dijous, 28 de maig de 2009

El fantasma de la deflacion

Heu vist la última serie televisiva d'èxit als mitjans de masses acrítiques? El nom ho diu tot:

"El fantasma de la deflación, la consecuencia de la crisis más temida por analistas, expertos e inversores."

Se tracta que una colla que dominen lo món contracten una maraña d'experts i busquen inversors. Quan los tenen los fan una neteja de cervell i los programen para tindre visions estranyes de la realitat, los mantenen vius artificialment i los droguen perquè es pensen que són feliços i es creguen que encara ho seran més anant pel mateix camí.

Mentrestant, la resta d'habitants del planeta sobereviuen com poden i se dixen portar pels seus anàlisis. Finalment se descubrix que tot era un engany i comencen los problemes. Lo pànic s'esten pels parquets i s'enfonsen les finances. La lluita per la supervivència es converteix en una lluita ideològica entre conservar lo progrés i progressar cap a la conservació del planeta i la humanitat.

Us la recomano!

Qui és Enric Duran?

dimecres, 27 de maig de 2009

Qui és David Rockefeller? Investigueu...

David Rockefeller dijo:

“Estamos al borde de una transformación global, todo lo que necesitamos es la indicada y mayor de las crisis, y las naciones aceptarán el Nuevo Orden Mundial…”

“Algo debe reemplazar a los gobiernos y el poder privado me parece la entidad adecuada para hacerlo”

Dret a la terra, un dret sense efecte per la propietat privada

Las adquisiciones de tierra en África, Asia y Latinoamérica, tal y como se hacen en la actualidad, suponen condenar a los más pobres a ser desalojados de sus fincas o a perder acceso a la tierra, al agua y a otros recursos, según el primer estudio sobre la nueva tendencia de grandes corporaciones y gobiernos de invertir en tierras en países pobres, encargado por las agencias de las Naciones Unidas de la Agricultura y Alimentación y del Desarrollo (FAO y UNDP).

dilluns, 25 de maig de 2009

La soletat de l'acomiadament

L'Oréal celebra su centenario "con 200 despidos". ¿Por qué ya no lo valemos?, fue uno de los lemas de los manifestantes... i 200 treballadors i treballadores es manifesten sols i abandonats. On són los seus familiars i los seus veïns... i la getn afectada per altres EROs... si la solidaritat no fos il·legal, potser es podria fer alguna cosa més.

Parla el presi del banc mundial...

P. El mundo desarrollado se ha pasado años escatimando ayudas al desarrollo, pero con la crisis se han movilizado recursos públicos a toda velocidad para rescatar a la banca. ¿Eso le decepciona?

R. El presidente brasileño Lula dijo en el G-20 que lo más importante para los emergentes era que las economías de los países desarrollados retomaran el crecimiento. Vivimos en una economía global. México y Centroamérica no pueden crecer si no lo hace EE UU. Si Europa no sale del túnel eso tiene repercusiones sobre África y el resto del mundo. Así que tiene sentido dedicar el primer dinero a los planes de estímulo y a sanear los activos tóxicos de los bancos. El siguiente paso es seguir presionando para hacer más por los países desarrollados, más allá del FMI. El Fondo está ahí para resolver crisis de balanzas de pagos y crisis financieras. Pero es el Banco Mundial quien se debe ocupar de los programas sanitarios, de seguridad alimentaria, de producción agrícola y de inversión en infraestructuras.

El mite del capitalisme:
Diu el capitalista: dona-m'ho tot i després jo repartiré... i després el proletari demana que no li baixe lo sou, que li done faena, que li done vacances... i quei no te ni faena li demana una ajudeta, algo de menjar...

Parlem de peixos com podríem parlar d'aigua

Seguim pescant com fins ara per no perjudicar l'economia i l'actual flota de pesca, fins que s'acabe el peix o baixem les captures per intentar recuperar les espècies?

http://www.elpais.com/articulo/economia/Bruselas/vuelve/plantear/reduccion/flota/pesquera/elpepueco/20090525elpepieco_8/Tes
"...disminución de la flota porque considera que 9 de cada 10 especies se pescan por encima de las cantidades recomendadas por los científicos. Al menos en un 30% de los casos las especies -como por ejemplo la anchoa del golfo de Vizcaya y el atún rojo- no tienen ya posibilidad de recuperación. En capturas como la de la merluza (el recurso más importante para los españoles) o el atún rojo haría falta reducir entre el 35% y el 40% la flota..."

