lo meu tema

Com que estem a l'Agost i aquí no truca ni deu (com dius? tranquil Che (sus), que és un dir... ja sé que estàs per aquí!), estic llegint.



Primer un escrit d'al·legacions molt recomanable. Les al·legacions són coses que la gent pot dir als òrgans municipals (los fetges dels regidors, los estòmecs dels guardies urbans, les orelles de l'alcalde, los testicles dels plens...) quan los òrgans superiors (lo cervell del pais, los qui fan les lleis) volen, i que després no en fan cas. Ho podeu trobar a:
es presenten al·legacions a l'ordenança del "bon ús" de la via pública de Tortosa31 d'agost de 2007 o al blog de panxampla que trobareu enllaçat a n'esta pàgina



I després llijo un document molt seriós, fet per uns investigadors socials que destaca la importància que als municipis hi haguen tècnics de participació, la funció dels quals es pregunta si ha de ser "organitzar festes de barri? o treballar perquè l'organització de l'ajuntament sigui permeable a la ciutadania?"



Entenc que la resposta correcta és la primera, perquè és lo que cal, festes de barri, al carrer, que la gent se trobe i arregle los seus problemes humanament i no burrocràticament o judicialment.



Que l'ajuntament sigue permeable a la ciutadania no deu ser una funció que calgue fer per part de ningú (quin despilfarro de diners de tots i totes seria!), ja deu estar contemplat a la constitució espanyola i a l'estatut i present com a intenció en totes les idees de la gent que se dedica a fer política i es deu fer realitat en totes les seues pràctiques... Això està clar i només cal definir "permeabilitat" i comparar-ho en la relació tant fluïda entre ciutadans i governs diversos.



Permeabilitat vol dir que les coses passen sense esforç d'un costat a l'altre, les idees, les persones, los desitjos, tot per igual a banda i banda de la línia (o porta o policies fent cadena) que separa lo carrer de les insitucions públiques de govern.



Això deu ser la democràcia per la qual han lluitat tantes generacions al llarg de la història i natros agraïts perquè mos han portat al destí immillorable de desenvolupament humà (el tecnològic encara hem de seguir fent esforços inhumans per assolir-lo) només mos queda disfrutar-ne al màxim.