dimarts, 25 de gener del 2011
PARAR LA MÀQUINA
El potencial d'actuació de la màquina que ens governa, un cúmul de persones entre dirigents i dirigides, amb grnas instruments al seu abast (de comunicació, de creació de normes i lleis, de recaptació, etc), genera a diari qüestions a abordar per part dels ciutadans, en cas de ser-ne conscients. Aquesta acumulació de canvis, de despropòsits, tots directa o indirectament orientats al control i l'acumulació de poder, genera o bé indefensió o bé resistència, però aquesta última no arriba mai a tenir el potencial de qui genera el despròsit. La única opció per no acabar enfonsats és parar la màquina, i serà quan siguem conscients de què ho podem fer (i trobem a disn nostre la manera) que una majoria es farà visible. L'evolució comença per prendre consciència, per fer convergir les línies de lluita concretes en una lluita genèrica, contra l'origen de tots els atacs que rebem, per aconseguir després parar la màquina i, per últim, crear un organisme viu de decisió format per totes i tots.
divendres, 21 de gener del 2011
El més valuós de la humanitat
Perdoneu la broma, estes són les empreses més grans, les que valen més diners, les que tenen més diners, les que acumulen més dels nostres diners... diners, diners... és això lo que importa?
Energia i mineria, finances, consum, telecomunicacions i informàtica, farmàcia... estos són los sectors principals de l'economia mundial, els sectors amb més poder. Moltes d'estes empreses mouen més diners que països sencers... i com a tals poders tenen els seus serveis diplomàtics (per no usar un terme amb connotacions encara més pejoratives) per negociar amb els governs el futur de la humanitat
dijous, 20 de gener del 2011
Diners multiusos... i ens paguem interessos a nosaltres mateixos?
"Los más de 60.000 millones del Fondo de Reserva de las pensiones (invertidos en un 88% en deuda pública española) generaron 2.661 millones en intereses."
Es llegeixen a la premsa aquestes dades, i intentant traduir-les, sent neòfit en aquesta temàtica, entenc que la reserva per pagar les pensions de demà, es fa servir per deixar diners en prèstec a l'estat que ha de pagar les pensions, i a canvi, l'estat paga uns interessos a si mateix per al fons de reserva que després podrà ser utilitzat per deixar més diners i així anar fent...
Mentrestant el tutular de la notícia no deixa de ser una escopetada a les expectatives dels i les treballadores de cobrar una pensió pública el dia que es jubilin: "Las cotizaciones por los empleados ya no bastan para pagar las pensiones". Llegint la notícia sencera, cosa sempre recomanable, es matisa tot plegat... Encara més, no cal llegir-ho tot sinó qüestionar-s'ho i denunciar que les pensions no es paguen amb les cotitzacions, que els pressupostos es formen amb tots els ingressos i totes les despeses... així, no s'entendria que no es paguessin pensions, perquè no es cobren prous impostos, i després es mantingués un exèrcit (per posar un exemple innocent) que costa cada dia milions d'euros (4'7% del pressupost de l'estat).
Per saber més sobrer despesa militar veieu la web del Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs
Es llegeixen a la premsa aquestes dades, i intentant traduir-les, sent neòfit en aquesta temàtica, entenc que la reserva per pagar les pensions de demà, es fa servir per deixar diners en prèstec a l'estat que ha de pagar les pensions, i a canvi, l'estat paga uns interessos a si mateix per al fons de reserva que després podrà ser utilitzat per deixar més diners i així anar fent...
Mentrestant el tutular de la notícia no deixa de ser una escopetada a les expectatives dels i les treballadores de cobrar una pensió pública el dia que es jubilin: "Las cotizaciones por los empleados ya no bastan para pagar las pensiones". Llegint la notícia sencera, cosa sempre recomanable, es matisa tot plegat... Encara més, no cal llegir-ho tot sinó qüestionar-s'ho i denunciar que les pensions no es paguen amb les cotitzacions, que els pressupostos es formen amb tots els ingressos i totes les despeses... així, no s'entendria que no es paguessin pensions, perquè no es cobren prous impostos, i després es mantingués un exèrcit (per posar un exemple innocent) que costa cada dia milions d'euros (4'7% del pressupost de l'estat).
Per saber més sobrer despesa militar veieu la web del Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs
dimarts, 11 de gener del 2011
Glosari d'economia contemporània
A veure si sabeu què volen dir estes proposicions que versen sobre matèries econòmiques?
Comencem per dos de fàcils:
1. emisions de deute
2. treva nadalenca
I ara compliquem una mica la cosa:
3. atac al deute
4. el BCE comprant deute en el mercat secundari
Si supereu esta prova és que esteu preparats o preparades per a llegir el mon surrealista de l'economia internacional... Sinó, potser us ajudarà llegir els termes en el seu context (o potser ni així).
