dimecres, 2 de juny de 2010

pronostics dels qui no van vore vindre res (o no ho van dir)

El panorama económico parece cada vez más confuso, después de unos meses de optimismo, y no solo en Estados Unidos. Los inversores ven con preocupación la posibilidad de un paso atrás en el proceso de recuperación, sobre todo si el sector bancario va a tener que hacer frente, como se ha pronosticado, a nuevas pérdidas.

"Ya no tengo pesadillas", declaró ayer la vicepresidenta Elena Salgado Serà que ja no li funciona bé la ment... "En mis peores pesadillas tenía miedo de que no fuéramos capaces de poner en marcha un mecanismo de estabilización, pero ahora ya lo tenemos", dijo en relación con el bazuca de 750.000 millones con el que se ha dotado la Unión Europea para salvar el euro y socorrer a cualquier país con dificultades. Aun con esa arma de disuasión, los problemas no desaparecen: la prima de riesgo de España (el diferencial entre el bono a 10 años español y el alemán, considerado el más seguro) escaló ayer hasta niveles máximos desde la creación del euro. La crisis fiscal europea está pasando factura también a la moneda única, que bajó hasta su nivel mínimo en cuatro años y llegó a caer por debajo de los 1,22 dólares por unidad en algún momento de la jornada. Qui entengue d'estes xifres que mos ho explique, jo només hi veig mals símptomes per al capitalisme espanyol. El Tesoro paga ya el 4,3% por su deuda decenal I no només per al capitalisme, també per a les butxaques del ciutadà, que a més dels seus deutes ha de pagar cadaq vegada més cars els deutes contrets pels governs per fer les seues coses.
Així que los efectes de l'aspirina financera (les burrades de milions d'euros donades a bancs i multinacionals), les injectades als mercats financers, les retallades anunciades i decretades per fer vore que l'estat podrà pagar los seus deutes, han servit per retardar la caiguda, però no per evitar-la. Una caiguda produïda per haver tocat sostre i volgut anar encara més amunt. Ja s'han hagut de fer rescats, es diu però no es fa res per posar límits a les barbaritats financeres, a l'arquitectura, gairebé màgia de les xifres, que ara es fan passar per negocis com qualsevol altre negoci material, però que en realitat és fum. Ja s'han fet rescats inextremis, d'empreses i de països, n'hi haurà cada vegada més, però no es recaten els països...
A QUI ES VOL SALVAR? ALS PAÏSOS ENTESOS COM A CONJUNT DE CIUTADANS O A L'ECONOMIA CAPITALISTA (i per pant als que estan controlant i beneficiant-se especialment d'esta economia)? PAGUEM LA CRISI ELS DE SEMPRE (deixem de banda els anuncis i anem las fets) i ens diuen que la crisi és de totes i tots, que la patim junts i ens cal salvar-nos junts, però la gent normal ja patíem el capitalisme abans, no ens cal patir perquè s'acabi. QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS I ELS QUI VOLEN SALVAR ESTE SISTEMA INSOSTENIBLE, la gent del poble, anem pensant què volem després del capitalisme o ens imposaran alguna cosa pitjor

1 comentari:

Corvus ha dit...

Be es el primer pas ,per crear el caos ,fabricació de mes doblers,cosa ja advertida per economistes no alineats,inclús amb advertències de cataclisme bèl·lic .
Segons el inversor Christophen Whalen ,ens duran a guerres .