Posar empreses dona beneficis, netejar la merda que dixen és car, requereix molt temps, molts estudis, demanar moltes subvencions... gastar diners públics en recuperar el medi ambient (embrutat per l'empresa privada), més enllà de gastar-se uns pocs milers d'euros en fer-se la foto, no és prioritari, perquè esto sdiners han d'anar als amics del sector privat (els que embruten, però diuen que són responsables amb el medi, perquè resulta que entre els consumidors això ven).
Una història massa habitual a tot arreu...
Vegeu notícia com exemple:
dijous, 31 de març del 2011
dimecres, 30 de març del 2011
Libia... algunes informacions i molta hipocresia
Després de l'humor ¿?, disculpeu-me a mi i al meu dicuixant preferit, podem arribar a trobar articles com aquest:
http://www.urgente24.com/noticias/val/5152-117/el-dinero-libio-en-glaxo-shell-vodafone-bp-exxon-chevron-pfizer-halliburton-etc-.html
I m'agrada com conclou l'article: Algunos expertos piden a la Unión Europea que no se precipite, porque se corre el riesgo de que algunos países árabes podrían retirar sus fondos, ante el temor de que se produzcan revueltas en sus países y sus inversiones puedan ser congeladas por Occidente.
PROBLEMES A L'AMAZONES
Avui la premsa de masses publica una notícia alarmant sobre el planeta, com no, causat pel canvi climàtic (suposadament esta és la causa que l'any passat plogués poc) i alhora aquest fet agreuja el problema... per això es fan tantes coses per solucionar-ho (bé, no tantes, però de diners se'n gasten molts i de tinta també)
Vegeu la notícia aquí
Ara, si us voleu informar sobre la situació a l'Amazònia podeu buscar informació per vosaltres mateixos... a mi m'ha agradat llegir aquest informe
Però no oblidem que tot és discutible i mai en sabem prou.
Vegeu la notícia aquí
Ara, si us voleu informar sobre la situació a l'Amazònia podeu buscar informació per vosaltres mateixos... a mi m'ha agradat llegir aquest informe
Però no oblidem que tot és discutible i mai en sabem prou.
Quines accions prendre en front de la nostra càrrega tòxica?
Espais de debat: Quines accions prendre en front de la nostra càrrega tòxica?
Per veroeins
Els dies 11 i 12 de marc, van tenir lloc a Barcelona unes jornades molt interessants sobre els temes d’ Alimentació i Salut organitzades per la Xarxa de Consum Solidari. En els propers butlletins farem uns resum de cada xerrada, on es van tractar temes com la influència de vells i nous compostos químics persistents sobre la salut dels nadons, nens i adults, o l’efecte de l’agricultura de la soja a un pobre país colpejat per la història com Paraguai, fins a la reflexió en torn a les polítiques públiques de salut en el nostre país.
En aquest butlletí resumirem les xerrades que el dissabte el matí van fer el Dr Miquel Porta juntament amb la Dra Carme Valls. Aquestes van intentar ser un espai de debat i reflexió sobre quines actuacions podríem generar conjuntament , per pressionar de cara a aconseguir una disminució de la contaminació interna de la gent, i polítiques públiques adients que protegeixin als ciutadans, tant de compostos tòxics, com d’interessos creats i de la negligència de les autoritats.
La xerrada del Dr Miquel Porta
(Cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica & Molecular del Càncer, IMIM – Hospital del Mar - Catedràtic de Medicina Preventiva & Salut Pública, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona)
El Dr Miquel Porta va recordar que la contaminació entra als nostres cossos fonamentalment a traves de la dieta,que aquestes substàncies que produeixen danys, són invisibles, i individualment un pot fer molt poc contra elles. És necessari per tant una resposta col·lectiva per un problema que reconeixem com a sistèmic, del model social de desenvolupament, però que no per això hem de resignar-nos a acceptar.
El Dr Miquel Porta va afegir algunes dades preocupants a les moltes que ens va donar el Dr Nicolás de Olea de Granada el dia anterior. Per exemple, d’estudis fets amb més de 2000 nadons de diferents llocs de l’Estat, el 63,9% dels nens neixen amb uns nivells de mercuri per sobre del límit considerat com a segur (hi ha diferències considerables entre diferents parts de la península, amb un 49% dels nens de Sabadell, i un 75% del nens a Astúries, per exemple). Aquestes dades són intolerables.
Va comentar que en els darrers 5 anys s’ha fet molta més recerca i s’han acumulat coneixements que ja és hora que a nivell polític algú comenci a tenir en compte i s’apliquin mesures. Va explicar al nombrós públic assistent com les molècules epigenètiques, que són les que es troben al voltant de la seqüència de gens (cromatina, histones…), i no als gens mateixos, modifiquen l’expressió dels gens, i per tant l’alteració d’aquestes molècules pot provocar malalties que a més a més són heretables. Aquestes alteracions són produïdes en gran mesura per causes ambientals, com mercuri, pesticides, PCBs..Si una àvia va ser exposada a pesticides, aquestes conseqüències de l’exposició son heretables pels seus fills, nets..
Tots aquests nous coneixements contradiuen els coneixements que es tenien fins fa poc sobre els gens, i sobre la transmissió de malalties, i exigeixen una resposta decidida i ràpida d’institucions i polítics.
Molts compostos persistents que es troben repetidament a les investigacions (DDE, DDT, un o més policlorobifenols etc), son rics en lípids, i s’acumulen per exemple al teixit nerviós, al cervell, i també a altres òrgans com fetge, ronyons, pàncrees..Els nens que acaben de néixer acumulen DDE (a Guipúscoa el 98%, a Sabadell el 100%..), i va citar molts compostos més, on altes proporcions dels nadons de les diferents parts de l’estat que havien participat a la recerca, n’ acumulaven d’ aquests compostos
El Dr Porta veu la necessitat que s’estableixin fòrums socials i de discussió per tractar aquestes temes, i que els polítics responguin a les demandes socials. La gent ha de conèixer aquestes dades, ja que comporten molt patiment social i molta càrrega de malaltia (càncers, síndromes de sensibilitat química, etc). També recorda que decisions ben preses tenen conseqüències que poden ser abrumadores en els beneficis, com el canvi a la benzina sense plom va aconseguir disminuir els nivells intolerables de plom en sang de quasi bé tots els nens fa poc més de 20 anys. La contaminació massiva, de fons, amb plom afectava clarament a la intel·ligència dels nens.
Tot i aquestes bones notícies, encara el 2,3% dels nens a Sabadell neixen amb quantitats de plom per sobre dels dos micrograms per decilitre que es considera tolerable (recerca dels doctors Ferran Ballester i Jordi Sunyer)
El Dr Porta va fer autocrítica i va reconèixer que els investigadors no han informat suficientment a la població de totes aquests contaminants i riscos, i dels nous descobriments: Tots estem contaminats, i la càrrega tòxica és una realitat al llarg de tota la vida. En un estudi que buscava 19 tòxics, totes les persones que participaven tenien mínim tres, ningú estava lliure, i més del 70 % de la població sana té 10 tòxics en sang o més. Però en estudis als Estats Units on buscaven més contaminants, es podien trobar 200, i és normal trobar en una persona entre 40 i 60 contaminants si estàs buscant 100. Això sense buscar dioxines, que són més difícils de detectar.
En general la contaminació és a concentracions baixes, però la corba estadística té una cua llarga, que vol dir que una minoria té concentracions altes o molt altes. I si estàs en aquesta minoria? I quins efectes té la combinació de molts contaminants, encara que cadascun d’ells estigui en concentracions baixes?
La xerrada de la Dra Carme Valls
Després del Dr Miquel Porta va parlar la Dra Carme Valls, metge i que havia estat diputada al Parlament. La Dra va fer un repàs de tota la política que s’hauria de fer i no es fa en aquest país en relació a aquests temes, on ni tan sols s’apliquen les directives europees com el Pla d’Acció Europeu sobre Medi Ambient i Salut 2004-2010, ni es fan les proves per controlar dioxines o altres tòxics als aliments (és a dir molt pitjor que a altres països europeus com Holanda, o Alemanya, que tot i l’escàndol recent de les dioxines, es fan proves rutinàries de vigilància de seguretat pública ). També va demanar que els coneixements que s’estan acumulant a la recerca passin a les universitat, que es faci una bona docència, ja que els metges no tenen ni idea.
La Dra va donar tota una sèrie de idees de polítiques públiques per millorar el present que incloïen la coordinació entre l’Agència Publica de Salut, i Medi Ambient i Agricultura, la millora de la Qualitat de l’Aire a l’àrea metropolitana, l’etiquetatge real i la traçabilitat dels aliments, aplicar les directives europees, el desplegament de la iniciativa REACH europea, suport a l’agricultura ecològica, reducció utilització insecticides, consum de productes de proximitat etc. El Dr Porta va afegir més recerca, també en la possibilitat de desintoxicar, ja que els mètodes que ell coneix no funcionen, i en com fer arribar els productes ecològics a gent de menys recursos.
Debat posterior
En el ric debat posterior activistes del públic van agrair les intervencions, i alguns van posar en qüestió els plantejaments d’una solució que vingui de la política, o de simplement una pressió social per tal que s’implementin determinades polítiques. Es va plantejar que la solució hauria de venir de canvis més profunds i des de la base. Com exemple de la poca confiança en els polítics es va posar la iniciativa legislativa popular de Som lo que Sembrem que els partits polítics (PSC, PP i CiU) no van voler ni debatre al Parlament. Tant el Dr Porta com la Dra Valls van defensar la unió i la necessitat de respostes conjuntes, sense maniqueisme i aportant diferents visions i idees d’acció. Tots estàvem però d’acord en la necessitat de una informació massiva sobre aquests temes, també a les zones rurals.
Evidentment el debat queda obert i és necessari més reflexió i espais com aquests per veure on ens podem trobar activistes,experts i polítics honestos
—————–
Les retallades estan afectant seriosament a la recerca en aquest àmbit, on caldria urgentment ajuda i col.laboració econòmica de persones conscienciades, grups i institucions. Contacte: ilp@somloquesembrem.org
Text copiat de: enllaç
—————
Alguns articles periodístics i científics interessants
Contaminació amb Bisfenol A com a causa de diabetes
Bisfenolhttp://www.elpais.com/articulo/salud/contaminacion/ambiental/aumenta/diabetes/elpepusal/20110315elpepisal_1/Tes
Bisfenol A, riesgo de diabetes
Compostos químics persistents a la població catalana: articles científics
http://www.imim.es/programesrecerca/epidemiologia/en_documentsgrecm.html
Nova recerca: Contaminació ambiental i càncer pancràtic
http://www.researcherid.com/rid/B-5787-2008
Per veroeins
Els dies 11 i 12 de marc, van tenir lloc a Barcelona unes jornades molt interessants sobre els temes d’ Alimentació i Salut organitzades per la Xarxa de Consum Solidari. En els propers butlletins farem uns resum de cada xerrada, on es van tractar temes com la influència de vells i nous compostos químics persistents sobre la salut dels nadons, nens i adults, o l’efecte de l’agricultura de la soja a un pobre país colpejat per la història com Paraguai, fins a la reflexió en torn a les polítiques públiques de salut en el nostre país.
En aquest butlletí resumirem les xerrades que el dissabte el matí van fer el Dr Miquel Porta juntament amb la Dra Carme Valls. Aquestes van intentar ser un espai de debat i reflexió sobre quines actuacions podríem generar conjuntament , per pressionar de cara a aconseguir una disminució de la contaminació interna de la gent, i polítiques públiques adients que protegeixin als ciutadans, tant de compostos tòxics, com d’interessos creats i de la negligència de les autoritats.
La xerrada del Dr Miquel Porta
(Cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica & Molecular del Càncer, IMIM – Hospital del Mar - Catedràtic de Medicina Preventiva & Salut Pública, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona)
El Dr Miquel Porta va recordar que la contaminació entra als nostres cossos fonamentalment a traves de la dieta,que aquestes substàncies que produeixen danys, són invisibles, i individualment un pot fer molt poc contra elles. És necessari per tant una resposta col·lectiva per un problema que reconeixem com a sistèmic, del model social de desenvolupament, però que no per això hem de resignar-nos a acceptar.
El Dr Miquel Porta va afegir algunes dades preocupants a les moltes que ens va donar el Dr Nicolás de Olea de Granada el dia anterior. Per exemple, d’estudis fets amb més de 2000 nadons de diferents llocs de l’Estat, el 63,9% dels nens neixen amb uns nivells de mercuri per sobre del límit considerat com a segur (hi ha diferències considerables entre diferents parts de la península, amb un 49% dels nens de Sabadell, i un 75% del nens a Astúries, per exemple). Aquestes dades són intolerables.
Va comentar que en els darrers 5 anys s’ha fet molta més recerca i s’han acumulat coneixements que ja és hora que a nivell polític algú comenci a tenir en compte i s’apliquin mesures. Va explicar al nombrós públic assistent com les molècules epigenètiques, que són les que es troben al voltant de la seqüència de gens (cromatina, histones…), i no als gens mateixos, modifiquen l’expressió dels gens, i per tant l’alteració d’aquestes molècules pot provocar malalties que a més a més són heretables. Aquestes alteracions són produïdes en gran mesura per causes ambientals, com mercuri, pesticides, PCBs..Si una àvia va ser exposada a pesticides, aquestes conseqüències de l’exposició son heretables pels seus fills, nets..
Tots aquests nous coneixements contradiuen els coneixements que es tenien fins fa poc sobre els gens, i sobre la transmissió de malalties, i exigeixen una resposta decidida i ràpida d’institucions i polítics.
Molts compostos persistents que es troben repetidament a les investigacions (DDE, DDT, un o més policlorobifenols etc), son rics en lípids, i s’acumulen per exemple al teixit nerviós, al cervell, i també a altres òrgans com fetge, ronyons, pàncrees..Els nens que acaben de néixer acumulen DDE (a Guipúscoa el 98%, a Sabadell el 100%..), i va citar molts compostos més, on altes proporcions dels nadons de les diferents parts de l’estat que havien participat a la recerca, n’ acumulaven d’ aquests compostos
El Dr Porta veu la necessitat que s’estableixin fòrums socials i de discussió per tractar aquestes temes, i que els polítics responguin a les demandes socials. La gent ha de conèixer aquestes dades, ja que comporten molt patiment social i molta càrrega de malaltia (càncers, síndromes de sensibilitat química, etc). També recorda que decisions ben preses tenen conseqüències que poden ser abrumadores en els beneficis, com el canvi a la benzina sense plom va aconseguir disminuir els nivells intolerables de plom en sang de quasi bé tots els nens fa poc més de 20 anys. La contaminació massiva, de fons, amb plom afectava clarament a la intel·ligència dels nens.