El text on apareixen els termes el trobareu al següent enllaç: aquí
Comencem per dos de fàcils:
1. emisions de deute
2. treva nadalenca
I ara compliquem una mica la cosa:
3. atac al deute
4. el BCE comprant deute en el mercat secundari
Si supereu esta prova és que esteu preparats o preparades per a llegir el mon surrealista de l'economia internacional... Sinó, potser us ajudarà llegir els termes en el seu context (o potser ni així).
El text on apareixen els termes el trobareu al següent enllaç: aquí
Arriba la realitat... el diner és deute (el podem pagar?)
[...]
En tres meses y medio, el Tesoro afrontará la prueba más importante de la primera mitad del año. El 30 de abril tendrá que devolver más de 15.000 millones de euros en bonos. Se trata del vencimiento más voluminoso de 2011, solo comparable a los de julio y octubre. Tras estas devoluciones, tendrá que emitir nueva deuda. Y será en esas subastas cuando España compruebe su capacidad para convencer a los inversores de que apuesten por la sostenibilidad de sus finanzas.
Este calendario es el que lleva a decir al Saxo Bank que mayo será crucial para saber si España necesitará dinero de Europa o no. La entidad danesa se muestra más pesimista respecto al futuro de Portugal, cuyo rescate considera "inminente". El banco añade en un informe que la caída de Portugal no tiene por qué arrastrar a España.
[...]
La notícia aquí
En tres meses y medio, el Tesoro afrontará la prueba más importante de la primera mitad del año. El 30 de abril tendrá que devolver más de 15.000 millones de euros en bonos. Se trata del vencimiento más voluminoso de 2011, solo comparable a los de julio y octubre. Tras estas devoluciones, tendrá que emitir nueva deuda. Y será en esas subastas cuando España compruebe su capacidad para convencer a los inversores de que apuesten por la sostenibilidad de sus finanzas.
Este calendario es el que lleva a decir al Saxo Bank que mayo será crucial para saber si España necesitará dinero de Europa o no. La entidad danesa se muestra más pesimista respecto al futuro de Portugal, cuyo rescate considera "inminente". El banco añade en un informe que la caída de Portugal no tiene por qué arrastrar a España.
[...]
La notícia aquí
dimecres, 29 de desembre del 2010
COMUNICAT DE LA COS
Des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, ens hi sumem a les crides que entre d'altres, han llençat la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana - CAL, i les organitzacions CUP i Endavant-OSAN, o el SEPC, per tal de convocar concentracions arreu de totes les viles possibles dels Països Catalans per fer front a la darrera sentència del Tribunal Suprem espanyol, segons la qual el castellà esdevé llengua vehicular de l'ensenyament a la Comunitat Autònoma de Catalunya, en detriment del català.
Aquesta nova agressió, la més brutal fins ara, a la nostra llengua, no és res més que la confirmació de la desesperació i l'extrema feblesa de l'Estat espanyol davant la situació de crisi actual, que els està forçant a portar endavant tot un seguit de contrareformes socioeconòmiques, com la laboral, la de les pensions, la dinàmica de privatització de tots els serveis públics, la pujada dels impostos indirectes o l'augment dels preus de productes de primera necessitat com l'electricitat, que juntament amb els atacs als drets nacionals dels diferents pobles ocupats per l'estat, en forma de repressió (contra el jovent basc, els sindicalistes andalusos, o el nostre moviment independentista, per exemple), o sentències judicials com aquesta, no busquen res més que tapar les esquerdes del castell de cartes en que està esdevenint el conjunt de l'estat espanyol.
Per la defensa a la nostra llengua, com a la major i principal riquesa que tenim, definidora del nostre poble i país, definidora del nostre tarannà i cultura, la millor arma per aprofundir les dinàmiques de convivència i llibertat col·lectiva a les nostres comarques.
Si pel gener hem de sortir als carrers per defensar les nostres pensions, sortim des de ja per defensar també la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra terra!!
Per la nostra llengua i la nostra terra!!
Per la terra, el treball i la llibertat!!
Coordinadora Obrera Sindical - COS
sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
PS: entre d'altres convocatòries, a més de la d'ahir dimecres a la Plaça Sant Jaume, us cridem a la d'avui dijous a les 20h a la Plaça Sant Pere de Berga, entre d'altres dotzenes d'actes i convocatòries de rebuig.
RETALLADES I ESTAT D’EXCEPCIÓ...
Ja n’hi ha prou de preses de pèl!!
Les darreres decisions preses pel govern espanyol del PsoE, amb el suport del Pp, CiU, PNB, etc., i els darrers moviments de la gran patronal i de la monarquia espanyola ens confirmen un nou “colp d’estat”..., “tou”?
Per si a algú se li ha oblidat amb tota la propaganda futbolística, la febre consumista de les festes d’hivern, i la prolongació de la declaració “d’estat d’alarma”, fem un breu resum de les mesures que ha aprovat recentment el govern del PsoE, o que ha d’aprovar en breu (òbviament amb el vist-i-plau i/o el suport del PP, CiU, PNB...):
- El 27 de gener de 2011 s’ha anunciat que s’aprovarà la reforma del sistema de les pensions, amb l’allargament de l’edat de la jubilació fins els 67 anys i/o l’ampliació del temps de càlcul de les pensions.
