dilluns, 20 d’agost de 2007

volta, revolta, gira i regira

de cop los estruços saltaran les pedres
de cop los escorpins travessaran lo foc
per poc que ho intentes canviaran les coses
per molt que ho intentes res serà igual demà.

estruços en los turmells asgarrats
escorpins de pell sucarrada
gent satisfeta i destroçada,
persones endutes pel vent,
que ja no hauran de tornar. No ho voldran!

l'apatia canviarà a l'acció
i l'acció a la comunió.
Serà el camí d'una munició,
imparable, d'erectes moribunds
que tornaran a ser lliures
perquè no los farà por
ni el demà ni la buidor.

Res tindran a perdre
mai res han tingut:
enganys de coses que no senten,
objectes de mort
que de la mort han nascut.

enterrats amb casc sota terra
flotant dins una llauna al cel
confiant que ni pugen ni baixen.
Déu meu que me quede com estic!

Este és l'esforç que porta a la mort
de l'ànima i després del cos.
Res trobarà qui el que vol és no perdre.
Tot voldrà anar a qui res vol posseïr.

Saltem la tanca,
correm mil batalles;
any 3000, encara al front?
la lluita no s'acaba fins que s'acaba el món.