Tot i aquestes bones notícies, encara el 2,3% dels nens a Sabadell neixen amb quantitats de plom per sobre dels dos micrograms per decilitre que es considera tolerable (recerca dels doctors Ferran Ballester i Jordi Sunyer)
El Dr Porta va fer autocrítica i va reconèixer que els investigadors no han informat suficientment a la població de totes aquests contaminants i riscos, i dels nous descobriments: Tots estem contaminats, i la càrrega tòxica és una realitat al llarg de tota la vida. En un estudi que buscava 19 tòxics, totes les persones que participaven tenien mínim tres, ningú estava lliure, i més del 70 % de la població sana té 10 tòxics en sang o més. Però en estudis als Estats Units on buscaven més contaminants, es podien trobar 200, i és normal trobar en una persona entre 40 i 60 contaminants si estàs buscant 100. Això sense buscar dioxines, que són més difícils de detectar.
En general la contaminació és a concentracions baixes, però la corba estadística té una cua llarga, que vol dir que una minoria té concentracions altes o molt altes. I si estàs en aquesta minoria? I quins efectes té la combinació de molts contaminants, encara que cadascun d’ells estigui en concentracions baixes?
La xerrada de la Dra Carme Valls
Després del Dr Miquel Porta va parlar la Dra Carme Valls, metge i que havia estat diputada al Parlament. La Dra va fer un repàs de tota la política que s’hauria de fer i no es fa en aquest país en relació a aquests temes, on ni tan sols s’apliquen les directives europees com el Pla d’Acció Europeu sobre Medi Ambient i Salut 2004-2010, ni es fan les proves per controlar dioxines o altres tòxics als aliments (és a dir molt pitjor que a altres països europeus com Holanda, o Alemanya, que tot i l’escàndol recent de les dioxines, es fan proves rutinàries de vigilància de seguretat pública ). També va demanar que els coneixements que s’estan acumulant a la recerca passin a les universitat, que es faci una bona docència, ja que els metges no tenen ni idea.
La Dra va donar tota una sèrie de idees de polítiques públiques per millorar el present que incloïen la coordinació entre l’Agència Publica de Salut, i Medi Ambient i Agricultura, la millora de la Qualitat de l’Aire a l’àrea metropolitana, l’etiquetatge real i la traçabilitat dels aliments, aplicar les directives europees, el desplegament de la iniciativa REACH europea, suport a l’agricultura ecològica, reducció utilització insecticides, consum de productes de proximitat etc. El Dr Porta va afegir més recerca, també en la possibilitat de desintoxicar, ja que els mètodes que ell coneix no funcionen, i en com fer arribar els productes ecològics a gent de menys recursos.
Debat posterior
En el ric debat posterior activistes del públic van agrair les intervencions, i alguns van posar en qüestió els plantejaments d’una solució que vingui de la política, o de simplement una pressió social per tal que s’implementin determinades polítiques. Es va plantejar que la solució hauria de venir de canvis més profunds i des de la base. Com exemple de la poca confiança en els polítics es va posar la iniciativa legislativa popular de Som lo que Sembrem que els partits polítics (PSC, PP i CiU) no van voler ni debatre al Parlament. Tant el Dr Porta com la Dra Valls van defensar la unió i la necessitat de respostes conjuntes, sense maniqueisme i aportant diferents visions i idees d’acció. Tots estàvem però d’acord en la necessitat de una informació massiva sobre aquests temes, també a les zones rurals.
Evidentment el debat queda obert i és necessari més reflexió i espais com aquests per veure on ens podem trobar activistes,experts i polítics honestos
—————–
Les retallades estan afectant seriosament a la recerca en aquest àmbit, on caldria urgentment ajuda i col.laboració econòmica de persones conscienciades, grups i institucions. Contacte: ilp@somloquesembrem.org
Text copiat de: enllaç
—————
Alguns articles periodístics i científics interessants
Contaminació amb Bisfenol A com a causa de diabetes
Bisfenolhttp://www.elpais.com/articulo/salud/contaminacion/ambiental/aumenta/diabetes/elpepusal/20110315elpepisal_1/Tes
Bisfenol A, riesgo de diabetes
Compostos químics persistents a la població catalana: articles científics
http://www.imim.es/programesrecerca/epidemiologia/en_documentsgrecm.html
Nova recerca: Contaminació ambiental i càncer pancràtic
http://www.researcherid.com/rid/B-5787-2008
Campaña contra el Dipòsit 100% natural de CatalunyaCaixa
Som lo que Sembrem es suma a la campanya en contra del Dipòsit 100% Natural de Catalunya Caixa (“Inverteixi en aliments que consumeix quasi tothom al món” )
Còpia i enganxa en aquest enllaç la carta que trobes a continuació al director de Catalunya Caixa Adolf Todó (o bé imprimeix la carta i porta-la a la sucursal més propera al teu barri, en un sobre amb el nom Sr Adolf Todó. Si ets client de Catalunya Caixa, considera lliurar la carta al director o directora de la teva sucursal):
Recorda de marcar la casella que diu que “no autoritzo l’enviament de comunicacions electròniques”.
Sr. Adolf Todó
Director General de Catalunya Caixa
Benvolgut Sr. Todó,
Catalunya Caixa ofereix un producte anomenat “Dipòsit 100% Natural”, la rendibilitat del qual “està condicionada per l’evolució d’una cistella formada per tres matèries primeres com són el Sucre, el Cafè i el Blat de moro”.
Vull expressar-li la meva indignació davant d’aquest producte. Són dipòsits com aquest els que van desfermar la pujada de preus dels aliments a l’any 2008, la mancança d’aliments als països mes pobres, i que 75 milions de persones mes comencessin a passar gana.
Aquesta vergonyosa situació es torna a repetir actualment, amb estimacions de què un 70-80% del mercat d’aliments es purament especulatiu. Així, els preus estan pujant fins i tot per sobre dels de 2008 i amb expectatives de augmentar un 40% en la propera dècada.
Aquesta escalada suposa un cop mortal per molta gent que es troba en situacions especialment vulnerables.
Per tot això, em sembla intolerable que Catalunya Caixa entri en aquest joc, i li sol·licito que retiri aquest producte.
Atentament,
—
SLQS es suma doncs amb aquesta carta a la campanya que ja han engegat altres organitzacions en els passats dies.
El dipòsit està anunciat al web de Catalunya Caixa. En un altre lloc en anglès s’informa que el dipòsit està disponible fins al 7 d’abril. Som lo que Sembrem farem durar la campanya fins que es retiri el producte.
Som lo que Sembrem hem enviat també la carta al director de Catalunya Caixa i farem pública la resposta.
Còpia i enganxa en aquest enllaç la carta que trobes a continuació al director de Catalunya Caixa Adolf Todó (o bé imprimeix la carta i porta-la a la sucursal més propera al teu barri, en un sobre amb el nom Sr Adolf Todó. Si ets client de Catalunya Caixa, considera lliurar la carta al director o directora de la teva sucursal):
Recorda de marcar la casella que diu que “no autoritzo l’enviament de comunicacions electròniques”.
Sr. Adolf Todó
Director General de Catalunya Caixa
Benvolgut Sr. Todó,
Catalunya Caixa ofereix un producte anomenat “Dipòsit 100% Natural”, la rendibilitat del qual “està condicionada per l’evolució d’una cistella formada per tres matèries primeres com són el Sucre, el Cafè i el Blat de moro”.
Vull expressar-li la meva indignació davant d’aquest producte. Són dipòsits com aquest els que van desfermar la pujada de preus dels aliments a l’any 2008, la mancança d’aliments als països mes pobres, i que 75 milions de persones mes comencessin a passar gana.
Aquesta vergonyosa situació es torna a repetir actualment, amb estimacions de què un 70-80% del mercat d’aliments es purament especulatiu. Així, els preus estan pujant fins i tot per sobre dels de 2008 i amb expectatives de augmentar un 40% en la propera dècada.
Aquesta escalada suposa un cop mortal per molta gent que es troba en situacions especialment vulnerables.
Per tot això, em sembla intolerable que Catalunya Caixa entri en aquest joc, i li sol·licito que retiri aquest producte.
Atentament,
—
SLQS es suma doncs amb aquesta carta a la campanya que ja han engegat altres organitzacions en els passats dies.
El dipòsit està anunciat al web de Catalunya Caixa. En un altre lloc en anglès s’informa que el dipòsit està disponible fins al 7 d’abril. Som lo que Sembrem farem durar la campanya fins que es retiri el producte.
Som lo que Sembrem hem enviat també la carta al director de Catalunya Caixa i farem pública la resposta.
dilluns, 28 de març del 2011
Portugal (la barba del veí a punt d'afeitar)
Sense govern i amb un deute actual que només pot tornar endeutant-se encara més... prendran lo camí de Grècia i Irlanda o es passaran al model islandés o al tunissià... Almenys la gent ha començat a sortir al carrer!
Portugal no se da por vencida
El partido que gane las elecciones anticipadas deberá aplicar un plan de ajuste muy duro
Portugal no se da por vencida
El partido que gane las elecciones anticipadas deberá aplicar un plan de ajuste muy duro
Hahnemann, padre de la homeopatía, dice que “no hay enfermedades sino enfermos”. Y Kent, comentando el Organon de Hahnemann, explica en su Filosofía Homeopática que “el que considera los resultados de la enfermedad como si fuera la propia enfermedad, y cree que desembarazándose de aquéllos acabará con esta, está loco” (de Filosofía homeopática, su síntesis y esencia, James Tyler Kent, Ed. Dilema).
“Está loco”, dice Kent.
Y nosotros, ¿no estamos a veces un poquito locos? ¿No confundimos los resultados de la enfermedad con la propia enfermedad también?
Y Kent dice, más adelante, “La suma total del hombre se encuentra en su entendimiento y su corazón, en lo que piensa y en lo que ama, y no hay nada más en el hombre. Si estas dos grandes partes del hombre, su voluntad y su entendimiento, se encuentran desunidas, eso significa alienación mental, desorden, muerte. Todo medicamento obra primeramente sobre la voluntad o sobre el entendimiento, afectando al hombre en su facultad de pensar o de querer y últimamente en sus tejidos, en sus funciones y en sus sensaciones.”
(text extret d'una article a Liberación ahora)
Hi pensem una mica? Parafrassejo: No hi ha atur sinó aturats... i si l'atur és el resultat, quina és la malatia? Pensar que acabarem en l'atur, o que acabant amb aquest resolem el problema... no és estar una mica bojos? i a més de l'atur, pensem en la pobresa, en la guerra, en la contaminació, en la destrucció del medi natural, en el càncer... Pensem... si tenim temps... (No hi ha manca de temps sinó persones sense temps; la manca de temps no és el problema, és el resultat del problema... quin és el problema?)
“Está loco”, dice Kent.
Y nosotros, ¿no estamos a veces un poquito locos? ¿No confundimos los resultados de la enfermedad con la propia enfermedad también?
Y Kent dice, más adelante, “La suma total del hombre se encuentra en su entendimiento y su corazón, en lo que piensa y en lo que ama, y no hay nada más en el hombre. Si estas dos grandes partes del hombre, su voluntad y su entendimiento, se encuentran desunidas, eso significa alienación mental, desorden, muerte. Todo medicamento obra primeramente sobre la voluntad o sobre el entendimiento, afectando al hombre en su facultad de pensar o de querer y últimamente en sus tejidos, en sus funciones y en sus sensaciones.”
(text extret d'una article a Liberación ahora)
Hi pensem una mica? Parafrassejo: No hi ha atur sinó aturats... i si l'atur és el resultat, quina és la malatia? Pensar que acabarem en l'atur, o que acabant amb aquest resolem el problema... no és estar una mica bojos? i a més de l'atur, pensem en la pobresa, en la guerra, en la contaminació, en la destrucció del medi natural, en el càncer... Pensem... si tenim temps... (No hi ha manca de temps sinó persones sense temps; la manca de temps no és el problema, és el resultat del problema... quin és el problema?)
Islandia revolución silenciosa
SIN NOTICIAS DE ISLANDIA:
En Islandia, el pueblo ha hecho dimitir a un gobierno al completo, se nacionalizaron los principales bancos, se decidió no pagar la deuda que estos han creado con Gran Bretaña y Holanda a causa de su mala política financiera y se acaba de crear una asamblea popular para reescribir su constitución.
Y todo ello de forma pacífica. Toda una revolución contra el poder que nos ha conducido hasta la crisis actual.
He aquí, por qué no se han dado a conocer hechos durante dos años :
¿Qué pasaría si el resto de ciudadanos europeos tomaran ejemplo?
Esta es, brevemente, la historia de los hechos:
2008. Se nacionaliza el principal banco del país. La moneda se desploma, la bolsa suspende su actividad. El país está en bancarrota.
2009. Las protestas ciudadanas frente al parlamento logran que se convoquen elecciones anticipadas y provocan la dimisión del Primer Ministro, y de todo su gobierno en bloque. Continúa la pésima situación económica del país.
Mediante una ley se propone la devolución de la deuda a GB y Holanda mediante el pago de 3.500 millones de euros, suma que pagarán todos las familias islandesas mensualmente durante los próximos 15 años al 5,5% de interés.
2010. La gente se vuelve a echar a la calle y solicita someter la ley a referéndum.
En enero de 2010 el Presidente, se niega a ratificarla y anuncia que habrá consulta popular.
En marzo se celebra el referéndum y el NO al pago de la deuda arrasa con un 93% de los votos.
A todo esto, el gobierno ha iniciado una investigación para dirimir jurídicamente las responsabilidades de la crisis. Comienzan las detenciones de varios banqueros y altos ejecutivos. La Interpol dicta una orden, y todos los banqueros implicados, abandonan el país.
En este contexto de crisis, se elige una asamblea para redactar una nueva constitución que recoja las lecciones aprendidas de la crisis y que sustituya a la actual, una copia de la constitución danesa.
Para ello, se recurre directamente al pueblo soberano. Se eligen 25 ciudadanos sin filiación política de los 522 que se han presentado a las candidaturas, para lo cual sólo era necesario ser mayor de edad y tener el apoyo de 30 personas.
La asamblea constitucional comenzará su trabajo en febrero de 2011 y presentará un proyecto de carta magna a partir de las recomendaciones consensuadas en distintas asambleas que se celebrarán por todo el país.
