divendres, 21 de desembre de 2007

Nadal segur

Quin sentit té gastar milers de milions d'ebros o dolars en sistemes de seguretat a les fronteres? Per sentir-mos més segurs, per la cultura de la por, per insolidaritat tot i ser nadal.

Los reis mags no podran entrar i al pare noel li fotran un missilasso terra-aire.

Podem imaginar-mos tots estos quartos junts? Quantes coses se podrien fer? Quantes necessitats de quanta gent cobrir? Som conscients que son los nostres diners també?

Alguns exemples que van a més: EEUU-Mèxic (3.326 km) negoci per a boeing; costes espanyoles i canaries, negoci per Indra; ara tothom vol fer la d'Argèlia (6.500 kms); Arabia Saudí, per protegir-se d'Irak (este país nou tan ben acondicionat a base de milions de dolars cada dia) es gastarà 8.500 millones de euros en sellar en murs i foses 885 kilómetros.

En la meua poca imaginació veig un mon ple de murs, portes tancades, filferro espinós, mines, de càmares i codis de seguretat ... sense hospitals, sense escoles, sense menjar i medicines per a qui les necessita... i gent atrapada al troç que'ls ha vist néixer, aguantant (o morint) per guerres i tirans pagats per fer negoci los de sempre. BON NADAL!