Ja no li podem dir riu al Segura, ho ha dit la justícia!!!
Una sentència absol a una empresa tot i demostrar que va vertir residus al Segura... Increible? No! La sentència considera que ja no és un riu, sinó que ja abans era una cloaca.
Ai que me'n ric!!! I si comencem a multar o obliguem a algú a tornar-li la vida al riu? És que no hi ha cap responsable?
divendres, 21 de desembre del 2007
Nadal segur
Quin sentit té gastar milers de milions d'ebros o dolars en sistemes de seguretat a les fronteres? Per sentir-mos més segurs, per la cultura de la por, per insolidaritat tot i ser nadal.
Los reis mags no podran entrar i al pare noel li fotran un missilasso terra-aire.
Podem imaginar-mos tots estos quartos junts? Quantes coses se podrien fer? Quantes necessitats de quanta gent cobrir? Som conscients que son los nostres diners també?
Alguns exemples que van a més: EEUU-Mèxic (3.326 km) negoci per a boeing; costes espanyoles i canaries, negoci per Indra; ara tothom vol fer la d'Argèlia (6.500 kms); Arabia Saudí, per protegir-se d'Irak (este país nou tan ben acondicionat a base de milions de dolars cada dia) es gastarà 8.500 millones de euros en sellar en murs i foses 885 kilómetros.
En la meua poca imaginació veig un mon ple de murs, portes tancades, filferro espinós, mines, de càmares i codis de seguretat ... sense hospitals, sense escoles, sense menjar i medicines per a qui les necessita... i gent atrapada al troç que'ls ha vist néixer, aguantant (o morint) per guerres i tirans pagats per fer negoci los de sempre. BON NADAL!
Los reis mags no podran entrar i al pare noel li fotran un missilasso terra-aire.
Podem imaginar-mos tots estos quartos junts? Quantes coses se podrien fer? Quantes necessitats de quanta gent cobrir? Som conscients que son los nostres diners també?
Alguns exemples que van a més: EEUU-Mèxic (3.326 km) negoci per a boeing; costes espanyoles i canaries, negoci per Indra; ara tothom vol fer la d'Argèlia (6.500 kms); Arabia Saudí, per protegir-se d'Irak (este país nou tan ben acondicionat a base de milions de dolars cada dia) es gastarà 8.500 millones de euros en sellar en murs i foses 885 kilómetros.
En la meua poca imaginació veig un mon ple de murs, portes tancades, filferro espinós, mines, de càmares i codis de seguretat ... sense hospitals, sense escoles, sense menjar i medicines per a qui les necessita... i gent atrapada al troç que'ls ha vist néixer, aguantant (o morint) per guerres i tirans pagats per fer negoci los de sempre. BON NADAL!
divendres, 14 de desembre del 2007
El món a l'inrevés o és que la realitat no és com la simplifiquem? Un jove musulmà salva a tres joves jueus d'una agressió de joves cristians radicals
Publica el País 14/12/2007
Un joven musulmán, héroe en el metro de Nueva York
El chico fue apaleado tras impedir una agresión a tres judíos
El altercado comenzó a las once de la noche del pasado viernes, cuando un grupo de gente estaba felicitándose la navidad en un vagón de metro de la línea Q, con dirección a Brooklyn. Walter Adler, de 23 años, y Angelica Krischanovich, de 21, ambos judíos, respondieron a las celebraciones de varios pasajeros del vagón con un "Feliz Jánuca". Se referían a la festividad hebrea que se celebró entre el 4 y el 12 de diciembre y que conmemora la reconquista del segundo templo de Jerusalén durante los tiempos de la segunda revuelta de los Macabeos, en el siglo II. Con ellos estaba también Maria Parsheva, de 20 años.
Al escuchar las palabras de los dos jóvenes, otros tres chicos se les acercaron desde la otra punta del vagón. Uno de ellos se levantó la manga del jersey y les enseñó un tatuaje de Jesucristo. Después, según varios testigos, les espetó: "¿Feliz Jánuca? ¿No fue entonces cuando los judíos mataron a Jesús?". A lo que sus amigos respondieron a gritos "judíos de mierda" y "jodidos judíos". Y empezaron a atacar a los jóvenes hebreos.