Deberá ser aprobada por el actual Parlamento y por el que se constituya tras las próximas elecciones legislativas.
Esta es la breve historia de la Revolución Islandesa: dimisión de todo un gobierno en bloque, nacionalización de la banca, referéndum para que el pueblo decida sobre las decisiones económicas trascendentales, encarcelación de responsables de la crisis y reescritura de la constitución por los ciudadanos.
¿Se nos ha hablado de esto en los medios de comunicación europeos?
¿Se ha comentado en las tertulias políticas radiofónicas?
¿Se han visto imágenes de los hechos por la TV? Claro que no.
El pueblo islandés ha sabido dar una lección a toda Europa, plantándole cara al sistema y dando una lección de democracia al resto del mundo.
En Islandia, el pueblo ha hecho dimitir a un gobierno al completo, se nacionalizaron los principales bancos, se decidió no pagar la deuda que estos han creado con Gran Bretaña y Holanda a causa de su mala política financiera y se acaba de crear una asamblea popular para reescribir su constitución.
Y todo ello de forma pacífica. Toda una revolución contra el poder que nos ha conducido hasta la crisis actual.
He aquí, por qué no se han dado a conocer hechos durante dos años :
¿Qué pasaría si el resto de ciudadanos europeos tomaran ejemplo?
Esta es, brevemente, la historia de los hechos:
2008. Se nacionaliza el principal banco del país. La moneda se desploma, la bolsa suspende su actividad. El país está en bancarrota.
2009. Las protestas ciudadanas frente al parlamento logran que se convoquen elecciones anticipadas y provocan la dimisión del Primer Ministro, y de todo su gobierno en bloque. Continúa la pésima situación económica del país.
Mediante una ley se propone la devolución de la deuda a GB y Holanda mediante el pago de 3.500 millones de euros, suma que pagarán todos las familias islandesas mensualmente durante los próximos 15 años al 5,5% de interés.
2010. La gente se vuelve a echar a la calle y solicita someter la ley a referéndum.
En enero de 2010 el Presidente, se niega a ratificarla y anuncia que habrá consulta popular.
En marzo se celebra el referéndum y el NO al pago de la deuda arrasa con un 93% de los votos.
A todo esto, el gobierno ha iniciado una investigación para dirimir jurídicamente las responsabilidades de la crisis. Comienzan las detenciones de varios banqueros y altos ejecutivos. La Interpol dicta una orden, y todos los banqueros implicados, abandonan el país.
En este contexto de crisis, se elige una asamblea para redactar una nueva constitución que recoja las lecciones aprendidas de la crisis y que sustituya a la actual, una copia de la constitución danesa.
Para ello, se recurre directamente al pueblo soberano. Se eligen 25 ciudadanos sin filiación política de los 522 que se han presentado a las candidaturas, para lo cual sólo era necesario ser mayor de edad y tener el apoyo de 30 personas.
La asamblea constitucional comenzará su trabajo en febrero de 2011 y presentará un proyecto de carta magna a partir de las recomendaciones consensuadas en distintas asambleas que se celebrarán por todo el país.
Deberá ser aprobada por el actual Parlamento y por el que se constituya tras las próximas elecciones legislativas.
Esta es la breve historia de la Revolución Islandesa: dimisión de todo un gobierno en bloque, nacionalización de la banca, referéndum para que el pueblo decida sobre las decisiones económicas trascendentales, encarcelación de responsables de la crisis y reescritura de la constitución por los ciudadanos.
¿Se nos ha hablado de esto en los medios de comunicación europeos?
¿Se ha comentado en las tertulias políticas radiofónicas?
¿Se han visto imágenes de los hechos por la TV? Claro que no.
El pueblo islandés ha sabido dar una lección a toda Europa, plantándole cara al sistema y dando una lección de democracia al resto del mundo.
dimarts, 22 de març del 2011
Una notícia i un nou realisme (hem de ser realistes ens deien els defensors dels químics...)
UN CANVI CAP A L’AGROECOLOGIA POT ACONSEGUIR DOBLAR LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA
22/03/2011
Un informe del Relator de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació, Olivier De Schutter (1), publicat el passat 8 de març, assegura que els petits agricultors de les regions mes afectades per la fam poden doblar la seva producció d’aliments en 10 anys tot utilitzant mètodes agroecològics (2).
Segons el Relator, per poder alimentar a 9 bilions de persones a l’any 2050, es necessita “adoptar urgentment les tècniques agrícoles disponibles mes eficients, i la evidència científica actual demostra que els mètodes agroecològics superen l’ús de fertilitzants químics en augmentar la producció, especialment on viuen les persones que passen fam, en medis difícils”. Diferents projectes agroecològics desenvolupats a 57 països arreu del món mostren augments mitjans de la producció del 80%, amb un augment del 116% als projectes desenvolupats a Africa.
Segons l’informe, l’agricultura convencional ja no és la millor alternativa. La seva dependència de l’energia i d’inputs cars la fa molt vulnerable. En canvi, projectes agroecològics desenvolupats a països com Indonèsia, Vietnam o Bangladesh han permès reduir l’ús d’insecticides en un 92% (3). L’agroecologia és una aproximació en la que l’ús intensiu dels coneixements permet reduir o eliminar els insecticides i els fertilitzants de síntesi. Però el que sí requereix és un sistema públic d’investigació i extensió i l’enfortiment de les organitzacions pageses.
Aquest informe contrasta molt clarament amb la notícia apareguda a finals del 2010 (4) segons la qual als Estats Units, el país capdavanter de l’agricultura tecnocràtica i transgènica, s’ha assolit el nivell mes alt d’inseguretat alimentària des de l’any 1995 (moment en que també es començaven a aprovar les primeres varietats transgèniques), amb 45 milions de persones que tenen dificultats per alimentar-se, segons les dades del Departament d’Agricultura d’aquell país.
--------------------------------------------------------------------------------
1 www.elpais.com/articulo/sociedad/hambre/problema/politico/elpepusoc/20110317elpepusoc_14/Tes
2 www.srfood.org/images/stories/pdf/officialreports/20110308_a-hrc-16-49_agroecology_es.pdf
3 www.guardian.co.uk/world/2011/feb/15/better-cotton-pakistan-pesticides-khan
4 caffertyfile.blogs.cnn.com/2010/11/17/u-s-hunger-at-highest-level-in-15-years/
Més informació a:
http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=187
22/03/2011
Un informe del Relator de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació, Olivier De Schutter (1), publicat el passat 8 de març, assegura que els petits agricultors de les regions mes afectades per la fam poden doblar la seva producció d’aliments en 10 anys tot utilitzant mètodes agroecològics (2).
Segons el Relator, per poder alimentar a 9 bilions de persones a l’any 2050, es necessita “adoptar urgentment les tècniques agrícoles disponibles mes eficients, i la evidència científica actual demostra que els mètodes agroecològics superen l’ús de fertilitzants químics en augmentar la producció, especialment on viuen les persones que passen fam, en medis difícils”. Diferents projectes agroecològics desenvolupats a 57 països arreu del món mostren augments mitjans de la producció del 80%, amb un augment del 116% als projectes desenvolupats a Africa.
Segons l’informe, l’agricultura convencional ja no és la millor alternativa. La seva dependència de l’energia i d’inputs cars la fa molt vulnerable. En canvi, projectes agroecològics desenvolupats a països com Indonèsia, Vietnam o Bangladesh han permès reduir l’ús d’insecticides en un 92% (3). L’agroecologia és una aproximació en la que l’ús intensiu dels coneixements permet reduir o eliminar els insecticides i els fertilitzants de síntesi. Però el que sí requereix és un sistema públic d’investigació i extensió i l’enfortiment de les organitzacions pageses.
Aquest informe contrasta molt clarament amb la notícia apareguda a finals del 2010 (4) segons la qual als Estats Units, el país capdavanter de l’agricultura tecnocràtica i transgènica, s’ha assolit el nivell mes alt d’inseguretat alimentària des de l’any 1995 (moment en que també es començaven a aprovar les primeres varietats transgèniques), amb 45 milions de persones que tenen dificultats per alimentar-se, segons les dades del Departament d’Agricultura d’aquell país.
--------------------------------------------------------------------------------
1 www.elpais.com/articulo/sociedad/hambre/problema/politico/elpepusoc/20110317elpepusoc_14/Tes
2 www.srfood.org/images/stories/pdf/officialreports/20110308_a-hrc-16-49_agroecology_es.pdf
3 www.guardian.co.uk/world/2011/feb/15/better-cotton-pakistan-pesticides-khan
4 caffertyfile.blogs.cnn.com/2010/11/17/u-s-hunger-at-highest-level-in-15-years/
Més informació a:
http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=187
dilluns, 21 de març del 2011
una frase i un poema
Honremos pues a esta poderosa y hermosa luna llena que nos anuncia la primavera. Que sea una primavera florida y perfumada. Que cada cual seamos brote o flor o nueva rama y adornemos este precioso jardín al que llamamos planeta Tierra.
Límite de la insolencia
Insolencia:
Acción insólita y temeraria
Hermosa palabra desfigurada
Por la moral-cobardía
Que escondiéndose en el miedo a la muerte
Disfraza la debilidad de la vida
Ocultando las raíces podridas
Y me incluyo sin excluirme
En esta definición
Insolencia
Permites atravesar los muros
De la existencia
Vacía y transparente
Desnuda de pudor
Y de orgullo
Atemorizando a los vivos
Y atrayendo solamente muertos
A mi presencia
Empobrecidos con tus otros significados
Seres densos y pesados
Arrastramos los pies helados
Por este generoso planeta
Hermosa y delicada insolencia
Madre de todos los mundos
Al filo de la vida
Rasgando el velo naces
Y con tu afilada hoja
Cortas hasta el infinito
La carne
Dejando a la vista de todos
Entrañas calientes
Puedo morir ahora
O mañana
No lo sé
Puedo morir ahora
Y soltaría todo lo que tengo
Porque no tengo nada
Ya está listo el equipaje
Ya casi vacío
Solamente una pregunta
y después, me fugaré contigo:
¿Hasta dónde, amiga,
Hasta dónde se puede volar
Con alas de aire?
Clara Luz, 12-01-2011
Límite de la insolencia
Insolencia:
Acción insólita y temeraria
Hermosa palabra desfigurada
Por la moral-cobardía
Que escondiéndose en el miedo a la muerte
Disfraza la debilidad de la vida
Ocultando las raíces podridas
Y me incluyo sin excluirme
En esta definición
Insolencia
Permites atravesar los muros
De la existencia
Vacía y transparente
Desnuda de pudor
Y de orgullo
Atemorizando a los vivos
Y atrayendo solamente muertos
A mi presencia
Empobrecidos con tus otros significados
Seres densos y pesados
Arrastramos los pies helados
Por este generoso planeta
Hermosa y delicada insolencia
Madre de todos los mundos
Al filo de la vida
Rasgando el velo naces
Y con tu afilada hoja
Cortas hasta el infinito
La carne
Dejando a la vista de todos
Entrañas calientes
Puedo morir ahora
O mañana
No lo sé
Puedo morir ahora
Y soltaría todo lo que tengo
Porque no tengo nada
Ya está listo el equipaje
Ya casi vacío
Solamente una pregunta
y después, me fugaré contigo:
¿Hasta dónde, amiga,
Hasta dónde se puede volar
Con alas de aire?
Clara Luz, 12-01-2011
Guerra
Reprodueixo un article sobre la guerra a Libia, el més interesasant que he trobat a la xarxa:
Guerra Eterna
Oriente Medio, EEUU, el universo y todo lo demás. Por Iñigo Sáenz de Ugarte
Marzo 20, 2011
Guerra en Libia: ficción y realidad
--No hay guerra sin Tomahawks en su capítulo inicial. Unos 110 misiles de crucero han partido desde buques de guerra norteamericanos y británicos para terminar con los primeros objetivos elegidos, fundamentalmente defensas antiaéreas y estaciones de radar. Es el arranque obligado de una zona de exclusión aérea. Perdón por ser repetitivo pero no es una simple prohibición de realizar vuelos sobre un territorio determinado. Exige eliminar cualquier amenaza potencial a los aviones que vigilarán el espacio aéreo. Es el comienzo de una guerra, no una crisis ni un operativo militar ni un conflicto. Y como todas las guerras, tiene un comienzo definido y un final que nadie puede precisar honestamente.
--Odyssey Dawn es el nombre de la ofensiva contra Gadafi. No exactamente. De la parte norteamericana de la guerra. El Pentágono no va a ninguna parte sin elegir antes un nombre adecuado. A veces, parece sacado de una película de las que van directamente al DVD (Escudo del Desierto). En otras ocasiones, es propaganda en estado puro (Libertad Duradera). ¿El amanecer de la odisea? ¿De la Odisea de Ulises? Espero que no sea lo segundo, porque supondría que la vuelta a casa tardará mucho tiempo.
Alguien me ha recordado que el nombre no es nuevo. Lo utilizaron en el dispositivo montado hace dos semanas para entregar ayuda humanitaria a los libios que huían del país. No es extraño. Al igual que en anteriores guerras, nos intentarán convencer de que el uso de esas formidables máquinas militares diseñadas y fabricadas para matar tiene una intención inequívocamente humanitaria.
--Ha habido una breve (tres minutos) intervención telefónica de Gadafi con la televisión libia. Tenía que regresar rápidamente al refugio. Se ha referido a la "cruzada" y ha advertido que el pueblo va a ser armado para responder a esta agresión extranjera. Es curioso cómo los dictadores siguen al pie de la letra el manual empleado anteriormente, en general con no mucho éxito, por otros autócratas rodeados. El único problema viene cuando la realidad confirma una parte de sus amenazas mucho tiempo después de que ellos ya sean historia. Sadam Hussein vivió durante meses escondido en un agujero y luego fue ejecutado. No importó lo más mínimo. Irak inició una etapa de sangre en la que la suerte del dictador o su recuerdo eran ya irrelevantes. A veces, matar al origen de los problemas no es la solución definitiva.
--Al Jazeera ofreció de forma cruda y descarnada los daños sufridos por los civiles en la invasión de Irak. Pero ahora la cadena de Qatar es enemiga de Gadafi, o al menos así la define el régimen libio. Cuatro de sus periodistas ya han sido detenidos. Qatar forma parte de la ofensiva internacional. ¿Quién mostrará la realidad de los bombardeos sobre Tripoli? La televisión gubernamental libia no tiene credibilidad (ya ha denunciado la muerte de 48 civiles en los ataques). Los periodistas extranjeros que quedan en la capital están rigurosamente vigilados por el Gobierno.