- El febrer de 2011 ja han anunciat que acabaran amb el subsidi dels 426 € per les persones aturades de llarga durada.
- Aviat aprovaran la llei de desenvolupament de l’ampliació de l’actuació de les ETT i la privatització definitiva dels serveis d’ocupació.
- Ja han anunciat la privatització dels aeroports (sector estratègic), i aviat la dels ferrocarrils.
- Ja han anunciat la privatització de les loteries (que tot i no ser una cosa gaire positiva, és una font d'ingressos públics... que ara quedarà en mans privades!!)
- Ja estan fent campanya abastament per justificar l’aplicació en breu del copagament al sistema “públic” sanitari.
- Ja s’estan coneixent noves empreses privades i “mútues” per oferir “serveis” sanitaris.
- En les properes setmanes o mesos retallaran les prestacions i subsidis d'atur.
- Abans del 4 de març ha d'estar aprovada la reforma de la Negociació Col·lectiva (la fi de la negociació i els convenis col·lectius d'àmbit superior al de l'empresa...)
- Abans de la fi de juliol de 2011 ja s’ha anunciat la privatització definitiva del mercat de l’energia, passant-se la contractació de l’electricitat i el gas als millors postors. Diuen que així baixaran els preus, però la realitat és que pujaran encara més.
- El gener de 2011 tornarà a pujar el rebut de la llum una mitja d’un 10% (malgrat dir a tort i a dret que amb la privatització i l’obertura del mercat energètic anaven a baixar els preus)
- Ja s’està parlant de la privatització de les televisions “públiques”.
- Tot açò a banda de moltes altres “petites coses” que aniran aprovant de forma més o menys amagada, però sense aturador visible de moment.
Totes aquestes mesures, i les que vindran, no fan més que desenvolupar les darreres contrareformes aprovades pel govern espanyol i amb el suport incondicional dels governs “autonòmics”:
- Llei de contrareforma laboral;
- Llei de contrareforma de les pensions;
- Llei 15/97 de gestió de la sanitat pública;
- LEC i decrets diversos aplicables a l’ensenyament públic;
- Decrets de contrareforma de les condicions laborals dels controladors aeris;
- Decret i llei de declaració d’Estat d’Alarma.
El president del govern espanyol, Zapatero, va fer públic el passat 1 de desembre de 2010 que el 3 de desembre el Consell espanyol de Ministres aprovaria i anunciaria un nou “paquet” de mesures “anticrisi”. Entre aquestes mesures s’inclouen noves rebaixes fiscals per a les petites i mitjanes empreses (que CEOE i CEPYME portaven mesos reclamant), la privatització de nous serveis públics... i el més important de tots aquests atacs, la confirmació de l’inici dels atacs a les prestacions i subsidis contra l’atur de les persones treballadores sense feina, tal i com ja havien anunciat abans de la darrera Vaga General del 29S. En concret, Zapatero ha anunciat que eliminaran l'ajuda de 426 € a les persones treballadores aturades que hagin esgotat la seva prestació quan expiri l'últim termini marcat (febrer de 2011). I això en un moment en que està força clar que l’atur no farà més que créixer, i per tant la precarització i la desprotecció de cada cop més i més famílies anirà creixent.
No oblidem que als Països Catalans les xifres reals d’atur ja ronden el milió i mig de persones aturades, amb el País Valencià com a “punta de llança” amb més d’un 28% real de persones aturades... gairebé 10 punts per sobre de la mitjana espanyola!!
Així Zapatero assegurava que aquest nou paquet de mesures pretén “afavorir la inversió econòmica i l'ocupació”, sobretot en les petites i mitjanes empreses... creant més desprotecció, i sense atacar al frau fiscal galopant de les grans fortunes, clar.
Així, una de les mesures (regals) que contempla aquest nou pla és un canvi en el primer tram del Impost de Societats que tributa al tipus reduït, establert actualment en el 25%, que passarà de 120.000 € a 300.000 €... És a dir, que les empreses pagaran menys impostos. Què passarà amb aquells empresaris (molt nombrosos al nostre país), que tenen els seus negocis repartits entre diverses societats més petites? Doncs que augmentaran els seus beneficis, ja que legalment podran justificar el pagar menys impostos.
De la mateixa forma, es va a ampliar el concepte d'empresa de grandària reduïda a partir del volum de facturació, que passarà de 8 milions d'euros a 10 milions d'€, la qual cosa beneficiarà, segons anunciava el govern espanyol, a unes 40.000 empreses.
Així mateix, s'eliminarà l'obligatorietat a totes les empreses de pagar quotes a les Cambres de comerç, es generalitzarà la “llibertat d'amortització” en l'Impost de Societats fins a l'any 2015 (és a dir, pagaran com i quan voldran durant aquests 4 propers anys... fins la següent “reforma”, és clar) i s'adaptaran les mesures contemplades en la Llei d'Economia Sostenible sobre la reducció de terminis i costos a l'hora de crear una empresa.
