Ja no li podem dir riu al Segura, ho ha dit la justícia!!!
Una sentència absol a una empresa tot i demostrar que va vertir residus al Segura... Increible? No! La sentència considera que ja no és un riu, sinó que ja abans era una cloaca.
Ai que me'n ric!!! I si comencem a multar o obliguem a algú a tornar-li la vida al riu? És que no hi ha cap responsable?
divendres, 21 de desembre del 2007
Nadal segur
Quin sentit té gastar milers de milions d'ebros o dolars en sistemes de seguretat a les fronteres? Per sentir-mos més segurs, per la cultura de la por, per insolidaritat tot i ser nadal.
Los reis mags no podran entrar i al pare noel li fotran un missilasso terra-aire.
Podem imaginar-mos tots estos quartos junts? Quantes coses se podrien fer? Quantes necessitats de quanta gent cobrir? Som conscients que son los nostres diners també?
Alguns exemples que van a més: EEUU-Mèxic (3.326 km) negoci per a boeing; costes espanyoles i canaries, negoci per Indra; ara tothom vol fer la d'Argèlia (6.500 kms); Arabia Saudí, per protegir-se d'Irak (este país nou tan ben acondicionat a base de milions de dolars cada dia) es gastarà 8.500 millones de euros en sellar en murs i foses 885 kilómetros.
En la meua poca imaginació veig un mon ple de murs, portes tancades, filferro espinós, mines, de càmares i codis de seguretat ... sense hospitals, sense escoles, sense menjar i medicines per a qui les necessita... i gent atrapada al troç que'ls ha vist néixer, aguantant (o morint) per guerres i tirans pagats per fer negoci los de sempre. BON NADAL!
Los reis mags no podran entrar i al pare noel li fotran un missilasso terra-aire.
Podem imaginar-mos tots estos quartos junts? Quantes coses se podrien fer? Quantes necessitats de quanta gent cobrir? Som conscients que son los nostres diners també?
Alguns exemples que van a més: EEUU-Mèxic (3.326 km) negoci per a boeing; costes espanyoles i canaries, negoci per Indra; ara tothom vol fer la d'Argèlia (6.500 kms); Arabia Saudí, per protegir-se d'Irak (este país nou tan ben acondicionat a base de milions de dolars cada dia) es gastarà 8.500 millones de euros en sellar en murs i foses 885 kilómetros.
En la meua poca imaginació veig un mon ple de murs, portes tancades, filferro espinós, mines, de càmares i codis de seguretat ... sense hospitals, sense escoles, sense menjar i medicines per a qui les necessita... i gent atrapada al troç que'ls ha vist néixer, aguantant (o morint) per guerres i tirans pagats per fer negoci los de sempre. BON NADAL!
divendres, 14 de desembre del 2007
El món a l'inrevés o és que la realitat no és com la simplifiquem? Un jove musulmà salva a tres joves jueus d'una agressió de joves cristians radicals
Publica el País 14/12/2007
Un joven musulmán, héroe en el metro de Nueva York
El chico fue apaleado tras impedir una agresión a tres judíos
El altercado comenzó a las once de la noche del pasado viernes, cuando un grupo de gente estaba felicitándose la navidad en un vagón de metro de la línea Q, con dirección a Brooklyn. Walter Adler, de 23 años, y Angelica Krischanovich, de 21, ambos judíos, respondieron a las celebraciones de varios pasajeros del vagón con un "Feliz Jánuca". Se referían a la festividad hebrea que se celebró entre el 4 y el 12 de diciembre y que conmemora la reconquista del segundo templo de Jerusalén durante los tiempos de la segunda revuelta de los Macabeos, en el siglo II. Con ellos estaba también Maria Parsheva, de 20 años.
Al escuchar las palabras de los dos jóvenes, otros tres chicos se les acercaron desde la otra punta del vagón. Uno de ellos se levantó la manga del jersey y les enseñó un tatuaje de Jesucristo. Después, según varios testigos, les espetó: "¿Feliz Jánuca? ¿No fue entonces cuando los judíos mataron a Jesús?". A lo que sus amigos respondieron a gritos "judíos de mierda" y "jodidos judíos". Y empezaron a atacar a los jóvenes hebreos.
A Adler le partieron el labio y le dieron un puñetazo en un ojo, según el semanario The New York Jewish Week. A su acompañante le golpearon en la cara. En ese momento, entró en acción el nuevo héroe del metro de Nueva York. Los jóvenes judíos pedían ayuda mientras el resto del vagón permanecía impasible. Entonces, el joven musulmán de origen bengalí se levantó. Hassan Askari se enfrentó a los agresores y recibió varios puñetazos en la cara. Con su intervención permitió que Adler corriera al final del vagón y parara el tren con la manilla de emergencia.
La policía del metro arrestó a diez presuntos agresores. Todos fueron puestos en libertad por un juzgado de Brooklyn el pasado sábado, aunque se van a presentar cargos. Dos de ellos, Joseph Jirovec y Zachary Rogalski, de 19 años, habían sido detenidos anteriormente por crímenes racistas. De hecho, Jirovec ingresará en prisión el próximo enero por un asalto contra un grupo de adolescentes afroamericanos en Brooklyn.
Askari ya se ha convertido en una figura de referencia entre los judíos de Nueva York. "Hice lo que tenía que hacer", se ha limitado a comentar el joven, que estudia en el Berkeley College de Manhattan. "Sólo quería ayudar". El Consejo de Relaciones de la Comunidad Judía ha emitido un comunicado alabando su "coraje" por demostrar "cómo son en realidad los neoyorquinos". Este nuevo héroe nació en Manhattan pero pasó su infancia en Bangladesh. Es musulmán "practicante" de toda la vida, según ha comentado. Regresó a Estados Unidos el año pasado y, mientras estudia económicas, trabaja de camarero en dos restaurantes indios del East Village.
Un joven musulmán, héroe en el metro de Nueva York
El chico fue apaleado tras impedir una agresión a tres judíos
El altercado comenzó a las once de la noche del pasado viernes, cuando un grupo de gente estaba felicitándose la navidad en un vagón de metro de la línea Q, con dirección a Brooklyn. Walter Adler, de 23 años, y Angelica Krischanovich, de 21, ambos judíos, respondieron a las celebraciones de varios pasajeros del vagón con un "Feliz Jánuca". Se referían a la festividad hebrea que se celebró entre el 4 y el 12 de diciembre y que conmemora la reconquista del segundo templo de Jerusalén durante los tiempos de la segunda revuelta de los Macabeos, en el siglo II. Con ellos estaba también Maria Parsheva, de 20 años.
Al escuchar las palabras de los dos jóvenes, otros tres chicos se les acercaron desde la otra punta del vagón. Uno de ellos se levantó la manga del jersey y les enseñó un tatuaje de Jesucristo. Después, según varios testigos, les espetó: "¿Feliz Jánuca? ¿No fue entonces cuando los judíos mataron a Jesús?". A lo que sus amigos respondieron a gritos "judíos de mierda" y "jodidos judíos". Y empezaron a atacar a los jóvenes hebreos.
A Adler le partieron el labio y le dieron un puñetazo en un ojo, según el semanario The New York Jewish Week. A su acompañante le golpearon en la cara. En ese momento, entró en acción el nuevo héroe del metro de Nueva York. Los jóvenes judíos pedían ayuda mientras el resto del vagón permanecía impasible. Entonces, el joven musulmán de origen bengalí se levantó. Hassan Askari se enfrentó a los agresores y recibió varios puñetazos en la cara. Con su intervención permitió que Adler corriera al final del vagón y parara el tren con la manilla de emergencia.
La policía del metro arrestó a diez presuntos agresores. Todos fueron puestos en libertad por un juzgado de Brooklyn el pasado sábado, aunque se van a presentar cargos. Dos de ellos, Joseph Jirovec y Zachary Rogalski, de 19 años, habían sido detenidos anteriormente por crímenes racistas. De hecho, Jirovec ingresará en prisión el próximo enero por un asalto contra un grupo de adolescentes afroamericanos en Brooklyn.
Askari ya se ha convertido en una figura de referencia entre los judíos de Nueva York. "Hice lo que tenía que hacer", se ha limitado a comentar el joven, que estudia en el Berkeley College de Manhattan. "Sólo quería ayudar". El Consejo de Relaciones de la Comunidad Judía ha emitido un comunicado alabando su "coraje" por demostrar "cómo son en realidad los neoyorquinos". Este nuevo héroe nació en Manhattan pero pasó su infancia en Bangladesh. Es musulmán "practicante" de toda la vida, según ha comentado. Regresó a Estados Unidos el año pasado y, mientras estudia económicas, trabaja de camarero en dos restaurantes indios del East Village.
dimecres, 12 de desembre del 2007
La llei com a pilar de la nostra societat... per damunt de tot la propietat privada intelectual, robada al vent del món
1. PREGUNTA
a) PEPE se descarga una canción de Internet.
b) PEPE decide que prefiere el disco original y va a El Corte Inglés a hurtarlo. Una vez allí, y para no dar dos viajes, opta por llevarse toda una discografía. La suma de lo hurtado no supera los 400 euros.
RESPUESTA: La descarga de la canción sería un delito con pena de 6 meses a dos años. El hurto de la discografía en El Corte Inglés ni siquiera sería un delito, sino una simple falta (art. 623.1 del Código Penal).
2. PREGUNTA
a) CARMEN se descarga una canción de Internet.
b) CARMEN va a hurtar a El Corte Inglés y, como se la va la mano, se lleva cincuenta compactos, por valor global de 1.000 euros.
RESPUESTA: Seguiría siendo más grave la descarga de Internet. El hurto sería un delito, porque supera los 400 euros, pero sería de menor pena que la descarga (art. 234 del Código Penal).
3. PREGUNTA
a) JOAQUÍN , en el pleno uso de sus facultades mentales, se descarga una> >>> canción de Malena Gracia.
b) JOAQUIN en un descuido de Malena Gracia, se lleva su coche y lo devuelve 40 horas después.
RESPUESTA: Sería mas grave la descarga. El hurto de uso de vehículo tiene> >>> menos pena, a tenor del articulo 244.1 del Código Penal.
4. PREGUNTA
a) Ocho personas se intercambian copias de su música favorita.
b) Ocho personas participan en una riña tumultuosa utilizando medios o instrumentos que pueden poner en peligro sus vidas o su integridad física.
RESPUESTA: Es menos grave participar en una pelea que participar en el intercambio de compactos. Participar en una riña tumultuosa tiene una pena de tres meses a un año (art. 154 del Código Penal) y el intercambio tendría una pena de 6 meses a 2 años (art. 270 del Código Penal). Si algún día te ves obligado a elegir entre participar en un intercambio de copias de CDs o participar en una pelea masiva, escoge siempre la segunda opción, que es obviamente menos reprobable.
5. PREGUNTA
a) JUAN copia la última película de su director favorito de un DVD que le presta su secretaria Susana.
b) JUAN, aprovechando su superioridad jerárquica en el trabajo, acosa sexualmente a su secretaria Susana.
RESPUESTA: El acoso sexual tendría menos pena según el artículo 184.2 delCódigo Penal.6. PREGUNTA
a) MÓNICA Y CRISTINA van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar copias de películas educativas de dibujos animados protegidas por copyright y sin autorización de los autores.
b) MÓNICA Y CRISTINA van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar películas pornográficas protagonizadas y creadas por la pareja.
RESPUESTA: La acción menos grave es la de distribuir material pornográfico a menores según el articulo 186 del Código Penal. La distribución de copias de material con copyright sería un delito al existir un lucro consistente en el ahorro conseguido por eludir el pago de los originales cuyas copias han sido objeto de distribución.