--Sólo por si es necesario recordarlo. En Pakistán, no hay ninguna zona de exclusión aérea: US drone strike 'kills 40' in Pakistani tribal.
--EEUU necesitaba el apoyo árabe para esta declaración de guerra. Contaba con la ventaja de que muy pocos dirigentes de Oriente Medio sienten un aprecio especial por Gadafi. El líder libio les ha dejado en ridículo muchas veces. Pero de momento pocos se han comprometido a tener un papel activo. Jordania, Qatar y los Emiratos no forman un grupo muy numeroso.
--Como decía antes, Sarkozy lo ha montado todo para erigirse en el caudillo de la guerra justa. Se ha adelantado a Cameron en un momento en que a Washington no le interesaba especialmente aparecer en primera línea. Eso no quita para que Cameron acumule ganancias en su mercado interior. El titular de The Times del sábado lo dice todo: "Cameron's finest hour as US praises British leadership over crisis". el único inconveniente para el líder tory es que el titular aparece en la página 8, un poco alejado de la portada.
El texto no es exactamente un panegírico como indica el titular. Describe los problemas que ha tenido el primer ministro británico en esta crisis, desde que agitó la bandera de la guerra hasta que tuvo que plegarla momentáneamente porque Obama no le hacía caso. Ocho días estuvo Cameron sin poder hablar por teléfono con Obama, un dato que la prensa no ha dejado de resaltar. Sólo tenía que recordar esos años en que Bush y Blair mantenían largas conversaciones telefónicas cuando no estaban juntos.
En favor de Cameron, hay que decir que no se hundió en la desesperación. Habló con el rey saudí, el príncipe heredero de Abu Dhabi y el primer ministro de Qatar. La clave era arrancar el apoyo árabe sin el cual Obama no se mostraba muy entusiasmado. Cameron también habló con los presidentes de Nigeria y Suráfrica, porque el apoyo africano también resultaba básico en el Consejo de Seguridad de la ONU. Cameron sudó el traje y ahora recogerá los réditos.
"Finest hour". Algunos lo habrán pillado. Es lo que tiene la política británica. Por decirlo en términos crudos, los primeros ministros sólo alcanzan una posición especial cuando han pasado por una guerra. Garantiza pasar de una nota a pie de página a un capítulo entero. En este artículo de The Economist, comentan algunos elementos reveladores. Está lo de la Segunda Guerra Mundial, desde luego. Sólo falta la referencia a Churchill. Por muy vieja que sea la democracia británica, parecería que Churchill es su padre fundador, especialmente entre los conservadores.
--La prensa tabloide será su gran aliado. Eso es algo que no sorprenderá a nadie. Pero dejará a muchos perplejos en España saber que la BBC, paradigma clásico de la calidad e independencia de una televisión pública, también estará ahí al lado del Gobierno. Hoy ha dedicado todo el día a Libia en su canal de noticias, BBC News, una hora tras otra, a pesar de que es normal que el primer día de guerra tenga poca información concreta sobre el inicio de las operaciones. El resto del mundo ha desaparecido, y con él, excepto algunas breves referencias, Bahrein y Yemen.
El día antes, un periodista de la BBC preguntó directamente a Cameron por la represión en Bahrein. "El rey ha iniciado un camino de reformas", respondió tajante el primer ministro sin dar la más mínima concesión a la realidad. Es un hilo del que la BBC no ha creído oportuno tirar.
Algunos presentadores no han dudado en ponerse el uniforme. Julian Glover decía en su Twitter: #BBC World presenter keeps talking about giving Gaddafi "a good kicking". What is going on?
¿Qué ocurre? "Inglaterra espera que cada hombre cumpla con su deber". La BBC no olvida fácilmente la frase de Nelson. Claro que, como recuerda el artículo de The Economist, todo eso puede cambiar muy rápido si la guerra no transcurre como todos esperan. Pero eso es otra historia.
----
La viñeta es de The Times. "No te preocupes. No va por nosotros", dice uno de los jinetes.
Posted by Iñigo at Marzo 20, 2011 12:57 AM
Guerra Eterna
Oriente Medio, EEUU, el universo y todo lo demás. Por Iñigo Sáenz de Ugarte
Marzo 20, 2011
Guerra en Libia: ficción y realidad
--No hay guerra sin Tomahawks en su capítulo inicial. Unos 110 misiles de crucero han partido desde buques de guerra norteamericanos y británicos para terminar con los primeros objetivos elegidos, fundamentalmente defensas antiaéreas y estaciones de radar. Es el arranque obligado de una zona de exclusión aérea. Perdón por ser repetitivo pero no es una simple prohibición de realizar vuelos sobre un territorio determinado. Exige eliminar cualquier amenaza potencial a los aviones que vigilarán el espacio aéreo. Es el comienzo de una guerra, no una crisis ni un operativo militar ni un conflicto. Y como todas las guerras, tiene un comienzo definido y un final que nadie puede precisar honestamente.
--Odyssey Dawn es el nombre de la ofensiva contra Gadafi. No exactamente. De la parte norteamericana de la guerra. El Pentágono no va a ninguna parte sin elegir antes un nombre adecuado. A veces, parece sacado de una película de las que van directamente al DVD (Escudo del Desierto). En otras ocasiones, es propaganda en estado puro (Libertad Duradera). ¿El amanecer de la odisea? ¿De la Odisea de Ulises? Espero que no sea lo segundo, porque supondría que la vuelta a casa tardará mucho tiempo.
Alguien me ha recordado que el nombre no es nuevo. Lo utilizaron en el dispositivo montado hace dos semanas para entregar ayuda humanitaria a los libios que huían del país. No es extraño. Al igual que en anteriores guerras, nos intentarán convencer de que el uso de esas formidables máquinas militares diseñadas y fabricadas para matar tiene una intención inequívocamente humanitaria.
--Ha habido una breve (tres minutos) intervención telefónica de Gadafi con la televisión libia. Tenía que regresar rápidamente al refugio. Se ha referido a la "cruzada" y ha advertido que el pueblo va a ser armado para responder a esta agresión extranjera. Es curioso cómo los dictadores siguen al pie de la letra el manual empleado anteriormente, en general con no mucho éxito, por otros autócratas rodeados. El único problema viene cuando la realidad confirma una parte de sus amenazas mucho tiempo después de que ellos ya sean historia. Sadam Hussein vivió durante meses escondido en un agujero y luego fue ejecutado. No importó lo más mínimo. Irak inició una etapa de sangre en la que la suerte del dictador o su recuerdo eran ya irrelevantes. A veces, matar al origen de los problemas no es la solución definitiva.
--Al Jazeera ofreció de forma cruda y descarnada los daños sufridos por los civiles en la invasión de Irak. Pero ahora la cadena de Qatar es enemiga de Gadafi, o al menos así la define el régimen libio. Cuatro de sus periodistas ya han sido detenidos. Qatar forma parte de la ofensiva internacional. ¿Quién mostrará la realidad de los bombardeos sobre Tripoli? La televisión gubernamental libia no tiene credibilidad (ya ha denunciado la muerte de 48 civiles en los ataques). Los periodistas extranjeros que quedan en la capital están rigurosamente vigilados por el Gobierno.
--Sólo por si es necesario recordarlo. En Pakistán, no hay ninguna zona de exclusión aérea: US drone strike 'kills 40' in Pakistani tribal.
--EEUU necesitaba el apoyo árabe para esta declaración de guerra. Contaba con la ventaja de que muy pocos dirigentes de Oriente Medio sienten un aprecio especial por Gadafi. El líder libio les ha dejado en ridículo muchas veces. Pero de momento pocos se han comprometido a tener un papel activo. Jordania, Qatar y los Emiratos no forman un grupo muy numeroso.
--Como decía antes, Sarkozy lo ha montado todo para erigirse en el caudillo de la guerra justa. Se ha adelantado a Cameron en un momento en que a Washington no le interesaba especialmente aparecer en primera línea. Eso no quita para que Cameron acumule ganancias en su mercado interior. El titular de The Times del sábado lo dice todo: "Cameron's finest hour as US praises British leadership over crisis". el único inconveniente para el líder tory es que el titular aparece en la página 8, un poco alejado de la portada.
El texto no es exactamente un panegírico como indica el titular. Describe los problemas que ha tenido el primer ministro británico en esta crisis, desde que agitó la bandera de la guerra hasta que tuvo que plegarla momentáneamente porque Obama no le hacía caso. Ocho días estuvo Cameron sin poder hablar por teléfono con Obama, un dato que la prensa no ha dejado de resaltar. Sólo tenía que recordar esos años en que Bush y Blair mantenían largas conversaciones telefónicas cuando no estaban juntos.
En favor de Cameron, hay que decir que no se hundió en la desesperación. Habló con el rey saudí, el príncipe heredero de Abu Dhabi y el primer ministro de Qatar. La clave era arrancar el apoyo árabe sin el cual Obama no se mostraba muy entusiasmado. Cameron también habló con los presidentes de Nigeria y Suráfrica, porque el apoyo africano también resultaba básico en el Consejo de Seguridad de la ONU. Cameron sudó el traje y ahora recogerá los réditos.
"Finest hour". Algunos lo habrán pillado. Es lo que tiene la política británica. Por decirlo en términos crudos, los primeros ministros sólo alcanzan una posición especial cuando han pasado por una guerra. Garantiza pasar de una nota a pie de página a un capítulo entero. En este artículo de The Economist, comentan algunos elementos reveladores. Está lo de la Segunda Guerra Mundial, desde luego. Sólo falta la referencia a Churchill. Por muy vieja que sea la democracia británica, parecería que Churchill es su padre fundador, especialmente entre los conservadores.
--La prensa tabloide será su gran aliado. Eso es algo que no sorprenderá a nadie. Pero dejará a muchos perplejos en España saber que la BBC, paradigma clásico de la calidad e independencia de una televisión pública, también estará ahí al lado del Gobierno. Hoy ha dedicado todo el día a Libia en su canal de noticias, BBC News, una hora tras otra, a pesar de que es normal que el primer día de guerra tenga poca información concreta sobre el inicio de las operaciones. El resto del mundo ha desaparecido, y con él, excepto algunas breves referencias, Bahrein y Yemen.
El día antes, un periodista de la BBC preguntó directamente a Cameron por la represión en Bahrein. "El rey ha iniciado un camino de reformas", respondió tajante el primer ministro sin dar la más mínima concesión a la realidad. Es un hilo del que la BBC no ha creído oportuno tirar.
Algunos presentadores no han dudado en ponerse el uniforme. Julian Glover decía en su Twitter: #BBC World presenter keeps talking about giving Gaddafi "a good kicking". What is going on?
¿Qué ocurre? "Inglaterra espera que cada hombre cumpla con su deber". La BBC no olvida fácilmente la frase de Nelson. Claro que, como recuerda el artículo de The Economist, todo eso puede cambiar muy rápido si la guerra no transcurre como todos esperan. Pero eso es otra historia.
----
La viñeta es de The Times. "No te preocupes. No va por nosotros", dice uno de los jinetes.
Posted by Iñigo at Marzo 20, 2011 12:57 AM
divendres, 18 de març del 2011
el pitjor escenari per a l'economia espanyola
Simulació, des de la pitjor de les previsions:
Las pruebas de resistencia europeas exigirán en el caso español capital suficiente para hacer frente a dos años más de caída del producto interior bruto, del 1% en 2011 y del 1,1% en 2012. Además, el escenario más adverso español contempla una subida de la tasa de paro hasta el 22,4% en 2012, lo que supondría una cifra claramente superior a los cinco millones de parados, y la entrada de España en deflación en 2012, según los datos difundidos hoy por la Autoridad Bancaria Europea (EBA, por sus siglas en inglés).
En los mercados financieros, el escenario más negativo para España prevé una subida de 165 puntos básicos de la rentabilidad de la deuda soberana, hasta el 6,6%, y una caída del 20,7% de la Bolsa, siempre según los datos de la EBA. En cuanto al mercado inmobiliario, la caída de precio de la vivienda que se contempla para España en el escenario más agresivo es del 12,3% en 2011 y del 11% en 2012. Los precios de otros activos inmobiliarios se desplomarían un 29% en 2011 y un 24,9% en 2012.
Us imagineu este escenari? 5 milions de parats, amb les vivendes a preus més baixos i els preus dels béns i serveis també... una situació en què amb un augment de la solidaritat, un millor repartiment del treball per ajudar aquests 5 milions de treballadors i treballadores aturats, la vida potser seria més agradable, tot i que els bancs aguantin (o encara que no ho facin... us imagineu que ja no tenim que pagar les hipoteques). Sense solidaritat això només suposaria més competència, més precarietat, més agresivitat i una vida desgraciada per molta i molta gent. Bé, ja vorem... ja farem...
Per cert, per què diuen que no pot ser encara pitjor que això? A veure si algú ens ho explica
Las pruebas de resistencia europeas exigirán en el caso español capital suficiente para hacer frente a dos años más de caída del producto interior bruto, del 1% en 2011 y del 1,1% en 2012. Además, el escenario más adverso español contempla una subida de la tasa de paro hasta el 22,4% en 2012, lo que supondría una cifra claramente superior a los cinco millones de parados, y la entrada de España en deflación en 2012, según los datos difundidos hoy por la Autoridad Bancaria Europea (EBA, por sus siglas en inglés).
En los mercados financieros, el escenario más negativo para España prevé una subida de 165 puntos básicos de la rentabilidad de la deuda soberana, hasta el 6,6%, y una caída del 20,7% de la Bolsa, siempre según los datos de la EBA. En cuanto al mercado inmobiliario, la caída de precio de la vivienda que se contempla para España en el escenario más agresivo es del 12,3% en 2011 y del 11% en 2012. Los precios de otros activos inmobiliarios se desplomarían un 29% en 2011 y un 24,9% en 2012.
Us imagineu este escenari? 5 milions de parats, amb les vivendes a preus més baixos i els preus dels béns i serveis també... una situació en què amb un augment de la solidaritat, un millor repartiment del treball per ajudar aquests 5 milions de treballadors i treballadores aturats, la vida potser seria més agradable, tot i que els bancs aguantin (o encara que no ho facin... us imagineu que ja no tenim que pagar les hipoteques). Sense solidaritat això només suposaria més competència, més precarietat, més agresivitat i una vida desgraciada per molta i molta gent. Bé, ja vorem... ja farem...
Per cert, per què diuen que no pot ser encara pitjor que això? A veure si algú ens ho explica
Final de l'entrevista a un escriptor japonés
P. Si tuviese que contestar a la pregunta que plantea el título de uno de sus libros, Dinos cómo sobrevivir a nuestra locura, ¿qué diría hoy?