Com ja m'he agafat per costum dir: a la merda la macroeconomia!!! Salvem los peixos i salvem a les famílies de pescadors trobant noves formes de guanyar-mos la vida, sense destruir lo futur i sense produir coses inútils.

I los polítics que es posen les piles, que el 2012 queda lluny! Entrant a l'anàlisi de le spropostes, trobo bé que es posen normes diferents a la flota arteanal de la industrial, espero que això no vulgue dir que posen facilitats a la industrial, que és la que més pressió pot fer i més soborns pot donar.

Lo capitalisme s'afona, que no s'afone la societat ni la flota pesquera, que en la seua caiguda no mos arrossegue al fons de l'abisme. Mentrestant podem anar fent bombolletes o algo de més profit

dijous, 21 de maig de 2009

ai que caic, que antrompesoc...

Reino Unido podría perder su calificación de riesgo, que se encuentra en AAA, el máximo. Standard & Poor's ha revisado a la baja (de "estable" a "negativa") su perspectica general sobre el país.
Esta posible rebaja de la calificacioón de riesgo deuda de la deuda emitida por el país completa un panorama ciertamente negativo para la economía del británica y para el gobierno laborista de Gordon Brown. Reino Unido necesita vender un récord de 344.000 millones de dólares en bonos antes de marzo de 2010

Pos ja s'estan buscant un bon equip comercial... O SERIA MILLOR OBLIDAR-SE DE PIB I DEUTES I TOT LO REFERENT A MACROECONOMIA?

L'abús de l'aigua, la destrucció del territori i les solucions parxes insuficients


divendres, 15 de maig de 2009

Ho diuen als foros...

  • 19

    Gabriel - 15-05-2009 - 10:58:27h

    La situación económica en España no difiere mucho del resto de paises en el Mundo y la "supuesta" reactivación de ésta también; se empeñan en hacernos creer que esto tarde o temprano encontrará la luz, nosotros tenemos además el tema de la corrupción de algunos políticos, el paro va en aumento en todos los paises y el consumo en franco retroceso. Todo está programado para cederles la responsabilidad de sacarnos de la crisis a aquellos que la han provocado, pero ¿Qué pretenden..? ¿A dónde nos quieren conducir...? Cada vez más ciudadanos vemos que éste es un callejón sin salida... Este es un sistema fracasado que los grandes poderes y muchos políticos quieren alargar la vida de forma artificial, Un sistema basado en la superproducción y sobretodo en un CONSUMO irracional que ya ha demostrado su inviabilidad, los grandes poderes económicos concentrados en pocas manos que han provocado interesadamente éste caos se han encontrado con su peor enemigo el freno obligado al consumo y al ciudadano que después de esta experiencia ya no va a caer en la trampa de hipotecar su vida hacia ese consumo. Y las consecuencias de todo ésto se están viendo, un aumento brutal del paro, no hay otra solución que un cambio de sistema radical.

  • 31

    Luis - 15-05-2009 - 11:38:51h

    Lo de Italia es una catástrofe: casi 6% de caída interanual. Va a resultar que es porque Aznar no ha contado como salir de la crisis a su colega Silvio.

  • 30

    Miguel - 15-05-2009 - 11:38:33h

    De estas crisis no nos salva nadie.Si los alemanes no saben a quien vender su productos.Aqui que vamos a vender.Ladrillos?Y quien las compra?

  • 32

    Gabriel - 15-05-2009 - 11:40:17h

    Señores políticos, no se empeñen, y usted sr. Rajoy es el que menos motivos tiene para hablar. Muchos ciudadanos ya se están dando cuenta de las trampas de ésta crisis económica y del SISTEMA, muchos ciudadanos del Mundo se darán cuenta de lo que hay detrás de ésta trama; una crisis provocada por el sistema que ha dado lugar a un crak del CONSUMO, señores, ésto ya es irreversible, no nos quieran vender la moto, ni coches, ni hipotecas, ni nada. Necesitamos ALGO NUEVO, comprenden...?

