de maig del 2010

dijous, 13 de maig del 2010

Que la crisi la paguin els rics! (cada cop més veus per aquesta crida... ara també sindicats)

CATAC I LA INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA (IAC)
ENS OPOSEM FRONTALMENT
A LES MESURES PROPOSADES PEL PRESIDENT ZAPATERO
A CATAC – IAC hem rebut amb indignació la informació sobre les mesures de reducció del dèficit, anunciades pel president del govern central, que suposen una agressió inacceptable als drets laborals i econòmics dels treballadores i treballadores i a les condicions de vida dels pensionistes.

El govern, des de fa temps, ha optat per anar contra l’interès general de la ciutadania per afavorir descaradament als culpables d’aquesta crisi: cap mesura de regulació del sistema financer, cap control sobre els especuladors, cap interès en una política fiscal progressiva ni en cercar el frau. Ans al contrari, han fet una contrareforma fiscal, augmentant l’IVA i l’IRPF (pels que el paguen) i reduint l’impost de societats, tenen una nul•la disposició en lluitar contra el frau fiscal, no han demostrat cap interès en gravar les grans fortunes i, el més greu, han ajudat amb milions d’euros el sistema financer, veritable responsable d’aquesta situació. En resum, es compleix allò que els beneficis són privats i les pèrdues es socialitzen. I el govern, suposadament d’esquerres, ho avala i protegeix en contra de la majoria de la societat.
Tot obeint les directrius de l’FMI i de la UE, el govern dóna un pas més, consistent en deu mesures que es poden resumir en un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors i treballadores i dels pensionistes.
Aquesta agressió passa per congelar les pensions, dificultar fins al límit la jubilació parcial, reduir determinades prestacions socials, eliminar inversions i ajudes, anuncia una reforma laboral que precaritzarà, encara més, les condicions laborals, abaratirà els acomiadaments i laminarà el dret a la negociació col•lectiva i promou una modificació de les condicions per tenir dret a les pensions que fa témer el pitjor.
Pel que fa als empleats i empleades públics s’anuncia una rebaixa del 5% dels salaris. Nosaltres som els primers:
- a criticar les despeses inútils com l’11% de més, que en concepte de dedicació exclusiva perceben 1.500 persones a la Generalitat,
- a rebutjar la inflació de càrrecs sense contingut real i, principalment,
- a denunciar els costos que representen les externalitzacions i
- la multiplicació d’ens i organismes que únicament responen a interessos partidistes i clientelars. A més,
- no deixem de expressar la repugnància que ens mereix el regal que fem a La Caixa “en format” pla de pensions.
.../...
Aquesta disminució indiscriminada significa:
o que el govern menysprea als treballadors i treballadores dels serveis públics fent-nos pagar els costos d’una crisi que no hem generat, o que, a més, actua demagògicament, visualitzant que és un avantatge el treballar a l’Administració (sense tenir en compte l’alt grau de precarització i que els salaris mitjans no són precisament de privilegi).

És una fal•làcia l’argument de la necessitat d’estrènyer-se el cinturó i és una actitud demagògica cridar a l’esforç de tots. Solament s’estreny i s’ofega els treballadors i treballadores, s’escampa la por a l’atur i els delinqüents de moqueta continuen sense esser molestats.
Des de la CATAC - IAC tenim clar que cal lluitar per defensar els nostres drets i les nostres condicions laborals davant d’aquesta agressió, en nom propi i en record de tots i totes que, generació rere generació, amb esforços socials i personals, han fet possible el minso estat del benestar que avui gaudim i paguem.
Cal que tothom recordi que les condicions de treball i els drets que tenim no són fruit del favor o de la magnanimitat de cap govern.
Cal prendre consciència què, en el fons, cap dels nostres drets està garantit sinó som capaços de lluitar per ells i defensar-los.
Cal saber que el govern i la UE en el seu conjunt estan trencant l’acord social que durant més de sis dècades ha permès un llarg període d’estabilitat social i política.

Cal aixecar la veu, cal fer-se valer i cal sortir al carrer a defensar la nostra dignitat i els nostres drets.
Cal obligar el govern a donar marxa enrere i a adoptar mesures que facin pagar les conseqüències de la crisi als seus veritables responsables.