7. PREGUNTA
a) NACHO, que es un bromista, le copia a su amigo el último disco de Andy y Lucas, diciéndole que es el 'Kill'em All' de Metallica.
b) NACHO, que es un bromista, deja una jeringuilla infectada de SIDA en un parque público.
RESPUESTA: La segunda broma sería menos grave, a tenor del artículo 630 delCódigo Penal
8. PREGUNTA
a) ANTONIO fotocopia una página de un libro.
b) ANTONIO le da un par de puñetazos a su amigo por recomendarle ir a verla película 'La Jungla 4.0'.
RESPUESTA: La acción más grave desde un punto de vista penal sería la 'a', puesto que la reproducción, incluso parcial, seria un delito con pena de 6 meses a dos años de prisión y multa de 12 a 24 meses. Los puñetazos, si no precisaron una asistencia médica o quirúrgica, serían tan solo una falta en virtud de lo dispuesto en el artículo 617 en relación con el 147 del Código Penal.
Hala, chavalotes, ya sabéis: pegad, violad, acosad, robad, pero no uséis el emule.
a) PEPE se descarga una canción de Internet.
b) PEPE decide que prefiere el disco original y va a El Corte Inglés a hurtarlo. Una vez allí, y para no dar dos viajes, opta por llevarse toda una discografía. La suma de lo hurtado no supera los 400 euros.
RESPUESTA: La descarga de la canción sería un delito con pena de 6 meses a dos años. El hurto de la discografía en El Corte Inglés ni siquiera sería un delito, sino una simple falta (art. 623.1 del Código Penal).
2. PREGUNTA
a) CARMEN se descarga una canción de Internet.
b) CARMEN va a hurtar a El Corte Inglés y, como se la va la mano, se lleva cincuenta compactos, por valor global de 1.000 euros.
RESPUESTA: Seguiría siendo más grave la descarga de Internet. El hurto sería un delito, porque supera los 400 euros, pero sería de menor pena que la descarga (art. 234 del Código Penal).
3. PREGUNTA
a) JOAQUÍN , en el pleno uso de sus facultades mentales, se descarga una> >>> canción de Malena Gracia.
b) JOAQUIN en un descuido de Malena Gracia, se lleva su coche y lo devuelve 40 horas después.
RESPUESTA: Sería mas grave la descarga. El hurto de uso de vehículo tiene> >>> menos pena, a tenor del articulo 244.1 del Código Penal.
4. PREGUNTA
a) Ocho personas se intercambian copias de su música favorita.
b) Ocho personas participan en una riña tumultuosa utilizando medios o instrumentos que pueden poner en peligro sus vidas o su integridad física.
RESPUESTA: Es menos grave participar en una pelea que participar en el intercambio de compactos. Participar en una riña tumultuosa tiene una pena de tres meses a un año (art. 154 del Código Penal) y el intercambio tendría una pena de 6 meses a 2 años (art. 270 del Código Penal). Si algún día te ves obligado a elegir entre participar en un intercambio de copias de CDs o participar en una pelea masiva, escoge siempre la segunda opción, que es obviamente menos reprobable.
5. PREGUNTA
a) JUAN copia la última película de su director favorito de un DVD que le presta su secretaria Susana.
b) JUAN, aprovechando su superioridad jerárquica en el trabajo, acosa sexualmente a su secretaria Susana.
RESPUESTA: El acoso sexual tendría menos pena según el artículo 184.2 delCódigo Penal.6. PREGUNTA
a) MÓNICA Y CRISTINA van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar copias de películas educativas de dibujos animados protegidas por copyright y sin autorización de los autores.
b) MÓNICA Y CRISTINA van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar películas pornográficas protagonizadas y creadas por la pareja.
RESPUESTA: La acción menos grave es la de distribuir material pornográfico a menores según el articulo 186 del Código Penal. La distribución de copias de material con copyright sería un delito al existir un lucro consistente en el ahorro conseguido por eludir el pago de los originales cuyas copias han sido objeto de distribución.
7. PREGUNTA
a) NACHO, que es un bromista, le copia a su amigo el último disco de Andy y Lucas, diciéndole que es el 'Kill'em All' de Metallica.
b) NACHO, que es un bromista, deja una jeringuilla infectada de SIDA en un parque público.
RESPUESTA: La segunda broma sería menos grave, a tenor del artículo 630 delCódigo Penal
8. PREGUNTA
a) ANTONIO fotocopia una página de un libro.
b) ANTONIO le da un par de puñetazos a su amigo por recomendarle ir a verla película 'La Jungla 4.0'.
RESPUESTA: La acción más grave desde un punto de vista penal sería la 'a', puesto que la reproducción, incluso parcial, seria un delito con pena de 6 meses a dos años de prisión y multa de 12 a 24 meses. Los puñetazos, si no precisaron una asistencia médica o quirúrgica, serían tan solo una falta en virtud de lo dispuesto en el artículo 617 en relación con el 147 del Código Penal.
Hala, chavalotes, ya sabéis: pegad, violad, acosad, robad, pero no uséis el emule.
divendres, 7 de desembre del 2007
On va la nostra pitjor merda
Els viatges dels residus tòxics (font: www.jove.cat
http://www.opcions.org/articles/residus_toxics.html)
Al món es generen grans quantitats de residus tòxics. La irresponsabilitat de les empreses que els produeixen i dels governs permet que se segueixin exportant a països econòmicament pobres, on causen grans danys mediambientals i de salut.
La contaminació i els residus tòxics són l'altra cara de la moneda del desenvolupament industrial. Desgraciadament la majoria d'indústries no gestionen adequadament els seus residus, llevat que la seva imatge es vegi amenaçada o corrin el risc de ser sancionades. A causa d'aquesta mala gestió, els residus tòxics són causa de greus problemes mediambientals i de riscos per a la salut humana.
No cal anar gaire lluny per trobar exemples d'aquesta realitat. La situació dels abocadors espanyols és molt crítica, els abocaments en rius són una pràctica comuna i molt poc controlada, i segueix augmentant la generació de residus tòxics.
Per regular aquesta situació hi ha una legislació mediambiental cada dia més estricta, però no s'aplica amb eficàcia. Estableix que els residus que per la seva naturalesa no poden ser tractats in situ han de ser transportats a empreses autoritzades per al seu corresponent tractament: deposició, incineració o neutralització química (cosa que en redueix la toxicitat). L'alt cost que implica el compliment d'aquesta regulació duu a certes empreses de països industrialitzats a treure els residus tòxics del seu territori per abocar-los al mar, o per transportar-los a països econòmicament pobres.
El 1986 es va redactar el Conveni de Basilea, que prohibeix l'exportació de residus perillosos a països en vies de desenvolupament sense consentiment previ del país receptor. Com que no evitava que molts països acceptessin residus a canvi de diners, el 1995 s'hi va afegir una esmena que obliga els països de la Unió Europea, l'OCDE i Liechtenstein a prohibir qualsevol exportació de residus tòxics cap a la resta de països. Cal que 62 països ratifiquin l'esmena perquè entri en vigor (fins ara ho han fet 41 països, 7 dels quals ja han implementat la prohibició).
Un breu recorregut per diferents països afectats per aquesta problemàtica ens ajudarà a comprendre la necessitat de dissenyar estratègies globals per protegir tots els països de manera equitativa.
Comencem pels Estats Units, país que no ha ratificat el Conveni de Basilea i exporta anualment uns 275 milions de tones de residus tòxics, principalment a països poc desenvolupats industrialment i sense una legislació ambiental estricta, com és el cas d'Haití. Un país on va atracar un vaixell anomenat Khian Sea que duia un carregament de 14.000 tones de cendres tòxiques procedents d'incineradores de Filadèlfia. Després de passar dos anys buscant un lloc on abocar el seu carregament, el 1988 va poder desfer-se de 4.000 tones gràcies al beneplàcit del dictador Duvalier, protegit pels EUA, que va emetre un permís per abocar el que considerava "fertilitzant" a la platja de Gonaives; no va poder desfer-se de tota la mercaderia a causa de la pressió exercida per part de la població i de grups ecologistes en adonar-se que no es tractava de fertilitzant. El govern va acabar acceptant aquesta consideració i va reclamar a l'embarcació que recollís el carregament que havia abocat, però ja era massa tard: el vaixell havia escapat de nit. El novembre del mateix any va abocar la resta del seu carregament a l'Oceà Índic.
L'Índia, igual que Haití, és un paradís per a les empreses que es volen desfer de les seves deixalles tòxiques. L'empresa nord-americana HoltraChem, per exemple, hi va intentar descarregar 20 tones de mercuri a principis del 2001, però aquesta vegada els seus plans no van tenir èxit gràcies a la intervenció de la xarxa d'ONGs Basel Action Network i a activistes indis, que van aconseguir que el vaixell donés mitja volta cap als Estats Units quan era a Egipte.
A part de ser receptors de residus tòxics, l'Índia juntament amb Pakistan, Bangla Desh i Xina són països utilitzats com a cementiris de vaixells. Les companyies propietàries de les embarcacions reben grans quantitats de diners a canvi dels vaixells vells sense haver de responsabilitzar-se de portar a terme una correcta gestió o recuperació dels materials. Això causa greus problemes de salut als treballadors que s'ocupen del desmantellament, a causa de l'elevada toxicitat de certs components dels vaixells.
Es calcula que un 12% de la degradació del sòl agrícola de la Xina és deguda al vessament de residus tòxics industrials.
Hi ha centenars de casos com aquests. L'illa de Teshima, per exemple, ha estat usada com a abocador dels residus tòxics del Japó durant tretze anys. Si ens desplacem fins a la Xina podrem veure que actualment aquest país fa d'abocador electrònic mundial. O si ens apropem a algun país africà com Zàmbia veurem que, a causa de la pressió exercida per les multinacionals de pesticides, actualment té un llegat històric de 200.000 tones de residus tòxics, procedents de països econòmicament desenvolupats.
Aquestes situacions que es repeteixen amb tanta freqüència en diferents països s'agreugen a causa de la falta de laboratoris que analitzin la composició dels residus, l'escassetat de personal sanitari per tractar els afectats i la manca d'infrastructura per gestionar-los.
Aquesta volta al món ens ha mostrat com les indústries i els governs eludeixen la responsabilitat de gestionar els residus tòxics que han generat o permès. El seguiment i la denúncia del problema són duts a terme sobretot per ONGs. De fet, alguns poders públics no semblen ser conscients que l'exportació de residus tòxics constitueixi cap problema: Lawrence Summers, ex economista cap del Banc Mundial, manifestava el 1991: "Crec que la lògica econòmica que hi ha darrere d'abocar residus tòxics a països amb nivells salarials baixos és impecable."
Els ciutadans hem de pressionar els governs perquè penalitzin severament les empreses que es dediquen a aquestes pràctiques i perquè afavoreixin la proliferació de tecnologies netes. Tenint sempre en compte que el millor residu tòxic és el que no es produeix.
ÉS MOLT MILLOR NO SABER... MOS FARIA VERGONYA!!
http://www.opcions.org/articles/residus_toxics.html)
Al món es generen grans quantitats de residus tòxics. La irresponsabilitat de les empreses que els produeixen i dels governs permet que se segueixin exportant a països econòmicament pobres, on causen grans danys mediambientals i de salut.
La contaminació i els residus tòxics són l'altra cara de la moneda del desenvolupament industrial. Desgraciadament la majoria d'indústries no gestionen adequadament els seus residus, llevat que la seva imatge es vegi amenaçada o corrin el risc de ser sancionades. A causa d'aquesta mala gestió, els residus tòxics són causa de greus problemes mediambientals i de riscos per a la salut humana.
No cal anar gaire lluny per trobar exemples d'aquesta realitat. La situació dels abocadors espanyols és molt crítica, els abocaments en rius són una pràctica comuna i molt poc controlada, i segueix augmentant la generació de residus tòxics.