A Adler le partieron el labio y le dieron un puñetazo en un ojo, según el semanario The New York Jewish Week. A su acompañante le golpearon en la cara. En ese momento, entró en acción el nuevo héroe del metro de Nueva York. Los jóvenes judíos pedían ayuda mientras el resto del vagón permanecía impasible. Entonces, el joven musulmán de origen bengalí se levantó. Hassan Askari se enfrentó a los agresores y recibió varios puñetazos en la cara. Con su intervención permitió que Adler corriera al final del vagón y parara el tren con la manilla de emergencia.
La policía del metro arrestó a diez presuntos agresores. Todos fueron puestos en libertad por un juzgado de Brooklyn el pasado sábado, aunque se van a presentar cargos. Dos de ellos, Joseph Jirovec y Zachary Rogalski, de 19 años, habían sido detenidos anteriormente por crímenes racistas. De hecho, Jirovec ingresará en prisión el próximo enero por un asalto contra un grupo de adolescentes afroamericanos en Brooklyn.
Askari ya se ha convertido en una figura de referencia entre los judíos de Nueva York. "Hice lo que tenía que hacer", se ha limitado a comentar el joven, que estudia en el Berkeley College de Manhattan. "Sólo quería ayudar". El Consejo de Relaciones de la Comunidad Judía ha emitido un comunicado alabando su "coraje" por demostrar "cómo son en realidad los neoyorquinos". Este nuevo héroe nació en Manhattan pero pasó su infancia en Bangladesh. Es musulmán "practicante" de toda la vida, según ha comentado. Regresó a Estados Unidos el año pasado y, mientras estudia económicas, trabaja de camarero en dos restaurantes indios del East Village.
Un joven musulmán, héroe en el metro de Nueva York
El chico fue apaleado tras impedir una agresión a tres judíos
El altercado comenzó a las once de la noche del pasado viernes, cuando un grupo de gente estaba felicitándose la navidad en un vagón de metro de la línea Q, con dirección a Brooklyn. Walter Adler, de 23 años, y Angelica Krischanovich, de 21, ambos judíos, respondieron a las celebraciones de varios pasajeros del vagón con un "Feliz Jánuca". Se referían a la festividad hebrea que se celebró entre el 4 y el 12 de diciembre y que conmemora la reconquista del segundo templo de Jerusalén durante los tiempos de la segunda revuelta de los Macabeos, en el siglo II. Con ellos estaba también Maria Parsheva, de 20 años.
Al escuchar las palabras de los dos jóvenes, otros tres chicos se les acercaron desde la otra punta del vagón. Uno de ellos se levantó la manga del jersey y les enseñó un tatuaje de Jesucristo. Después, según varios testigos, les espetó: "¿Feliz Jánuca? ¿No fue entonces cuando los judíos mataron a Jesús?". A lo que sus amigos respondieron a gritos "judíos de mierda" y "jodidos judíos". Y empezaron a atacar a los jóvenes hebreos.
A Adler le partieron el labio y le dieron un puñetazo en un ojo, según el semanario The New York Jewish Week. A su acompañante le golpearon en la cara. En ese momento, entró en acción el nuevo héroe del metro de Nueva York. Los jóvenes judíos pedían ayuda mientras el resto del vagón permanecía impasible. Entonces, el joven musulmán de origen bengalí se levantó. Hassan Askari se enfrentó a los agresores y recibió varios puñetazos en la cara. Con su intervención permitió que Adler corriera al final del vagón y parara el tren con la manilla de emergencia.
La policía del metro arrestó a diez presuntos agresores. Todos fueron puestos en libertad por un juzgado de Brooklyn el pasado sábado, aunque se van a presentar cargos. Dos de ellos, Joseph Jirovec y Zachary Rogalski, de 19 años, habían sido detenidos anteriormente por crímenes racistas. De hecho, Jirovec ingresará en prisión el próximo enero por un asalto contra un grupo de adolescentes afroamericanos en Brooklyn.
