L´especulació s´encallà a Oló

Una cooperativa manté per quart any la seva iniciativa contra el model immobiliari tradicional


R. JUNYENT/EFEBARCELONA/MANRESA
En plena bombolla immobiliària, l'any 2007, sorgia a Santa Maria d'Oló un model de propietat de l'habitatge que era pioner a Catalunya i l'Estat espanyol. Es tracta de la masia de Cal Cases, la propietat de la qual recau en una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús, els socis de la qual són els mateixos veïns, i suposa una alternativa a tots els tipus de propietat convencionals. La de Santa Maria d'Oló va ser la primera de les iniciatives que han adoptat aquest model a l'Estat i que va rebre l'assessorament de l'associació SostreCívic, que també n'ha impulsat una altra al municipi del Figaró (Vallès Oriental).
La diferència amb els altres models de cooperativisme per construir habitatges és que en el cas d'Oló la propietat sempre recau en la cooperativa. Els residents han de pagar un dipòsit per ser membres de la cooperativa (que es torna en abandonar-la) i abonar una quota més assumible que qualsevol lloguer de mercat i de les quotes de les hipoteques.
El cooperativista pot residir a l'habitatge indefinidament i encara que no el pot vendre ni rellogar, sí que pot transmetre'l a familiars de primer grau, explica el president de l'entitat SostreCívic, Raül Robert, que indica que l'actual model basat només en la propietat ha estrangulat l'economia espanyola perquè ha provocat que les famílies destinin una gran part dels seus ingressos a pagar els pisos, fet que impedeix l'estalvi o un consum per a altres usos. A més, el fet que cap dels socis no pugui vendre de forma individual el seu habitatge evita que el pis entri en el mercat i s'acabi especulant amb el seu valor econòmic.
El model és habitual a Alemanya i Dinamarca, país escandinau on un terç dels habitants accedeixen a l'habitatge per aquest sistema, amb la "cessió d'ús" la propietat de l'immoble -sigui de nova construcció o rehabilitada- és sempre de la cooperativa. El finançament inicial per impulsar les cooperatives procedeix d'entitats de banca ètica o de l'Institut Català de Finances, unes ajudes que després es tornen a poc a poc gràcies als dipòsits i quotes rebudes dels cooperativistes. SostreCívic aposta sobretot per la rehabilitació de finques antigues buides, com és el cas de Santa Maria d'Oló. En aquest cas la cooperativa va comprar l'habitatge a una família, encara que en altres l'associació SostreCívic aposta perquè els propietaris de l'immoble el cedeixin a canvi d'un cànon anual i el recuperin anys després.
És una opció més barata que la compra o el lloguer, on els cooperativistes tenen drets similars als d'un propietari sense els lligams d'una hipoteca, la pressió per la possible pèrdua de valor de l'habitatge o la incertesa per la revisió del contracte de lloguer. Les claus perquè surti més barat que els models convencionals cal buscar-les en el fet que se'n fa una gestió col·lectiva, no hi ha ànim de lucre ni tampoc no hi ha intermediaris en cap moment del procés: ni en la compra de l'immoble, ni el cas que s'hagin de fer obres, ja que la cooperativa és la constructora. Aquesta espècie d'immobiliària social ha posat en marxa una llista d'interessats per agrupar-los per zones, amb la finalitat que se sumin a la cooperativa SostreCívic existent o puguin impulsar-ne una d'independent i comprovar-ne la viabilitat.

Dificultats legislatives
Encara que a Catalunya es va aconseguir que la Llei de dret a l'habitatge i el Pla d'Habitatge 2009-12 introduïssin la possibilitat de cooperatives basades en el "dret d'ús", en general, la legislació en altres comunitats autònomes i administracions locals hi és poc favorable. "És un model jove i volem que es creï un marc legal, jurídic i financer que faciliti la incorporació dels ajuntaments i altres administracions", diu Robert, que afegeix que localitats com Argentona, Olot i Mataró estan estudiant introduir aquest sistema més propici per a ciutats mitjanes.
Fora de Catalunya, l'associació SostreCívic, que ha estat un dels tres projectes seleccionats a l'estat per l'entitat Ashoka -una organització mundial d'emprenedors socials innovadors- està donant suport a una altra iniciativa a Ribera del Fresno (Badajoz), mentre s'espera comprovar la viabilitat econòmica del projecte.