Per regular aquesta situació hi ha una legislació mediambiental cada dia més estricta, però no s'aplica amb eficàcia. Estableix que els residus que per la seva naturalesa no poden ser tractats in situ han de ser transportats a empreses autoritzades per al seu corresponent tractament: deposició, incineració o neutralització química (cosa que en redueix la toxicitat). L'alt cost que implica el compliment d'aquesta regulació duu a certes empreses de països industrialitzats a treure els residus tòxics del seu territori per abocar-los al mar, o per transportar-los a països econòmicament pobres.
El 1986 es va redactar el Conveni de Basilea, que prohibeix l'exportació de residus perillosos a països en vies de desenvolupament sense consentiment previ del país receptor. Com que no evitava que molts països acceptessin residus a canvi de diners, el 1995 s'hi va afegir una esmena que obliga els països de la Unió Europea, l'OCDE i Liechtenstein a prohibir qualsevol exportació de residus tòxics cap a la resta de països. Cal que 62 països ratifiquin l'esmena perquè entri en vigor (fins ara ho han fet 41 països, 7 dels quals ja han implementat la prohibició).
Un breu recorregut per diferents països afectats per aquesta problemàtica ens ajudarà a comprendre la necessitat de dissenyar estratègies globals per protegir tots els països de manera equitativa.
Comencem pels Estats Units, país que no ha ratificat el Conveni de Basilea i exporta anualment uns 275 milions de tones de residus tòxics, principalment a països poc desenvolupats industrialment i sense una legislació ambiental estricta, com és el cas d'Haití. Un país on va atracar un vaixell anomenat Khian Sea que duia un carregament de 14.000 tones de cendres tòxiques procedents d'incineradores de Filadèlfia. Després de passar dos anys buscant un lloc on abocar el seu carregament, el 1988 va poder desfer-se de 4.000 tones gràcies al beneplàcit del dictador Duvalier, protegit pels EUA, que va emetre un permís per abocar el que considerava "fertilitzant" a la platja de Gonaives; no va poder desfer-se de tota la mercaderia a causa de la pressió exercida per part de la població i de grups ecologistes en adonar-se que no es tractava de fertilitzant. El govern va acabar acceptant aquesta consideració i va reclamar a l'embarcació que recollís el carregament que havia abocat, però ja era massa tard: el vaixell havia escapat de nit. El novembre del mateix any va abocar la resta del seu carregament a l'Oceà Índic.
L'Índia, igual que Haití, és un paradís per a les empreses que es volen desfer de les seves deixalles tòxiques. L'empresa nord-americana HoltraChem, per exemple, hi va intentar descarregar 20 tones de mercuri a principis del 2001, però aquesta vegada els seus plans no van tenir èxit gràcies a la intervenció de la xarxa d'ONGs Basel Action Network i a activistes indis, que van aconseguir que el vaixell donés mitja volta cap als Estats Units quan era a Egipte.
A part de ser receptors de residus tòxics, l'Índia juntament amb Pakistan, Bangla Desh i Xina són països utilitzats com a cementiris de vaixells. Les companyies propietàries de les embarcacions reben grans quantitats de diners a canvi dels vaixells vells sense haver de responsabilitzar-se de portar a terme una correcta gestió o recuperació dels materials. Això causa greus problemes de salut als treballadors que s'ocupen del desmantellament, a causa de l'elevada toxicitat de certs components dels vaixells.
Es calcula que un 12% de la degradació del sòl agrícola de la Xina és deguda al vessament de residus tòxics industrials.
Hi ha centenars de casos com aquests. L'illa de Teshima, per exemple, ha estat usada com a abocador dels residus tòxics del Japó durant tretze anys. Si ens desplacem fins a la Xina podrem veure que actualment aquest país fa d'abocador electrònic mundial. O si ens apropem a algun país africà com Zàmbia veurem que, a causa de la pressió exercida per les multinacionals de pesticides, actualment té un llegat històric de 200.000 tones de residus tòxics, procedents de països econòmicament desenvolupats.
Aquestes situacions que es repeteixen amb tanta freqüència en diferents països s'agreugen a causa de la falta de laboratoris que analitzin la composició dels residus, l'escassetat de personal sanitari per tractar els afectats i la manca d'infrastructura per gestionar-los.
Aquesta volta al món ens ha mostrat com les indústries i els governs eludeixen la responsabilitat de gestionar els residus tòxics que han generat o permès. El seguiment i la denúncia del problema són duts a terme sobretot per ONGs. De fet, alguns poders públics no semblen ser conscients que l'exportació de residus tòxics constitueixi cap problema: Lawrence Summers, ex economista cap del Banc Mundial, manifestava el 1991: "Crec que la lògica econòmica que hi ha darrere d'abocar residus tòxics a països amb nivells salarials baixos és impecable."
Els ciutadans hem de pressionar els governs perquè penalitzin severament les empreses que es dediquen a aquestes pràctiques i perquè afavoreixin la proliferació de tecnologies netes. Tenint sempre en compte que el millor residu tòxic és el que no es produeix.
ÉS MOLT MILLOR NO SABER... MOS FARIA VERGONYA!!
dimecres, 21 de novembre del 2007
Contra els trangènics
S'inicia una campanya per recollir signatures i proposar una llei que protegeixi el camp català de la invasió dels OMG (Organismes modificats genèticament), estos fills de la ciència humana més inconscient, dels quals no en coneixem les intencions ni els efectes, i als quals no se'ls aplica una moratòria per motius econòmics dels totpoderosos senyors de la química, els pararem amb una llei de tots i totes.
Per precaució almenys i perquè som lo que mengem i mengem lo que sembrem, col·labora en fer esta llei. Signem tota i totes!!
http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=4
Per precaució almenys i perquè som lo que mengem i mengem lo que sembrem, col·labora en fer esta llei. Signem tota i totes!!
http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=4
dijous, 15 de novembre del 2007
Periodisme i política
"Pagará la ministra" és un dels titulars que es poden llegir avui a la premsa espanyola i missatges semblants podem sentir-los a la televisió i la radio. No és a cas denunciable? A mi com a mínim em cabreja i sobretot em fa riure. M'explico: és que potser pagará els bitlles de la seua butxaca? Los diners los gestionen com volen los polítics, però no són seus, són de tots i totes les contribuents. Ho sabem o mos dixarem enganyar pels poders fàctics, tant ministres com periodistes? El 60% ho assumeix RENFE que demanarà responsabilitats a les empreses, el 40% dels fons públics... que demanaran també responsabilitats? I llavors estarem en mans dels jutges, prou vegades condicionats per altres poders com són les grans empreses.
I natros anar pagant... I, per cert, los viatgers de regionals també estem afectats!
I natros anar pagant... I, per cert, los viatgers de regionals també estem afectats!
dimecres, 17 d’octubre del 2007
tecnologia vs acció ciutadana
En una nova mostra d'erudició, Joan Barril, ha posat llum sobre la nostra freda realitat.
Ens fa vore com quan fem un judici de valor, buscant les causes de l'èxit o de les desgràcies, no som objectius, això ja estava clar... Quan busquem l'origen podem triar: ha sortit de natros o ens ha vingut de fora, ho podem controlar o no ho podem controlar (aprovo perquè estudio, aprovo perquè tinc sort, m'aproven perquè els caic bé, m'han aprovat perquè el professor no ha vingut) i les conseqüències per a futurs actes, com els afrontarem, no seran les mateixes (augmentant o anulant l'autoconfiança entre altres trets determinants).
Diuen al Cafè de la república que hi ha un discurs clar: Quan hi ha un avenç, un èxit, és gràcies a: la tecnologia!... quan alguna cosa no va bé és per culpa de: actes humans individuals"
Un exemple d'avenç gràcies a la tecnologia no caldria posar-lo: en medicina, en comunicació, en eines de treball... La gent no te res a vore.
Posaré un exemple i no m'arrugo del cas contrari, allò que no va bé: los accidents de trànsit son perquè s'ha begut, perquè es corre massa, per despistes, per son, perquè no s'ha senyalitzat bé o s'he fet malament la carretera... en % diversos que ronden com a molt el 30%. La teconologia no te res a vore! Segur? El 100% dels casos en que hi ha accidents de trànsit hi ha vehicle (màquina tecnològica, segura i necessària). Però clar, no renunciarem al nostre mitjà de transport bàsic que mos dona la vida (podem anar a treballar, de viatge, de visita... quan abans que n'hi haguessen no es podia fer)
Si canviessem lo foco canviaríem la realitat.
Ens fa vore com quan fem un judici de valor, buscant les causes de l'èxit o de les desgràcies, no som objectius, això ja estava clar... Quan busquem l'origen podem triar: ha sortit de natros o ens ha vingut de fora, ho podem controlar o no ho podem controlar (aprovo perquè estudio, aprovo perquè tinc sort, m'aproven perquè els caic bé, m'han aprovat perquè el professor no ha vingut) i les conseqüències per a futurs actes, com els afrontarem, no seran les mateixes (augmentant o anulant l'autoconfiança entre altres trets determinants).
Diuen al Cafè de la república que hi ha un discurs clar: Quan hi ha un avenç, un èxit, és gràcies a: la tecnologia!... quan alguna cosa no va bé és per culpa de: actes humans individuals"
Un exemple d'avenç gràcies a la tecnologia no caldria posar-lo: en medicina, en comunicació, en eines de treball... La gent no te res a vore.
Posaré un exemple i no m'arrugo del cas contrari, allò que no va bé: los accidents de trànsit son perquè s'ha begut, perquè es corre massa, per despistes, per son, perquè no s'ha senyalitzat bé o s'he fet malament la carretera... en % diversos que ronden com a molt el 30%. La teconologia no te res a vore! Segur? El 100% dels casos en que hi ha accidents de trànsit hi ha vehicle (màquina tecnològica, segura i necessària). Però clar, no renunciarem al nostre mitjà de transport bàsic que mos dona la vida (podem anar a treballar, de viatge, de visita... quan abans que n'hi haguessen no es podia fer)
Si canviessem lo foco canviaríem la realitat.
dijous, 27 de setembre del 2007
repsol i un riuet petitet i amagadet
REPSOL te un paper, (entre molts altres). Este paper te unes paraules i unes signatures. Les paraules diuen que es propietari d'una presa i les signatures li donen valor legal perquè hi havia altres papers que, també signats, donaven poder de dir-ho a les persones que signaven.
Ser propietari d'una presa vol dir puguer controlar i fer ús (econòmic) de l'aigua que s'acumule. I no hi ha cap paper que pose límits a este aprofitament i per tant com més aigua acumulen més beneficis ne treuen.
I ara venen una gent, la signatura dels quals apenes val per res, que'ls demanen que solten una mica d'aigua, que lo riu baixe, lo mínim per permetre-li ser una llar per als éssers vius que sempre hi han viscut, regar los horts que estan desapareixent (per falta de pagesos que no de terres), i portar nutrients als peixets del mar, que després mos minjarem.
Estem parlant del riu Gaià, al camp de Tarragona, i de la gent de Salvem el Gaià, que no volen que se recupere lo riu en aigua del riu Ebre... i altres coses que podeu trobar a http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=index&catid=&topic=101
Ser propietari d'una presa vol dir puguer controlar i fer ús (econòmic) de l'aigua que s'acumule. I no hi ha cap paper que pose límits a este aprofitament i per tant com més aigua acumulen més beneficis ne treuen.
I ara venen una gent, la signatura dels quals apenes val per res, que'ls demanen que solten una mica d'aigua, que lo riu baixe, lo mínim per permetre-li ser una llar per als éssers vius que sempre hi han viscut, regar los horts que estan desapareixent (per falta de pagesos que no de terres), i portar nutrients als peixets del mar, que després mos minjarem.