Askari ya se ha convertido en una figura de referencia entre los judíos de Nueva York. "Hice lo que tenía que hacer", se ha limitado a comentar el joven, que estudia en el Berkeley College de Manhattan. "Sólo quería ayudar". El Consejo de Relaciones de la Comunidad Judía ha emitido un comunicado alabando su "coraje" por demostrar "cómo son en realidad los neoyorquinos". Este nuevo héroe nació en Manhattan pero pasó su infancia en Bangladesh. Es musulmán "practicante" de toda la vida, según ha comentado. Regresó a Estados Unidos el año pasado y, mientras estudia económicas, trabaja de camarero en dos restaurantes indios del East Village.
dimecres, 12 de desembre del 2007
La llei com a pilar de la nostra societat... per damunt de tot la propietat privada intelectual, robada al vent del món
1. PREGUNTA
a) PEPE se descarga una canción de Internet.
b) PEPE decide que prefiere el disco original y va a El Corte Inglés a hurtarlo. Una vez allí, y para no dar dos viajes, opta por llevarse toda una discografía. La suma de lo hurtado no supera los 400 euros.
RESPUESTA: La descarga de la canción sería un delito con pena de 6 meses a dos años. El hurto de la discografía en El Corte Inglés ni siquiera sería un delito, sino una simple falta (art. 623.1 del Código Penal).
2. PREGUNTA
a) CARMEN se descarga una canción de Internet.
b) CARMEN va a hurtar a El Corte Inglés y, como se la va la mano, se lleva cincuenta compactos, por valor global de 1.000 euros.
RESPUESTA: Seguiría siendo más grave la descarga de Internet. El hurto sería un delito, porque supera los 400 euros, pero sería de menor pena que la descarga (art. 234 del Código Penal).
3. PREGUNTA
a) JOAQUÍN , en el pleno uso de sus facultades mentales, se descarga una> >>> canción de Malena Gracia.
b) JOAQUIN en un descuido de Malena Gracia, se lleva su coche y lo devuelve 40 horas después.
RESPUESTA: Sería mas grave la descarga. El hurto de uso de vehículo tiene> >>> menos pena, a tenor del articulo 244.1 del Código Penal.
4. PREGUNTA
a) Ocho personas se intercambian copias de su música favorita.
b) Ocho personas participan en una riña tumultuosa utilizando medios o instrumentos que pueden poner en peligro sus vidas o su integridad física.
RESPUESTA: Es menos grave participar en una pelea que participar en el intercambio de compactos. Participar en una riña tumultuosa tiene una pena de tres meses a un año (art. 154 del Código Penal) y el intercambio tendría una pena de 6 meses a 2 años (art. 270 del Código Penal). Si algún día te ves obligado a elegir entre participar en un intercambio de copias de CDs o participar en una pelea masiva, escoge siempre la segunda opción, que es obviamente menos reprobable.
5. PREGUNTA
a) JUAN copia la última película de su director favorito de un DVD que le presta su secretaria Susana.
b) JUAN, aprovechando su superioridad jerárquica en el trabajo, acosa sexualmente a su secretaria Susana.
RESPUESTA: El acoso sexual tendría menos pena según el artículo 184.2 delCódigo Penal.6. PREGUNTA
a) MÓNICA Y CRISTINA van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar copias de películas educativas de dibujos animados protegidas por copyright y sin autorización de los autores.
b) MÓNICA Y CRISTINA van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar películas pornográficas protagonizadas y creadas por la pareja.
RESPUESTA: La acción menos grave es la de distribuir material pornográfico a menores según el articulo 186 del Código Penal. La distribución de copias de material con copyright sería un delito al existir un lucro consistente en el ahorro conseguido por eludir el pago de los originales cuyas copias han sido objeto de distribución.
7. PREGUNTA
a) NACHO, que es un bromista, le copia a su amigo el último disco de Andy y Lucas, diciéndole que es el 'Kill'em All' de Metallica.
b) NACHO, que es un bromista, deja una jeringuilla infectada de SIDA en un parque público.
RESPUESTA: La segunda broma sería menos grave, a tenor del artículo 630 delCódigo Penal
8. PREGUNTA
a) ANTONIO fotocopia una página de un libro.
b) ANTONIO le da un par de puñetazos a su amigo por recomendarle ir a verla película 'La Jungla 4.0'.