D'altra banda, el nou paquet de mesures inclou la privatització de fins al 49% d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena) i el 30% de Loteries i Apostes de l'Estat.
Així, s'obre la porta a l'entrada de capital privat i a la gestió privada en règim de concessió d'alguns aeroports, com el de Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat... És a dir, pagarem les despeses, i els beneficis se’ls repartiran quatre empreses (algun dels grans empresaris que es van reunir amb el Borbó fa uns dies?)
Avança l’aplicació de la contrareforma laboral del PsoE:
En matèria laboral, el nou paquet de mesures implicarà l'aprovació de la “regulació” de les agències privades de col·locació. És a dir, com portem mesos avisant, abans de la fi de 2010 ja estarien legalitzats els nous retalls contra el dret bàsic a la protecció contra l’atur, i la legalització de l’entrada de les ETT i els organismes privats en el mercadeig de la “força de treball”, en qualsevol sector i sota qualsevol forma... Ara només manca esperar la retallada definitiva de la Negociació Col·lectiva per tenir la contrareforma laboral totalment desenvolupada (el govern espanyol ja va avisar fa setmanes que això hauria d’estar “solucionat” sí o sí la primera setmana de març)
Així, i per anar “obrint boca”, no renovaran l'ajuda dels 426 € als aturats sense ingressos a partir del proper febrer.
Ja tenim aquí la contrareforma de les pensions:
Les claus del procés “negociador” entre els partits del capital (PsoE, PP, CiU, PNB i CC), seguint el pla que ja té decidit el PsoE, marcat prèviament pels respectius Bancs Centrals, l’FMI, etc., serien les següents:
- Jubilació als 67 anys. Finalment és probable que quedi amb un format “gradual”, és a dir, que els col·lectius de treballadors amb feines més penoses puguin mantenir la jubilació una mica abans. Amb tot, no existeix cap garantia perquè es doni aquest fet.
- Període de còmput i mínim cotitzat. Aquest és un punt de consens entre tots els partits del capital. Ara es prenen els últims 15 anys de vida laboral per calcular la quantia de la futura pensió (quan en 1985 es calculava amb els darrers dos anys cotitzats). El Govern ha parlat d'allargar aquest període a 20 o 25 anys. La mesura suposa una retallada real de la pensió per a la gran majoria de persones treballadores, al voltant d’un 10% de mitjana (i uns ingressos extres per l’estat d’uns 40.000 milions d’euros, que acabaran en les mans dels grans bancs i gran patronal)
- Pensió completa. A l'hora de jubilar-se, per cobrar la totalitat de la pensió és necessari haver cotitzat almenys 35 anys. Així, una de les possibilitats que provocaria un retard real de l'edat real de jubilació és augmentar el nombre d'anys, com ja passa a l’estat francès.
- Pensió de viduïtat. El Pacte de Toledo ja va advocar en 2003 per reformular aquesta figura per a les generacions futures. Ara com ara, l'opció més probable apunta a un major “equilibri” entre pensions de viduïtat i d'orfandat, encara molt baixes.
- Congelació de les prestacions. Ja decidit pel govern espanyol per les pensions del 2011.
No cal ser gaire intel·ligent per veure com van concatenant-se totes les retallades, privatitzacions, etc., d’acord a les demandes i exigències constants de la gran patronal i la corona espanyola, del Banc d’Espanya, del Banc Central Europeu, de l’FMI i el Banc Mundial, i dels governs dels USA, França i Alemanya.
A tot plegat, cal sumar-li de forma molt especial l’aprovació fa unes setmanes del decret “d’estat d’alarma”, que no és res més que la recuperació de l’estat d’excepció franquista, arran de la vaga dels i de les controladores aèries (provocada per un tercer decret governamental que els deixava sense gairebé cap tipus de dret laboral bàsic, com serien el dret a gaudir de les vacances, a cobrar les hores extres, a no fer hores sense cobrar-les d’allò marcat al conveni, o el dret a poder fer ús de les hores sindicals per part dels representants dels i de les controladores, entre moltes altres barbaritats)
Aquest nou “estat d’alarma” permetrà a l’estat poder llençar l’exèrcit espanyol a “protegir” els carrers de les nostres poblacions davant noves situacions “d’alarma”, és a dir, noves vagues i mobilitzacions dels i de les treballadores, que cada vegada són més previsibles, i seran més massives, arran de les brutals mesures privatitzadores i de retalls de drets socials i laborals... Així, per totes aquelles treballadores que facin vaga a sectors que el govern espanyol consideri “estratègic” podran ser mobilitzats militarment, i si continuen sense acudir als seus llocs de treball, jutjar-los per via penal, amb peticions de penes que podrien arribar als 8 anys de presó.