Ja venim dient fa temps que la crisi la paguin els rics. Cal ara lluitar perquè això sigui possible. Està clar que si aconsegueixen que la paguem nosaltres, no solament ens retallaran el sou, sinó que tots i totes, els treballadors i pensionistes, patirem un desmantellament del sistema de protecció social en ensenyament, sanitat, serveis socials i pensions.
Es fa palès que les mesures que, fins ara de forma simbòlica, propugnem per sortir de la crisi, han de prendre cos i força: nacionalització de la banca, repartiment del treball, lluita contra el frau, impostos a les grans fortunes, entre d’altres, han de constituir-se en objectius realment existents.

Cal una mobilització contundent per aturar aquesta greu agressió als treballadors i treballadores del sector públic.
Des de CATAC, des de la IAC, fem una crida a la resta de sindicats i al conjunt del col•lectiu d’empleats públics a mobilitzar-nos i sortir al carrer

Que la crisi la paguin els rics!

dimecres, 12 de maig del 2010

No només lo riu és vida.

Carta del company Lluis Comí:

Bona tarde a tothom.

Permitiu-me fer una comparació (d'estes que a mi tant m'agraden) entre un polític (que hauria de defensar lo Territori i la seua gent) i un estudiant. Imagineu-vos que un estudiant arriba a casa i diu: He aprobat matemàtiques. Això és bo o és dolent? Això és bo, està bé però després mires la cartilla i sí, és veritat, ha aprobat matemàtiques però ha suspés física, socials, naturals, anglès, filosofia... tot lo demés. Resulta que si lo lema és lo cabal mínim (les matemàtiques) vindrem a la manifestació però si lo lema és lo cementeri nuclear (física), los molins (filosofia), lo Càstor (química)... no vindrem a la mani. Divide i venceràs, sempre lo divide i venceràs i l'acció-reacció -solució.
Lo problema és que s'estan carregant a presa feta un sistema (bo o dolent ara no entrem) extraent un rendiment, exprimint un benefici, un fruit (lo nostre) perquè els interessa (a alguns, als mateixos, als de sempre). Lo problema és d'uns vius que fan lo tonto emprant a uns tontos que se fan los vius mentre la gent dorm sumida en la supina ignorància impregnada dels seus programes (i no només los televisius). Este és lo problema. I hi han solucions a n'este problema, solucions difícils i hem d'anar a buscar estes solucions (que sortiran a la llum tard o prompte perquè això ja no s'aguanta). I a n'estes solucions hi han uns culpables, uns grans culpables i són los que teclegen les normes (de sempre), los que meregen los fils de la colla de titelles elegits democràticament pel poble cada quatre anys (siguen del partit que siguen)!!! Una escola, una universitat no només són les seues parets, los seus pupitres, los seus llibres sinó també la seua gent. Un poble no només són los seus edificis, les cases, los camps de fútbol, les boreres, los carrers... és la seua gent. Va hi haure un fa dos mil anys que (també se'l van carregar) que deia que la veritat vos farà lliures. L'única forma de fer surar este sistema no és injectant papers de colors (això crea inflació). Si a un arbre se l'estan mentjant los insectes no té sentit regar la soca dia rera dia perquè al final lo que aconseguiràs és podrir les arrels. Tens que analitzar, buscar la veritat del què li està passant a l'arbre i més si tu ets un dels responsables en cuidar-lo. Si tenim un Territori (arbre) que se l'estan carregant uns insectes, no pots dir vindré a la mani si és contra los insectes que tenen ales, los que volen. I los que caminen, i los que s'arrosseguen i los que...què? Tot lo que fa mal és dolent i tot lo que fan coses bones és bo. S'ha d'anar a la mani contra tot lo que és dolent per al Territori i la seua gent però per a n'això no s'ha de jugar en lo poble (i molt menos lo divide i vencerás) s'ha de dir la veritat, les veritats (en plural) i ja sé que és molt difícil i de "tontos" (tontos que se fan lo viu, los que parlàvem antes) llençar pedres damunt la pròpia taulada o mossegar la mà de qui te dóna lo pa (o una cadira a Barna o Madrid), fruit de la suor, d'uns que cada quatre anys tornen a elegir democràticament.
S'ha d'invertir en veritats i en la gent i com a mínim s'ha de donar exemple i un gran exemple de veritat i de defensa del Territori és anant a Barcelona lo dia 30 i manifestar-se no només per demanar un cabal mínim al riu sinó contra uns insectes que s'estan mentjant l'arbre, lo Territori i la Vida. Perquè no només lo riu és vida, si esclavitzes la vida de les persones hipotecant-les baix l'engany d'un sistema que uns insectes (millor sagrantanes) han tornat putrefacte, de què serveix viure encadenats i entre barrots dia rera dia d'esta forma? Hem de lluitar per ser lliures però per a n'això falta valor i valors (també en plural), lo valor de dir les coses pel seu nom i de buscar la veritat perquè sí, la veritat mos farà lliures, lliures dels que per ara han sigut i són lo vostres amos i senyors. Ho torneu a deixar molt clar no vulguent anar a la mani perquè no vos interessa despertar a qui dorm, perquè només en lo vot (d'asfaltar carrers i crear places, jardins i aparcaments) cada quatre anys en això ja vos sobra i resobra. Això està més clar que l'aigua, l'aigua d'un riu sense cabal mínim.