  • 33

Manu - 15-05-2009 - 11:44:08h

Tengo la solución a la crisis: trabajar 65 horas jjajaja, bajarnos el sueldo a nivel africano, facilitar el despido, jjajaja, elegir al Sr Montgomery Burns

  • 40

    Guillermo - 15-05-2009 - 11:51:05h

    Lo que necesitamos es un sistema económico que no se base en el consumo por el consumo, ya está bien de comprar cosas que creemos que nos harán felices, cuando al contrario cada vez somos más esclavos de este sistema que devora los recursos del planeta para que nosotros, los paises ricos alimentemos nuestro ego, por este camino vamos a la autodestrucción, hay que cambiar el chip, el consumismo se acabó .

  • 42

    Un lector - 15-05-2009 - 11:52:57h

    La desaparición de la clase media ya está en marcha. Pero la clase media que consume es la base de las grandes fortunas... Por otro lado la clase política cada vez está más lejos del pueblo, aunque no esté necesariamente corrupta, que sí lo está. Espero que esta crisis no se resuelva como se resolvió la de 1929, con una guerra mundial que reactive la producción: de armamento, de material logístico... Hasta ahora las guerras en el tercer mundo mantuvieron la economía del primero. ¿Quién saldrá beneficiado de esta crisis? La única conclusión verdadera a la que puedo llegar en mi ignorancia es que la cosa debe ser muy grave cuando todos los expertos parecen dar palos de ciego.

  • 43

    Asombrado - 15-05-2009 - 11:53:51h

    Efectivamente, estoy con Gabriel. La clase política actual es de una mediocridad que da miedo y en España es nefasta. Yo creo que tienen que empezar a ayudar al sector primario y echar una mano a la gente que quiera regresar a la agricultura, ganadería y pesca. Eso de ayudar a bancos e industrias del automóvil es un error, ya que por un lado dicen que nos compremos coche y por otro que los coches contaminan.

  • 44

    Carlos Blanco - 15-05-2009 - 11:57:28h

    El dinero electronico. El BCE y la reserva federal de EEUU ya lo están estudiando como "solución" a la tremenda crisis que los dueños del dinero han provocado intencionalmente. Cuando ésto ocurra (la implantación de EM - Electronic Money) se inyectarán al mercado internacional cientos de miles de billones (con B) de dólares y Euros, es decir cientos de miles de millones de Terabites de dinero que no existe, que no tiene un contravalor efectivo en oro, dinero que no se puede palpar ni contar, por lo que la gente tendrá que recurrir al dinero electrónico como unica menera de intercambio por bienes y servicios. Es el principio de la esclavitud para la gente. Ya no más control fiscal sobre las deudas de los estados, ya no más auditorías sobre lo que los gobiernos controlan, y la gente... bueno la gente no cuenta. Los dueños del dinero son así de traviesos y jugetones con los prole. O acaso no somos prole ?

  • 50

    jose manuel ortuño luque - 15-05-2009 - 12:22:47h

    No quisiera tintar más de negro al carbón, pero si las cosas están de este color con tasas de recesión en torno al 3%, ¿qué será de nosotros si se confirman los peores augurios sobre el cambio climático en unos 60 - 100 años? El informe Stern, redactado por economistas , prevee diferentes escenarios , y caídas de hasta el 20% del PIB, en el peor de ellos y del 5% en el mejor de los casos, si no se toman las medidas necesarias. ¿nos servirá esta marejada para protegernos del tifón que nos viene encima?