I tot plegat passa unes setmanes després de la trobada entre una representació de la gran patronal espanyola amb el rei d’espanya, on li reclamaren mesures enèrgiques per “agafar el timó de la crisi”... Això té dos precedents en la història recent de l’estat espanyol:
- la trobada de la gran patronal espanyola de la ma del banquer “mallorquí” Juan March, amb els militars colpistes després de les eleccions democràtiques que posaren en el govern al Front d’Esquerres en 1936 i que va acabar amb la victòria feixista de 1939;
- el pacte de la reforma “democràtica”, que permetia mantenir al capdavant de l’estat espanyol a Juan Carlos de Borbón (que havia estat posat en eixe lloc per Franco), per tal d’aturar les peticions de ruptura democràtica per part de les persones treballadores i dels pobles ocupats per l’estat espanyol.
Coincidència??
En definitiva, en uns moments en els quals la classe treballadora dels Països Catalans estem patint uns índex d’atur i precarietat laboral i vital absolutament descontrolats, als treballadors i a les treballadores d’aquest país ja no ens queda cap altra cosa que:
1. Recuperar d’una vegada per totes (i ja no deixar-lo anar), l’esperit combatiu i solidari de la Vaga General del 29 de Setembre, per una segona Vaga General arreu dels Països Catalans, i totes les que calguin, fins aconseguir tirar enrere totes aquestes mesures.
2. Organitzar-nos des de la base, crear noves seccions sindicals, assemblees de barri i locals, per tal de crear estructures solidàries (com Punts d’Informació Laboral, Oficines de Drets Socials o Caixes de Resistència), per mirar de pal·liar de forma col·lectiva els efectes de tots aquests atacs contra la nostra classe, i estendre la consciència de classe i la solidaritat.
3. Avançar en la creació de les estructures unitàries de base necessàries per avançar en la construcció d’un Marc Nacional dels Països Catalans de Relacions Sociolaborals, i per un veritable Estatut Obrer, una llei creada de forma popular i assembleària, des de la base, que reculli tots els drets reals que volem els i les treballadores, com (entre d’altres):
a. A igual treball, igual salari. No a la discriminació salarial de la dona treballadora, dels i de les treballadores migrants o de la joventut treballadora.
b. Increment del Salari Mínim Interprofessional a 1.200 € nets mensuals.
c. Increment de les pensions mínimes a 1.200 € mensuals.
d. Prestació indefinida per desocupació mínima de 700 € mensuals fins a la reincorporació efectiva a un lloc de treball.
e. Prohibició legal dels talls de subministraments, embargaments i desnonaments per a les famílies treballadores en situació de desocupació.
f. Promoció efectiva del treball fix i eliminació de tota forma precària de contractació.
g. Prohibició de les Empreses de Treball Temporal.
h. Reducció general de la jornada laboral a 35 hores en còmput setmanal, per llei i sense reducció salarial.
i. Reconeixement immediat d'iguals drets, laborals, socials, sindicals i polítics a la classe obrera immigrant, independentment de la seva situació legal
j. Reducció general de l'edat legal de jubilació als 60 anys.
k. Lluita contra el frau fiscal. Increment de la imposició a les SICAV, a un 45 % (actualment tributen al 1%)
l. Persecució de tota forma d'assetjament laboral i violència al treball.
m. Persecució de qualsevol forma de frau en la contractació i en la cotització patronal.
n. Persecució de tota vulneració del dret obrer a la protecció integral de la salut i a la prevenció de riscos laborals.
o. No als Expedients de Regulació d'Ocupació.
p. Dret de la plantilla i de les organitzacions obreres a una informació puntual i veraç de la marxa econòmica de l'empresa.
q. Democratització de la negociació col·lectiva regulant el debat en assemblees de centre de treball.
r. Establiment del referèndum obrer vinculant en la unitat productiva o sector afectat sobre els Convenis Col·lectius.
s. No al pacte social. No a les contrareformes laborals i de la Seguretat Social.
t. Cobertura Social universal i gratuïta.
u. Enfortiment del Dret a la Vaga com a dret fonamental, democràtic i col·lectiu, que ha de prevaler sobre els drets patronals i “individuals”.
v. Cap acomiadament sense causa real provada. No a l'acomiadament lliure.
w. Elecció pel treballador acomiadat entre readmissió i indemnització en cas d'acomiadament improcedent.
x. No a la subcontractació ni a la contractació fraudulenta de treballadors autònoms amb vinculació perllongada a l'empresa. Reforma de l'Estatut del Treballador Autònom amb una ampliació real de drets socials i mesures efectives que evitin el frau.
y. Aplicació efectiva del tipus pena regulat com a delictes contra els treballadors. Regulació de la possibilitat d'acusació per a les organitzacions obreres de manera que aquesta es faci efectiva.
Davant les retallades socials, laborals, salarials i nacionals.
Davant les contrareformes laboral i de les pensions.
Per la terra, pel treball i la llibertat... Avancem ja cap a la nova Vaga General!!