Lluís

NO ALS TRANSVASAMENTS
NO AL CEMENTERI NUCLEAR
NO AL CASTOR
NO ALS PARCS EÒLICS




http://lamarfanta. blogspot. com/2010/ 05/bel-condicion a-el-suport- la.html
Bel condiciona el suport a la manifestació de Barcelona al lema i al manifest de la PDE

dimarts, 11 de maig del 2010

Mentrestant...

Diuen que s'acaba la recessió (el PIB no ha baixat este mes; com a una xifra se li pot donar tanta importància mediàtico-política? està justificat? Evidentment que no!!... diuen que la crisi social és cada vegada més greu...) Qui guanya i qui perd? els de sempre, i després diran que qui paga mana, quan en realitat qui més cobra, o especula, és també qui més mana

Endesa registró un beneficio neto de 1.535 millones de euros durante el primer trimestre del año, lo que supone triplicar (+201,57%) las ganancias obtenidas en el mismo periodo del ejercicio anterior

Per què està tant contenta la borsa?

Pujada record, 14%, de la borsa espanyola. Com sempre los economistes miren quin fet ha succeït que ho expliqui: que si los resultats empresarials, que si la indecisió del govern, que la fortalesa del dolar, etc, etc... però mai tan clar com lo que va passar ahir:
1. s'aproven uns ajuts de 750000000000€ per als països que ho necessitin... o sigui que 6 països poden passar el matiex que Grècia (retallada de drets i inversió social a canvio d'ajut al poder econòmic). O sigui, que pot passar a més llocs... Però el capitalisme, bancs, inversors, brokers, s'ha fet un festín, una vacanal a l'estil dels bacons. Saben que si corren massa riscos, si fan bojeries i tot s'enfonsa ja ho pagarem en diners de tots i totes, bàssicament dels treballadors i treballadors que paguen obedientment els nostres impostos
2. El Banc Central Europeu, compra deute públic de països europeus. O sigui que allò que deuen els governs, ho paga ara el BCE a canvi que se li tornin els diners amb interessos, fa el seu negoci, com empresa privada que és (llop dels grossos, tot i el seu nom i aparença de corder al servei de la ciutadania europea). I los països contents, que poden seguir gastant i endeutant-se, i los especuladors contents, que corre més diner que poden pescar!

Si no ho entenem només ens queda fer preguntes: Com es pot vendre deute? Com els gestors del que és de tots es poden gastar el que no tenen, més i més cada vegada, fent el que volen sense que ningú els ho hagi demanat? Per què quan la societat els demana alguna cosa no li fan cas? Per què no pregunten?

divendres, 7 de maig del 2010

que preferim? L'economia en mans de màquines o de gent de poc coneixement?