RESPUESTA: La acción más grave desde un punto de vista penal sería la 'a', puesto que la reproducción, incluso parcial, seria un delito con pena de 6 meses a dos años de prisión y multa de 12 a 24 meses. Los puñetazos, si no precisaron una asistencia médica o quirúrgica, serían tan solo una falta en virtud de lo dispuesto en el artículo 617 en relación con el 147 del Código Penal.
Hala, chavalotes, ya sabéis: pegad, violad, acosad, robad, pero no uséis el emule.
a) PEPE se descarga una canción de Internet.
b) PEPE decide que prefiere el disco original y va a El Corte Inglés a hurtarlo. Una vez allí, y para no dar dos viajes, opta por llevarse toda una discografía. La suma de lo hurtado no supera los 400 euros.
RESPUESTA: La descarga de la canción sería un delito con pena de 6 meses a dos años. El hurto de la discografía en El Corte Inglés ni siquiera sería un delito, sino una simple falta (art. 623.1 del Código Penal).
2. PREGUNTA
a) CARMEN se descarga una canción de Internet.
b) CARMEN va a hurtar a El Corte Inglés y, como se la va la mano, se lleva cincuenta compactos, por valor global de 1.000 euros.
RESPUESTA: Seguiría siendo más grave la descarga de Internet. El hurto sería un delito, porque supera los 400 euros, pero sería de menor pena que la descarga (art. 234 del Código Penal).
3. PREGUNTA
a) JOAQUÍN , en el pleno uso de sus facultades mentales, se descarga una> >>> canción de Malena Gracia.
b) JOAQUIN en un descuido de Malena Gracia, se lleva su coche y lo devuelve 40 horas después.
RESPUESTA: Sería mas grave la descarga. El hurto de uso de vehículo tiene> >>> menos pena, a tenor del articulo 244.1 del Código Penal.
4. PREGUNTA
a) Ocho personas se intercambian copias de su música favorita.
b) Ocho personas participan en una riña tumultuosa utilizando medios o instrumentos que pueden poner en peligro sus vidas o su integridad física.
RESPUESTA: Es menos grave participar en una pelea que participar en el intercambio de compactos. Participar en una riña tumultuosa tiene una pena de tres meses a un año (art. 154 del Código Penal) y el intercambio tendría una pena de 6 meses a 2 años (art. 270 del Código Penal). Si algún día te ves obligado a elegir entre participar en un intercambio de copias de CDs o participar en una pelea masiva, escoge siempre la segunda opción, que es obviamente menos reprobable.
5. PREGUNTA
a) JUAN copia la última película de su director favorito de un DVD que le presta su secretaria Susana.
b) JUAN, aprovechando su superioridad jerárquica en el trabajo, acosa sexualmente a su secretaria Susana.
RESPUESTA: El acoso sexual tendría menos pena según el artículo 184.2 delCódigo Penal.6. PREGUNTA
a) MÓNICA Y CRISTINA van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar copias de películas educativas de dibujos animados protegidas por copyright y sin autorización de los autores.
b) MÓNICA Y CRISTINA van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar películas pornográficas protagonizadas y creadas por la pareja.
RESPUESTA: La acción menos grave es la de distribuir material pornográfico a menores según el articulo 186 del Código Penal. La distribución de copias de material con copyright sería un delito al existir un lucro consistente en el ahorro conseguido por eludir el pago de los originales cuyas copias han sido objeto de distribución.
7. PREGUNTA
a) NACHO, que es un bromista, le copia a su amigo el último disco de Andy y Lucas, diciéndole que es el 'Kill'em All' de Metallica.
b) NACHO, que es un bromista, deja una jeringuilla infectada de SIDA en un parque público.
RESPUESTA: La segunda broma sería menos grave, a tenor del artículo 630 delCódigo Penal
8. PREGUNTA
a) ANTONIO fotocopia una página de un libro.
b) ANTONIO le da un par de puñetazos a su amigo por recomendarle ir a verla película 'La Jungla 4.0'.
