l'ordenança del civisme

Se veu que va de perles,
a les ciutats que s'aprecien,
que'ls governants ara tinguen
ganes de fer-les tranquil·les.

I se'ls ha posat al cap,
que una bona manera,
serà fer-ne bandera,
de l'ordenament ajustat.

Se'n diu ordre ciutadà
a que ningú pugue protestar...
bueno, pels canals correctes,
que no hi ha qui'ls entengue.
Precisament per això estan,
pa que les veus s'acaben apagant!

Si vostè vol demanar-los
als senyors de l'Ajuntament,
estos veïns tan atents,
que treballen per servir-mos,

o millor per a manar-mos,
que per això'ls votem,
ja pot anar preparant-los
unes preguntes als plens.

Ni pintades ni acampades,
ni cartells ni grups de gent,
que has d'anar tu totsol
a parlar en secret al despatxet...
això si, només entres, si ets algú influent!

Les pintades que són frases
que volen expresar el que sents
i durar mentre s'aguanten
les parets del teu carrer:
són molestes, tu molestes,
si no és lo que vol sentir la gent (cívica)

Les acampades amuntonen
a gamberros i marranos,
i los cartells si no són de polítics,
fan mal a la vista i enganyen!

Gràciesadeu que ja tenim qui mos eduque,
los governs s'han implicat.
L'educació és cosa de tots,
és cert i no és novedós.

Però caldrà saber primer,
que l'educació no és fàcil
i lo primer que cal fer,
és no tractar l'altre com un imbècil,
i dir-li que millor si està calladet,
hasta que acabe lo discurset!

Ordenar el civisme,
és com escalfar menjar precuinat;
no te el gust de lo natural.

Som cívics si mos escoltem i ajudem,
Som ciutadans si construim la societat,
no per creure com borregos sense ment,
i callar si mos ho demana l'autoritat.

No seré un bon poeta,
però mai quedat agust.
I a qui no li agrade, que no ho llixgue
i punt!

I si vol, li recomano, que digue la seua,
però sense imposar-ho a ningú...