Las máquinas se apoderan de Wall Street y provocan el pánico

...Lo que empezó como una fuerte caída del índice Dow Jones por la amenaza que el contagio de la crisis griega supone para el conjunto de la economía, acabó con momentos de pánico en una Bolsa de Nueva York (NYSE) en manos de los sistemas informáticos de negociación...

Digne d'una peli de terror... segurament les màquines també controlen l'arsenal nuclear.

Tinc dubtes si prefereixo que ho controlin les màquines o estes persones amb cervell de màquines fredes i calculadores que anomenem directius i governants... Preferiria controlar-ho jo mateix i poder fer-ho desaparèixer tot plegat (armes nuclears, mercats de valors...)

COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA

1. ES POSA EN MARXA LA COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA
La cooperativa integral comença a caminar. Aquell projecte que es plantejava com a proposta en la públicació Podem viure sense capitalisme, el març del 2009.
s'ha posat en marxa, aquest maig del 2010. Amb ella ens posem a construir un entramat de relacions econòmiques cooperatives i solidàries entre persones i empreses ecològiques i socials, que surt de les regles del mercat i del control de l'estat. Un espai per promocionar i fer créixer productes ecològics i locals, serveis realment necessaris pel nostre dia a dia i nous projectes d'autoocupació vinculats a aquestes necessitats reals.

Li diem, cooperativa com a projecte que practica l'autogestió económica i política amb la participació igualitària dels i les seves membres. Li diem, integral perquè ajunta tots els elements bàsics d'una economia com són producció, consum, finançament i moneda pròpia i alhora vol integrar tots els sectors d'activitat necessaris per viure. Una iniciativa de transició per permetre'ns construir una manera de viure on ni la banca ni l'estat seran necessàries.

Llegeix més informació del projecte en aquest enllaç: http://cooperativa.ecoxarxes.cat/pg/pages/view/204/

Fes-te'n socix a http://www.podem.cat/cooperativa Si pagues en euros rebrás moneda social a canvi pel mateix valor. Pots pagar també en moneda social.

Comunica't amb els i les altres participants: http://cooperativa.ecoxarxes.cat


2. JORNADA ASSEMBLEARIA DE LA COOPERATIVA INTEGRAL PEL 16 DE MAIG.
11.00 presentació de la jornada assemblearia i de la cooperativa integral
11.30 presentacions dels participants
12.00 Grups de treball segons àrees temàtiques. Estan enunciades alimentació, salut, educació, energia i transport,.... s'acabaran de concretar segons la gent que vingui.
14.00 plenari amb informació del que ha sorgit de cada grup

15.00 dinar autogestionat amb productes de central de compres i moneda social (pots portar aliments per cuinar allà)

16.00 presentació de la xarxa social a internet de la cooperativa integral. Http://cooperativa.ecoxarxes.cat

17.00 grups de treball segons comissions: gestio económica, autoocupació, comunicació i difusió, actes i autogestió, consum cooperatiu.
19.00 plenari amb informació de cada grup i conclusions
20.00 Final de l'assemblea

El lloc serà a la universitat lliure la Rimaia, Gran via 550 l1 urgell de Barcelona

Per poder preveure aforament i dinar, us preguem que confirmeu assistència al correu electrònic: cooperativa@ecoxarxes.cat

3. PRESENTACIONS I XERRADES RELACIONADES AMB LA COOPERATIVA INTEGRAL ARREU DE CATALUNYA
8 de maig a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), 19.00 Sala de plens de l'Ajuntament. Xerrada sobre economia contrahegemònica.
13 de maig a Tarragona, 20.30 a l'Ateneu Alomà (per confirmar), Presentació de la cooperativa integral
14 de maig a Manresa 19.00 Xerrada Podem viure sense capitalisme, a l'Ateneu popular la Sequia
15 de maig a Barcelona. Jornada a Plural-21, C/ Cartagena 230 5e 1a (matí moneda social, tarda cooperativa integral)
22 de maig a Girona: Matí, Xerrada ecoxarxes, moneda social cooperativa integral, en el marc de la Festa del comerç just i la banca ètica.
27 de maig a Santa Perpètua de la Mogoda, 19.30 Centre cívic el Vapor (hora i lloc per confirmar.)
28 de maig a Vilanova i la Geltrú, 19h lloc per confirmar, Presentació de la cooperativa integral.
29 de maig a Palafrugell, 11.00 a l'Ateneu Popular, C/ Ample 1, Xerrada sobre Decreixement i sortir del capitalisme