  • 60

    AINA - 15-05-2009 - 12:49:06h

    Pero bueno, ¿que les pasa a nuestros dirigentes? dá verguenza verlos a todos, todos, todoooooooooooos. ¿Vivimos todos en el mismo planeta? porque no lo parece, hay que bajarse del burro y ver la situacion real, en vez de tanta estadistica y de tanto parloteo. Señores politicos de todos los partidos, vds. están ahí, porque han sido elegidos en unas elecciones democrátas, y su obligacion es trabajar para los españoles y dejarse de tanta tonteria. Hay si en la politica hubiera despido libre, y entre los funcionarios tambien, es muy bonito vivir apoltronado.

  • 61

    A pesar del gobierno llueve - 15-05-2009 - 12:52:15h

    Leo con preocupaciòn los comentarios sobre el PP y el Psoe. Ambos solo pretenden gestionar el capitalismo. Uno es de centro derecha y el otro de derecha. Los parches no van a cambiar nada. Todas las crisis mundiales han sido por lo mismo: se produce en tal cantidad que se colmata el mercado, hay que cesar en el consumo para crear un vacio que de nuevo haga empezar el problema. Antes se organizaban guerras mundiales.

  • 67

ger - 15-05-2009 - 12:57:05h

Thomas Jefferson en 1802 :"pienso que las instituciones bancarias son mas peligrosas para nuestras libertades que ejercitos enteros listos para el combate, si el pueblo permite un día que los bancos privados controlen su moneda , los bancos y todas las instituciones que florezcan en su entrono, privaran a la gente de toda posesión, primero por medio de la inflacción seguida por la recesión, hasta el dia que sus hijos se despertaran sin casa y sin techo, sobre la tierra que sus padres conquistaron".


http://www.elpais.com/articulo/economia/economia/europea/sufre/mayor/recesion/Segunda/Guerra/Mundial/elpepueco/20090515elpepueco_1/Tes#EnlaceComentarios

dimecres, 13 de maig de 2009

Com sortir de la crisi segons l'FMI (continuació...)

El FMI lanzó varios toques de atención en la presentación de su informe para Europa. El más grave, el relativo a la sensación de descoordinación en materia económica.

Los economistas del Fondo reiteraron sus recetas para la salida de la crisis: más planes de rescate y, sobre todo, el saneamiento de la banca. Belka aplaudió la reciente rebaja de tipos en la eurozona, pero afirmó que aún son "más necesarias" las medidas no convencionales como la puesta en marcha de la máquina de imprimir billetes.

Li importen los bancs, no les persones. La macroeconomia i no l'economia de les famílies... i mai li han importat los pobres que fa desenis que es moren de gana.


Li importa la macroeconomia, los bancs... no les persones.

Justicia de rics

La Sala Penal del Tribunal Supremo ha decretado la absolución del financiero catalán Javier de la Rosa en la Operación Croesus, al considerar prescrito el delito de apropiación indebida de 17,4 millones de euros por el que la Audiencia Nacional le había condenado a cuatro años y ocho meses de cárcel. El caso Croesus era la última pieza separada del caso KIO.

La sentencia del Supremo, estima los dos motivos de casación alegados por De la Rosa. En primer término, aprecia que De la Rosa cometió "una sola infracción punible", en vez de una continuidad delictiva, en la que 17,4 millones de euros salieron de bancos británicos y españoles y fueron a parar a Suiza, a una cuenta de Enrique Sarasola, que dos días después abonó en cinco talones a De la Rosa casi seis millones de dólares.

Al tratarse de un solo delito, se aplica el plazo de prescripción de cinco años, en vez del de 10 años, lo que determina la absolución de De la Rosa.

http://www.elpais.com/articulo/economia/Rosa/absuelto/caso/Croesus/prescripcion/elpepueco/20090513elpepieco_8/Tes


dilluns, 11 de maig de 2009

Quan cobren los directius de les empreses en crisi?

Los informes anuales de gobierno corporativo muestran que las empresas del Ibex 35 tienen en total 82 consejeros ejecutivos y otros 480 altos directivos. Esa élite que gestiona las principales empresas cotizadas españolas obtuvo en 2008 una retribución de 915.000 euros por persona, según las cifras publicadas por las empresas. En realidad, la cifra superaría el millón de euros si se computasen en los informes todas las pagas extraordinarias, plurianuales o las aportaciones a los fondos de pensiones de los altos directivos.

