dilluns, 14 de juny de 2010

el que es fa i el que no es fa

Recordeu quan no hi havia crisi? Ai! Quins temsp aquells!! Precarietat laboral, pobresa i fam, guerres... i ara ve la gran bèstia, la crisi, per fotre-mos enlaire l'estat del benestar que teníem tan ben garantit.

Si en alguna cosa hihavia acord, anivell de gent que en sap de la crisi (encara que no n'hi havia gaires que haguessin avisat que venia), és que la causa són les finances, les pràctiques especulatives, el deute pràcticament ilimitat, desregulat i comercialitzat. Fins i tot capitalistes convençuts com Sarkosi, demanaven una reinvenció del capitalisme...

Més d'un any després, que tenim: retallades als treballadors i treballadores públics (serveis educatius, serveis mèdics, seguretat, administracions...), reforma del sistema de pensions i ara la reforma laboral. I les finances? I els impostos?

Res, que la crisi no la pensen pagar les rics, volen que la seguim pagant els de sempre, i l'excusa de la crisi no serveix per més que per enfonsar encara més als qui encara mantenien un nivell digne de consum (o endeutament) dins la desigualtat i la penúria que suposa el capitalisme imposat a nivell global, o gairebé... o per ara....