S'ampliarà la informació a www.podem.cat

dimecres, 5 de maig del 2010

Opinons de la gent

#64 VERITAS - 05-05-2010 - 12:02:02h

El capitalismo depredador ha declarado la guerra a la democracia. y ha comenzado por su cuna. GRECIA. Esta vez no usan cañones y tropas, es una guerra economica a traves de la especulacion contra los bonos de los estados nacionales. los griegos terminaran asaltando el poder a traves de una REVOLUCION POPULAR.

Podem creure en el la hipotesi del canvi climàtic produït per l'home?

LOS EMAIL DE LA CÚPULA DEL IPCC
El Watergate climático: la farsa del calentamiento global, al descubierto
Un hacker desvela documentos y correos electrónicos de la elite científica vinculada al Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático de la ONU (IPCC). Los calentólogos admiten que manipulan datos, destruyen pruebas, ejercen fuertes presiones para acallar a los científicos escépticos...

2009-11-23
D. R. Herrera / M. Llamas

Algunos ya lo califican como el mayor escándalo científico del siglo. Este fin de semana la red se ha convertido en un auténtico hervidero tras la publicación de toda una serie de documentos comprometedores pertenecientes a la cúpula científica del calentamiento global antropogénico (causado por el hombre).

Acuerdos para manipular datos, destrucción de pruebas, conspiraciones para evitar que los escépticos publiquen en revistas científicas, dudas privadas sobre sus propias aportaciones a la teoría del calentamiento global que no se reconocen en público, ocultamiento del "Periodo Cálido Medieval", alegría por la muerte de un escéptico...

Todo ello forma parte de una serie de documentos y correos electrónicos privados que han sido desvelados bien por un hacker externo o bien por una fuente anónima interna de uno de los templos de la calentología. Pueden encontrarse ya en las redes P2P, buscando en Google "FOI2009.zip", y ya existe incluso un buscador.

Se trata de la Unidad de Investigación del Clima (CRU, por sus siglas en inglés), perteneciente a la británica Universidad de East Anglia, uno de los centros de investigación más activos en sus esfuerzos por demostrar la teoría del calentamiento global de origen antropogénico. En septiembre se vio envuelto en una polémica con el think tank norteamericano Competitive Enterprise Institute por destruir datos originales de toma de temperaturas por "falta de espacio".

Sus datos han sido empleados en muchos estudios alarmistas, pero son datos "cocinados", y el problema es que ya no es posible saber si esa “cocina” ha sido hecha correctamente tras la destrucción de los originales.

¿Y qué dicen esos correos?

Lo principal que se extrae de la lectura de estos correos electrónicos es, en palabras del blogger norteamericano John Hinderaker, una mentalidad de bunker asediado por los enemigos, esto es, los escépticos. Estos científicos creen sinceramente en la teoría del calentamiento global, de un modo tan fanático que les lleva a alegrarse de la muerte en 2004 del escéptico John Daly o desear "darle una paliza" al también escéptico Patrick Michaels.

Pero, sin duda, lo más importante es que parecen plenamente dispuestos a maquillar sus datos para que se ajusten a la teoría. Así, en un correo del pasado 28 de septiembre, uno de estos científicos anuncia su intención de bajar 0,15 grados la temperatura registrada del océano para que se ajuste a sus modelos climáticos.

Otro científico, David Parker, discute en otro email la posibilidad de cambiar el período de referencia para elaborar el índice de temperatura global. Se opone afirmando que tal cambio podría confundir al público y, sobre todo, reflejaría que el actual período es menos cálido de lo que pretenden hacer creer.

Tim Osborn describe cómo algunos datos son manipulados para ocultar que los resultados de un estudio muestran una aparente tendencia al enframiento de la temperatura del planeta. El propio Michael Mann, uno de los climatólogos del cabecera del IPCC de la ONU, afirma en otro correo que sería bueno "contener" la temperatura del “Período Cálido Medieval ".