Estem parlant del riu Gaià, al camp de Tarragona, i de la gent de Salvem el Gaià, que no volen que se recupere lo riu en aigua del riu Ebre... i altres coses que podeu trobar a http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=index&catid=&topic=101
dimarts, 25 de setembre del 2007
secrets del poder o... com assessorar sincerament i que se n'entere la gent
Publicava El País un REPORTAJE titulat:
Los consejos fatales de un vicepresidente
Dimite en Costa Rica el 'número dos' de Óscar Arias, tras difundirse un mensaje en el que recomendaba una campaña del miedo a favor del TLC para el referéndum del 7 de octubre
ÁLVARO MURILLO - San José - 24/09/2007
Pensant que es tracta de Costa Rica, un pais per a mi model per no tenir exèrcit, si me poso a pensar en los missatges que deuen correr per moncloa, se'm posen los pèls de punta.
Què s'amaga sota les paraules i los projectes de govern? Pur màrketing per: 1r aconseguir vots i 2n aconseguir beneficis per als propis (un mateix, amics, familiars, socis...)
I és que això del lliure comerç fa perdre lo coneixement i la mesura al més pintat; i darrere un referèndum, que en principi és un aconteixement de lliure decisió, de participació democràtica, lo normal és que des dels alts estaments se plantegen "influir" per aconseguir lo resultat favorable als seus interessos.
En concret lo que proposava no era res estrany: "se descubrió un memorándum en el que recomendaba a Arias el uso del miedo en la propaganda a favor del sí y la siembra de cizaña entre los líderes opositores al tratado, al vincularlos con los Gobiernos izquierdistas"; "También planteaba recortar el presupuesto de las alcaldías que no se comprometieran a hacer campaña a favor del TLC, además de organizar actividades propagandísticas sobre los controles impuestos por el Tribunal Supremo de Elecciones (TSE) para la febril campaña de cara a la primera consulta popular en la historia de este país centroamericano, caracterizado por la solidez de su democracia". Són mesures comuns i molt exteses; hi ha qui hauria de dimitir cada dia al nostre estat presó.
Ai, quins records: si entrem o no a la OTAN, si acceptem l'euro, la constitució europea, l'estatut d'autonomia... a tot diem que si natros i després resulta que ... bé, valoreu vatros mateixos.
Los consejos fatales de un vicepresidente
Dimite en Costa Rica el 'número dos' de Óscar Arias, tras difundirse un mensaje en el que recomendaba una campaña del miedo a favor del TLC para el referéndum del 7 de octubre
ÁLVARO MURILLO - San José - 24/09/2007
Pensant que es tracta de Costa Rica, un pais per a mi model per no tenir exèrcit, si me poso a pensar en los missatges que deuen correr per moncloa, se'm posen los pèls de punta.
Què s'amaga sota les paraules i los projectes de govern? Pur màrketing per: 1r aconseguir vots i 2n aconseguir beneficis per als propis (un mateix, amics, familiars, socis...)
I és que això del lliure comerç fa perdre lo coneixement i la mesura al més pintat; i darrere un referèndum, que en principi és un aconteixement de lliure decisió, de participació democràtica, lo normal és que des dels alts estaments se plantegen "influir" per aconseguir lo resultat favorable als seus interessos.
En concret lo que proposava no era res estrany: "se descubrió un memorándum en el que recomendaba a Arias el uso del miedo en la propaganda a favor del sí y la siembra de cizaña entre los líderes opositores al tratado, al vincularlos con los Gobiernos izquierdistas"; "También planteaba recortar el presupuesto de las alcaldías que no se comprometieran a hacer campaña a favor del TLC, además de organizar actividades propagandísticas sobre los controles impuestos por el Tribunal Supremo de Elecciones (TSE) para la febril campaña de cara a la primera consulta popular en la historia de este país centroamericano, caracterizado por la solidez de su democracia". Són mesures comuns i molt exteses; hi ha qui hauria de dimitir cada dia al nostre estat presó.
Ai, quins records: si entrem o no a la OTAN, si acceptem l'euro, la constitució europea, l'estatut d'autonomia... a tot diem que si natros i després resulta que ... bé, valoreu vatros mateixos.
contenció, plis
Davant les protestes exquisitament pacífiques de la població i dels monjos budistes enfront la dictadura militar de 40 anys a Myanmar, lo Secretari General de l'ONU (qui representa als representants dels ciutadans amb estats propis del planeta) va demanar contenció al govern (il·legítim). Què es veu vindre? que començaran a disparar contra la població? quin estadista que està fet! Alguns exemples hi ha a la història, i la psicologia dels governs autoritaris tendeix a esbarrar-se quan se veu amenaçat lo seu domini de la situació i la seua forma privilegiada de viure.
Però no es pot demanar contenció, quasibé que els estàs dient: mateu amb moderació, plis, o bé ofegeu-los però només fins que estiguen morats i no puguen caminar mai més a bon ritme... El que cal es demanar, exigir, posar mesures per a que retornin el govern al poble!
Però no es pot demanar contenció, quasibé que els estàs dient: mateu amb moderació, plis, o bé ofegeu-los però només fins que estiguen morats i no puguen caminar mai més a bon ritme... El que cal es demanar, exigir, posar mesures per a que retornin el govern al poble!
lo futur dels noningú (o sigui natros). Un escrit que m'ha arribat signat per Manolo Tomàs
Hola tothom,
pràcticament acabades les vacances oficials, la realitat s'imposa una vegada mes al nostre territori. Mentre nosaltres , saludablement, hem aturat la nostra activitat. Les pressions sobre sobre el Riu i el Territori s'han incrementat.
Mireu i sense entrar en valoracions : mes molins amb les seves línies d'evacuació, el cementiri nuclear, les avaries de les centrals nuclears d'Ascó I Vandellòs, la central de cicle combinat, la descontaminació de l'embassament de Flix , la secada de l'assut de Xerta/Tivenys per la central hidroelèctrica, la bombona de gas submergida d'Alcanar / Vinaròs... Tot plegat està sent una pluja d'interessos que està creant confusió entre la gent i molta dispersió entre els activistes cosa que pot generar frustració i desmobilització.
En la Defensa del Riu, la situació és d'una gravetat insultant :
La societat ebrenca està pràcticament desmobilitzada i la dinàmica de les institucions polítiques no sembla que ens vagi a ajudar gaire. O sigui , lo de sempre.
La societat ebrenca està pràcticament desmobilitzada i la dinàmica de les institucions polítiques no sembla que ens vagi a ajudar gaire. O sigui , lo de sempre.
Els canals que portaran l'aigua a Marina d'Or ( Xerta/ Sagunt) i el que portarà l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona ( Segarra/Garrigues) s'estan licitant , i executant-se, amb molta rapidesa i tot que estan "projectats" com a "regadius" , encara s'ha de conèixer quins són aquests regants , que volen plantar i com ho pagaran. Mentre el govern català , ho tira endavant amb diner públic . Vegis per on quina generositat ,es regalen canals per a regar quan ningú pensa regar.
Avança el projecte de canal de l'Aldea/ Camarles que tampoc regarà gaire però juntament amb el reforçament del minitransvasament completarà "l'oferta d'aigua" als projectes urbanístics i energètics d'una part de la costa catalana.
Oh sorpresa! aquest estiu ,s'ha inaugurat el transvasament de l'Ebre a Cantabria . No havíem quedat que amb la modificació del PHN no hi haurien transvasaments?... Això si, diuen que serà reversible. No us sona aquesta cançó?.
El govern aragonès impulsa l'acabament dels embassaments que estan projectats en "el pacto del agua "d'Aragó i justifica la gran massa de regadius que van a fer per el cultius per a ...biodiesel. Tenien projectes de regadius però no sabien per a que. Ara ja tenen el motiu i segurament diran que el futur d'Aragó i bla , bla, bla passarà per "aprofitar" l'aigua de l'Ebre per a fer energia de "futur" subvencionada. Per no variar, suposo que aquestes infraestructures també seran "regalades".
I per acabar, la Confederació Hidrològica de l'Ebre, ha dit que el cabal mediambiental de l'Ebre aprovat en el PHN vigent , que es de 100 m3/s, una part molt important de l'any no circula pel Riu.
Total els treballs aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat tenen un futur molt gloriós ...en una paperera de la Confederació o del Ministerio. No hi haurà cabal mediambiental que asseguri el bon estat i la autoregulació del tram final del Riu . La liquidació de l'Ebre català serà imparable , el futur del Delta i del Territori en el que habitem,està cantat. Per tant ,el repte que tenim la gent de la PDE és molt gran i complicat.
La meva conclusió és molt clara , ens estan enganyant. La gent de les Terres de l'Ebre hem de tornar-los a plantar cara. Sense complexos , sense servituds , amb dignitat .
Lo Riu és vida
Per una Nova Cultura de l'Aigua
No als transvasaments
Manolo Tomàs
dijous, 6 de setembre del 2007
és que jo me pensava que...
Havia sentit a dir que la borsa era un joc amb riscos, en què podies guanyar molts diners o en podies perdre.
Havia sentit a dir que un banc o caixa és un negoci privat, i com tot negoci pot tindre beneficis o pot tindre pèrdues...
Pos ara resulta que no: si la borsa es despenja o si los bancs van cap a la "bancarota" es posen diners de tots i totes (los que paguem impostos) per evitar-ho.
Com se diu este joc? Lliure mercat o també conegut com a aquí paguen los de sempre i los de sempre s'omplin les butxaques, sense riscos!
Havia sentit a dir que un banc o caixa és un negoci privat, i com tot negoci pot tindre beneficis o pot tindre pèrdues...
Pos ara resulta que no: si la borsa es despenja o si los bancs van cap a la "bancarota" es posen diners de tots i totes (los que paguem impostos) per evitar-ho.
Com se diu este joc? Lliure mercat o també conegut com a aquí paguen los de sempre i los de sempre s'omplin les butxaques, sense riscos!
divendres, 31 d’agost del 2007
dimecres, 29 d’agost del 2007
Denunciem la justícia (militar)
El teniente coronel Steven Jordan, el único oficial procesado por las torturas cometidas por soldados estadounidenses en la prisión iraquí de Abu Ghraib, fue absuelto ayer por un tribunal militar de los cargos que se presentaban contra él. Lo único por lo que se le declara culpable es por desobedecer una orden de no hablar sobre la investigación del caso, que puso en cuestión las prácticas del Pentágono. ELPAIS.com > Internacional S. P. - Nueva York - 29/08/2007
Tots recordarem les fotos de presoners iraquians després de la guerra... molt divertides, sobretot al moment de fer-les. Tant d'estrés, matant i en perill de fotre un pet i volar pels aires, és normal vulguer passar un bon rato... Als soldats los han arrestat per uns quants anys, però a l'oficial al càrrec com que no sortia a les fotos... I és que a les presons iraquianes, a diferència de les dels EEUU, los responsables no tenen tanta responsabilitat i no se n'enteren del que passa. I si saben algo, ja ho diu la sentència, a callar!
Vinga! Ja hi podeu tornar que us hem refet lo reglament de pràctiques d'interrogatori pa que pugeu estirar més de la llengua dels detinguts, però esta vegada no pengeu les fotos a Internet. I recordeu de no dir res de les presons secretes perquè són secretes, evidentment.
Tots recordarem les fotos de presoners iraquians després de la guerra... molt divertides, sobretot al moment de fer-les. Tant d'estrés, matant i en perill de fotre un pet i volar pels aires, és normal vulguer passar un bon rato... Als soldats los han arrestat per uns quants anys, però a l'oficial al càrrec com que no sortia a les fotos... I és que a les presons iraquianes, a diferència de les dels EEUU, los responsables no tenen tanta responsabilitat i no se n'enteren del que passa. I si saben algo, ja ho diu la sentència, a callar!
