dimarts, 3 d’abril de 2007

Tortura matinal


Ho comentava l'Antoni Basses... venia jo en lo cotxe cap a Tortosa després d'haver-me fotut un flamet d'ou fet a casa lo dia abans.
I què bé que estem! Ale, a la faena... dinerets a final de mes... i a gastar (una miqueta cada dia, això si que som de cultura estalviadora; eh carinyo, que això ho fan los de la Segarra?)
I ara mos comprem lo cotxet pa poder anar de vacances pel monte...
I mentrestant, només a tall d'exemple, sense voler comentar que cada 3 minuts se mor una personeta d'este mon per la gana (10 durant un tele¿notícies?), fa quatre anys que lo país més millor del món, lo país que va salvar als demòcrates europeus (espanya no ho devia ser uns anys abans) del fascisme, s'inventa una nova justícia sense jutges ni defensors, fora del seu territori, això si, com qui no vol vore lo que passa a les angolfes de casa, on son los militars qui detenen i transporten als enemics (perdó, terroristes) i los condemnen a tortures (ho han reconegut i n'han fet reglament i tot) i, si cal algo més, pos hi han països i presons secretes on ningú pregunta ni demana per esta gent capturada perquè segons ha decidit algú estaven disposats a matar(fet reprovable, obviament, ho faci qui ho faci, no?).
Només puc dir: Com està este planeta! No està que peta?
Citaré a Macaco (i no és per ser de Camarles!) que tal com diuen en una de les seues cançons: "no se trata de romper ventanas ni farolas ni de caras, mejor romper conciencias (...) nadie nos ensenyó ni a ti ni a mi, mejor aprender que corra la voz i al final conseguir..."

1 comentari:

An ha dit...

Pos si

Lo planeta està que "peta pepeta"... però sempre mos quedaran los flams (d'ou o de vainilla) i la consciencia, que, encara que estigue bastant descafeinada, de tant en tant va fent faena...

Records Giuseppe!!