dimecres, 7 d’abril de 2010

"Per culpa de la crisi" i altres afirmacions neutrals

"per culpa de la crisi" les famílies han estalviat un 19% de la seua renda l'any passat. Dit així, acusant la crisi d'una altra de les seues maldats, interpretaríem normalment que abans s'estalviaba més, no?

Doncs no!! La crisi ha fet augmentar l'estalvi i li sembla al senyor periodista d'un mitjà de primera línia com és Catalunya Informació -"tot el que vols saber, quan ho vols saber" aviat coneguda com "el que volem que sàpigues, com volem que ho entenguis i, això si, quan tu vulguis"- que això és motiu de retret cap a la senyora crisi, culpable de no sé quants altres malestars, que no tenen cap altre responsable que ella mateixa (ésser amorf i sense un origen concret, costaria massa d'explicar o s'entendrien massa coses).

En la mateixa línia, els mitjans de masses, mostraven recentment les bondats de l'euro, aquelles que ja coneixem perquè ens les han reptit infinitat de vegades, i que ens hem cregut, encara que els fets no ho mostrin.

En referència a la crisi de Grecia, país a punt de quebrar (bancarrota, los comptes no mos surten, estem arruinats, no podem pagar el que debem, no podem mantenir el pais tal com és ara, etc), comenten "objectivament" que sort de l'euro, que "tothom és conscient que sense l'euro la situació seria molt pitjor". Qui és tothom? Quines dades conscients hi ha? Pitjor per a qui? A més, capitalísticament parlant, pot ser pitjor la situació? Tocat i enfonsat...

Islàndia va petar abans però, podem dir que està pitjor que Grecia? El rescat en forma de crèdits, les reformes que els obligaran a fer des del FMI, UE, etc, en la línia de les reformes liberals obligades a països anomenats en vies desenvolupament, donaran o no resultats macroeconomicament, però caldejaran encara més el clima de revolta social preexistent i fonamentat en les injustícies socials que aquestes mateixes reformes accentuaran. Que s'enfonsi el sistema capitalista d'un país no és un problema si la societat construeix una alternativa i no segueix el cami de la insolidaritat promoguda pel mateix sistema, encara que des de dalt i des dels de dalt de fora, els vulguin imposar més de lo mateix.

Els mitjans de masses fan judicis subjectius cada cop més i, a més, casualment sempre a favor del poder econòmic hegemònic. Però no deixa de ser una bona senyal que cada cop se'ls noti més i els costi de trobar la manera d'argumentar les bondats del capitalisme.

Seguim construint alternatives, ens seguim informant.