Vinga! Ja hi podeu tornar que us hem refet lo reglament de pràctiques d'interrogatori pa que pugeu estirar més de la llengua dels detinguts, però esta vegada no pengeu les fotos a Internet. I recordeu de no dir res de les presons secretes perquè són secretes, evidentment.
divendres, 24 d’agost del 2007
la crisi bancària 2ª part
Los bancos que operan en España ganaron en los seis primeros meses del año 9.838 millones de euros, lo que supone un incremento del 20,40% respecto al mismo periodo del año anterior, según las cuentas consolidadas publicadas por la Asociación Española de Banca (AEB).
Clients dels bancs... us donaran les gràcies algun dia?
Clients dels bancs... us donaran les gràcies algun dia?
dilluns, 20 d’agost del 2007
volta, revolta, gira i regira
de cop los estruços saltaran les pedres
de cop los escorpins travessaran lo foc
per poc que ho intentes canviaran les coses
per molt que ho intentes res serà igual demà.
estruços en los turmells asgarrats
escorpins de pell sucarrada
gent satisfeta i destroçada,
persones endutes pel vent,
que ja no hauran de tornar. No ho voldran!
l'apatia canviarà a l'acció
i l'acció a la comunió.
Serà el camí d'una munició,
imparable, d'erectes moribunds
que tornaran a ser lliures
perquè no los farà por
ni el demà ni la buidor.
Res tindran a perdre
mai res han tingut:
enganys de coses que no senten,
objectes de mort
que de la mort han nascut.
enterrats amb casc sota terra
flotant dins una llauna al cel
confiant que ni pugen ni baixen.
Déu meu que me quede com estic!
Este és l'esforç que porta a la mort
de l'ànima i després del cos.
Res trobarà qui el que vol és no perdre.
Tot voldrà anar a qui res vol posseïr.
Saltem la tanca,
correm mil batalles;
any 3000, encara al front?
la lluita no s'acaba fins que s'acaba el món.
de cop los escorpins travessaran lo foc
per poc que ho intentes canviaran les coses
per molt que ho intentes res serà igual demà.
estruços en los turmells asgarrats
escorpins de pell sucarrada
gent satisfeta i destroçada,
persones endutes pel vent,
que ja no hauran de tornar. No ho voldran!
l'apatia canviarà a l'acció
i l'acció a la comunió.
Serà el camí d'una munició,
imparable, d'erectes moribunds
que tornaran a ser lliures
perquè no los farà por
ni el demà ni la buidor.
Res tindran a perdre
mai res han tingut:
enganys de coses que no senten,
objectes de mort
que de la mort han nascut.
enterrats amb casc sota terra
flotant dins una llauna al cel
confiant que ni pugen ni baixen.
Déu meu que me quede com estic!
Este és l'esforç que porta a la mort
de l'ànima i després del cos.
Res trobarà qui el que vol és no perdre.
Tot voldrà anar a qui res vol posseïr.
Saltem la tanca,
correm mil batalles;
any 3000, encara al front?
la lluita no s'acaba fins que s'acaba el món.
Salvem Montserrat
SALVEM MONTSERRAT!La marea de l'especulació urbanística ja ha arribat a la muntanya de Montserrat, símbol de la naturalesa i la cultura del nostre país. A Collbató, als peus de la muntanya, l'Ajuntament ha aprovat la requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola per construir-hi un gran polígon amb més de 140 naus industrials que podran acollir activitats altament contaminants. Tot això, en uns terrenys que limiten amb el parc natural de Montserrat i la zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000. Tot per satisfer la voracitat financera dels empresaris 'amics del Partit'.A Collbató, poble de 3.500 habitants, ja s'han recollit més de 1.200 al·legacions contra el projecte de zona industrial. Diverses entitats han posat en marxa la recollida electrònica de signatures per mostrar el nostre desacord amb una especulació que atempta contra un patrimoni que és de tots.Si t'estimes Montserrat, si creus que el futur no és destruir el territori, fes clic a l'enllaç, signa amb nosaltres i envia-ho als teus amics/amigues i familiars. Són 20 segons. Gràcies.http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat
dijous, 16 d’agost del 2007
La informació (el seu control) és poder
'Actos vandálicos' de la CIA en Wikipedia
Una herramienta de la enciclopedia 'online' descubre que la CIA cambió la biografía de Ahmadineyad y el Vaticano la de Gerry Adams
Sense comentaris: este és l'encapçalament de la notícia publicada a l'edició digital del país del dijous 16 d'Agost de 2007. Ai pillins que vos han enganxat! (i què?!)
Una herramienta de la enciclopedia 'online' descubre que la CIA cambió la biografía de Ahmadineyad y el Vaticano la de Gerry Adams
Sense comentaris: este és l'encapçalament de la notícia publicada a l'edició digital del país del dijous 16 d'Agost de 2007. Ai pillins que vos han enganxat! (i què?!)
dimarts, 14 d’agost del 2007
lo meu tema
Com que estem a l'Agost i aquí no truca ni deu (com dius? tranquil Che (sus), que és un dir... ja sé que estàs per aquí!), estic llegint.
Primer un escrit d'al·legacions molt recomanable. Les al·legacions són coses que la gent pot dir als òrgans municipals (los fetges dels regidors, los estòmecs dels guardies urbans, les orelles de l'alcalde, los testicles dels plens...) quan los òrgans superiors (lo cervell del pais, los qui fan les lleis) volen, i que després no en fan cas. Ho podeu trobar a:
es presenten al·legacions a l'ordenança del "bon ús" de la via pública de Tortosa31 d'agost de 2007 o al blog de panxampla que trobareu enllaçat a n'esta pàgina
I després llijo un document molt seriós, fet per uns investigadors socials que destaca la importància que als municipis hi haguen tècnics de participació, la funció dels quals es pregunta si ha de ser "organitzar festes de barri? o treballar perquè l'organització de l'ajuntament sigui permeable a la ciutadania?"
Entenc que la resposta correcta és la primera, perquè és lo que cal, festes de barri, al carrer, que la gent se trobe i arregle los seus problemes humanament i no burrocràticament o judicialment.
Que l'ajuntament sigue permeable a la ciutadania no deu ser una funció que calgue fer per part de ningú (quin despilfarro de diners de tots i totes seria!), ja deu estar contemplat a la constitució espanyola i a l'estatut i present com a intenció en totes les idees de la gent que se dedica a fer política i es deu fer realitat en totes les seues pràctiques... Això està clar i només cal definir "permeabilitat" i comparar-ho en la relació tant fluïda entre ciutadans i governs diversos.
Permeabilitat vol dir que les coses passen sense esforç d'un costat a l'altre, les idees, les persones, los desitjos, tot per igual a banda i banda de la línia (o porta o policies fent cadena) que separa lo carrer de les insitucions públiques de govern.
Això deu ser la democràcia per la qual han lluitat tantes generacions al llarg de la història i natros agraïts perquè mos han portat al destí immillorable de desenvolupament humà (el tecnològic encara hem de seguir fent esforços inhumans per assolir-lo) només mos queda disfrutar-ne al màxim.
Primer un escrit d'al·legacions molt recomanable. Les al·legacions són coses que la gent pot dir als òrgans municipals (los fetges dels regidors, los estòmecs dels guardies urbans, les orelles de l'alcalde, los testicles dels plens...) quan los òrgans superiors (lo cervell del pais, los qui fan les lleis) volen, i que després no en fan cas. Ho podeu trobar a:
es presenten al·legacions a l'ordenança del "bon ús" de la via pública de Tortosa31 d'agost de 2007 o al blog de panxampla que trobareu enllaçat a n'esta pàgina
I després llijo un document molt seriós, fet per uns investigadors socials que destaca la importància que als municipis hi haguen tècnics de participació, la funció dels quals es pregunta si ha de ser "organitzar festes de barri? o treballar perquè l'organització de l'ajuntament sigui permeable a la ciutadania?"
Entenc que la resposta correcta és la primera, perquè és lo que cal, festes de barri, al carrer, que la gent se trobe i arregle los seus problemes humanament i no burrocràticament o judicialment.
Que l'ajuntament sigue permeable a la ciutadania no deu ser una funció que calgue fer per part de ningú (quin despilfarro de diners de tots i totes seria!), ja deu estar contemplat a la constitució espanyola i a l'estatut i present com a intenció en totes les idees de la gent que se dedica a fer política i es deu fer realitat en totes les seues pràctiques... Això està clar i només cal definir "permeabilitat" i comparar-ho en la relació tant fluïda entre ciutadans i governs diversos.
Permeabilitat vol dir que les coses passen sense esforç d'un costat a l'altre, les idees, les persones, los desitjos, tot per igual a banda i banda de la línia (o porta o policies fent cadena) que separa lo carrer de les insitucions públiques de govern.
Això deu ser la democràcia per la qual han lluitat tantes generacions al llarg de la història i natros agraïts perquè mos han portat al destí immillorable de desenvolupament humà (el tecnològic encara hem de seguir fent esforços inhumans per assolir-lo) només mos queda disfrutar-ne al màxim.
divendres, 10 d’agost del 2007
HIPOTEQUES
Atenció, alerta!!!
Que los consumidors americans no poden pagar les hipoteques i s'estan enduent los bancs per davant!!!!
és un dir, perquè ja s'han pres mesures polítiques per fer front a la crisi (de qui? dels bancs!) . Concretament s'han posat en circulació 25000 milions de dolars al sEEUU i el Banc Central Europeu 91000 milions d'euros (me penso que són estes quantitats, però podria ser que m'hagués perdut, ja que no hi estic acostumat). Això ahir, avui a l'edició digital del pais surt això:
El Banco Central Europeo (BCE) ha adjudicado hoy otros 61.050 millones de euros (83.333 millones de dólares), con un vencimiento de tres días y a interés variable una segunda subasta de financiación rápida para inyectar liquidez en el sistema financiero y esquivar una crisis crediticia que se extiende ya por todo el mundo desde Japón a Estados Unidos pasando por Europa.
Quin caguete no? (per a qui? per als bancs!)
I a que no sabeu qui està aportant estos diners per solucionar esta crisi? los contribuents, o sigui, natros, que'ls fem crèdits tous als bancs pa que mos puguen seguir dixant diners a un interès més gran o, més fort encara, pa que ne puguem treure del caixer. Ho sabieu, no, que los diners que poses a la llibreta no estan allí sinó que se'ls gasten o los invertixen o los dixen... unes quantes vegades...
Diuen que per cada dólar que corre se'n deuen 9 (això era fa alguns anys). Penseu-ne les conseqüències, i penseu en l'Argentina (o sigui corralito): quan tothom va a treure diners del banc, no n'hi han per a tots i qui més corre vola... i qui vola? los que tenen jet privat i bons informadors que'ls avisen a temps.
Xiquets i xiquetes ho tenim magre! Però hi ha una cosa bona: des de que's van inventar los diners només han portat problemes... potser quan no mo'n donen serem feliços.
I als bancs i als seus còmplices: USURERS!!!
Que los consumidors americans no poden pagar les hipoteques i s'estan enduent los bancs per davant!!!!
és un dir, perquè ja s'han pres mesures polítiques per fer front a la crisi (de qui? dels bancs!) . Concretament s'han posat en circulació 25000 milions de dolars al sEEUU i el Banc Central Europeu 91000 milions d'euros (me penso que són estes quantitats, però podria ser que m'hagués perdut, ja que no hi estic acostumat). Això ahir, avui a l'edició digital del pais surt això:
El Banco Central Europeo (BCE) ha adjudicado hoy otros 61.050 millones de euros (83.333 millones de dólares), con un vencimiento de tres días y a interés variable una segunda subasta de financiación rápida para inyectar liquidez en el sistema financiero y esquivar una crisis crediticia que se extiende ya por todo el mundo desde Japón a Estados Unidos pasando por Europa.