NO són ells qui paga la crisi... I ja abans que es parles de crisi esta gent cobraven lo sou de 915 treballadors mileuristes.

divendres, 8 de maig de 2009

Als EEUU fan càlculs sobre com aguantar això:

El escenario hipotético con el que han jugado los reguladores federales ha sido una tasa de desempleo del 10.3%, una contracción económica del 3,3% y una caída del 22% sobre el precio actual de la vivienda. Ante ese hipotético maremoto económico, las pérdidas totales de los bancos pueden alcanzar 447.727 millones de euros entre este año y el próximo.
Los calen 57.000.000.000€ per aguantar-ho i diuen que ho poden fer. Com?
Las reacciones de los bancos al análisis presentado por el Gobierno no se hicieron esperar. Al cierre de los mercados, una hora antes de que se conocieran las cifras oficiales, Wells Fargo anunciaba una oferta pública de acciones por valor de 4.477 millones, mientras que Morgan Stanley, al que el Gobierno exige 1.343 millones, ofrecerá 1.492 en acciones y otros 2.238 millones en bonos.
Venent accions... ara falt aque algu los ho compre, i millor si ho fa demanant un crèdit... FUM, FUM, FUM...

Debat nuclear: arguments sense pors

ARGUMENTARI ANTINUCLEAR

PER QUÈ CAL OPOSAR-SE A L’ENERGIA NUCLEAR?

1.- La connexió militar inherent a l’energia nuclear civil

El pecat original de l’energia nuclear és el seu origen militar, amb les bombes que causaren les hecatombes d’Hiroshima i Nagasaki. Aquest vincle no és solament originari, sinó que es manté en tot l’ús civil de l’energia nuclear: L’urani empobrit té el seu origen en el cicle nuclear civil; un “residu” de les centrals nuclears és el plutoni, la utilitat del qual és l’armament atòmic; totes les potencies nuclears (USA, Regne Unit, França, Rússia, Xina, Índia, Pakistan, Israel) disposen al seu territori de les fases més importants del cicle nuclear; Corea del Nord ha basat els seus intents d’aconseguir armament atòmic en les centrals nuclears civils; els països més poderosos pressionen durament Iran, que fins ara no ha fet sinó implementar el cicle nuclear civil, acusant-lo de tenir unprograma nuclear militar; quan el règim de Franco –hi ha documents que ho acrediten- decidí iniciar al programa de nuclearització civil del país, aspirava a entrar en el club nuclear militar; la central de Vandellòs I fou construida per França amb la intenció d’obtenir-hi plutoni per a la seua “force de frappe” (un plutoni per quedar-se el qual ara pretenen que paguem, en concepte de tractament dels residus).

2.- L’afecció a la salut

Els elements radioactius, tant els que s’utilitzen com a “combustible” com els que en resulten del funcionament de les nuclears produeixen radiacions ionitzants amb l’energia suficient per a alterar directament el material hereditari de les cèl·lules, és a dir, per a produir-hi mutacions, mutacions que poden passar a la descendencia si es produeixen en cèl·lules de la línia germinal o que es poden anar acumulant provocant cáncer. També poden afectar indirectament el material hereditari produint, en l’ambient intern de la cèl·lula, radicals lliures (producte de ionitzacions) que també poden afectar aquest material amb els mateixos resultats. També afecten el material hereditari produint ruptures dels cromosomes, ruptures cromosòmiques que cada vegada hi ha més investigadors biològics i biomèdics que les associen al cáncer i que també poden ser causa de malformacions si afecten cèl·lules de la línia germinal. Encara que no se’n coneixen bé els mecanismes (tot i que se sospita de la producció de radicals lliures), aquestes radiacions també produeixen afeccions immunològiques (alteracions dels sistemes de defensa del cos), neurològiques i del sistema reproductiu.

Aquestes radiacions s’emeten en totes les fases del cicle nuclear, des de la mineria fins als residus. També en el funcionament “normal” de les centrals nuclears (es poden veure els mapes de radiacions de la xarxa d’informació radiológica de la Generalitat.