R. Escribí ese libro cuando había alcanzado la llamada edad de la madurez. Estoy en lo que llaman la tercera edad y estoy escribiendo "una última novela". Si logro sobrevivir a la locura actual, el libro que terminaré empezará con una cita del final de El infierno de Dante que dice más o menos: "Y después saldremos para volver a ver las estrellas".
Tota l'entrevista: "Japón ha entrado en una nueva era"
R. Escribí ese libro cuando había alcanzado la llamada edad de la madurez. Estoy en lo que llaman la tercera edad y estoy escribiendo "una última novela". Si logro sobrevivir a la locura actual, el libro que terminaré empezará con una cita del final de El infierno de Dante que dice más o menos: "Y después saldremos para volver a ver las estrellas".
Tota l'entrevista: "Japón ha entrado en una nueva era"
dijous, 17 de març del 2011
Diferències en els sous
Entre sueldo y beneficios, el director ejecutivo de General Motors ganaba en 1968 hasta 66 veces lo que un empleado medio de la compañía. En la actualidad, el director ejecutivo de Wal Mart gana un sueldo 900 veces superior al de su empleado medio.
Veure més aquí
Veure més aquí
dimecres, 16 de març del 2011
I es va veient com tot lo dolent està connectat
EXCLUSIVA – El hijo de Gadafi revela que Libia pagó la campaña electoral de Sarkozy
Entrevista en exclusiva con Saif Al-Islam Gadafi. Anticípese a la difusión íntegra de esta noche y descubra desde ahora algunos extractos de la misma.
Saif al Islam, el hijo de Muanmar Gadafi ha hablado en exclusiva en Trípoli para las cámaras de Euronews. Asegura que el fin de la revuelta es cuestión de días y ha revelado que su padre financió la campaña presidencial de Sarkozy.
euronews
Qué medidas tomarán contra los sublevados?
Saif al Islam
Antes de nada hay que decir que ya están huyendo. Le hago saber que hay multitudes intentando llegar a la frontera con Egipto. Tanto el Ejército como los ciudadanos hemos dicho: permitan un corredor seguro para esos traidores y sus milicias. Aquellos que han mantenido contactos con Estados Unidos, el Reino Unido y Francia, y aquellos que han pedido la vuelta de las fuerzas británicas y estadounidenses y la intervención. Esos individuos son los primeros que están huyendo con sus familias hacia Egipto. No queremos matar, no queremos venganza. Huid traidores, sois mercenarios que habéis cometido crímenes contra el pueblo de Libia.
euronews
La ONU está estudiando imponer una Zona de Exclusión Aérea. Qué le parece?
Saif al Islam
Las operaciones militares han terminado. En 48 horas todo habrá terminado. Nuestras fuerzas son casi en Bengasi. Sea cual sea la decisión, ya será demasiado tarde.
euronews
Francia ha sido el premier país que ha reconocido al Consejo Nacional de Transición. Que opina de esto y qué opinión le merece el presidente Sarkozy?
Saif al Islam
Para empezar, Sarkozy debe devolver a Libia el dinero que tomó para financiar su campaña electoral. Fuimos nosotros los que financiamos su campaña, tenemos todos los detalles y estamos listos para revelarlos. Así que lo primero que pido a ese payaso es que devuelva el dinero a los libios. Porque le dimos esa ayuda para que actuara a favor del pueblo libio. Pero nos has decepcionado Sarkozy. Devuelvenos el dinero. Tenemos todos los detalles, las cuentas bancarias, los documentos y los movimientos de las transferencias. Lo contaremos todo muy pronto.
Copyright © 2011 euronews
Entrevista en exclusiva con Saif Al-Islam Gadafi. Anticípese a la difusión íntegra de esta noche y descubra desde ahora algunos extractos de la misma.
Saif al Islam, el hijo de Muanmar Gadafi ha hablado en exclusiva en Trípoli para las cámaras de Euronews. Asegura que el fin de la revuelta es cuestión de días y ha revelado que su padre financió la campaña presidencial de Sarkozy.
euronews
Qué medidas tomarán contra los sublevados?
Saif al Islam
Antes de nada hay que decir que ya están huyendo. Le hago saber que hay multitudes intentando llegar a la frontera con Egipto. Tanto el Ejército como los ciudadanos hemos dicho: permitan un corredor seguro para esos traidores y sus milicias. Aquellos que han mantenido contactos con Estados Unidos, el Reino Unido y Francia, y aquellos que han pedido la vuelta de las fuerzas británicas y estadounidenses y la intervención. Esos individuos son los primeros que están huyendo con sus familias hacia Egipto. No queremos matar, no queremos venganza. Huid traidores, sois mercenarios que habéis cometido crímenes contra el pueblo de Libia.
euronews
La ONU está estudiando imponer una Zona de Exclusión Aérea. Qué le parece?
Saif al Islam
Las operaciones militares han terminado. En 48 horas todo habrá terminado. Nuestras fuerzas son casi en Bengasi. Sea cual sea la decisión, ya será demasiado tarde.
euronews
Francia ha sido el premier país que ha reconocido al Consejo Nacional de Transición. Que opina de esto y qué opinión le merece el presidente Sarkozy?
Saif al Islam
Para empezar, Sarkozy debe devolver a Libia el dinero que tomó para financiar su campaña electoral. Fuimos nosotros los que financiamos su campaña, tenemos todos los detalles y estamos listos para revelarlos. Así que lo primero que pido a ese payaso es que devuelva el dinero a los libios. Porque le dimos esa ayuda para que actuara a favor del pueblo libio. Pero nos has decepcionado Sarkozy. Devuelvenos el dinero. Tenemos todos los detalles, las cuentas bancarias, los documentos y los movimientos de las transferencias. Lo contaremos todo muy pronto.
Copyright © 2011 euronews
HI HA MOVIMENTS, entre altres a la xarxa virtual:
Font: liberación ahora
Al fin están surgiendo con fuerza -en lo que se refiere a España- diversas y potentes Plataformas de Activismo Cívico-Social, enfocadas decididamente al cambio de las estructuras y dinámicas fraudulentas y corruptas del Sistema. Estas plataformas están logrando ya un masivo apoyo popular y un creciente impacto mediático y social.
Al tiempo pragmáticas y profundamente renovadoras, dichas organizaciones -independientes y sin ánimo de lucro- aglutinan en su seno a toda clase de ciudadanos que han comprendido que el actual Sistema socioeconómico, caótico y aberrante, no puede continuar por más tiempo, y que es factible removerlo para desarrollar y aplicar soluciones realmente avanzadas, eficaces y alternativas.
Por ello, algunos de sus principales e inmediatos objetivos son tan meridianamente claros como urgentemente necesarios: reforma de la política, de la Ley Electoral y de la Constitución, por la vía del Referéndum, y con la vista puesta en la consecución de una democracia real, participativa, directa.
A continuación ofrecemos los enlaces de algunas de las más representativas e importantes plataformas e iniciativas afines que están en marcha:
* La Tercera Ola. http://www.laterceraola.org/
* Plataforma de coordinación de grupos pro-movilización ciudadana. http://democraciarealya.es
* Plataforma de Afectados por la Hipoteca. http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com
* Comisión Ciudadana de Derechos Humanos. http://www.ccdh.es
* Estado del Malestar. http://malestar.org/
* Asociación Nacional de Desempleados ADESORG. www.adesorg.es
* Juventud en Acción. www.juventudenaccion.info
* Manifiesto Juventud. manifiestojuventud.blogspot.com
* Plataforma “¿Qué hay de lo mío?”. Página facebook
* Despertares. http://teatrevesadespertar.wordpress.com
* Ponte en Pie. ponteenpie.blogspot.com
* Tenemos derecho a trabajar. tenemosderechoatrabajar.blogspot.com
Sin duda, y a pesar de (o más bien por) la situación límite creada a raiz de la crisis global prefabricada por la élite, vivimos un momento excepcionalmente activo y propicio, en pro de los derechos civiles y las libertades públicas, no sólo en España, sino en todo el mundo, gracias a la difusión generalizada y persistente de información libre/alternativa a través de Internet.
Si hubo un momento en la Historia de la Humanidad más crucial para un Cambio profundo y decisivo -realmente armónico y positivo- en el modo de vida y organización de las sociedades y las naciones, ese momento es AHORA.
Aprovechémoslo y sumémonos o apoyemos a aquellas iniciativas, proyectos y plataformas que más afines sintamos a nosotros. Y, sobre todo, seamos nosotros el cambio que queremos ver en el mundo.
Al fin están surgiendo con fuerza -en lo que se refiere a España- diversas y potentes Plataformas de Activismo Cívico-Social, enfocadas decididamente al cambio de las estructuras y dinámicas fraudulentas y corruptas del Sistema. Estas plataformas están logrando ya un masivo apoyo popular y un creciente impacto mediático y social.
Al tiempo pragmáticas y profundamente renovadoras, dichas organizaciones -independientes y sin ánimo de lucro- aglutinan en su seno a toda clase de ciudadanos que han comprendido que el actual Sistema socioeconómico, caótico y aberrante, no puede continuar por más tiempo, y que es factible removerlo para desarrollar y aplicar soluciones realmente avanzadas, eficaces y alternativas.
Por ello, algunos de sus principales e inmediatos objetivos son tan meridianamente claros como urgentemente necesarios: reforma de la política, de la Ley Electoral y de la Constitución, por la vía del Referéndum, y con la vista puesta en la consecución de una democracia real, participativa, directa.
A continuación ofrecemos los enlaces de algunas de las más representativas e importantes plataformas e iniciativas afines que están en marcha:
* La Tercera Ola. http://www.laterceraola.org/
* Plataforma de coordinación de grupos pro-movilización ciudadana. http://democraciarealya.es
* Plataforma de Afectados por la Hipoteca. http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com
* Comisión Ciudadana de Derechos Humanos. http://www.ccdh.es
* Estado del Malestar. http://malestar.org/
* Asociación Nacional de Desempleados ADESORG. www.adesorg.es
* Juventud en Acción. www.juventudenaccion.info
* Manifiesto Juventud. manifiestojuventud.blogspot.com
* Plataforma “¿Qué hay de lo mío?”. Página facebook
* Despertares. http://teatrevesadespertar.wordpress.com
* Ponte en Pie. ponteenpie.blogspot.com
* Tenemos derecho a trabajar. tenemosderechoatrabajar.blogspot.com
Sin duda, y a pesar de (o más bien por) la situación límite creada a raiz de la crisis global prefabricada por la élite, vivimos un momento excepcionalmente activo y propicio, en pro de los derechos civiles y las libertades públicas, no sólo en España, sino en todo el mundo, gracias a la difusión generalizada y persistente de información libre/alternativa a través de Internet.
Si hubo un momento en la Historia de la Humanidad más crucial para un Cambio profundo y decisivo -realmente armónico y positivo- en el modo de vida y organización de las sociedades y las naciones, ese momento es AHORA.
Aprovechémoslo y sumémonos o apoyemos a aquellas iniciativas, proyectos y plataformas que más afines sintamos a nosotros. Y, sobre todo, seamos nosotros el cambio que queremos ver en el mundo.
dimarts, 15 de març del 2011
Per què hem d'esperar a les desgràcies, per què no som més prudents?
'La tragèdia del Japó és el final de l'energia nuclear al món'
Entrevista amb l'enginyer Marcel Coderch, expert en energia i sostenibilitat · Parla de la situació de la central de Fukushima i avisa dels perills immediats · Diu que la central de Cofrents té exactament el mateix disseny
'Aquesta vegada el món ha après la lliçó', diu Marcel Coderch, doctor en enginyeria elèctrica per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i un dels principals experts en energia del nostre país, referint-se a la crisi nuclear japonesa. En aquesta entrevista, Coderch examina la situació a fons, que qualifica de 'molt greu i extraordinària', exposa els perills del gas radioactiu que s'allibera, relacionats amb el càncer, i les particularitats tècniques dels reactors, que compara amb els de les centrals del nostre país: 'Els de Cofrents són idèntics i els d'Ascó i de Vandellòs una mica més moderns... Aquí no hi ha tsunamis, però, si es queden sense llum, la situació és la mateixa que a Fukushima'.
Diu que no vol ser alarmista i que considera poc probable un desastre com el de Txornòbil, però explica que refrigerar reactors nuclears amb aigua salada no és feina fàcil i que, si l'operació no reïx, el material radioactiu acabarà sortint a l'exterior, amb un resultat devastador. Propugna un futur sense nuclears i un debat energètic mundial. I rebla: 'els reactors són tan cars i els perills s'han demostrat tan grans que ara ningú no s'atrevirà a invertir en grans estructures nuclears, ni bancs ni empreses.'
El principal perill ara a Fukushima és que hi hagi una fusió del nucli. En què consisteix?
Una fusió total del nucli vol dir que tot el combustible nuclear es fon, passa de sòlid a líquid i fa un magma de dos mil graus. Això passa quan es deixa de refrigerar un reactor, encara que estigui aturat, perquè continua desprenent calor i la temperatura va augmentant. Aquest magma pot acabar fonent l'envàs d'acer inoxidable que conté el nucli i també pot cremar la cuirassa de formigó, que és l'última protecció en aquest moment. I aleshores surt a l'exterior tot el material radioactiu. Aquesta seria la pitjor possibilitat.
La cuirassa de formigó no podria contenir el magma?
No. Aquesta cuirassa pot contenir la radioactivitat que desprengui el reactor i els gasos; serveix per a això. Però, si es fon el nucli, el magma cremarà el formigó. I en cas que una part del formigó resistís, encara hi hauria un altre perill important: que el magma i tot el material radioactiu arribessin a aigües subterrànies de sota la central. Aleshores seria incontrolable.
Això podria passar?
Sí, podria passar, si no aconsegueixen de refrigerar constantment els reactors afectats durant unes quantes setmanes. A Fukushima ha passat que se n'han anat en orris tots els sistemes de refrigeració perquè la central es va quedar sense electricitat.
Però les autoritats diuen que cada dia que passa fa més difícil un desastre nuclear...
Bé..., però pot passar en qualsevol moment, encara que sigui d'aquí a uns quants dies, si no aconsegueixen de mantenir una refrigeració constant del reactor. És cert que cada dia que passa és més improbable, però podria passar, si la refrigeració fallés.
Refrigeren els reactors amb aigua de mar. És una bona manera?
No tenen cap més opció. I fer servir aigua de mar vol dir renunciar als reactors refrigerats, perquè amb la sal es malmeten per sempre més. Aquesta aigua, quan arriba al nucli, bull i es trenca la molècula d'aigua. Aleshores resta una bombolla d'hidrogen que pot esclatar. I per tal que el vas de contenció no esclati, alliberen el gas cap al segon edifici de contenció, que és el de formigó, a fi de rebaixar la pressió interna. I quan aquest segon edifici té massa pressió, alliberen el gas al tercer edifici de contenció, que és el que ha esclatat a tres reactors. Per tant, la radioactivitat que hagin d'evacuar a partir d'ara anirà directament a fora, sense filtre.
Aquest gas és perillós?
Sí, és nociu. Però encara hi ha una cosa pitjor, i és que les autoritats no han donat cap xifra de les quantitats de gas alliberat, segurament perquè també han deixat de funcionar els mesuradors.
Però és gaire nociu?
Aquest gas conté bàsicament hidrogen, però també cessi i iode. Els japonesos ja pensen a donar pastilles de iode a la població de l'entorn de la central. Això és una mesura preventiva, però indicativa de l'agressivitat del gas. Volen donar pastilles de iode a tothom perquè en tinguin les glàndules tiroides saturades i així el cos expulsi tot el iode radioactiu que pugui respirar. L'eliminació del cessi és més complicada, perquè entra per aigua i pels aliments.
Com afecta la salut humana aquest gas?
Té una relació directa amb el càncer. Però això depèn de la direcció que prengui el gas radioactiu. De moment, tenen la sort que el vent bufa cap a l'oceà i precipitarà a l'aigua quan plogui i quedarà força dissolt. Ara, si han de refrigerar durant setmanes o mesos, i per tant han d'alliberar gas radioactiu periòdicament, el vent segurament que canviarà i bufarà cap a altres zones, per exemple la de Tòquio. I, en aquest cas, quan plogui, la radioactivitat caurà sobre zones habitades. L'efecte que pot tenir no és immediat, és a llarg termini. I cal tenir present que, per sort, aquest gas té concentracions radioactives petites, però tampoc no podem ignorar que la radioactivitat pot tardar dècades a desaparèixer. I això fa augmentar els casos de càncer, és una relació prou estudiada.
Segons que diu, la situació és molt greu...
Sí. I cal tenir en compte que mai fins ara tres reactors alhora no s'havien trobat en aquesta situació. L'any 1979 a Harrisburg (EUA), solament s'hi va trobar un reactor i durant dies tot el món va estar-ne pendent. La situació del Japó és molt greu, extraordinària i caòtica. I també cal dir que tampoc no els quadren les mesures que els donen els aparells de mesura de la pressió i de la temperatura de dins el nucli, cosa que ho complica tot encara més, per si ja no ho era prou. I és que deuen haver deixat de funcionar.
Pot passar al Japó el daltabaix de Txornòbil?
No exactament. El cas de Txornòbil és diferent, perquè el reactor no tenia cuirassa i, a més, el nucli era de grafit. El reactor es va encendre i tot el material radioactiu va sortir a l'exterior. Per tant, és una situació molt diferent, perquè són dissenys diferents. Ara, si el nucli d'algun d'aquestes reactors japonesos desgraciadament es fongués del tot perquè no es pogués refrigerar, el magma podria rebentar el formigó i aleshores el resultat, el desastre, seria el mateix.
Caram...
Ah, i aquests reactors japonesos tenen un disseny antic, de més quaranta anys, que fa més difícil la refrigeració: tenen la piscina del combustible consumit just a sobre el reactor. I aquesta piscina també s'ha de refrigerar perquè, si no, també s'encén. I un d'aquests reactors, el primer per exemple, les dades del qual vaig consultar ahir, té, tot sol, 1.700 tones de combustible consumit. I si això s'escapa, és molt perillós. El govern japonès ha dit que havien aconseguit de fer pujar el nivell de l'aigua un parell de metres dins el nucli, cosa que indica que fan molts esforços per refrigerar també aquestes piscines. La veritat és que és molt complicat, perquè hi ha moltes variables i han de tenir-les totes en compte a l'hora de refrigerar eficaçment. És prou difícil.
El Japó és un dels països més preparats per als terratrèmols...
Sí, el Japó va optar per fer centrals nuclears, bo i sabent que era un territori sísmic. I a més les van construir a la costa més pròxima a la falla. Estaven convençuts que les podien fer prou segures i, de fet, s'ha demostrat que han aguantat prou bé un terratrèmol molt fort i un tsunami. Però, si es queden sense electricitat, deixen de ser segures.
I les del nostre país, són segures?
Miri, els reactors de la de Cofrents tenen exactament el mateix disseny que els de la de Fukushima. És una central idèntica i, per tant, té la mateixa seguretat. Les d'Ascó i Vandellòs tenen uns dissenys una mica més moderns. Però, a totes, els pot passar exactament això que ha passat a Fukushima, si es queden sense electricitat. Aquí no hi ha tsunamis ni terratrèmols, però si pel motiu que sigui caiguessin les torres elèctriques del voltant i les centrals restessin aïllades i sense font de subministrament elèctric, la situació seria exactament la mateixa: el sistema de refrigeració deixaria de funcionar, s'escalfaria el nucli i caldria fer aquest mateix procés d'afegir-hi aigua i d'anar alliberant periòdicament gas radioactiu.
És una energia poc segura...
Jo crec que la tragèdia del Japó és el final de l'energia nuclear, almenys com a projecte energètic de futur. Ara feia trenta anys que no hi havia hagut cap incident greu. I això vol dir que hi ha tota una generació que no en recorda cap. Cada vegada que n'hi havia un, passaven vint anys o vint-i-cinc, abans que ningú es decidís a construir noves centrals. Jo diria que aquesta vegada el món ha après la lliçó i ja ha vist clarament que no és una energia prou segura.
Però tot i els accidents passats, s'han continuat construint centrals nuclears...
Però en aquest cas hi ha un factor econòmic molt important. Cada reactor costa de tres mil milions d'euros a quatre mil milions. Després d'això que ha passat al Japó, amb uns quants reactors inservibles per sempre més, ningú no gosarà invertir en grans estructures nuclears; ni bancs ni empreses. Els riscos són molt grossos en el context actual, amb aquesta inestabilitat econòmica i financera mundial tan gran.
Hi ha experts que diuen que amb les energies renovables no en tindríem prou...
Depèn de què entenguem per prou. És evident que, si continuem consumint cada vegada més energia, si mantenim aquesta tendència, no n'hi haurà prou. Però moderant la despesa i fent una aposta clara per les renovables, sí que n'hi hauria prou. Jo crec que aquest és el camí i que ara el món se n'adona. De l'energia que consumim a Catalunya, tan solament un 10% és energia nuclear. Amb una política d'estalvi i amb energies renovables, ens en sortiríem.
Entrevista amb l'enginyer Marcel Coderch, expert en energia i sostenibilitat · Parla de la situació de la central de Fukushima i avisa dels perills immediats · Diu que la central de Cofrents té exactament el mateix disseny
'Aquesta vegada el món ha après la lliçó', diu Marcel Coderch, doctor en enginyeria elèctrica per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i un dels principals experts en energia del nostre país, referint-se a la crisi nuclear japonesa. En aquesta entrevista, Coderch examina la situació a fons, que qualifica de 'molt greu i extraordinària', exposa els perills del gas radioactiu que s'allibera, relacionats amb el càncer, i les particularitats tècniques dels reactors, que compara amb els de les centrals del nostre país: 'Els de Cofrents són idèntics i els d'Ascó i de Vandellòs una mica més moderns... Aquí no hi ha tsunamis, però, si es queden sense llum, la situació és la mateixa que a Fukushima'.
Diu que no vol ser alarmista i que considera poc probable un desastre com el de Txornòbil, però explica que refrigerar reactors nuclears amb aigua salada no és feina fàcil i que, si l'operació no reïx, el material radioactiu acabarà sortint a l'exterior, amb un resultat devastador. Propugna un futur sense nuclears i un debat energètic mundial. I rebla: 'els reactors són tan cars i els perills s'han demostrat tan grans que ara ningú no s'atrevirà a invertir en grans estructures nuclears, ni bancs ni empreses.'
El principal perill ara a Fukushima és que hi hagi una fusió del nucli. En què consisteix?
Una fusió total del nucli vol dir que tot el combustible nuclear es fon, passa de sòlid a líquid i fa un magma de dos mil graus. Això passa quan es deixa de refrigerar un reactor, encara que estigui aturat, perquè continua desprenent calor i la temperatura va augmentant. Aquest magma pot acabar fonent l'envàs d'acer inoxidable que conté el nucli i també pot cremar la cuirassa de formigó, que és l'última protecció en aquest moment. I aleshores surt a l'exterior tot el material radioactiu. Aquesta seria la pitjor possibilitat.
La cuirassa de formigó no podria contenir el magma?
No. Aquesta cuirassa pot contenir la radioactivitat que desprengui el reactor i els gasos; serveix per a això. Però, si es fon el nucli, el magma cremarà el formigó. I en cas que una part del formigó resistís, encara hi hauria un altre perill important: que el magma i tot el material radioactiu arribessin a aigües subterrànies de sota la central. Aleshores seria incontrolable.
Això podria passar?
Sí, podria passar, si no aconsegueixen de refrigerar constantment els reactors afectats durant unes quantes setmanes. A Fukushima ha passat que se n'han anat en orris tots els sistemes de refrigeració perquè la central es va quedar sense electricitat.
Però les autoritats diuen que cada dia que passa fa més difícil un desastre nuclear...
Bé..., però pot passar en qualsevol moment, encara que sigui d'aquí a uns quants dies, si no aconsegueixen de mantenir una refrigeració constant del reactor. És cert que cada dia que passa és més improbable, però podria passar, si la refrigeració fallés.
Refrigeren els reactors amb aigua de mar. És una bona manera?
No tenen cap més opció. I fer servir aigua de mar vol dir renunciar als reactors refrigerats, perquè amb la sal es malmeten per sempre més. Aquesta aigua, quan arriba al nucli, bull i es trenca la molècula d'aigua. Aleshores resta una bombolla d'hidrogen que pot esclatar. I per tal que el vas de contenció no esclati, alliberen el gas cap al segon edifici de contenció, que és el de formigó, a fi de rebaixar la pressió interna. I quan aquest segon edifici té massa pressió, alliberen el gas al tercer edifici de contenció, que és el que ha esclatat a tres reactors. Per tant, la radioactivitat que hagin d'evacuar a partir d'ara anirà directament a fora, sense filtre.
Aquest gas és perillós?
Sí, és nociu. Però encara hi ha una cosa pitjor, i és que les autoritats no han donat cap xifra de les quantitats de gas alliberat, segurament perquè també han deixat de funcionar els mesuradors.
Però és gaire nociu?
Aquest gas conté bàsicament hidrogen, però també cessi i iode. Els japonesos ja pensen a donar pastilles de iode a la població de l'entorn de la central. Això és una mesura preventiva, però indicativa de l'agressivitat del gas. Volen donar pastilles de iode a tothom perquè en tinguin les glàndules tiroides saturades i així el cos expulsi tot el iode radioactiu que pugui respirar. L'eliminació del cessi és més complicada, perquè entra per aigua i pels aliments.
Com afecta la salut humana aquest gas?
Té una relació directa amb el càncer. Però això depèn de la direcció que prengui el gas radioactiu. De moment, tenen la sort que el vent bufa cap a l'oceà i precipitarà a l'aigua quan plogui i quedarà força dissolt. Ara, si han de refrigerar durant setmanes o mesos, i per tant han d'alliberar gas radioactiu periòdicament, el vent segurament que canviarà i bufarà cap a altres zones, per exemple la de Tòquio. I, en aquest cas, quan plogui, la radioactivitat caurà sobre zones habitades. L'efecte que pot tenir no és immediat, és a llarg termini. I cal tenir present que, per sort, aquest gas té concentracions radioactives petites, però tampoc no podem ignorar que la radioactivitat pot tardar dècades a desaparèixer. I això fa augmentar els casos de càncer, és una relació prou estudiada.
Segons que diu, la situació és molt greu...
Sí. I cal tenir en compte que mai fins ara tres reactors alhora no s'havien trobat en aquesta situació. L'any 1979 a Harrisburg (EUA), solament s'hi va trobar un reactor i durant dies tot el món va estar-ne pendent. La situació del Japó és molt greu, extraordinària i caòtica. I també cal dir que tampoc no els quadren les mesures que els donen els aparells de mesura de la pressió i de la temperatura de dins el nucli, cosa que ho complica tot encara més, per si ja no ho era prou. I és que deuen haver deixat de funcionar.
Pot passar al Japó el daltabaix de Txornòbil?
No exactament. El cas de Txornòbil és diferent, perquè el reactor no tenia cuirassa i, a més, el nucli era de grafit. El reactor es va encendre i tot el material radioactiu va sortir a l'exterior. Per tant, és una situació molt diferent, perquè són dissenys diferents. Ara, si el nucli d'algun d'aquestes reactors japonesos desgraciadament es fongués del tot perquè no es pogués refrigerar, el magma podria rebentar el formigó i aleshores el resultat, el desastre, seria el mateix.
Caram...
Ah, i aquests reactors japonesos tenen un disseny antic, de més quaranta anys, que fa més difícil la refrigeració: tenen la piscina del combustible consumit just a sobre el reactor. I aquesta piscina també s'ha de refrigerar perquè, si no, també s'encén. I un d'aquests reactors, el primer per exemple, les dades del qual vaig consultar ahir, té, tot sol, 1.700 tones de combustible consumit. I si això s'escapa, és molt perillós. El govern japonès ha dit que havien aconseguit de fer pujar el nivell de l'aigua un parell de metres dins el nucli, cosa que indica que fan molts esforços per refrigerar també aquestes piscines. La veritat és que és molt complicat, perquè hi ha moltes variables i han de tenir-les totes en compte a l'hora de refrigerar eficaçment. És prou difícil.
El Japó és un dels països més preparats per als terratrèmols...
Sí, el Japó va optar per fer centrals nuclears, bo i sabent que era un territori sísmic. I a més les van construir a la costa més pròxima a la falla. Estaven convençuts que les podien fer prou segures i, de fet, s'ha demostrat que han aguantat prou bé un terratrèmol molt fort i un tsunami. Però, si es queden sense electricitat, deixen de ser segures.
I les del nostre país, són segures?
Miri, els reactors de la de Cofrents tenen exactament el mateix disseny que els de la de Fukushima. És una central idèntica i, per tant, té la mateixa seguretat. Les d'Ascó i Vandellòs tenen uns dissenys una mica més moderns. Però, a totes, els pot passar exactament això que ha passat a Fukushima, si es queden sense electricitat. Aquí no hi ha tsunamis ni terratrèmols, però si pel motiu que sigui caiguessin les torres elèctriques del voltant i les centrals restessin aïllades i sense font de subministrament elèctric, la situació seria exactament la mateixa: el sistema de refrigeració deixaria de funcionar, s'escalfaria el nucli i caldria fer aquest mateix procés d'afegir-hi aigua i d'anar alliberant periòdicament gas radioactiu.
És una energia poc segura...
Jo crec que la tragèdia del Japó és el final de l'energia nuclear, almenys com a projecte energètic de futur. Ara feia trenta anys que no hi havia hagut cap incident greu. I això vol dir que hi ha tota una generació que no en recorda cap. Cada vegada que n'hi havia un, passaven vint anys o vint-i-cinc, abans que ningú es decidís a construir noves centrals. Jo diria que aquesta vegada el món ha après la lliçó i ja ha vist clarament que no és una energia prou segura.
Però tot i els accidents passats, s'han continuat construint centrals nuclears...
Però en aquest cas hi ha un factor econòmic molt important. Cada reactor costa de tres mil milions d'euros a quatre mil milions. Després d'això que ha passat al Japó, amb uns quants reactors inservibles per sempre més, ningú no gosarà invertir en grans estructures nuclears; ni bancs ni empreses. Els riscos són molt grossos en el context actual, amb aquesta inestabilitat econòmica i financera mundial tan gran.
Hi ha experts que diuen que amb les energies renovables no en tindríem prou...
Depèn de què entenguem per prou. És evident que, si continuem consumint cada vegada més energia, si mantenim aquesta tendència, no n'hi haurà prou. Però moderant la despesa i fent una aposta clara per les renovables, sí que n'hi hauria prou. Jo crec que aquest és el camí i que ara el món se n'adona. De l'energia que consumim a Catalunya, tan solament un 10% és energia nuclear. Amb una política d'estalvi i amb energies renovables, ens en sortiríem.
música... quina història! quins efectes?
Un ministro de propaganda nazi llamado Joseph Goebels creó un decreto universal en 1939 por el cuál se instaba a todo el mundo a afinar el LA musical a 440 Hertzios, en lugar de a 432 Hz, frecuencia a la que se afinaba toda la música hasta el momento. Desde 1939 hasta hoy en día se ha entonado a esa frecuencia.
Esto provoca en la gente pensar y sentir de una manera determinada y se la mantiene sumida en un desorden interno. En 1953 el decreto de Goebels fue aprobado por parte de la Organización Internacional de Normalización (ISO).
Esto ocurrió a pesar de los esfuerzos de un gran número de músicos franceses que apoyados por el Conservatorio de París, organizaron un referéndum para preservar el LA afinado a 432 Hz.
El LA afinado a 432hz ha estado oculto al mundo por ser el punto de balance sónico de la naturaleza.
“432 Hz vibra en los principios de la media de oro PHI y unifica las propiedades de la luz, tiempo, espacio, materia, gravedad y el magnetismo con la biología, el código del ADN y la conciencia.
La afinación natural a 432 Hz tiene efectos profundos en la consciencia y también en el nivel celular de nuestro cuerpo.
“Por la re-sintonización de instrumentos musicales y el uso de la afinación de concierto a 432 hertzios en vez de 440 hertzios, tus átomos y el ADN empiezan a resonar en armonía con la espiral de PHI de la Naturaleza.” (Brian T. Collins)
Toda la música que escuchamos en este momento, genera una frecuencia inarmónica con el planeta y con el organismo humano.
Una nota hace 12 armónicos, porque pone en resonancia las 12 notas de la escala musical (con medios tonos y sostenidos).
Las notas hacen 12 armónicos, cuando se toca una nota afinada a un LA afinado a 432 Hz. Cuando uno toca en un LA afinado a 440 Hz, sólo se hacen 8 armónicos. La música afinada a 440 Hz es música muy pobre.
La frecuencia del planeta Tierra es de 8 Hz. Las ondas alfa, la frecuencia del cerebro en estado de relajación profunda, son ondas a 8 Hz. Afinar a 440, hace que la base no sea 8, sino 8’25, lo cual significa que los armónicos que generan no son armónicos con el planeta.
El Ser Humano funciona en un rango de frecuencia que va de 16 a 32 Hertzios, lo que equivale en la escala musical, del do al do, o sea, una octava.
Afinar a 440 Hz tampoco es armónico con la frecuencia del Ser Humano porque la base es 16,5. La primera alteración física que podemos notar cuándo llevamos un rato escuchando música, es cansancio, fatiga, ganas de no hacer nada, y esto sucede porque los armónicos de la música no encajan con la frecuencia vibratoria del ser humano.
La frecuencia en la que nos mete la música afinada a 440 Hz nos hace sentir inseguridad, miedo, angustia y desorden interno.
Durante muchos años ha interesado que la Humanidad esté sumida en la oscuridad.
Si la música no está en armonía con el planeta, no está en armonía con el Ser humano y cómo consecuencia se producen alteraciones en ambos.
Para evitar que esto continúe sucediendo, deberíamos afinar la música a 432 Hz. Y podemos hacerlo pasando toda nuestra música al ordenador, y utilizar un programa que permita bajar la frecuencia. Las interpretaciones sonarán un poco más lentas, pero es casi imperceptible.
Hay programas de ordenador que sirven para manejar, editar y grabar música. Por ejemplo el de Mac, Garage Band.
Esta música después se debe pasar a DVD en lugar de en CD, porque los CD’s no tienen capacidad de manejar 12 armónicos, sólo manejan 8 armónicos, y no serviría de nada porque estaríamos recortando 4 armónicos.
La música grabada en CD es cortante, dura, fría, en cambio grabada en DVD es más cálida porque permite grabar con los 12 armónicos.
Font: aquí
I ara, simplemnt, escoltem, atentament
Esto provoca en la gente pensar y sentir de una manera determinada y se la mantiene sumida en un desorden interno. En 1953 el decreto de Goebels fue aprobado por parte de la Organización Internacional de Normalización (ISO).
Esto ocurrió a pesar de los esfuerzos de un gran número de músicos franceses que apoyados por el Conservatorio de París, organizaron un referéndum para preservar el LA afinado a 432 Hz.
El LA afinado a 432hz ha estado oculto al mundo por ser el punto de balance sónico de la naturaleza.
“432 Hz vibra en los principios de la media de oro PHI y unifica las propiedades de la luz, tiempo, espacio, materia, gravedad y el magnetismo con la biología, el código del ADN y la conciencia.
La afinación natural a 432 Hz tiene efectos profundos en la consciencia y también en el nivel celular de nuestro cuerpo.
“Por la re-sintonización de instrumentos musicales y el uso de la afinación de concierto a 432 hertzios en vez de 440 hertzios, tus átomos y el ADN empiezan a resonar en armonía con la espiral de PHI de la Naturaleza.” (Brian T. Collins)
Toda la música que escuchamos en este momento, genera una frecuencia inarmónica con el planeta y con el organismo humano.
Una nota hace 12 armónicos, porque pone en resonancia las 12 notas de la escala musical (con medios tonos y sostenidos).
Las notas hacen 12 armónicos, cuando se toca una nota afinada a un LA afinado a 432 Hz. Cuando uno toca en un LA afinado a 440 Hz, sólo se hacen 8 armónicos. La música afinada a 440 Hz es música muy pobre.
La frecuencia del planeta Tierra es de 8 Hz. Las ondas alfa, la frecuencia del cerebro en estado de relajación profunda, son ondas a 8 Hz. Afinar a 440, hace que la base no sea 8, sino 8’25, lo cual significa que los armónicos que generan no son armónicos con el planeta.
El Ser Humano funciona en un rango de frecuencia que va de 16 a 32 Hertzios, lo que equivale en la escala musical, del do al do, o sea, una octava.
Afinar a 440 Hz tampoco es armónico con la frecuencia del Ser Humano porque la base es 16,5. La primera alteración física que podemos notar cuándo llevamos un rato escuchando música, es cansancio, fatiga, ganas de no hacer nada, y esto sucede porque los armónicos de la música no encajan con la frecuencia vibratoria del ser humano.
La frecuencia en la que nos mete la música afinada a 440 Hz nos hace sentir inseguridad, miedo, angustia y desorden interno.
Durante muchos años ha interesado que la Humanidad esté sumida en la oscuridad.
Si la música no está en armonía con el planeta, no está en armonía con el Ser humano y cómo consecuencia se producen alteraciones en ambos.
Para evitar que esto continúe sucediendo, deberíamos afinar la música a 432 Hz. Y podemos hacerlo pasando toda nuestra música al ordenador, y utilizar un programa que permita bajar la frecuencia. Las interpretaciones sonarán un poco más lentas, pero es casi imperceptible.
Hay programas de ordenador que sirven para manejar, editar y grabar música. Por ejemplo el de Mac, Garage Band.
Esta música después se debe pasar a DVD en lugar de en CD, porque los CD’s no tienen capacidad de manejar 12 armónicos, sólo manejan 8 armónicos, y no serviría de nada porque estaríamos recortando 4 armónicos.
La música grabada en CD es cortante, dura, fría, en cambio grabada en DVD es más cálida porque permite grabar con los 12 armónicos.
Font: aquí
I ara, simplemnt, escoltem, atentament
dilluns, 14 de març del 2011
comprar, llençar, comprar
El documental - Comprar, tirar, comprar
A la vista del que està passant al món, la pregunta que em faig és si estem a temps de canviar... al nord d'Àfrica diuen que si i han començat per treure's del damunt als opresors, a orient els animen o els obliguen a fer-ho les forces naturals, nosaltres ens ho mirem i anem prenent consciència de petits canvis que anem acceptant, però són suficients? Anem a prou ritme?
com ajuden els governs als pagesos i ramaders?
El Ministerio o de Medio Ambiente ha puesto en marcha un conjunto de medidas de apoyo al sector ganadero para tratar de superar la crisis provocada en los últimos meses por la subida de los precios de los piensos y la bajada de las cotizaciones de carnes y leche. Estas actuaciones se concretan en créditos con interés subvencionado, pago del coste de los avales de Asica, prórroga de préstamos anteriores, mejoras en la fiscalidad y algunas ayudas directas.
AJUDANT-LOS A ENDEUTAR-SE MÉS!!!
AJUDANT-LOS A ENDEUTAR-SE MÉS!!!
El futur de l'europa del capital
Un article publicat a El Pais
Diez días para cambiar el futuro
JOAQUÍNESTEFANÍA 14/03/2011
Dentro de 10 días se reúnen los líderes de la Unión Europea (UE) para concretar su gobierno económico. Esta cumbre marcará un antes y un después, ya que pocas de ellas han tenido un contenido tan decisivo para el futuro. La primera paradoja es que, como siempre ha ocurrido en la UE, los resultados han venido determinados por una crisis, en este caso tan brutal como la de la deuda soberana, que ha puesto en duda la unión monetaria alrededor del euro. De nuevo, la UE ha hecho virtud de la necesidad.
En esa cumbre se habrá de consolidar lo acordado hace unos días en la reunión de los 17 países del Eurogrupo: a cambio de ampliar y flexibilizar el mecanismo de ayuda a los países en dificultades (440.000 millones de euros de disposición efectiva, que se podrán utilizar en comprar directamente deuda de los países afectados por la especulación sin que tengan que pagar tipos de interés desorbitados) se establece con carácter estructural una política económica, denominada Pacto por el Euro, que contempla, una vinculación de los salarios con la productividad, mayor control del déficit, un aumento de la edad de jubilación, planes de recapitalización de los bancos con dificultades, y la disminución progresiva y anual de la deuda pública.
Aunque matizada por la intervención de las autoridades, esta política supone un aval de las posiciones más duras (de rigor salarial, ajuste presupuestario, saneamiento financiero, condiciones de trabajo,...) de la señora Merkel, con grandes dificultades en su país para convencer a los alemanes de que tienen que poner más dinero para apoyar a los países periféricos para salir de sus problemas económicos.
La segunda paradoja la reflejaba el vicepresidente de la Comisión Europea, Joaquín Almunia, cuando declaraba en Le Monde que las mayores dificultades en materia de reestructuración bancaria se encuentran en el país que exige con fuerza a sus socios europeos que emprendan lo más rápidamente importantes reformas.
España salió de la cumbre del Eurogrupo con más deberes a corto plazo que cumplir. Nunca como ahora se ha manifestado con tanta crudeza la falta de autonomía de su política económica nacional. Dado por hecho -lo cual es muy generoso- que ha puesto en marcha la reforma laboral, la de las pensiones públicas y la del sistema financiero, Zapatero se va a confrontar, de manera inmediata, con dos nuevos problemas: hacer más rígida la Ley de Estabilidad Presupuestaria (lo que afectará sobre todo a las comunidades autónomas, con nuevas cláusulas antidéficit) y cambiar las normas de la negociación colectiva para hacer más explícita la vinculación entre salarios y productividad, limitar el nivel de centralización de los procesos de negociación y los mecanismos de indexación de los sueldos, lo cual significa el aplauso de la patronal y la enemiga de los sindicatos.
El presidente declaró que anunciará estas nuevas reformas en la cumbre europea de los próximos días 24 y 25, lo que significa que no habrá prórroga en las negociaciones entre los agentes económicos y sociales (que teóricamente han de terminar el sábado) y que si no llegan a un acuerdo, determinará sus contenidos de forma ejecutiva. Además, dado que la agencia Moody's ha rebajado la calificación de España manifestando sus sospechas sobre el esfuerzo fiscal de las comunidades autónomas, es de prever otro foco de tensión con ellas. Para todo ello, ZP dispone de 10 días y un solo Consejo de Ministros ordinario en medio.
La tercera paradoja tiene que ver con los contenidos del gobierno económico. Existe un consenso generalizado sobre la necesidad, pero un debate profundo sobre sus consecuencias para los ciudadanos. El expresidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, que tanto ha batallado para que la Unión Europea no quedase en una mera unión monetaria, ha calificado el pacto anual sobre el crecimiento presentado por Durão Barroso como "el documento más reaccionario jamás producido por la Comisión". Y las medidas para reducir el paro en Europa, que afecta a 23 millones de personas, sencillamente han desaparecido del terreno de juego. Ni siquiera hay una alusión retórica al empleo como prioridad de la zona.
