divendres, 13 de juliol de 2007

Zoones d'acampada

Si vas de vacances en la tenda al coll, pots trobar-te dos situacions antològiques o antignòmiques o antitesístiques... que hi haguen o no zones d'acampada lliure.

Lliure, quina paraula més bonica!!

Si n'hi han, perfecte, però senyal que no hi van gaires turistes a n'aquell territori en qüestió. Us recomano com exemple el nord de castelló (alt maestrat) on hi ha una zona a cada poble, en rostideros...

Lo cas contrari, també dins als territoris de la milenaria ex-corona catalano-aragonesa-valenciano-balear, lo trobem al pirineu d'Osca. Les que abans eren zones d'acampada s'estan convertint en campings, los camps de cultiu s'estan convertint en campings...

No tinc res en contra dels campings, a qui li agraden que vaigue, hi ha piscina, dutxes, rostidors, pistes de paddle fins i tot en alguns, electricitat... Com més complet, més estrelles i més ebros...

Però natros no busquem això, busquem arrossegar-mos per anterra, no tindre veïns en tele tot lo dia sinó veins en lo cos cobert de pèls o de plomes o d'escames, contactar en natros mateixos a través de saber què mos fa falta... que al final és ben poca cosa... i així sentir-mos lliures, com la terra que xafem. Però ara ja no hi ha terra lliure, hi ha terrenys privats.

Al final vam acampar igual per lliure!, d'estranquis... La crida se va produir i vam dixar-mos portar... i vam trobar lo que buscàvem! Esta conduta és incívica, ho reconec, però només en lo cas que deixessim rastre, cosa que no vam fer. Dixem sempre lo troç que habitem millor del que l'hem trobat; este és un principi de la vida ecològica que procurem aplicar, i que sempre hauríem d'aplicar tots i totes!

No perguessem lo flat! la desmaterialitació és possible!