3.- L’afecció al medi

A més a més de les emissions radiactives que allibera en totes les seues fases, el cicle de l’energia nuclear comporta la remoció de milions de tones de material en la mineria i grans emissions de CO2 (per la maquinària de la mineria, de la maquinària utilitzada en la construcció de les centrals, en la fabricació del formigó i de l’acer de les centrals,la construcció de les quals dura de mitjana uns deu anys).

4.- La inseguretat

Des de 1950 hi ha hagut com a mínim 22 incidents greus en instal·lacions nuclears, més d’un cada tres anys. Si ens cenyim als catalogats oficialment com a accidents, n’hi ha hagut, fins al 2007, nou, un cada sis anys i mig. Com a accidents, es cataloguen els de nivell 4 per amunt (impacte sobre el públic amb dosi próxima als límits prescrits, dany significatiu al reactor i/o exposició fatal de treballadors). D’est nivell, n’hi ha hagut com a mínim cinc (n’hi ha molts enla sèrie que no estan catalogats). De nivell 5 (fuita que exigeix accions de Protecció Civil, danys severs al reactor), n’hi ha hagut tres. I de nivell 7 (desastre complet), el de Txernòbil.

És molt interessant, per provenir d’un personatge pronuclear, de llegir la descripció de l’accident de Harrisburg que es fa a Nucleares, ¿por qué no?s´hi veu tota una cadena fatal de petits “fallos”, tant tècnics com humans,que condueixen inevitablement al desastre. No cal llegir la descripció que fa del de Txernòbil. La seguretat de les centrals nuclears pot fallar en desenes de punts, i de fet, sol fallar-hi, com ho mostra la llista oficial d’accidents i incidents greus.

5.- La pretesa baratura de l’energia nuclear

Hi ha un informe d’experts del MIT que en el capítol titolat “Nuclear Power Economics”, on es diu que “en mercats desregulats, l’energia nuclear actualment no és competitiva respecte al carbó i al gas natural” i que els problmes en el cost solament se solventarien si es produissen reduccions significatives en les necessitats de capital per a la construcció, el funcionament i el manteniment de les centrals nuclears, reduccions que no estan, ni molt menys, a la vista. Segons est informe, perquè l’energia nuclear pogués arribar ser competitiva, caldria com a mínim: que els costos de construcció baixessen a menys de 2000 dòlars per quilovat (ara, 6000 dòlars); que els terminis de construcció passessen dels cinc anys promesos –encara que no mai complerts- actualment a quatre anys;que els costos e capital s’igualessen als de les altres opcions (actualment,els bancs afigen als interessos normals dels prèstecs una prima de risc a les inversions nuclears d’entre el 3 i el 4 per cent); que es mantinga la limitació de responsabilitat civil dels peradors uclears (de fet, esta responsabilitat civil, arreu, és assumida pels Estats); que s’internalitzen els costos d’emissió de CO2 de les centrals de carbó i gas (carregant-hi més de 100 dòlars/tona de C emesa).

La ruina económica que significa l‘energia nuclear es palesa l’Estat espanyol mb el cas de la moratoria. Hi ha molta gent ue pensa ue la moratoria fou acordada per la pressió del moviment ecologista i per les séqueles de l’accident de Harrisbourg (1979). Peró de fet la moratòria mundial comença abans, poc després de la crisi del petroliés , amb la tendència mundial a l’augment de les taxes d‘interès que gravaven el capital de les inversions nuclears, el cost financer de les quals en constitueix la major part, i amb l’aturada de l’increment en el consum elèctric. A l’Estat espanyol, les elèctriques tenien a finals dels setanta un deute en dòlars amb la banca nordamericana, un deute tan gran i que s’havia encarit tant que les situà a punt de “bancarrota”. La morat+oria decretada pel govern de Felipe González fou el salvavides de les elèctriques. L’Estat els donà 700.000 milions de pessetes de 1983 (si ara hi hagués peseta, serien més d’un bilió, més de 6000 milions d’euros), un recàrrec, durant 25 anys d’un 3,45 per cent en les tarifes, a més a més d’un sistema de bonificació que dedicava el 50 per cent de l’augment d eles tarifes regulades al sanejament financer de les elèctriques. L’explicació oficial era que es compensava les elèctriques per les inversions nuclears que la moratoria els impedia de rendibilitzar. En realitat, com han reconegut molts anys després personatges com Carlos Solchaga i Juan Manuel Eguiagaray, el que s’havia fet era rescatar les elèctriques de la situació en què les havia ficat la seua aposta nuclear, pagant-los les inversions i permetent-los de fer-se amb uns beneficis que, de no ser aixó, haguessen estat pèrdues descomunals.