Quin caguete no? (per a qui? per als bancs!)
I a que no sabeu qui està aportant estos diners per solucionar esta crisi? los contribuents, o sigui, natros, que'ls fem crèdits tous als bancs pa que mos puguen seguir dixant diners a un interès més gran o, més fort encara, pa que ne puguem treure del caixer. Ho sabieu, no, que los diners que poses a la llibreta no estan allí sinó que se'ls gasten o los invertixen o los dixen... unes quantes vegades...
Diuen que per cada dólar que corre se'n deuen 9 (això era fa alguns anys). Penseu-ne les conseqüències, i penseu en l'Argentina (o sigui corralito): quan tothom va a treure diners del banc, no n'hi han per a tots i qui més corre vola... i qui vola? los que tenen jet privat i bons informadors que'ls avisen a temps.
Xiquets i xiquetes ho tenim magre! Però hi ha una cosa bona: des de que's van inventar los diners només han portat problemes... potser quan no mo'n donen serem feliços.
I als bancs i als seus còmplices: USURERS!!!
dijous, 2 d’agost del 2007
Los gastos públics
La despesa pública en seveis és una mica complicada. Ara resulta que som usuaris de moltes coses: serveis sanitaris, educatius, de seguretat... usuaris que no propietaris, encara que ho estiguem pagant de la nostra butxaca. Només en fem ús (a no ser que ens facin servir a nosaltres per alguna cosa)
No podem parlar-ne sense saber-ne, per això cal demanar explicacions, és a dir, transparència!!
I resulta que se sent cada cosa que no te la pots ni creure. A vore com pot ser que la policia de tots i totes, los mossos i les mosses, dona servei i protegeix als actors d'una peli que s'està fent a BCN. No vull fer publicitat que no m'ho han pagat, tot i que m'encanten les pelis d'este director...
Mentrestant, als edificis públics, de tots i totes, pagats entre tots i totes, on treballa gent pagada en los impostos de totes i tots, resulta que a més hi hem de pagar un servei PRIVAT de vigilància.
Potser que ho fem alrevés, i que l'empresa privada se pague la seguretat i que los nostres edificis los vigile la nostra policia... Perquè al final, no ho oblidem, anem al cine i paguem les entrades i en estos diners viuen molt bé actors, directors, productors, publicistes... Ja ho diuen que damunt de cornut, a pagar lo beure (i lo veure)
No podem parlar-ne sense saber-ne, per això cal demanar explicacions, és a dir, transparència!!
I resulta que se sent cada cosa que no te la pots ni creure. A vore com pot ser que la policia de tots i totes, los mossos i les mosses, dona servei i protegeix als actors d'una peli que s'està fent a BCN. No vull fer publicitat que no m'ho han pagat, tot i que m'encanten les pelis d'este director...
Mentrestant, als edificis públics, de tots i totes, pagats entre tots i totes, on treballa gent pagada en los impostos de totes i tots, resulta que a més hi hem de pagar un servei PRIVAT de vigilància.
Potser que ho fem alrevés, i que l'empresa privada se pague la seguretat i que los nostres edificis los vigile la nostra policia... Perquè al final, no ho oblidem, anem al cine i paguem les entrades i en estos diners viuen molt bé actors, directors, productors, publicistes... Ja ho diuen que damunt de cornut, a pagar lo beure (i lo veure)
dimarts, 31 de juliol del 2007
Que mos estan contant los governants? Esperem que los nostres no siguen així, però esperemos assentats!
Japón.- Japón creará una comisión independiente con ayuda de la AIEA que investigue los daños de la central nuclear
Europa Press - martes, 24 de julio, 12.56
TOKIO, 24 (EP/AP) - Japón anunció hoy que establecerá una comisión independiente que investigue los problemas que se produjeron en la central nuclear de Kashiwazaki Kariwa, afectada por el terremoto ocurrido la semana pasada, mientras que la Agencia Internacional de Energía Atómica (AIEA) confirmó que enviará en las próximas semanas un equipo de expertos internacionales para ayudar en las investigaciones.
Esta decisión se tomó después de que el Gobierno intentase reforzar la confianza en sus instalaciones nucleares tras el terremoto que sacudió la isla, con una magnitud de 6.8 en la escala de Richter, el 16 de julio y que se cobró la vida de 11 personas. El terremoto produjo daños en la planta nuclear de Kashiwazaki Kariwa, la mayor del mundo en términos de rendimiento.
El ministro de Comercio, Akira Amari, indicó que la comisión de investigación comenzara a trabajar lo más pronto posible pero no se han dado más detalles ello.
Los descubrimientos que realice la comisión serán enviados a la AIEA previsiblemente para una conferencia prevista para septiembre para compartir la información que pueda ayudar a elevar los estándares internacionales de seguridad nuclear, según informó la AIEA que Tokio fuese la sede de unas jornadas globales sobre seguridad en la energía atómica.
Japón manifestó que dará la bienvenida a los investigadores internacionales en respuesta la oferta que realizó la semana pasada el director de la AIEA, Mohamed ElBaradei, el cual confirmó que enviarán un equipo de expertos en las próximas semanas. Japón rechazó inicialmente la propuesta de ayuda, pero cambió de opinión debido a la impaciencia de los funcionarios locales que insistieron en la necesidad de permitir más inspecciones que terminen con las preocupaciones tanto internas como mundiales.
ElBaradei informó hoy en un comunicado de que la agencia está encantada de que Japón les pidiese ayuda para enviar expertos que les asesorasen sobre el daño sufrido en Kashiwazaki Kariwa. "La AIEA tiene la intención de enviar un equipo de expertos internacionales en las próximas semanas", resaltó, aunque añadió que la fecha exacta aún debe ser negociada con las autoridades japonesas.
ElBaradei calificó la invitación como "importante para la identificación de las importantes lecciones que pueden sacarse (de la investigación) y que pueden tener implicaciones en el régimen de seguridad nuclear internacional".
La compañía que operaba en la planta, Tokyo Electric Power Co. (TEPCO), y los investigadores nucleares hicieron hincapié en que la cantidad de radioactividad que se escapó de la planta es muy baja y no representa ningún peligro ni para el medio ambiente ni para las personas, pero los daños no hacen más que aparecer, lo que obligó al Gobierno a cerrar indefinidamente la planta hasta que pueda ser confirmada su total seguridad.
TEPCO confirmó los días posteriores al terremoto que 2.000 toneladas de agua habían inundado el sótano del edificio en el que se encuentra el reactor número 1, pero el portavoz de la compañía, Kiyoto Ishikawa, informó de que la gran mayoría del agua no se mezcló con ningún tipo de substancia radioactiva y no tendrá consecuencias medioambientales.
Kiodo añadió que el ministro de Comercio admitió que el Gobierno no examinó las posibilidad de que se encontrasen fallas cercanas a las centrales nucleares y remarcó que es necesario un sistema de revisión de éstas mucho más estricto.
Un vídeo del secuestro de Beslan contradice la versión oficial
AFP - lunes, 30 de julio, 17.40
MOSCÚ (AFP) - Una asociación próxima a las familias de las víctimas de la toma de rehenes de Beslan (Osetia del Norte) en 2004 colgó este lunes en internet un vídeo que rebate la versión oficial de lo ocurrido, según la cual el asalto a la escuela fue precedido por una serie de explosiones.
Esta grabación fue difundida en la página 'pravdabeslana.ru' ('La verdad sobre Beslan') y será utilizada por la asociación para pedir la reapertura de la investigación sobre lo sucedido.
Tras el desenlace de la crisis, el Gobierno dijo haberse visto en la necesidad de ordenar un asalto al colegio, atestado de rehenes, debido a la explosión de bombas caseras que había colocado el comando prochecheno en su interior.
Según los parientes de las víctimas el ataque llegó del exterior, de las fuerzas del orden.
"Sacamos a los niños y ninguno de ellos había recibido esquirlas" de uno de estos artefactos fabricados con pistones de acero, afirma en el vídeo un artificiero, identificado como Bajtiar Nabiev.
"Miren estos pistones (...) Esquirlas como éstas dejan restro", agrega este responsable mientras manipula bombas retiradas de entre los escombros que presuntamente no explotaron.
"El agujero en el muro no se debió a esta explosión. Alguien disparó", agregó.
El Comité de las Madres de Beslan asegura que el vídeo fue grabado entonces por los investigadores y enviado de forma anónima a su entidad. Así se lo aseguró a AFP un miembro de esta asociación que prevé personarse este lunes ante la fiscalía para pedir una nueva instrucción del caso.
La fiscalía de Vladikavkaz, a cargo del expediente, se negó a hacer comentarios este lunes y se limitó a confirmar la existencia de la grabación.
Otros fragmentos del vídeo, en los que se ve a un oficial de uniforme inspeccionando el gimnasio de la escuela mientras los equipos de socorro retiran los cuerpos calcinados de las víctimas, parece dar fe de su autenticidad.
Los familiares de las víctimas de este secuestro, el más sangriento de la historia con más de 300 muertos, han interpuesto una demanda ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo. En ella ponen en entredicho la versión oficial que atribuye a los terroristas la autoría de la explosión que dio inicio al asalto a la escuela Número Uno de Beslan, en la república norcaucásica de Osetia del Norte.
Japón.- Japón creará una comisión independiente con ayuda de la AIEA que investigue los daños de la central nuclear
Europa Press - martes, 24 de julio, 12.56
TOKIO, 24 (EP/AP) - Japón anunció hoy que establecerá una comisión independiente que investigue los problemas que se produjeron en la central nuclear de Kashiwazaki Kariwa, afectada por el terremoto ocurrido la semana pasada, mientras que la Agencia Internacional de Energía Atómica (AIEA) confirmó que enviará en las próximas semanas un equipo de expertos internacionales para ayudar en las investigaciones.
Esta decisión se tomó después de que el Gobierno intentase reforzar la confianza en sus instalaciones nucleares tras el terremoto que sacudió la isla, con una magnitud de 6.8 en la escala de Richter, el 16 de julio y que se cobró la vida de 11 personas. El terremoto produjo daños en la planta nuclear de Kashiwazaki Kariwa, la mayor del mundo en términos de rendimiento.
El ministro de Comercio, Akira Amari, indicó que la comisión de investigación comenzara a trabajar lo más pronto posible pero no se han dado más detalles ello.
Los descubrimientos que realice la comisión serán enviados a la AIEA previsiblemente para una conferencia prevista para septiembre para compartir la información que pueda ayudar a elevar los estándares internacionales de seguridad nuclear, según informó la AIEA que Tokio fuese la sede de unas jornadas globales sobre seguridad en la energía atómica.
Japón manifestó que dará la bienvenida a los investigadores internacionales en respuesta la oferta que realizó la semana pasada el director de la AIEA, Mohamed ElBaradei, el cual confirmó que enviarán un equipo de expertos en las próximas semanas. Japón rechazó inicialmente la propuesta de ayuda, pero cambió de opinión debido a la impaciencia de los funcionarios locales que insistieron en la necesidad de permitir más inspecciones que terminen con las preocupaciones tanto internas como mundiales.
ElBaradei informó hoy en un comunicado de que la agencia está encantada de que Japón les pidiese ayuda para enviar expertos que les asesorasen sobre el daño sufrido en Kashiwazaki Kariwa. "La AIEA tiene la intención de enviar un equipo de expertos internacionales en las próximas semanas", resaltó, aunque añadió que la fecha exacta aún debe ser negociada con las autoridades japonesas.
ElBaradei calificó la invitación como "importante para la identificación de las importantes lecciones que pueden sacarse (de la investigación) y que pueden tener implicaciones en el régimen de seguridad nuclear internacional".
