planeta-cementiri

20080523. Volo a pocs quilòmetres de distància del lloc on el satèl·lit soviètic Cosmos 1275 va explotar el 1981 en xocar amb alguna deixalla espacial. Des de l’època de l’ Sputnik, la humanitat no ha deixat d’abandonar les seves deixalles a l’atmosfera terrestre. T’hi pots trobar de tot: femelles, cargols, pintura, ferramentes, trossos de coets i naus fora d’ús. Aviat no s’hi podrà circular ni per la LEO ni per la GEO. Les estimacions que tinc informades corresponen a 8.300 objectes de diàmetre superior a 10 cm. Unes 4.500 tones de ferralla. El perill però, són els més de 100.000 fragments de diàmetre entre 1 i 10 cm i els bilions de partícules menors: són veritables projectils que poden arribar a fer caure una nau, amb risc d’enverinament químic o radiològic. Ara mateix, hi ha 1.300 kg de material radioactiu en òrbita. L’espai exterior, ja no és el què era. Tampoc el Pacífic Sud, on s’han sepultat tantes naus, com la MIR. Els humans són uns generadors superiors de detritus de tota mena. Els exemples de Nàpols o d’ Ascó són ben evidents de l’alt nivell de tolerància dels terrícoles en la gestió dels materials de rebuig. El cas de la ciutat ebrenca a més, obre el gruixut capítol d’adjectius que la literatura conté per descriure la ingenuïtat amb que són capaços de reaccionar davant d’un accident nuclear, amb la fuita d’ una quantitat desconeguda de Cobalt-60, un dels elements més radioactius existents. Com si fora un sorollet sense importància que un dia fa caure la roda del vehicle per la carretera. Això sí, l’ important és no perdre la calma, diuen. Hauré d’actualitzar la informació referent als efectes de l’exposició de llarga durada a baixes radiacions i a radiacions no controlades en humans. El millor de tot, és la solució que hi troben: construir un Magatzem Temporal Centralitzat per a residus radioactius o, en el seu defecte com és el cas d’ Ascó, un Magatzem Temporal Individualitzat. Aviat tot el planeta serà un cementiri, com les òrbites de prop on navego.

Athos