RESPUESTA: La acción más grave desde un punto de vista penal sería la 'a', puesto que la reproducción, incluso parcial, seria un delito con pena de 6 meses a dos años de prisión y multa de 12 a 24 meses. Los puñetazos, si no precisaron una asistencia médica o quirúrgica, serían tan solo una falta en virtud de lo dispuesto en el artículo 617 en relación con el 147 del Código Penal.
Hala, chavalotes, ya sabéis: pegad, violad, acosad, robad, pero no uséis el emule.
divendres, 7 de desembre del 2007
On va la nostra pitjor merda
Els viatges dels residus tòxics (font: www.jove.cat
http://www.opcions.org/articles/residus_toxics.html)
Al món es generen grans quantitats de residus tòxics. La irresponsabilitat de les empreses que els produeixen i dels governs permet que se segueixin exportant a països econòmicament pobres, on causen grans danys mediambientals i de salut.
La contaminació i els residus tòxics són l'altra cara de la moneda del desenvolupament industrial. Desgraciadament la majoria d'indústries no gestionen adequadament els seus residus, llevat que la seva imatge es vegi amenaçada o corrin el risc de ser sancionades. A causa d'aquesta mala gestió, els residus tòxics són causa de greus problemes mediambientals i de riscos per a la salut humana.
No cal anar gaire lluny per trobar exemples d'aquesta realitat. La situació dels abocadors espanyols és molt crítica, els abocaments en rius són una pràctica comuna i molt poc controlada, i segueix augmentant la generació de residus tòxics.
Per regular aquesta situació hi ha una legislació mediambiental cada dia més estricta, però no s'aplica amb eficàcia. Estableix que els residus que per la seva naturalesa no poden ser tractats in situ han de ser transportats a empreses autoritzades per al seu corresponent tractament: deposició, incineració o neutralització química (cosa que en redueix la toxicitat). L'alt cost que implica el compliment d'aquesta regulació duu a certes empreses de països industrialitzats a treure els residus tòxics del seu territori per abocar-los al mar, o per transportar-los a països econòmicament pobres.
El 1986 es va redactar el Conveni de Basilea, que prohibeix l'exportació de residus perillosos a països en vies de desenvolupament sense consentiment previ del país receptor. Com que no evitava que molts països acceptessin residus a canvi de diners, el 1995 s'hi va afegir una esmena que obliga els països de la Unió Europea, l'OCDE i Liechtenstein a prohibir qualsevol exportació de residus tòxics cap a la resta de països. Cal que 62 països ratifiquin l'esmena perquè entri en vigor (fins ara ho han fet 41 països, 7 dels quals ja han implementat la prohibició).
Un breu recorregut per diferents països afectats per aquesta problemàtica ens ajudarà a comprendre la necessitat de dissenyar estratègies globals per protegir tots els països de manera equitativa.
Comencem pels Estats Units, país que no ha ratificat el Conveni de Basilea i exporta anualment uns 275 milions de tones de residus tòxics, principalment a països poc desenvolupats industrialment i sense una legislació ambiental estricta, com és el cas d'Haití. Un país on va atracar un vaixell anomenat Khian Sea que duia un carregament de 14.000 tones de cendres tòxiques procedents d'incineradores de Filadèlfia. Després de passar dos anys buscant un lloc on abocar el seu carregament, el 1988 va poder desfer-se de 4.000 tones gràcies al beneplàcit del dictador Duvalier, protegit pels EUA, que va emetre un permís per abocar el que considerava "fertilitzant" a la platja de Gonaives; no va poder desfer-se de tota la mercaderia a causa de la pressió exercida per part de la població i de grups ecologistes en adonar-se que no es tractava de fertilitzant. El govern va acabar acceptant aquesta consideració i va reclamar a l'embarcació que recollís el carregament que havia abocat, però ja era massa tard: el vaixell havia escapat de nit. El novembre del mateix any va abocar la resta del seu carregament a l'Oceà Índic.
L'Índia, igual que Haití, és un paradís per a les empreses que es volen desfer de les seves deixalles tòxiques. L'empresa nord-americana HoltraChem, per exemple, hi va intentar descarregar 20 tones de mercuri a principis del 2001, però aquesta vegada els seus plans no van tenir èxit gràcies a la intervenció de la xarxa d'ONGs Basel Action Network i a activistes indis, que van aconseguir que el vaixell donés mitja volta cap als Estats Units quan era a Egipte.