Desembre de 2010 – Països Catalans
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
Aquesta nova agressió, la més brutal fins ara, a la nostra llengua, no és res més que la confirmació de la desesperació i l'extrema feblesa de l'Estat espanyol davant la situació de crisi actual, que els està forçant a portar endavant tot un seguit de contrareformes socioeconòmiques, com la laboral, la de les pensions, la dinàmica de privatització de tots els serveis públics, la pujada dels impostos indirectes o l'augment dels preus de productes de primera necessitat com l'electricitat, que juntament amb els atacs als drets nacionals dels diferents pobles ocupats per l'estat, en forma de repressió (contra el jovent basc, els sindicalistes andalusos, o el nostre moviment independentista, per exemple), o sentències judicials com aquesta, no busquen res més que tapar les esquerdes del castell de cartes en que està esdevenint el conjunt de l'estat espanyol.
Per la defensa a la nostra llengua, com a la major i principal riquesa que tenim, definidora del nostre poble i país, definidora del nostre tarannà i cultura, la millor arma per aprofundir les dinàmiques de convivència i llibertat col·lectiva a les nostres comarques.
Si pel gener hem de sortir als carrers per defensar les nostres pensions, sortim des de ja per defensar també la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra terra!!
Per la nostra llengua i la nostra terra!!
Per la terra, el treball i la llibertat!!
Coordinadora Obrera Sindical - COS
sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
PS: entre d'altres convocatòries, a més de la d'ahir dimecres a la Plaça Sant Jaume, us cridem a la d'avui dijous a les 20h a la Plaça Sant Pere de Berga, entre d'altres dotzenes d'actes i convocatòries de rebuig.
RETALLADES I ESTAT D’EXCEPCIÓ...
Ja n’hi ha prou de preses de pèl!!
Les darreres decisions preses pel govern espanyol del PsoE, amb el suport del Pp, CiU, PNB, etc., i els darrers moviments de la gran patronal i de la monarquia espanyola ens confirmen un nou “colp d’estat”..., “tou”?
Per si a algú se li ha oblidat amb tota la propaganda futbolística, la febre consumista de les festes d’hivern, i la prolongació de la declaració “d’estat d’alarma”, fem un breu resum de les mesures que ha aprovat recentment el govern del PsoE, o que ha d’aprovar en breu (òbviament amb el vist-i-plau i/o el suport del PP, CiU, PNB...):
- El 27 de gener de 2011 s’ha anunciat que s’aprovarà la reforma del sistema de les pensions, amb l’allargament de l’edat de la jubilació fins els 67 anys i/o l’ampliació del temps de càlcul de les pensions.
- El febrer de 2011 ja han anunciat que acabaran amb el subsidi dels 426 € per les persones aturades de llarga durada.
- Aviat aprovaran la llei de desenvolupament de l’ampliació de l’actuació de les ETT i la privatització definitiva dels serveis d’ocupació.
- Ja han anunciat la privatització dels aeroports (sector estratègic), i aviat la dels ferrocarrils.
- Ja han anunciat la privatització de les loteries (que tot i no ser una cosa gaire positiva, és una font d'ingressos públics... que ara quedarà en mans privades!!)
- Ja estan fent campanya abastament per justificar l’aplicació en breu del copagament al sistema “públic” sanitari.
- Ja s’estan coneixent noves empreses privades i “mútues” per oferir “serveis” sanitaris.
- En les properes setmanes o mesos retallaran les prestacions i subsidis d'atur.
- Abans del 4 de març ha d'estar aprovada la reforma de la Negociació Col·lectiva (la fi de la negociació i els convenis col·lectius d'àmbit superior al de l'empresa...)
- Abans de la fi de juliol de 2011 ja s’ha anunciat la privatització definitiva del mercat de l’energia, passant-se la contractació de l’electricitat i el gas als millors postors. Diuen que així baixaran els preus, però la realitat és que pujaran encara més.
- El gener de 2011 tornarà a pujar el rebut de la llum una mitja d’un 10% (malgrat dir a tort i a dret que amb la privatització i l’obertura del mercat energètic anaven a baixar els preus)
- Ja s’està parlant de la privatització de les televisions “públiques”.
- Tot açò a banda de moltes altres “petites coses” que aniran aprovant de forma més o menys amagada, però sense aturador visible de moment.
Totes aquestes mesures, i les que vindran, no fan més que desenvolupar les darreres contrareformes aprovades pel govern espanyol i amb el suport incondicional dels governs “autonòmics”:
- Llei de contrareforma laboral;
- Llei de contrareforma de les pensions;
- Llei 15/97 de gestió de la sanitat pública;
- LEC i decrets diversos aplicables a l’ensenyament públic;
- Decrets de contrareforma de les condicions laborals dels controladors aeris;
- Decret i llei de declaració d’Estat d’Alarma.
El president del govern espanyol, Zapatero, va fer públic el passat 1 de desembre de 2010 que el 3 de desembre el Consell espanyol de Ministres aprovaria i anunciaria un nou “paquet” de mesures “anticrisi”. Entre aquestes mesures s’inclouen noves rebaixes fiscals per a les petites i mitjanes empreses (que CEOE i CEPYME portaven mesos reclamant), la privatització de nous serveis públics... i el més important de tots aquests atacs, la confirmació de l’inici dels atacs a les prestacions i subsidis contra l’atur de les persones treballadores sense feina, tal i com ja havien anunciat abans de la darrera Vaga General del 29S. En concret, Zapatero ha anunciat que eliminaran l'ajuda de 426 € a les persones treballadores aturades que hagin esgotat la seva prestació quan expiri l'últim termini marcat (febrer de 2011). I això en un moment en que està força clar que l’atur no farà més que créixer, i per tant la precarització i la desprotecció de cada cop més i més famílies anirà creixent.