Manipulación de informes

Por su parte, Tom Wigley le comenta a otro colega que el calentamiento en la superficie terrestre desde 1980 ha sido casi el doble que en los océanos, un dato que no se debe salir a la luz, ya que podría ser utilizado por los científicos escépticos como prueba de que los centros urbanos constituyen auténticas islas de calor, sin que esto nada tenga que ver con el calentamiento global.

También existe otro de 1999 en el que un científico reconoce haber usado el "truco de Mike" (Michael Mann, el del Palo de Hockey) en Nature para "ocultar el descenso" de temperaturas. El "truco" en cuestión consiste en ocultar la divergencia entre las temperaturas de 1960 en adelante y los registros de los anillos de los árboles empleados para reconstruir el clima pasado. ¿Cómo? Eliminando esos registros en los resultados durante los años problemáticos, es decir, aquellos que no se ajustaban al modelo.

También se observa la paranoia del propio Mann, uno de los artífices de los informes del IPCC. Así, en un correo reciente, este gurú del calentamiento global protesta por la "máquina de ataque pagada por las multinacionales", pese a que fluyen muchos, muchos más fondos hacia los científicos que defienden el cambio climático causado por el hombre que hacia los escépticos.

De hecho, en otro de los correos un climatólogo británico se queja de un artículo cuestionando la teoría del calentamiento porque es justo "lo que no necesita" en sus esfuerzos para sacarle dinero a Siemens. Un correo reconoce que están negociando con Esso, una de las subsidiarias de Exxon. Y uno de los documentos muestra que el director del CRU ha recaudado 13,7 millones de libras desde 1990.

Ocultación de datos

También existe algo más grave. Las leyes británicas obligan a desvelar todos los archivos de las investigaciones financiadas con dinero público, como son las del CRU. Un correo pide a varios científicos de diversas universidades que borren ciertos mensajes, lo que ha sido interpretado como un posible intento de evitar verse obligados a desvelar contenidos "incómodos" para la teoría del calentamiento ante una posible petición bajo las leyes británicas.

Uno de los correos, de hecho, reconoce que de verse obligado a dar los datos de las estaciones de temperatura del CRU preferiría borrarlos, lo cual podría estar relacionado con esa "falta de espacio" que adujo en septiembre para no revelarlos.

Conspiración para no dejar publicar a los escépticos

Uno de los más repetidos mantras de los climatólogos creyentes consiste en que los escépticos no publican en revistas científicas respetables, las llamadas peer-reviewed, y ellos sí. Pero parece que en parte esto sucede por un esfuerzo concertado para que así sea. Uno de los intercambios de correos desvelado se indigna ante la publicación de un par de papers científicos de los escépticos en la revista Climate Research y promueve un boicot contra la misma.

Ese intento de acallar las publicaciones científicas escépticas alcanza al IPCC, el macroinforme de la ONU que se supone contiene toda la información relevante sobre la ciencia del clima. Pues bien, otro de los correos muestra a estos científicos indicando que harán todo lo que puedan para evitar que un estudio contrario a sus teorías llegue al IPCC, incluso aunque sea a costa de "redefinir lo que significa un estudio peer-reviewed".

Phil Jones escribe a la Universidad de Hull para intentar detener a su colega escéptica Sonia Boehmer Christiansen; Michael Mann explica cómo destruir una revista que ha publicado documentos científicos sobre el clima elaborados por escépticos; en otro correo, el propio Mann dice que se pondrá en contacto con la cadena británica BBC para averiguar por qué permitió la publicación de un artículo vagamente escéptico; otro correo desvela que una carta de calentólogos enviada a The Times fue redactada con la inestimable ayuda de Greenpeace...

Siempre se ha alegado desde el campo escéptico que no es necesaria ninguna conspiración para explicar el elevado número de científicos que apoyan la teoría del calentamiento global. Existen suficientes intereses académicos, ideológicos y hasta pecuniarios que permiten explicar acciones de distintas personas en la misma dirección. Pero eso no significa que no puedan existir conspiraciones como ésta, con la intención de acallar a algunos críticos, que pueden haber logrado algún éxito.