6.- El problema dels residus

Tots els residus de l’energia nuclear són perillosos, però els més perillosos són els d’alta activitat, procedents del combustible gastat de les centrals i del reoprocessament d’est combustible. Es caracteritzen per una toxicitat molt elevada i una duració molt llarga, que en alguns casos arriba a les desenes de milers d’anys. Avui, encara no hi ha unpaís que haja posat en marxa un magatzem definitiu de residus d’alta activitat i tots han tingut problemes amb els seus projectes. Recentment, Obama ha decidit abandonar l’únic projecte que hi havia al món.

Mentrestant, estos residus s’emmagatzemen a les centrals nuclears, en piscines refrigerades, esperant que algun dia s’hi trobe una solució. A casa nostra, el govern central pretèn (donat que les piscines de moltes centrals estan ja al límit d ela seua capacitat) d’allotjar estos residus en un cementiri “transitori” (un mínim de 70 anys, tres generacions), per a la ubicació del qual, si no hi posem remei, les Terres de l’Ebre tenen la major part dels números.

Les centrals espanyoles produeixen anualment 6 tones de productes de fissió i més de dues de plutoni. Si n’hi ha prou amb un mil·ligram de plutoni per a matar una persona, les dues tones que es produeixen al’Estat suposen 2000 milions de dosis letals. Toxicitat agreujada per l’extraordinari període d’activitat que tenen estos residus i la nostra incapacitat absoluta per a reciclar-los a qualsevol escala.

LES ALTERNATIVES

Les tècniques ja existeixen i cada cop s’apropen més a la competitivitat

En qualsevol cas, ja són més barates que l’energia nuclear, encara que en alguns casos, en absència d’una internalització dels costos que suposen les emissions de CO2, no siguen prou competitives amb les basades en els combustibles fòssils. I algunes, com la solar fotovoltaica, tenen un llarg camí de millora de l’eficiència (aconseguint d’utilitzar una part més gran de l’espectre de les radiacions electromagnètiques). Són l’eòlica, la solar térmica, la solar fotovoltaica, la biomassa, la geotérmica i la mareomotriu.

Però no hi ha una alternativa basada en una única tecnología, com s’ha anat fent fins ara, sinó en un “mix” òptim adaptat a cada lloc

Una xarxa de combinacions locals

L’alternativa no és tot eòlica, o tot fotovoltaica o tot eòlica i fotovoltaica, sinó combinacions locals en funció de les possibilitats i de les necessitats locals, creant una xarxa amb diversos “mixos” de diverses fonts, una xarxa en què la producció d’electricitat estigués situada a prop de les zones on es consuméis. No tot serien petites centrals basades en diverses fonts, naturalment, ja que les zones de molta població, alta activitat industrial i alt consum elèctric haurien de tenir centrals d’una certa dimensió, però situades a prop, no com ara, que la producció d’electricitat està situada a centenars de quilòmetres de les zones de major consum. A més, estes grans centrals,que serien poques, es basarien en la combinació de fonts preferiblement locals. I no serien tan grans, si es promovia que els polígons industrials i els grans serveis públics tinguessen minicentrals per a les seues necessitats, aprofitant espais ara “inútils”, com les teulades i les zones ja degradades.

Una política decidida de foment de l’estalvi i de l’eficiència

No ens referim bàsicament a les campanyes per l’estalvi dirigides als consumidors i als xiquets de les escoles,que és quasi tot el que es fa, sinó una política d’incentius a la utilització correcta de l’electricitat (usos racionals i usos irracionals –per exemple, utilitzar electricitat per a obtenir calor), de planejament urbanístic, de normes de construcció, d’incentivació de l’estalvi en els processos de producció, etc.