A part de ser receptors de residus tòxics, l'Índia juntament amb Pakistan, Bangla Desh i Xina són països utilitzats com a cementiris de vaixells. Les companyies propietàries de les embarcacions reben grans quantitats de diners a canvi dels vaixells vells sense haver de responsabilitzar-se de portar a terme una correcta gestió o recuperació dels materials. Això causa greus problemes de salut als treballadors que s'ocupen del desmantellament, a causa de l'elevada toxicitat de certs components dels vaixells.
Es calcula que un 12% de la degradació del sòl agrícola de la Xina és deguda al vessament de residus tòxics industrials.
Hi ha centenars de casos com aquests. L'illa de Teshima, per exemple, ha estat usada com a abocador dels residus tòxics del Japó durant tretze anys. Si ens desplacem fins a la Xina podrem veure que actualment aquest país fa d'abocador electrònic mundial. O si ens apropem a algun país africà com Zàmbia veurem que, a causa de la pressió exercida per les multinacionals de pesticides, actualment té un llegat històric de 200.000 tones de residus tòxics, procedents de països econòmicament desenvolupats.
Aquestes situacions que es repeteixen amb tanta freqüència en diferents països s'agreugen a causa de la falta de laboratoris que analitzin la composició dels residus, l'escassetat de personal sanitari per tractar els afectats i la manca d'infrastructura per gestionar-los.
Aquesta volta al món ens ha mostrat com les indústries i els governs eludeixen la responsabilitat de gestionar els residus tòxics que han generat o permès. El seguiment i la denúncia del problema són duts a terme sobretot per ONGs. De fet, alguns poders públics no semblen ser conscients que l'exportació de residus tòxics constitueixi cap problema: Lawrence Summers, ex economista cap del Banc Mundial, manifestava el 1991: "Crec que la lògica econòmica que hi ha darrere d'abocar residus tòxics a països amb nivells salarials baixos és impecable."
Els ciutadans hem de pressionar els governs perquè penalitzin severament les empreses que es dediquen a aquestes pràctiques i perquè afavoreixin la proliferació de tecnologies netes. Tenint sempre en compte que el millor residu tòxic és el que no es produeix.
ÉS MOLT MILLOR NO SABER... MOS FARIA VERGONYA!!
http://www.opcions.org/articles/residus_toxics.html)
Al món es generen grans quantitats de residus tòxics. La irresponsabilitat de les empreses que els produeixen i dels governs permet que se segueixin exportant a països econòmicament pobres, on causen grans danys mediambientals i de salut.
La contaminació i els residus tòxics són l'altra cara de la moneda del desenvolupament industrial. Desgraciadament la majoria d'indústries no gestionen adequadament els seus residus, llevat que la seva imatge es vegi amenaçada o corrin el risc de ser sancionades. A causa d'aquesta mala gestió, els residus tòxics són causa de greus problemes mediambientals i de riscos per a la salut humana.
No cal anar gaire lluny per trobar exemples d'aquesta realitat. La situació dels abocadors espanyols és molt crítica, els abocaments en rius són una pràctica comuna i molt poc controlada, i segueix augmentant la generació de residus tòxics.
Per regular aquesta situació hi ha una legislació mediambiental cada dia més estricta, però no s'aplica amb eficàcia. Estableix que els residus que per la seva naturalesa no poden ser tractats in situ han de ser transportats a empreses autoritzades per al seu corresponent tractament: deposició, incineració o neutralització química (cosa que en redueix la toxicitat). L'alt cost que implica el compliment d'aquesta regulació duu a certes empreses de països industrialitzats a treure els residus tòxics del seu territori per abocar-los al mar, o per transportar-los a països econòmicament pobres.
El 1986 es va redactar el Conveni de Basilea, que prohibeix l'exportació de residus perillosos a països en vies de desenvolupament sense consentiment previ del país receptor. Com que no evitava que molts països acceptessin residus a canvi de diners, el 1995 s'hi va afegir una esmena que obliga els països de la Unió Europea, l'OCDE i Liechtenstein a prohibir qualsevol exportació de residus tòxics cap a la resta de països. Cal que 62 països ratifiquin l'esmena perquè entri en vigor (fins ara ho han fet 41 països, 7 dels quals ja han implementat la prohibició).