El material tardará en ser examinado, pues incluye cientos de correos, documentos científicos, datos contables sobre los fondos recibidos para la investigación y hasta el código empleado para las reconstrucciones del clima pasado, ése que siempre se han negado a enviar a los escépticos para su examen y ha tenido que ser reconstruido por los estadísticos McIntyre y McKitrick.

No existe una seguridad al 100% de que todos los correos electrónicos y documentos publicados sean ciertos, pues son demasiados como para que se haya podido verificar, por el momento, uno a uno. Sin embargo, la propia Universidad ha reconocido la veracidad de su origen y ha cambiado los claves de acceso de su personal para evitar más filtraciones. De hecho, algunos afectados han reconocido la autoría de algunos de los correos más sorprendentes del lote.
Tras saltar a la red, el escándalo ya ha sido recogido por algunos medios, tales como New York Times, Washington Post o el alemán Die Welt.


I a continuació un video, no per a creure sinó per dubtar del que se'ns vol fer creure. Jo em quedo amb les dades científiques i desaprovo la crítica a moviments socials i el model que proposen de desenvolupament, en concret per a l'Àfrica


Videos tu.tv


Més notícies sobre IPPC i el seu director:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/11/ciencia/1265882599.html
http://www.cope.es/sociedad/07-02-10--jefe-panel-cambio-climatico-presionado-que-dimita-134793-1
http://www.libertaddigital.com/opinion/editorial/pachauri-y-la-ciencia-vudu-del-ipcc-52971/
http://satorrajaume.wordpress.com/2010/02/05/1250/
http://www.peatom.info/3y3/elipsis/122658/el-climangate-y-la-juerga-de-los-calentologos/
http://www.ovnis.tv/foro/index.php?topic=55.0
http://www.libertaddigital.com/ciencia/el-watergate-climatico-se-cobra-su-primera-pieza-dimite-el-director-del-cru-1276377872/

Però dubtar que el canvi climàtic sigue produït per l'home pot portar a despreocupar-nos de les conseqüències de la contaminació provocada pels combustibles fòssils o per la "neta" (segons els ecocapitalistes) energia nuclear? Per suposat que no, potser és el que volen amagar darrera un enemic neutre, del qual ningu n'és responsable directament (el clima) enlloc d'asenyalar la indústria i les finances i el seu braç armat (els governs militaritzats disfressats de corders democràtics), el model de producció capitalista i la manca de normatives que posin al davant la precaució i la investigació seriosa dels efectes en la salut a llarg termini a l'hora de posar al mercat certs productes (des de materials com els antiadherents o la uralita, fins a organismes vius modificats geneticament)
La societat occidental, productora de bassura i insalubritat, evidentement ha de lluitar contra la destruccio del planeta perquè no és el clima que està en perill és el planeta en si i el fet que sigue habitable per la humanitat durant gaire més temps. A no ser que vulguen mantindre'ns en un estat de malaltia cronica "suportable" i dependents de farmacèutiques i dictadors benefactors
Què volem benefici o benestar? Què han triat les empreses i els seus governs titelles? A qui serveix la ciència? Evidentement, qui paga mana, fins que deixem de ser esclaus del diner-fum

dilluns, 3 de maig del 2010

Grècia millora

El Banco Central Europeo (BCE) ha anunciado hoy la suspensión de los requisitos de calificación mínimos para la deuda soberana griega y seguirá aceptando como garantía todos los bonos emitidos o garantizados por ese país.

El consejo del BCE, según un comunicado, estudió el plan de ajuste y lo consideró adecuado para mejorar la situación griega y con base en eso tomó la decisión de suspender los requisitos de calificación mínimos.

O sigui que a Grècia anirà a millor (millor per a qui? per als de sempre...) i no cal que tinguem garanties de que mos tornaran los quartos (en qui confiem? en los bancs grecs i lo seu govern... en los de sempre...)

I mentrestan sous i pensions congelades, sacrifici dels de sempre.

dissabte, 1 de maig del 2010