Carta del company Lluis Comí:
Bona tarde a tothom.
Permitiu-me fer una comparació (d'estes que a mi tant m'agraden) entre un polític (que hauria de defensar lo Territori i la seua gent) i un estudiant. Imagineu-vos que un estudiant arriba a casa i diu: He aprobat matemàtiques. Això és bo o és dolent? Això és bo, està bé però després mires la cartilla i sí, és veritat, ha aprobat matemàtiques però ha suspés física, socials, naturals, anglès, filosofia... tot lo demés. Resulta que si lo lema és lo cabal mínim (les matemàtiques) vindrem a la manifestació però si lo lema és lo cementeri nuclear (física), los molins (filosofia), lo Càstor (química)... no vindrem a la mani. Divide i venceràs, sempre lo divide i venceràs i l'acció-reacció -solució.
Lo problema és que s'estan carregant a presa feta un sistema (bo o dolent ara no entrem) extraent un rendiment, exprimint un benefici, un fruit (lo nostre) perquè els interessa (a alguns, als mateixos, als de sempre). Lo problema és d'uns vius que fan lo tonto emprant a uns tontos que se fan los vius mentre la gent dorm sumida en la supina ignorància impregnada dels seus programes (i no només los televisius). Este és lo problema. I hi han solucions a n'este problema, solucions difícils i hem d'anar a buscar estes solucions (que sortiran a la llum tard o prompte perquè això ja no s'aguanta). I a n'estes solucions hi han uns culpables, uns grans culpables i són los que teclegen les normes (de sempre), los que meregen los fils de la colla de titelles elegits democràticament pel poble cada quatre anys (siguen del partit que siguen)!!! Una escola, una universitat no només són les seues parets, los seus pupitres, los seus llibres sinó també la seua gent. Un poble no només són los seus edificis, les cases, los camps de fútbol, les boreres, los carrers... és la seua gent. Va hi haure un fa dos mil anys que (també se'l van carregar) que deia que la veritat vos farà lliures. L'única forma de fer surar este sistema no és injectant papers de colors (això crea inflació). Si a un arbre se l'estan mentjant los insectes no té sentit regar la soca dia rera dia perquè al final lo que aconseguiràs és podrir les arrels. Tens que analitzar, buscar la veritat del què li està passant a l'arbre i més si tu ets un dels responsables en cuidar-lo. Si tenim un Territori (arbre) que se l'estan carregant uns insectes, no pots dir vindré a la mani si és contra los insectes que tenen ales, los que volen. I los que caminen, i los que s'arrosseguen i los que...què? Tot lo que fa mal és dolent i tot lo que fan coses bones és bo. S'ha d'anar a la mani contra tot lo que és dolent per al Territori i la seua gent però per a n'això no s'ha de jugar en lo poble (i molt menos lo divide i vencerás) s'ha de dir la veritat, les veritats (en plural) i ja sé que és molt difícil i de "tontos" (tontos que se fan lo viu, los que parlàvem antes) llençar pedres damunt la pròpia taulada o mossegar la mà de qui te dóna lo pa (o una cadira a Barna o Madrid), fruit de la suor, d'uns que cada quatre anys tornen a elegir democràticament.
S'ha d'invertir en veritats i en la gent i com a mínim s'ha de donar exemple i un gran exemple de veritat i de defensa del Territori és anant a Barcelona lo dia 30 i manifestar-se no només per demanar un cabal mínim al riu sinó contra uns insectes que s'estan mentjant l'arbre, lo Territori i la Vida. Perquè no només lo riu és vida, si esclavitzes la vida de les persones hipotecant-les baix l'engany d'un sistema que uns insectes (millor sagrantanes) han tornat putrefacte, de què serveix viure encadenats i entre barrots dia rera dia d'esta forma? Hem de lluitar per ser lliures però per a n'això falta valor i valors (també en plural), lo valor de dir les coses pel seu nom i de buscar la veritat perquè sí, la veritat mos farà lliures, lliures dels que per ara han sigut i són lo vostres amos i senyors. Ho torneu a deixar molt clar no vulguent anar a la mani perquè no vos interessa despertar a qui dorm, perquè només en lo vot (d'asfaltar carrers i crear places, jardins i aparcaments) cada quatre anys en això ja vos sobra i resobra. Això està més clar que l'aigua, l'aigua d'un riu sense cabal mínim.
Lluís
NO ALS TRANSVASAMENTS
NO AL CEMENTERI NUCLEAR
NO AL CASTOR
NO ALS PARCS EÒLICS
http://lamarfanta. blogspot. com/2010/ 05/bel-condicion a-el-suport- la.html
Bel condiciona el suport a la manifestació de Barcelona al lema i al manifest de la PDE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada