Quines accions prendre en front de la nostra càrrega tòxica?

Espais de debat: Quines accions prendre en front de la nostra càrrega tòxica?
Per veroeins

Els dies 11 i 12 de marc, van tenir lloc a Barcelona unes jornades molt interessants sobre els temes d’ Alimentació i Salut organitzades per la Xarxa de Consum Solidari. En els propers butlletins farem uns resum de cada xerrada, on es van tractar temes com la influència de vells i nous compostos químics persistents sobre la salut dels nadons, nens i adults, o l’efecte de l’agricultura de la soja a un pobre país colpejat per la història com Paraguai, fins a la reflexió en torn a les polítiques públiques de salut en el nostre país.

En aquest butlletí resumirem les xerrades que el dissabte el matí van fer el Dr Miquel Porta juntament amb la Dra Carme Valls. Aquestes van intentar ser un espai de debat i reflexió sobre quines actuacions podríem generar conjuntament , per pressionar de cara a aconseguir una disminució de la contaminació interna de la gent, i polítiques públiques adients que protegeixin als ciutadans, tant de compostos tòxics, com d’interessos creats i de la negligència de les autoritats.
La xerrada del Dr Miquel Porta

(Cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica & Molecular del Càncer, IMIM – Hospital del Mar - Catedràtic de Medicina Preventiva & Salut Pública, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona)

El Dr Miquel Porta va recordar que la contaminació entra als nostres cossos fonamentalment a traves de la dieta,que aquestes substàncies que produeixen danys, són invisibles, i individualment un pot fer molt poc contra elles. És necessari per tant una resposta col·lectiva per un problema que reconeixem com a sistèmic, del model social de desenvolupament, però que no per això hem de resignar-nos a acceptar.

El Dr Miquel Porta va afegir algunes dades preocupants a les moltes que ens va donar el Dr Nicolás de Olea de Granada el dia anterior. Per exemple, d’estudis fets amb més de 2000 nadons de diferents llocs de l’Estat, el 63,9% dels nens neixen amb uns nivells de mercuri per sobre del límit considerat com a segur (hi ha diferències considerables entre diferents parts de la península, amb un 49% dels nens de Sabadell, i un 75% del nens a Astúries, per exemple). Aquestes dades són intolerables.

Va comentar que en els darrers 5 anys s’ha fet molta més recerca i s’han acumulat coneixements que ja és hora que a nivell polític algú comenci a tenir en compte i s’apliquin mesures. Va explicar al nombrós públic assistent com les molècules epigenètiques, que són les que es troben al voltant de la seqüència de gens (cromatina, histones…), i no als gens mateixos, modifiquen l’expressió dels gens, i per tant l’alteració d’aquestes molècules pot provocar malalties que a més a més són heretables. Aquestes alteracions són produïdes en gran mesura per causes ambientals, com mercuri, pesticides, PCBs..Si una àvia va ser exposada a pesticides, aquestes conseqüències de l’exposició son heretables pels seus fills, nets..

Tots aquests nous coneixements contradiuen els coneixements que es tenien fins fa poc sobre els gens, i sobre la transmissió de malalties, i exigeixen una resposta decidida i ràpida d’institucions i polítics.

Molts compostos persistents que es troben repetidament a les investigacions (DDE, DDT, un o més policlorobifenols etc), son rics en lípids, i s’acumulen per exemple al teixit nerviós, al cervell, i també a altres òrgans com fetge, ronyons, pàncrees..Els nens que acaben de néixer acumulen DDE (a Guipúscoa el 98%, a Sabadell el 100%..), i va citar molts compostos més, on altes proporcions dels nadons de les diferents parts de l’estat que havien participat a la recerca, n’ acumulaven d’ aquests compostos

El Dr Porta veu la necessitat que s’estableixin fòrums socials i de discussió per tractar aquestes temes, i que els polítics responguin a les demandes socials. La gent ha de conèixer aquestes dades, ja que comporten molt patiment social i molta càrrega de malaltia (càncers, síndromes de sensibilitat química, etc). També recorda que decisions ben preses tenen conseqüències que poden ser abrumadores en els beneficis, com el canvi a la benzina sense plom va aconseguir disminuir els nivells intolerables de plom en sang de quasi bé tots els nens fa poc més de 20 anys. La contaminació massiva, de fons, amb plom afectava clarament a la intel·ligència dels nens.

Tot i aquestes bones notícies, encara el 2,3% dels nens a Sabadell neixen amb quantitats de plom per sobre dels dos micrograms per decilitre que es considera tolerable (recerca dels doctors Ferran Ballester i Jordi Sunyer)

El Dr Porta va fer autocrítica i va reconèixer que els investigadors no han informat suficientment a la població de totes aquests contaminants i riscos, i dels nous descobriments: Tots estem contaminats, i la càrrega tòxica és una realitat al llarg de tota la vida. En un estudi que buscava 19 tòxics, totes les persones que participaven tenien mínim tres, ningú estava lliure, i més del 70 % de la població sana té 10 tòxics en sang o més. Però en estudis als Estats Units on buscaven més contaminants, es podien trobar 200, i és normal trobar en una persona entre 40 i 60 contaminants si estàs buscant 100. Això sense buscar dioxines, que són més difícils de detectar.

En general la contaminació és a concentracions baixes, però la corba estadística té una cua llarga, que vol dir que una minoria té concentracions altes o molt altes. I si estàs en aquesta minoria? I quins efectes té la combinació de molts contaminants, encara que cadascun d’ells estigui en concentracions baixes?
La xerrada de la Dra Carme Valls

Després del Dr Miquel Porta va parlar la Dra Carme Valls, metge i que havia estat diputada al Parlament. La Dra va fer un repàs de tota la política que s’hauria de fer i no es fa en aquest país en relació a aquests temes, on ni tan sols s’apliquen les directives europees com el Pla d’Acció Europeu sobre Medi Ambient i Salut 2004-2010, ni es fan les proves per controlar dioxines o altres tòxics als aliments (és a dir molt pitjor que a altres països europeus com Holanda, o Alemanya, que tot i l’escàndol recent de les dioxines, es fan proves rutinàries de vigilància de seguretat pública ). També va demanar que els coneixements que s’estan acumulant a la recerca passin a les universitat, que es faci una bona docència, ja que els metges no tenen ni idea.

La Dra va donar tota una sèrie de idees de polítiques públiques per millorar el present que incloïen la coordinació entre l’Agència Publica de Salut, i Medi Ambient i Agricultura, la millora de la Qualitat de l’Aire a l’àrea metropolitana, l’etiquetatge real i la traçabilitat dels aliments, aplicar les directives europees, el desplegament de la iniciativa REACH europea, suport a l’agricultura ecològica, reducció utilització insecticides, consum de productes de proximitat etc. El Dr Porta va afegir més recerca, també en la possibilitat de desintoxicar, ja que els mètodes que ell coneix no funcionen, i en com fer arribar els productes ecològics a gent de menys recursos.
Debat posterior

En el ric debat posterior activistes del públic van agrair les intervencions, i alguns van posar en qüestió els plantejaments d’una solució que vingui de la política, o de simplement una pressió social per tal que s’implementin determinades polítiques. Es va plantejar que la solució hauria de venir de canvis més profunds i des de la base. Com exemple de la poca confiança en els polítics es va posar la iniciativa legislativa popular de Som lo que Sembrem que els partits polítics (PSC, PP i CiU) no van voler ni debatre al Parlament. Tant el Dr Porta com la Dra Valls van defensar la unió i la necessitat de respostes conjuntes, sense maniqueisme i aportant diferents visions i idees d’acció. Tots estàvem però d’acord en la necessitat de una informació massiva sobre aquests temes, també a les zones rurals.

Evidentment el debat queda obert i és necessari més reflexió i espais com aquests per veure on ens podem trobar activistes,experts i polítics honestos

—————–

Les retallades estan afectant seriosament a la recerca en aquest àmbit, on caldria urgentment ajuda i col.laboració econòmica de persones conscienciades, grups i institucions. Contacte: ilp@somloquesembrem.org

Text copiat de: enllaç

—————
Alguns articles periodístics i científics interessants

Contaminació amb Bisfenol A com a causa de diabetes
Bisfenolhttp://www.elpais.com/articulo/salud/contaminacion/ambiental/aumenta/diabetes/elpepusal/20110315elpepisal_1/Tes
Bisfenol A, riesgo de diabetes
Compostos químics persistents a la població catalana: articles científics
http://www.imim.es/programesrecerca/epidemiologia/en_documentsgrecm.html
Nova recerca: Contaminació ambiental i càncer pancràtic
http://www.researcherid.com/rid/B-5787-2008