No oblidem que als Països Catalans les xifres reals d’atur ja ronden el milió i mig de persones aturades, amb el País Valencià com a “punta de llança” amb més d’un 28% real de persones aturades... gairebé 10 punts per sobre de la mitjana espanyola!!
Així Zapatero assegurava que aquest nou paquet de mesures pretén “afavorir la inversió econòmica i l'ocupació”, sobretot en les petites i mitjanes empreses... creant més desprotecció, i sense atacar al frau fiscal galopant de les grans fortunes, clar.
Així, una de les mesures (regals) que contempla aquest nou pla és un canvi en el primer tram del Impost de Societats que tributa al tipus reduït, establert actualment en el 25%, que passarà de 120.000 € a 300.000 €... És a dir, que les empreses pagaran menys impostos. Què passarà amb aquells empresaris (molt nombrosos al nostre país), que tenen els seus negocis repartits entre diverses societats més petites? Doncs que augmentaran els seus beneficis, ja que legalment podran justificar el pagar menys impostos.
De la mateixa forma, es va a ampliar el concepte d'empresa de grandària reduïda a partir del volum de facturació, que passarà de 8 milions d'euros a 10 milions d'€, la qual cosa beneficiarà, segons anunciava el govern espanyol, a unes 40.000 empreses.
Així mateix, s'eliminarà l'obligatorietat a totes les empreses de pagar quotes a les Cambres de comerç, es generalitzarà la “llibertat d'amortització” en l'Impost de Societats fins a l'any 2015 (és a dir, pagaran com i quan voldran durant aquests 4 propers anys... fins la següent “reforma”, és clar) i s'adaptaran les mesures contemplades en la Llei d'Economia Sostenible sobre la reducció de terminis i costos a l'hora de crear una empresa.
D'altra banda, el nou paquet de mesures inclou la privatització de fins al 49% d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena) i el 30% de Loteries i Apostes de l'Estat.
Així, s'obre la porta a l'entrada de capital privat i a la gestió privada en règim de concessió d'alguns aeroports, com el de Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat... És a dir, pagarem les despeses, i els beneficis se’ls repartiran quatre empreses (algun dels grans empresaris que es van reunir amb el Borbó fa uns dies?)
Avança l’aplicació de la contrareforma laboral del PsoE:
En matèria laboral, el nou paquet de mesures implicarà l'aprovació de la “regulació” de les agències privades de col·locació. És a dir, com portem mesos avisant, abans de la fi de 2010 ja estarien legalitzats els nous retalls contra el dret bàsic a la protecció contra l’atur, i la legalització de l’entrada de les ETT i els organismes privats en el mercadeig de la “força de treball”, en qualsevol sector i sota qualsevol forma... Ara només manca esperar la retallada definitiva de la Negociació Col·lectiva per tenir la contrareforma laboral totalment desenvolupada (el govern espanyol ja va avisar fa setmanes que això hauria d’estar “solucionat” sí o sí la primera setmana de març)
Així, i per anar “obrint boca”, no renovaran l'ajuda dels 426 € als aturats sense ingressos a partir del proper febrer.
Ja tenim aquí la contrareforma de les pensions:
Les claus del procés “negociador” entre els partits del capital (PsoE, PP, CiU, PNB i CC), seguint el pla que ja té decidit el PsoE, marcat prèviament pels respectius Bancs Centrals, l’FMI, etc., serien les següents:
- Jubilació als 67 anys. Finalment és probable que quedi amb un format “gradual”, és a dir, que els col·lectius de treballadors amb feines més penoses puguin mantenir la jubilació una mica abans. Amb tot, no existeix cap garantia perquè es doni aquest fet.
- Període de còmput i mínim cotitzat. Aquest és un punt de consens entre tots els partits del capital. Ara es prenen els últims 15 anys de vida laboral per calcular la quantia de la futura pensió (quan en 1985 es calculava amb els darrers dos anys cotitzats). El Govern ha parlat d'allargar aquest període a 20 o 25 anys. La mesura suposa una retallada real de la pensió per a la gran majoria de persones treballadores, al voltant d’un 10% de mitjana (i uns ingressos extres per l’estat d’uns 40.000 milions d’euros, que acabaran en les mans dels grans bancs i gran patronal)
- Pensió completa. A l'hora de jubilar-se, per cobrar la totalitat de la pensió és necessari haver cotitzat almenys 35 anys. Així, una de les possibilitats que provocaria un retard real de l'edat real de jubilació és augmentar el nombre d'anys, com ja passa a l’estat francès.