Fugir del monopoli de les elèctriques

Poc hauríem guanyat si desfent-nos de les nuclears seguïem amb el mateix model d’unes grans empreses que fan i desfan en el món de l’electricitat i que no tenen interés sinó a “forrar-se” com siga, és a dir, fent gran centrals (tan s’hi val si són nuclears, tèrmiques o de renovables) i dividint el territori en zones deprimides destinades a la producció d’electricitat i zones “dinàmiques” que en consumeixen la major part.

L’alternativa que propugnem estaria basada en les iniciatives dels ens locals (municipis, comarques, ciutats), cooperatives, particulars que produeixen electricitat per al seu consum i en venen una petita part. Solament així es podria aconseguir una producció i una distribució d’electricitat en funció d eles necessitats socials i de les persones i no dels interessos d’uns pocs oligopolis.

Centrals nuclears I

1. INJUSTES:
• SOCIALISME PER A RICS.
• Construcció‐Desmantellament‐Gestió Residus, a càrrec públic.
• Una central nuclear de 1000MW factura aproximadament 600.000 € nets cada dia de
funcionament.
2. INEFICIENTS
• De l’escalfor generada per la fissió de l’urani, només n’aprofiten el 35% per generar
electricitat. El 65el tiren en forma de vapor o aigua calenta.
3. INSEGURES
• La mitjana de tancament de les centrals nuclears al món és de 23’5 anys (una mica més a
Europa, entre 24 i 25 anys). Ascó I (25), Ascó II (24), Vandellòs II (21), estan entrant en una
edat crítica des d’aquest punt de vista.
• A l’edat crítica que tenen aquestes tres centrals nuclears, s’hi ha de sumar la manca de
manteniment i el deteriorament de la cultura de seguretat (Informe CSN 2005, a partir
incident corrosió sistema refrigeració a CN Vandellòs II, any 2004)
• Tot plegat condueix a un elevat número d’incidents en aquestes instal∙lacions, cada cop més
perillosos. Així doncs, el 2007 van tenir el 62’5% de tots eles incidents de les centrals
nuclears de l’Estat. Aquest 2008, estan sobre el 60%.
• A l’espera de la catalogació de l’incendi de la CN Vandellòs II (24 d’agost de 2008), segons el
CSN 3 dels 4 incidents més greus de la industria nuclear a l’Estat espanyol han tingut lloc a
les centrals nuclears instal∙lades a Catalunya: Vandellòs I (1989, incendi sala de turbines),
Vandellòs II (2004, corrosió sistema refrigeració), Ascó I (2007, fuita radioactiva).
4. INÚTILS
• Sovint coincideixen 2 o més centrals nuclears aturades, i mai ha marxat la llum ni el
subministrament elèctric.
5. IMPACTANTS
• Retrocés demogràfic: Ascó perd de promig 18 habitants a l’any durant els darrers 25 anys,
això és, des que té les centrals nuclears.
• Retrocés socioeconòmic: La comarca de la Ribera d’Ebre, amb les dues nuclears d’Ascó, és
la comarca amb major PIB/càpita de Catalunya, i en canvi, és la 34ª en Renda
Familiar/càpita, i la que presenta un percentatge més elevat de població que viu en la
pobresa (un 17’4%, segons l’Anuari de la Pobresa 2002 de Caixa Catalunya).
• Contaminació radioactiva: existeix, però cap organisme públic ha fet públic cap estudi sobre
quantitat i nivell d’afectació sobre la població. No existeix cap estudi epidemiològic sobre
l’impacte de les centrals nuclears sobre la salut de les persones.

dimecres, 6 de maig de 2009

El capitalisme millora... desapareix i hem de construir una alternativa diferent

Las quiebras marcan un récord durante el primer trimestre de 2009

Las declaraciones de insolvencia se triplican un 266,6% entre enero y marzo. -La crisis lleva a la bancarrota a 200 personas y a 1.358 empresas