divendres, 22 d’agost del 2008

per començar nous projectes...

"Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor
per compartir,
projectes i esperances
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Miquel Martí i Pol

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola,

Escribo para decir que este poema me ha gustado mucho a pesar de que no soy catalanoparlante. Soy aragonés y me gusta el catalán aunque no lo hable.

Un abrazo, y a seguir así, con cosas así de bonitas.

Nacho