dilluns, 7 de juliol de 2008

Ja no creixerem (PIB)... fins quan? esperem que mai més

Ara estem en crisi, des de fa alguns dies ja es fa servir la paraula per part de governs i mitjans... Quan només eren les famílies que els costava arribar a final de mes, per la pujada de preus i l'estancament de sous i precarietat laboral, no ho era. Ara que són els bancs, les empreses i la recaptació de l'hisenda pública (local, estatal...)resulta que hem de córrer a posar-hi mesures.

Quan se tracta de posar mesures, els governs pregunten a les empreses què poden fer i als sindicats els diuen quines condicions han d'acceptar i fer que accepten los treballadors... per salvar el país. Cadascú està on està i la jerarquía és qui marca les posicions a l'hora de prendre decisions.

És tant simplista: recessió és quan el creixement del PIB és negatiu en més d'una ocasió. El PIB és la quantitat de diners que es mouen d'una butxaca a una altra (salaris, compres, pensions,...). És a dir que en una crisi econòmica hi ha menys diners al mercat. Desapareixen? No, estan quiets... o deixen de crear-se. Aquelles màquines que mos imaginem imprimint bitllets baixen de marxa? No, els diners ja no es creen així, sinó amb dígits als comptes bancaris, amb crèdit si hipoteques. Demanes un crèdit, crees diners, perquè et compromets a tornar-los. estrany? Si!

Què té que vore això en l'economia familiar? Poc. Ja fa temps que les famílies treballadores i pensionistes estan endeutades (o sigui que creen diners per als bancs) i van passant com poden. Que el PIB puge o baixe no vol dir que les famílies visquen millor o pitjor econòmicament parlant, en canvi si que influeix que tinguin feina o no, quina feina, que pugen los preus o no... que es dediquen a consumir insconscientment o no!! que depenguen dels crèdits o no, que necessiten dos cotxes o no...

Tot això no ha fet moure un dit als governants, preocupats per seguir omplint les arques públiques, deixant que sigue "el mercat" regule les nostres vides (el mercat ha de ser llure, nosaltres ens hi hem d'adaptar, si podem). Dic jo que el mercat es materialitza en unes parades i hi ha qui te la parada més gran, un equip de so més potent i regals per als guardians perquè els permetin fer els seus "trapitxeos".

A continuació un estracte de notícia que reflexa que això és així i que permetem que des de dalt vagin construint el mon com els convé.


El Círculo de Empresarios advierte que España entrará en recesión a final de año

La organización de empresas reclama más medidas al Gobierno para paliar la crisis y rechazar equiparar los salarios con la inflación
http://www.elpais.com/articulo/economia/Circulo/Empresarios/advierte/Espana/entrara/recesion/final/ano/elpepueco/20080707elpepueco_5/Tes

Proposen segons el diari: liberalizar sectores como la energía y la distribución comercial, flexibilizar el mercado laboral, reducir el Impuesto sobre Sociedades, mejorar la fiscalidad del ahorro a largo plazo y disminuir la dependencia del petróleo.

No diré que la crisi és una excusa o invenció maquinada pels poders fàctics per explotar més els treballadors, tot i què pel que veiem se n'intentaran aprofitar.

M'alegra una cosa: és una crisi per als poderosos/adinerats que controlen les polítiques dels països, perquè comencen a vore que ja no poden treure els rendiments; em preocupa que faran el possible per no perdre els seus privilegis.

Dos camins: deixar-los fer o construir contrapoder. La carrera ha començat.