dijous, 26 d’agost de 2010

Aturem l'assassinat amb premeditació d'un territori (culpables els que ens malmeten, però també, com sempre, qui te poder per evitar-ho i no fa res)

SALVEM LO DELTA, SÍ ALS SEDIMENTS!

Los sediments arrossegats pel riu Ebre durant mils i mils d’anys són la plataforma sobre la que se sustenta lo Delta de l’Ebre, un dels espais biològicament més interessants d’Europa. Desgraciadament este delta tan interessant, esta mol poc valorat per l’estat espanyol i gens però que gens valorat per la nostra pròpia comunitat autònoma.

Lo Delta de l’Ebre, que per les seues característiques és únic al món, està desapareixent a poc a poc víctima de l'especulació que fan del riu Ebre les empreses hidroelèctriques, les quals als embassaments de Mequinensa i Riba-roja tallen completament lo transport de sediments per l’aigua del riu.

Com que això és un escàndol internacional, fan veure que aporten solucions realitzant operacions de maquillatge per dissimular lo problema, arribant a empedrar i formigonar vores de riu perquè no es vegi la erosió provocada per la falta de sediments al propi riu,
I lo que fan és provocar un altre desastre, el de la destrucció de les riques comunitats de vegetació de rivera, i àrees de nidificació d’aus insectívores i aquàtiques.

No sé si esta falta d'idees és per ignorància, és per protegir los interessos de les hidroelèctriques, o és per facilitar les obres de futurs transvasaments, no ho sé.

Però la gent del Delta vam aprendre que quan hi havia una riada, passada la calamitat que representava en pèrdua de collita, animals, destrosses a les cases i barraques, i també la pèrdua d’alguna vida, en acabat venien set o vuit anys de bonança, aprofitant los fèrtils sediments que quedaven dipositats per tot arreu. I vam aprendre lo important que eren estos sediments.

A més, quan vam construir los canals, vam descobrir que en companyia de l’aigua que aportaven als arrossars també introduïen sediments i feien guanyar altura a les terres apartant-les de la capa freàtica salina. També sabien que el moment de l’any en que l’aigua del riu anava més tèrbola i portava més sediments era durant los abundants aiguats d’octubre, novembre i desembre. Aiguats que ja no podien aprofitar perquè l’arròs s’havia segat i los canals s’havien tancat.

Llavors per aprofitar esta gran quantitat de sediments que arrossegava el riu en aquesta època, van idear un sistema que anomenaven colmeteig i que consistia en continuar portant aigua pels canals desprès de segar durant tres mesos més, i així fer arribar als arrossars una part important dels rics sediments que baixaven pel riu.

En lo colmeteig los pagesos del Delta van aconseguir en pocs anys fer guanyar molta altura a les terres d’arròs en relació al mar. Fins que es van construir els embassaments de Mequinensa i Riba-roja i, van tallar en sec l’arribada de sediments al delta. A partir d’aquest moment el delta en lloc de créixer en altura i extensió va entrar en un procés d’enfonsament i regressió.


Actualment l'especulació a fet desaparèixer o destruït una part important dels aiguamolls de la costa Mediterrània, i ha convertit la immensa llacuna que són los arrossars del Delta de l’Ebre en una peça clau per al manteniment dels equilibris migratoris de les aus aquàtiques euroafricanes. Per conservar aquest equilibri, la Comunitat Econòmica Europea a través de les mesures agroambientals, ens obliga als arrossers a continuar portant aigua als camps d’arròs durant tres mesos més desprès de segar, lo mateix que es feia al colmeteig, portar aigua als arrossars desprès de segar, però aquesta vegada per protecció de les aus.

Si una petita part de la grandíssima quantitat d’aigua i sediments que transporta el riu a la tardor, i que es queden a les capçaleres dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, es desviés d’alguna manera i es tornessin al riu passat l’embassament de Riba-roja, esta aigua i sediments podrien baixar lliures pel riu fins arribar a l’Assud de Xerta on una part entraria pels canals per injectar-la als arrossars i combatre la subsidència i la sobrant continuaria pel riu fins la desembocadura on ajudaria a frenar la regressió.

Esta practica solucionaria el problema de la regressió i la subsidència del Delta; evitaria que els embassaments a la llarga quedin inútils al resultar plens de sediments; mitigaria el problema de les algues al riu i la mosca negra; i possiblement frenaria algun dels altres grans problemes que té lo riu Ebre.

Això tan senzill només té un inconvenient, el cost de l’obra del canal o tub de desvio, una obra moltíssim més econòmica que el tros de túnel de l'AVE que estan fent per baix de la Sagrada Família. Salvar un espai tan valuós com lo Delta de l’Ebre no hauria de ser menys important que estalviar alguns segons als viatgers privilegiats que utilitzen algunes de les caríssimes infraestructures de transport que es fan actualment.

Per tant, és faena nostra matxacar a l'administració de que el problema del Delta és per la desídia d’ells, i denunciar tantes vegades com tinguéssim ocasió davant de la Comunitat Econòmica Europea, i de qui sigue, la falta d’interès dels governs català i espanyol en salvar el Delta de l’Ebre.


Manifest de la IV DIADA PELS SEDIMENTS AL DELTA a càrrec de Josep Bertomeu “Polet”

La Ràpita, 21 d'agost de 2010