Un breu recorregut per diferents països afectats per aquesta problemàtica ens ajudarà a comprendre la necessitat de dissenyar estratègies globals per protegir tots els països de manera equitativa.
Comencem pels Estats Units, país que no ha ratificat el Conveni de Basilea i exporta anualment uns 275 milions de tones de residus tòxics, principalment a països poc desenvolupats industrialment i sense una legislació ambiental estricta, com és el cas d'Haití. Un país on va atracar un vaixell anomenat Khian Sea que duia un carregament de 14.000 tones de cendres tòxiques procedents d'incineradores de Filadèlfia. Després de passar dos anys buscant un lloc on abocar el seu carregament, el 1988 va poder desfer-se de 4.000 tones gràcies al beneplàcit del dictador Duvalier, protegit pels EUA, que va emetre un permís per abocar el que considerava "fertilitzant" a la platja de Gonaives; no va poder desfer-se de tota la mercaderia a causa de la pressió exercida per part de la població i de grups ecologistes en adonar-se que no es tractava de fertilitzant. El govern va acabar acceptant aquesta consideració i va reclamar a l'embarcació que recollís el carregament que havia abocat, però ja era massa tard: el vaixell havia escapat de nit. El novembre del mateix any va abocar la resta del seu carregament a l'Oceà Índic.
L'Índia, igual que Haití, és un paradís per a les empreses que es volen desfer de les seves deixalles tòxiques. L'empresa nord-americana HoltraChem, per exemple, hi va intentar descarregar 20 tones de mercuri a principis del 2001, però aquesta vegada els seus plans no van tenir èxit gràcies a la intervenció de la xarxa d'ONGs Basel Action Network i a activistes indis, que van aconseguir que el vaixell donés mitja volta cap als Estats Units quan era a Egipte.
A part de ser receptors de residus tòxics, l'Índia juntament amb Pakistan, Bangla Desh i Xina són països utilitzats com a cementiris de vaixells. Les companyies propietàries de les embarcacions reben grans quantitats de diners a canvi dels vaixells vells sense haver de responsabilitzar-se de portar a terme una correcta gestió o recuperació dels materials. Això causa greus problemes de salut als treballadors que s'ocupen del desmantellament, a causa de l'elevada toxicitat de certs components dels vaixells.
Es calcula que un 12% de la degradació del sòl agrícola de la Xina és deguda al vessament de residus tòxics industrials.
Hi ha centenars de casos com aquests. L'illa de Teshima, per exemple, ha estat usada com a abocador dels residus tòxics del Japó durant tretze anys. Si ens desplacem fins a la Xina podrem veure que actualment aquest país fa d'abocador electrònic mundial. O si ens apropem a algun país africà com Zàmbia veurem que, a causa de la pressió exercida per les multinacionals de pesticides, actualment té un llegat històric de 200.000 tones de residus tòxics, procedents de països econòmicament desenvolupats.
Aquestes situacions que es repeteixen amb tanta freqüència en diferents països s'agreugen a causa de la falta de laboratoris que analitzin la composició dels residus, l'escassetat de personal sanitari per tractar els afectats i la manca d'infrastructura per gestionar-los.
Aquesta volta al món ens ha mostrat com les indústries i els governs eludeixen la responsabilitat de gestionar els residus tòxics que han generat o permès. El seguiment i la denúncia del problema són duts a terme sobretot per ONGs. De fet, alguns poders públics no semblen ser conscients que l'exportació de residus tòxics constitueixi cap problema: Lawrence Summers, ex economista cap del Banc Mundial, manifestava el 1991: "Crec que la lògica econòmica que hi ha darrere d'abocar residus tòxics a països amb nivells salarials baixos és impecable."
Els ciutadans hem de pressionar els governs perquè penalitzin severament les empreses que es dediquen a aquestes pràctiques i perquè afavoreixin la proliferació de tecnologies netes. Tenint sempre en compte que el millor residu tòxic és el que no es produeix.
ÉS MOLT MILLOR NO SABER... MOS FARIA VERGONYA!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)