Hasta donde se conoce, el gobierno económico significa un nuevo giro de tuerca sobre las condiciones de vida de la mayoría. A ver cómo lo explican.
Comentari:
1. És que potser algú els demanarà explicacions?
Diez días para cambiar el futuro
JOAQUÍNESTEFANÍA 14/03/2011
Dentro de 10 días se reúnen los líderes de la Unión Europea (UE) para concretar su gobierno económico. Esta cumbre marcará un antes y un después, ya que pocas de ellas han tenido un contenido tan decisivo para el futuro. La primera paradoja es que, como siempre ha ocurrido en la UE, los resultados han venido determinados por una crisis, en este caso tan brutal como la de la deuda soberana, que ha puesto en duda la unión monetaria alrededor del euro. De nuevo, la UE ha hecho virtud de la necesidad.
En esa cumbre se habrá de consolidar lo acordado hace unos días en la reunión de los 17 países del Eurogrupo: a cambio de ampliar y flexibilizar el mecanismo de ayuda a los países en dificultades (440.000 millones de euros de disposición efectiva, que se podrán utilizar en comprar directamente deuda de los países afectados por la especulación sin que tengan que pagar tipos de interés desorbitados) se establece con carácter estructural una política económica, denominada Pacto por el Euro, que contempla, una vinculación de los salarios con la productividad, mayor control del déficit, un aumento de la edad de jubilación, planes de recapitalización de los bancos con dificultades, y la disminución progresiva y anual de la deuda pública.
Aunque matizada por la intervención de las autoridades, esta política supone un aval de las posiciones más duras (de rigor salarial, ajuste presupuestario, saneamiento financiero, condiciones de trabajo,...) de la señora Merkel, con grandes dificultades en su país para convencer a los alemanes de que tienen que poner más dinero para apoyar a los países periféricos para salir de sus problemas económicos.
La segunda paradoja la reflejaba el vicepresidente de la Comisión Europea, Joaquín Almunia, cuando declaraba en Le Monde que las mayores dificultades en materia de reestructuración bancaria se encuentran en el país que exige con fuerza a sus socios europeos que emprendan lo más rápidamente importantes reformas.
España salió de la cumbre del Eurogrupo con más deberes a corto plazo que cumplir. Nunca como ahora se ha manifestado con tanta crudeza la falta de autonomía de su política económica nacional. Dado por hecho -lo cual es muy generoso- que ha puesto en marcha la reforma laboral, la de las pensiones públicas y la del sistema financiero, Zapatero se va a confrontar, de manera inmediata, con dos nuevos problemas: hacer más rígida la Ley de Estabilidad Presupuestaria (lo que afectará sobre todo a las comunidades autónomas, con nuevas cláusulas antidéficit) y cambiar las normas de la negociación colectiva para hacer más explícita la vinculación entre salarios y productividad, limitar el nivel de centralización de los procesos de negociación y los mecanismos de indexación de los sueldos, lo cual significa el aplauso de la patronal y la enemiga de los sindicatos.
El presidente declaró que anunciará estas nuevas reformas en la cumbre europea de los próximos días 24 y 25, lo que significa que no habrá prórroga en las negociaciones entre los agentes económicos y sociales (que teóricamente han de terminar el sábado) y que si no llegan a un acuerdo, determinará sus contenidos de forma ejecutiva. Además, dado que la agencia Moody's ha rebajado la calificación de España manifestando sus sospechas sobre el esfuerzo fiscal de las comunidades autónomas, es de prever otro foco de tensión con ellas. Para todo ello, ZP dispone de 10 días y un solo Consejo de Ministros ordinario en medio.
La tercera paradoja tiene que ver con los contenidos del gobierno económico. Existe un consenso generalizado sobre la necesidad, pero un debate profundo sobre sus consecuencias para los ciudadanos. El expresidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, que tanto ha batallado para que la Unión Europea no quedase en una mera unión monetaria, ha calificado el pacto anual sobre el crecimiento presentado por Durão Barroso como "el documento más reaccionario jamás producido por la Comisión". Y las medidas para reducir el paro en Europa, que afecta a 23 millones de personas, sencillamente han desaparecido del terreno de juego. Ni siquiera hay una alusión retórica al empleo como prioridad de la zona.
Hasta donde se conoce, el gobierno económico significa un nuevo giro de tuerca sobre las condiciones de vida de la mayoría. A ver cómo lo explican.
Comentari:
1. És que potser algú els demanarà explicacions?
divendres, 11 de març del 2011
L´especulació s´encallà a Oló
Una cooperativa manté per quart any la seva iniciativa contra el model immobiliari tradicional
R. JUNYENT/EFEBARCELONA/MANRESA
En plena bombolla immobiliària, l'any 2007, sorgia a Santa Maria d'Oló un model de propietat de l'habitatge que era pioner a Catalunya i l'Estat espanyol. Es tracta de la masia de Cal Cases, la propietat de la qual recau en una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús, els socis de la qual són els mateixos veïns, i suposa una alternativa a tots els tipus de propietat convencionals. La de Santa Maria d'Oló va ser la primera de les iniciatives que han adoptat aquest model a l'Estat i que va rebre l'assessorament de l'associació SostreCívic, que també n'ha impulsat una altra al municipi del Figaró (Vallès Oriental).
La diferència amb els altres models de cooperativisme per construir habitatges és que en el cas d'Oló la propietat sempre recau en la cooperativa. Els residents han de pagar un dipòsit per ser membres de la cooperativa (que es torna en abandonar-la) i abonar una quota més assumible que qualsevol lloguer de mercat i de les quotes de les hipoteques.
El cooperativista pot residir a l'habitatge indefinidament i encara que no el pot vendre ni rellogar, sí que pot transmetre'l a familiars de primer grau, explica el president de l'entitat SostreCívic, Raül Robert, que indica que l'actual model basat només en la propietat ha estrangulat l'economia espanyola perquè ha provocat que les famílies destinin una gran part dels seus ingressos a pagar els pisos, fet que impedeix l'estalvi o un consum per a altres usos. A més, el fet que cap dels socis no pugui vendre de forma individual el seu habitatge evita que el pis entri en el mercat i s'acabi especulant amb el seu valor econòmic.
El model és habitual a Alemanya i Dinamarca, país escandinau on un terç dels habitants accedeixen a l'habitatge per aquest sistema, amb la "cessió d'ús" la propietat de l'immoble -sigui de nova construcció o rehabilitada- és sempre de la cooperativa. El finançament inicial per impulsar les cooperatives procedeix d'entitats de banca ètica o de l'Institut Català de Finances, unes ajudes que després es tornen a poc a poc gràcies als dipòsits i quotes rebudes dels cooperativistes. SostreCívic aposta sobretot per la rehabilitació de finques antigues buides, com és el cas de Santa Maria d'Oló. En aquest cas la cooperativa va comprar l'habitatge a una família, encara que en altres l'associació SostreCívic aposta perquè els propietaris de l'immoble el cedeixin a canvi d'un cànon anual i el recuperin anys després.
És una opció més barata que la compra o el lloguer, on els cooperativistes tenen drets similars als d'un propietari sense els lligams d'una hipoteca, la pressió per la possible pèrdua de valor de l'habitatge o la incertesa per la revisió del contracte de lloguer. Les claus perquè surti més barat que els models convencionals cal buscar-les en el fet que se'n fa una gestió col·lectiva, no hi ha ànim de lucre ni tampoc no hi ha intermediaris en cap moment del procés: ni en la compra de l'immoble, ni el cas que s'hagin de fer obres, ja que la cooperativa és la constructora. Aquesta espècie d'immobiliària social ha posat en marxa una llista d'interessats per agrupar-los per zones, amb la finalitat que se sumin a la cooperativa SostreCívic existent o puguin impulsar-ne una d'independent i comprovar-ne la viabilitat.
Dificultats legislatives
Encara que a Catalunya es va aconseguir que la Llei de dret a l'habitatge i el Pla d'Habitatge 2009-12 introduïssin la possibilitat de cooperatives basades en el "dret d'ús", en general, la legislació en altres comunitats autònomes i administracions locals hi és poc favorable. "És un model jove i volem que es creï un marc legal, jurídic i financer que faciliti la incorporació dels ajuntaments i altres administracions", diu Robert, que afegeix que localitats com Argentona, Olot i Mataró estan estudiant introduir aquest sistema més propici per a ciutats mitjanes.
Fora de Catalunya, l'associació SostreCívic, que ha estat un dels tres projectes seleccionats a l'estat per l'entitat Ashoka -una organització mundial d'emprenedors socials innovadors- està donant suport a una altra iniciativa a Ribera del Fresno (Badajoz), mentre s'espera comprovar la viabilitat econòmica del projecte.
R. JUNYENT/EFEBARCELONA/MANRESA
En plena bombolla immobiliària, l'any 2007, sorgia a Santa Maria d'Oló un model de propietat de l'habitatge que era pioner a Catalunya i l'Estat espanyol. Es tracta de la masia de Cal Cases, la propietat de la qual recau en una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús, els socis de la qual són els mateixos veïns, i suposa una alternativa a tots els tipus de propietat convencionals. La de Santa Maria d'Oló va ser la primera de les iniciatives que han adoptat aquest model a l'Estat i que va rebre l'assessorament de l'associació SostreCívic, que també n'ha impulsat una altra al municipi del Figaró (Vallès Oriental).
La diferència amb els altres models de cooperativisme per construir habitatges és que en el cas d'Oló la propietat sempre recau en la cooperativa. Els residents han de pagar un dipòsit per ser membres de la cooperativa (que es torna en abandonar-la) i abonar una quota més assumible que qualsevol lloguer de mercat i de les quotes de les hipoteques.
El cooperativista pot residir a l'habitatge indefinidament i encara que no el pot vendre ni rellogar, sí que pot transmetre'l a familiars de primer grau, explica el president de l'entitat SostreCívic, Raül Robert, que indica que l'actual model basat només en la propietat ha estrangulat l'economia espanyola perquè ha provocat que les famílies destinin una gran part dels seus ingressos a pagar els pisos, fet que impedeix l'estalvi o un consum per a altres usos. A més, el fet que cap dels socis no pugui vendre de forma individual el seu habitatge evita que el pis entri en el mercat i s'acabi especulant amb el seu valor econòmic.
El model és habitual a Alemanya i Dinamarca, país escandinau on un terç dels habitants accedeixen a l'habitatge per aquest sistema, amb la "cessió d'ús" la propietat de l'immoble -sigui de nova construcció o rehabilitada- és sempre de la cooperativa. El finançament inicial per impulsar les cooperatives procedeix d'entitats de banca ètica o de l'Institut Català de Finances, unes ajudes que després es tornen a poc a poc gràcies als dipòsits i quotes rebudes dels cooperativistes. SostreCívic aposta sobretot per la rehabilitació de finques antigues buides, com és el cas de Santa Maria d'Oló. En aquest cas la cooperativa va comprar l'habitatge a una família, encara que en altres l'associació SostreCívic aposta perquè els propietaris de l'immoble el cedeixin a canvi d'un cànon anual i el recuperin anys després.
És una opció més barata que la compra o el lloguer, on els cooperativistes tenen drets similars als d'un propietari sense els lligams d'una hipoteca, la pressió per la possible pèrdua de valor de l'habitatge o la incertesa per la revisió del contracte de lloguer. Les claus perquè surti més barat que els models convencionals cal buscar-les en el fet que se'n fa una gestió col·lectiva, no hi ha ànim de lucre ni tampoc no hi ha intermediaris en cap moment del procés: ni en la compra de l'immoble, ni el cas que s'hagin de fer obres, ja que la cooperativa és la constructora. Aquesta espècie d'immobiliària social ha posat en marxa una llista d'interessats per agrupar-los per zones, amb la finalitat que se sumin a la cooperativa SostreCívic existent o puguin impulsar-ne una d'independent i comprovar-ne la viabilitat.
Dificultats legislatives
Encara que a Catalunya es va aconseguir que la Llei de dret a l'habitatge i el Pla d'Habitatge 2009-12 introduïssin la possibilitat de cooperatives basades en el "dret d'ús", en general, la legislació en altres comunitats autònomes i administracions locals hi és poc favorable. "És un model jove i volem que es creï un marc legal, jurídic i financer que faciliti la incorporació dels ajuntaments i altres administracions", diu Robert, que afegeix que localitats com Argentona, Olot i Mataró estan estudiant introduir aquest sistema més propici per a ciutats mitjanes.
Fora de Catalunya, l'associació SostreCívic, que ha estat un dels tres projectes seleccionats a l'estat per l'entitat Ashoka -una organització mundial d'emprenedors socials innovadors- està donant suport a una altra iniciativa a Ribera del Fresno (Badajoz), mentre s'espera comprovar la viabilitat econòmica del projecte.
dimecres, 2 de març del 2011
Bona notícia a l'Argentina... i ara nosaltres: prou verins als nostres camps!
Nota de Premsa 02/03/2011
UN DECISIÓ JUDICIAL HISTÒRICA PROHIBEIX EN FERM L'ÚS DEL GLIFOSAT I QÜESTIONA EL MODEL AGRÍCOLA ARGENTÍ BASAT EN LA SOJA TRANSGÈNICA
ARGENTINA, Febrer de 2011
Després de dos anys de disputa judicial, la Justícia de Santa Fe prohibeix fer servir pesticides i herbicides a les rodalies de la localitat de San Jorge (de 25000 habitants).
És el primer cas a l'Argentina on es posa per davant la salut de la població que el model empresarial econòmicament rendible –per uns pocs, i sense tenir en compte els múltiples costos externalitzats– de la soja transgènica.
L'expedient judicial és un precedent per les moltes denúncies presentades a centenars de pobles de les zona.
Font:
http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-163087-2011-02-26.html
UN DECISIÓ JUDICIAL HISTÒRICA PROHIBEIX EN FERM L'ÚS DEL GLIFOSAT I QÜESTIONA EL MODEL AGRÍCOLA ARGENTÍ BASAT EN LA SOJA TRANSGÈNICA
ARGENTINA, Febrer de 2011
Després de dos anys de disputa judicial, la Justícia de Santa Fe prohibeix fer servir pesticides i herbicides a les rodalies de la localitat de San Jorge (de 25000 habitants).
És el primer cas a l'Argentina on es posa per davant la salut de la població que el model empresarial econòmicament rendible –per uns pocs, i sense tenir en compte els múltiples costos externalitzats– de la soja transgènica.
L'expedient judicial és un precedent per les moltes denúncies presentades a centenars de pobles de les zona.
Font:
http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-163087-2011-02-26.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)