La compañía que operaba en la planta, Tokyo Electric Power Co. (TEPCO), y los investigadores nucleares hicieron hincapié en que la cantidad de radioactividad que se escapó de la planta es muy baja y no representa ningún peligro ni para el medio ambiente ni para las personas, pero los daños no hacen más que aparecer, lo que obligó al Gobierno a cerrar indefinidamente la planta hasta que pueda ser confirmada su total seguridad.
TEPCO confirmó los días posteriores al terremoto que 2.000 toneladas de agua habían inundado el sótano del edificio en el que se encuentra el reactor número 1, pero el portavoz de la compañía, Kiyoto Ishikawa, informó de que la gran mayoría del agua no se mezcló con ningún tipo de substancia radioactiva y no tendrá consecuencias medioambientales.
Kiodo añadió que el ministro de Comercio admitió que el Gobierno no examinó las posibilidad de que se encontrasen fallas cercanas a las centrales nucleares y remarcó que es necesario un sistema de revisión de éstas mucho más estricto.
Un vídeo del secuestro de Beslan contradice la versión oficial
AFP - lunes, 30 de julio, 17.40
MOSCÚ (AFP) - Una asociación próxima a las familias de las víctimas de la toma de rehenes de Beslan (Osetia del Norte) en 2004 colgó este lunes en internet un vídeo que rebate la versión oficial de lo ocurrido, según la cual el asalto a la escuela fue precedido por una serie de explosiones.
Esta grabación fue difundida en la página 'pravdabeslana.ru' ('La verdad sobre Beslan') y será utilizada por la asociación para pedir la reapertura de la investigación sobre lo sucedido.
Tras el desenlace de la crisis, el Gobierno dijo haberse visto en la necesidad de ordenar un asalto al colegio, atestado de rehenes, debido a la explosión de bombas caseras que había colocado el comando prochecheno en su interior.
Según los parientes de las víctimas el ataque llegó del exterior, de las fuerzas del orden.
"Sacamos a los niños y ninguno de ellos había recibido esquirlas" de uno de estos artefactos fabricados con pistones de acero, afirma en el vídeo un artificiero, identificado como Bajtiar Nabiev.
"Miren estos pistones (...) Esquirlas como éstas dejan restro", agrega este responsable mientras manipula bombas retiradas de entre los escombros que presuntamente no explotaron.
"El agujero en el muro no se debió a esta explosión. Alguien disparó", agregó.
El Comité de las Madres de Beslan asegura que el vídeo fue grabado entonces por los investigadores y enviado de forma anónima a su entidad. Así se lo aseguró a AFP un miembro de esta asociación que prevé personarse este lunes ante la fiscalía para pedir una nueva instrucción del caso.
La fiscalía de Vladikavkaz, a cargo del expediente, se negó a hacer comentarios este lunes y se limitó a confirmar la existencia de la grabación.
Otros fragmentos del vídeo, en los que se ve a un oficial de uniforme inspeccionando el gimnasio de la escuela mientras los equipos de socorro retiran los cuerpos calcinados de las víctimas, parece dar fe de su autenticidad.
Los familiares de las víctimas de este secuestro, el más sangriento de la historia con más de 300 muertos, han interpuesto una demanda ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos de Estrasburgo. En ella ponen en entredicho la versión oficial que atribuye a los terroristas la autoría de la explosión que dio inicio al asalto a la escuela Número Uno de Beslan, en la república norcaucásica de Osetia del Norte.
Sense llum
ei, que a Barna estan sense electricitat!!!
Me pregunto que hauran fet: sense tele per omplir lo seu temps buit de continguts aliens que no fereixin el propi jo, com a molt el d'algú altre; sense vitro o microones per recalentar los plats precuinats i enriquits amb tot el que li han tret al menjar durant la seua producció; sense semàfors per regular lo desordre circulatori del campe qui pugue-això és una selva; sense internet per comunicar-se en algú de l'altra punta de món o del carrer de davant que no coneixen físicament; ... sense la seguretat psicològica de saber que tocant un botó pots il·luminar lo terra que xafes... i que per tant mai t'ha calgut fixar-t'hi...
I sembla que s'acabe lo món! Estem perduts a la pròpia ¿llar?
Hi ha persones que viuen a les fosques, i no parlo ja d'aquells llocs del món que tenen la sort de no dependre encara de l'electricitat i que per tant no han de patir per controlar-se los horaris (propis o d'altres persones). Hi ha gent que no veu la llum perquè són cecs; i hi ha gent que no veu la llum perquè no sap obrir los ulls al món.
Que no han guanyat temps? que no han guanyat una experiència nova? que no s'han trobat amb situacions divertides, estimulants, atrevides, emocionants, diferents...? Algú s'ha parat a fixar-se què han guanyat? Algú, ho he llegit en algun diari.
Anem a mendigar a les companies elèctriques... donem gràcies als senyors governants... demanem la linia de Molt Alta Tensió i si cal fem una nova nuclear a les Terres de l'Ebre... Tot això ho pagarem entre tots i mentrestant lo negoci i, sobretot, lo control de les nostres ments i les nostres vides, en mans d'estos deus que mos donen la ¿vida o un rato més de llum per a treballar i gastar?
Baixa los automàtics de casa i torna a viure la teua vida!
Me pregunto que hauran fet: sense tele per omplir lo seu temps buit de continguts aliens que no fereixin el propi jo, com a molt el d'algú altre; sense vitro o microones per recalentar los plats precuinats i enriquits amb tot el que li han tret al menjar durant la seua producció; sense semàfors per regular lo desordre circulatori del campe qui pugue-això és una selva; sense internet per comunicar-se en algú de l'altra punta de món o del carrer de davant que no coneixen físicament; ... sense la seguretat psicològica de saber que tocant un botó pots il·luminar lo terra que xafes... i que per tant mai t'ha calgut fixar-t'hi...
I sembla que s'acabe lo món! Estem perduts a la pròpia ¿llar?
Hi ha persones que viuen a les fosques, i no parlo ja d'aquells llocs del món que tenen la sort de no dependre encara de l'electricitat i que per tant no han de patir per controlar-se los horaris (propis o d'altres persones). Hi ha gent que no veu la llum perquè són cecs; i hi ha gent que no veu la llum perquè no sap obrir los ulls al món.
Que no han guanyat temps? que no han guanyat una experiència nova? que no s'han trobat amb situacions divertides, estimulants, atrevides, emocionants, diferents...? Algú s'ha parat a fixar-se què han guanyat? Algú, ho he llegit en algun diari.
Anem a mendigar a les companies elèctriques... donem gràcies als senyors governants... demanem la linia de Molt Alta Tensió i si cal fem una nova nuclear a les Terres de l'Ebre... Tot això ho pagarem entre tots i mentrestant lo negoci i, sobretot, lo control de les nostres ments i les nostres vides, en mans d'estos deus que mos donen la ¿vida o un rato més de llum per a treballar i gastar?
Baixa los automàtics de casa i torna a viure la teua vida!
divendres, 13 de juliol del 2007
Zoones d'acampada
Si vas de vacances en la tenda al coll, pots trobar-te dos situacions antològiques o antignòmiques o antitesístiques... que hi haguen o no zones d'acampada lliure.
Lliure, quina paraula més bonica!!
Si n'hi han, perfecte, però senyal que no hi van gaires turistes a n'aquell territori en qüestió. Us recomano com exemple el nord de castelló (alt maestrat) on hi ha una zona a cada poble, en rostideros...
Lo cas contrari, també dins als territoris de la milenaria ex-corona catalano-aragonesa-valenciano-balear, lo trobem al pirineu d'Osca. Les que abans eren zones d'acampada s'estan convertint en campings, los camps de cultiu s'estan convertint en campings...
No tinc res en contra dels campings, a qui li agraden que vaigue, hi ha piscina, dutxes, rostidors, pistes de paddle fins i tot en alguns, electricitat... Com més complet, més estrelles i més ebros...
Però natros no busquem això, busquem arrossegar-mos per anterra, no tindre veïns en tele tot lo dia sinó veins en lo cos cobert de pèls o de plomes o d'escames, contactar en natros mateixos a través de saber què mos fa falta... que al final és ben poca cosa... i així sentir-mos lliures, com la terra que xafem. Però ara ja no hi ha terra lliure, hi ha terrenys privats.
Al final vam acampar igual per lliure!, d'estranquis... La crida se va produir i vam dixar-mos portar... i vam trobar lo que buscàvem! Esta conduta és incívica, ho reconec, però només en lo cas que deixessim rastre, cosa que no vam fer. Dixem sempre lo troç que habitem millor del que l'hem trobat; este és un principi de la vida ecològica que procurem aplicar, i que sempre hauríem d'aplicar tots i totes!
No perguessem lo flat! la desmaterialitació és possible!
Lliure, quina paraula més bonica!!
Si n'hi han, perfecte, però senyal que no hi van gaires turistes a n'aquell territori en qüestió. Us recomano com exemple el nord de castelló (alt maestrat) on hi ha una zona a cada poble, en rostideros...
Lo cas contrari, també dins als territoris de la milenaria ex-corona catalano-aragonesa-valenciano-balear, lo trobem al pirineu d'Osca. Les que abans eren zones d'acampada s'estan convertint en campings, los camps de cultiu s'estan convertint en campings...
No tinc res en contra dels campings, a qui li agraden que vaigue, hi ha piscina, dutxes, rostidors, pistes de paddle fins i tot en alguns, electricitat... Com més complet, més estrelles i més ebros...
Però natros no busquem això, busquem arrossegar-mos per anterra, no tindre veïns en tele tot lo dia sinó veins en lo cos cobert de pèls o de plomes o d'escames, contactar en natros mateixos a través de saber què mos fa falta... que al final és ben poca cosa... i així sentir-mos lliures, com la terra que xafem. Però ara ja no hi ha terra lliure, hi ha terrenys privats.
Al final vam acampar igual per lliure!, d'estranquis... La crida se va produir i vam dixar-mos portar... i vam trobar lo que buscàvem! Esta conduta és incívica, ho reconec, però només en lo cas que deixessim rastre, cosa que no vam fer. Dixem sempre lo troç que habitem millor del que l'hem trobat; este és un principi de la vida ecològica que procurem aplicar, i que sempre hauríem d'aplicar tots i totes!
No perguessem lo flat! la desmaterialitació és possible!
dijous, 14 de juny del 2007
Avui sobre la llibertat
CICERÓN: La libertad no consiste en tener un buen amo; sino en no tenerlo
MANUEL AZAÑA: La libertad no hace felices a los hombres; los hace, sencillamente, hombres.
BENITO PÉREZ GALDÓS: Así como de la noche sale el claro día, de la opresión nace la libertad.
JEAN-PAUL SARTRE: Temblad ante el esclavo cuando rompe sus cadenas, no tembléis ante el hombre libre.
MANUEL AZAÑA: La libertad no hace felices a los hombres; los hace, sencillamente, hombres.
BENITO PÉREZ GALDÓS: Así como de la noche sale el claro día, de la opresión nace la libertad.
JEAN-PAUL SARTRE: Temblad ante el esclavo cuando rompe sus cadenas, no tembléis ante el hombre libre.
dimecres, 6 de juny del 2007
dimarts, 5 de juny del 2007
A la defensiva
Una qüestió vull plantejar als qui em llegiu: si mos agrada que'l barça jugue a l'atac, perquè com a treballadors som tant defensius i només protestem quan mos van a treure alguna cosa.
El que conseguim és que mos traguen menys del que mos anàven a treure, però, ai carai!, ja hem perdut!
Passem a l'atac i que's defensen los de dalt... demana! Què volem? Què mos fa falta? Jo començaria per demanar més temps pa poder pensar que més podem demanar i per poder dedicar-ne més a demanar... i de passada viure més la nostra vida i menys al curro (los que us agrade currar, desenganxeus i feu algo útil pa vatros de quant en quant)
Com ho fem? S'accepten propostes.
El que conseguim és que mos traguen menys del que mos anàven a treure, però, ai carai!, ja hem perdut!
Passem a l'atac i que's defensen los de dalt... demana! Què volem? Què mos fa falta? Jo començaria per demanar més temps pa poder pensar que més podem demanar i per poder dedicar-ne més a demanar... i de passada viure més la nostra vida i menys al curro (los que us agrade currar, desenganxeus i feu algo útil pa vatros de quant en quant)
Com ho fem? S'accepten propostes.
divendres, 25 de maig del 2007
l'ordenança del civisme
Se veu que va de perles,
a les ciutats que s'aprecien,
que'ls governants ara tinguen
ganes de fer-les tranquil·les.
I se'ls ha posat al cap,
que una bona manera,
serà fer-ne bandera,
de l'ordenament ajustat.
Se'n diu ordre ciutadà
a que ningú pugue protestar...
bueno, pels canals correctes,
que no hi ha qui'ls entengue.
Precisament per això estan,
pa que les veus s'acaben apagant!
Si vostè vol demanar-los
als senyors de l'Ajuntament,
estos veïns tan atents,
que treballen per servir-mos,
o millor per a manar-mos,
que per això'ls votem,
ja pot anar preparant-los
unes preguntes als plens.
Ni pintades ni acampades,
ni cartells ni grups de gent,
que has d'anar tu totsol
a parlar en secret al despatxet...
això si, només entres, si ets algú influent!
Les pintades que són frases
que volen expresar el que sents
i durar mentre s'aguanten
les parets del teu carrer:
són molestes, tu molestes,
si no és lo que vol sentir la gent (cívica)
Les acampades amuntonen
a gamberros i marranos,
i los cartells si no són de polítics,
fan mal a la vista i enganyen!
Gràciesadeu que ja tenim qui mos eduque,
los governs s'han implicat.
L'educació és cosa de tots,
és cert i no és novedós.
Però caldrà saber primer,
que l'educació no és fàcil
i lo primer que cal fer,
és no tractar l'altre com un imbècil,
i dir-li que millor si està calladet,
hasta que acabe lo discurset!
Ordenar el civisme,
és com escalfar menjar precuinat;
no te el gust de lo natural.
Som cívics si mos escoltem i ajudem,
Som ciutadans si construim la societat,
no per creure com borregos sense ment,
i callar si mos ho demana l'autoritat.
No seré un bon poeta,
però mai quedat agust.
I a qui no li agrade, que no ho llixgue
i punt!
I si vol, li recomano, que digue la seua,
però sense imposar-ho a ningú...
a les ciutats que s'aprecien,
que'ls governants ara tinguen
ganes de fer-les tranquil·les.
I se'ls ha posat al cap,
que una bona manera,
serà fer-ne bandera,
de l'ordenament ajustat.
Se'n diu ordre ciutadà
a que ningú pugue protestar...
bueno, pels canals correctes,
que no hi ha qui'ls entengue.
Precisament per això estan,
pa que les veus s'acaben apagant!
Si vostè vol demanar-los
als senyors de l'Ajuntament,
estos veïns tan atents,
que treballen per servir-mos,
o millor per a manar-mos,
que per això'ls votem,
ja pot anar preparant-los
unes preguntes als plens.
Ni pintades ni acampades,
ni cartells ni grups de gent,
que has d'anar tu totsol
a parlar en secret al despatxet...
això si, només entres, si ets algú influent!
Les pintades que són frases
que volen expresar el que sents
i durar mentre s'aguanten
les parets del teu carrer:
són molestes, tu molestes,
si no és lo que vol sentir la gent (cívica)
Les acampades amuntonen
a gamberros i marranos,
i los cartells si no són de polítics,
fan mal a la vista i enganyen!
Gràciesadeu que ja tenim qui mos eduque,
los governs s'han implicat.
L'educació és cosa de tots,
és cert i no és novedós.
Però caldrà saber primer,
que l'educació no és fàcil
i lo primer que cal fer,
és no tractar l'altre com un imbècil,
i dir-li que millor si està calladet,
hasta que acabe lo discurset!
Ordenar el civisme,
és com escalfar menjar precuinat;
no te el gust de lo natural.
Som cívics si mos escoltem i ajudem,
Som ciutadans si construim la societat,
no per creure com borregos sense ment,
i callar si mos ho demana l'autoritat.
No seré un bon poeta,
però mai quedat agust.
I a qui no li agrade, que no ho llixgue
i punt!
I si vol, li recomano, que digue la seua,
però sense imposar-ho a ningú...
dimecres, 23 de maig del 2007
Avui tinc ganes de dir ben fort... ÉS QUE SOM JILIPOLLES!!!
Ja està... l'hem trobat... a algú se li ha ocurrit i mos ho ha dit!!!
Pagesos, tranquils, teniu lo futur assegurat... s'invertiran uns quants milions d'ebros de tots i totes los que paguem impostos (solidàriament) per aconseguir l'objectiu màgic, increïble i inesperat... qui ho haguès dit... este que s'ho ha inventat deu ser un supercrac... QUE LI PUGEN LO SOU!!!... de resoldre los problemes de la pagesia.
Ho voleu saber? Voleu saber quina és la solució? Que potser no escolteu la ràdio???
Va que vaig... INVESTIGARAN PERQUÈ LOS PRODUCTES DEL CAMP TINGUEN LO SABOR D'ABANS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! estic flipant... Me reafirmo que som jilipolles... No penso fer més comentaris sobre jilipollades.
La meua pregunta és: on hem anat i perquè si ara hem de tornar? Serà que pel camí del que anomenm progrès anem perdent allò bàsic, que fa persones a les persones, animals als animals i fruites a les fruites.
Pagesos, tranquils, teniu lo futur assegurat... s'invertiran uns quants milions d'ebros de tots i totes los que paguem impostos (solidàriament) per aconseguir l'objectiu màgic, increïble i inesperat... qui ho haguès dit... este que s'ho ha inventat deu ser un supercrac... QUE LI PUGEN LO SOU!!!... de resoldre los problemes de la pagesia.
Ho voleu saber? Voleu saber quina és la solució? Que potser no escolteu la ràdio???
Va que vaig... INVESTIGARAN PERQUÈ LOS PRODUCTES DEL CAMP TINGUEN LO SABOR D'ABANS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! estic flipant... Me reafirmo que som jilipolles... No penso fer més comentaris sobre jilipollades.
La meua pregunta és: on hem anat i perquè si ara hem de tornar? Serà que pel camí del que anomenm progrès anem perdent allò bàsic, que fa persones a les persones, animals als animals i fruites a les fruites.
dijous, 19 d’abril del 2007
La mobilitat
Avui al matí, per la carretera en lo meu fiesteta, he seguit fent l'estadística de cada matí...
Després de tres dies de feixuga tasca de recollida de dades per observació, puc dir que la mobilitat a les nostres terres consistix bàsicament, parlant de la carretera, en que cadascú va en un cotxe.
Ostia collons... busquem solucions?
1. Parlar: segur que algú trobaríem que fa lo mateix trajecte a les mateixes hores.
2. Parlar: segur que hi ha algú del poble on tu vas a treballar que treballa al teu poble... i potser la faena és la mateixa, amb la qual cosa amb un canvi totes les parts i guanyen.
3. Parlar: en los polítics perquè paguem més transport públic i menys transport militar.
Vivim al món del lliure mercat o lo mercat s'ha perdut perquè no té ningú que l'ajude a orientar-se a la vida, és a dir, que més que lliure va a cegues per falta de comunicació.
Això no seria un cas excepcional: les persones que per fer-se lliures no es comuniquen suficientment, acostumen també a basar la seua llibertat en anar cegues...
Després de tres dies de feixuga tasca de recollida de dades per observació, puc dir que la mobilitat a les nostres terres consistix bàsicament, parlant de la carretera, en que cadascú va en un cotxe.
Ostia collons... busquem solucions?
1. Parlar: segur que algú trobaríem que fa lo mateix trajecte a les mateixes hores.
2. Parlar: segur que hi ha algú del poble on tu vas a treballar que treballa al teu poble... i potser la faena és la mateixa, amb la qual cosa amb un canvi totes les parts i guanyen.
3. Parlar: en los polítics perquè paguem més transport públic i menys transport militar.
Vivim al món del lliure mercat o lo mercat s'ha perdut perquè no té ningú que l'ajude a orientar-se a la vida, és a dir, que més que lliure va a cegues per falta de comunicació.
Això no seria un cas excepcional: les persones que per fer-se lliures no es comuniquen suficientment, acostumen també a basar la seua llibertat en anar cegues...
dimecres, 11 d’abril del 2007
Com fer flams i oblidar lo que passa al mon...
Recepta dels flams d'ou:
Bollir 1/2 litre de llet amb una branqueta de vainilla.
Mentres se bull, barrejar 2 ous sencers i 5 rovells en 200 gr de sucre... barrejar-ho bé: hasta que faigue aspumeta!!
Per ajuntar-ho tot, anar abocant la llet poc a poc, sense dixar de remenar.
Després se posa repartidet en flameres (o lo que sigue) i a fer-se 45 minuts al bany maria al forn (si, si... al bany maria al forn: poses aigueta en una bandeja de forn, en mitja en vam tindre prou, i les flameres a dins i tot al forn)
QUEDEN TOTALS!!!
Bollir 1/2 litre de llet amb una branqueta de vainilla.
Mentres se bull, barrejar 2 ous sencers i 5 rovells en 200 gr de sucre... barrejar-ho bé: hasta que faigue aspumeta!!
Per ajuntar-ho tot, anar abocant la llet poc a poc, sense dixar de remenar.
Després se posa repartidet en flameres (o lo que sigue) i a fer-se 45 minuts al bany maria al forn (si, si... al bany maria al forn: poses aigueta en una bandeja de forn, en mitja en vam tindre prou, i les flameres a dins i tot al forn)
QUEDEN TOTALS!!!
dimarts, 3 d’abril del 2007
Tortura matinal
Ho comentava l'Antoni Basses... venia jo en lo cotxe cap a Tortosa després d'haver-me fotut un flamet d'ou fet a casa lo dia abans.
I què bé que estem! Ale, a la faena... dinerets a final de mes... i a gastar (una miqueta cada dia, això si que som de cultura estalviadora; eh carinyo, que això ho fan los de la Segarra?)
I ara mos comprem lo cotxet pa poder anar de vacances pel monte...
I mentrestant, només a tall d'exemple, sense voler comentar que cada 3 minuts se mor una personeta d'este mon per la gana (10 durant un tele¿notícies?), fa quatre anys que lo país més millor del món, lo país que va salvar als demòcrates europeus (espanya no ho devia ser uns anys abans) del fascisme, s'inventa una nova justícia sense jutges ni defensors, fora del seu territori, això si, com qui no vol vore lo que passa a les angolfes de casa, on son los militars qui detenen i transporten als enemics (perdó, terroristes) i los condemnen a tortures (ho han reconegut i n'han fet reglament i tot) i, si cal algo més, pos hi han països i presons secretes on ningú pregunta ni demana per esta gent capturada perquè segons ha decidit algú estaven disposats a matar(fet reprovable, obviament, ho faci qui ho faci, no?).
Només puc dir: Com està este planeta! No està que peta?
Citaré a Macaco (i no és per ser de Camarles!) que tal com diuen en una de les seues cançons: "no se trata de romper ventanas ni farolas ni de caras, mejor romper conciencias (...) nadie nos ensenyó ni a ti ni a mi, mejor aprender que corra la voz i al final conseguir..."
divendres, 30 de març del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)