- Pensió de viduïtat. El Pacte de Toledo ja va advocar en 2003 per reformular aquesta figura per a les generacions futures. Ara com ara, l'opció més probable apunta a un major “equilibri” entre pensions de viduïtat i d'orfandat, encara molt baixes.
- Congelació de les prestacions. Ja decidit pel govern espanyol per les pensions del 2011.
No cal ser gaire intel·ligent per veure com van concatenant-se totes les retallades, privatitzacions, etc., d’acord a les demandes i exigències constants de la gran patronal i la corona espanyola, del Banc d’Espanya, del Banc Central Europeu, de l’FMI i el Banc Mundial, i dels governs dels USA, França i Alemanya.
A tot plegat, cal sumar-li de forma molt especial l’aprovació fa unes setmanes del decret “d’estat d’alarma”, que no és res més que la recuperació de l’estat d’excepció franquista, arran de la vaga dels i de les controladores aèries (provocada per un tercer decret governamental que els deixava sense gairebé cap tipus de dret laboral bàsic, com serien el dret a gaudir de les vacances, a cobrar les hores extres, a no fer hores sense cobrar-les d’allò marcat al conveni, o el dret a poder fer ús de les hores sindicals per part dels representants dels i de les controladores, entre moltes altres barbaritats)
Aquest nou “estat d’alarma” permetrà a l’estat poder llençar l’exèrcit espanyol a “protegir” els carrers de les nostres poblacions davant noves situacions “d’alarma”, és a dir, noves vagues i mobilitzacions dels i de les treballadores, que cada vegada són més previsibles, i seran més massives, arran de les brutals mesures privatitzadores i de retalls de drets socials i laborals... Així, per totes aquelles treballadores que facin vaga a sectors que el govern espanyol consideri “estratègic” podran ser mobilitzats militarment, i si continuen sense acudir als seus llocs de treball, jutjar-los per via penal, amb peticions de penes que podrien arribar als 8 anys de presó.
I tot plegat passa unes setmanes després de la trobada entre una representació de la gran patronal espanyola amb el rei d’espanya, on li reclamaren mesures enèrgiques per “agafar el timó de la crisi”... Això té dos precedents en la història recent de l’estat espanyol:
- la trobada de la gran patronal espanyola de la ma del banquer “mallorquí” Juan March, amb els militars colpistes després de les eleccions democràtiques que posaren en el govern al Front d’Esquerres en 1936 i que va acabar amb la victòria feixista de 1939;
- el pacte de la reforma “democràtica”, que permetia mantenir al capdavant de l’estat espanyol a Juan Carlos de Borbón (que havia estat posat en eixe lloc per Franco), per tal d’aturar les peticions de ruptura democràtica per part de les persones treballadores i dels pobles ocupats per l’estat espanyol.
Coincidència??
En definitiva, en uns moments en els quals la classe treballadora dels Països Catalans estem patint uns índex d’atur i precarietat laboral i vital absolutament descontrolats, als treballadors i a les treballadores d’aquest país ja no ens queda cap altra cosa que:
1. Recuperar d’una vegada per totes (i ja no deixar-lo anar), l’esperit combatiu i solidari de la Vaga General del 29 de Setembre, per una segona Vaga General arreu dels Països Catalans, i totes les que calguin, fins aconseguir tirar enrere totes aquestes mesures.
2. Organitzar-nos des de la base, crear noves seccions sindicals, assemblees de barri i locals, per tal de crear estructures solidàries (com Punts d’Informació Laboral, Oficines de Drets Socials o Caixes de Resistència), per mirar de pal·liar de forma col·lectiva els efectes de tots aquests atacs contra la nostra classe, i estendre la consciència de classe i la solidaritat.
3. Avançar en la creació de les estructures unitàries de base necessàries per avançar en la construcció d’un Marc Nacional dels Països Catalans de Relacions Sociolaborals, i per un veritable Estatut Obrer, una llei creada de forma popular i assembleària, des de la base, que reculli tots els drets reals que volem els i les treballadores, com (entre d’altres):
a. A igual treball, igual salari. No a la discriminació salarial de la dona treballadora, dels i de les treballadores migrants o de la joventut treballadora.
b. Increment del Salari Mínim Interprofessional a 1.200 € nets mensuals.
c. Increment de les pensions mínimes a 1.200 € mensuals.
d. Prestació indefinida per desocupació mínima de 700 € mensuals fins a la reincorporació efectiva a un lloc de treball.
e. Prohibició legal dels talls de subministraments, embargaments i desnonaments per a les famílies treballadores en situació de desocupació.
f. Promoció efectiva del treball fix i eliminació de tota forma precària de contractació.
g. Prohibició de les Empreses de Treball Temporal.
h. Reducció general de la jornada laboral a 35 hores en còmput setmanal, per llei i sense reducció salarial.
i. Reconeixement immediat d'iguals drets, laborals, socials, sindicals i polítics a la classe obrera immigrant, independentment de la seva situació legal
j. Reducció general de l'edat legal de jubilació als 60 anys.
k. Lluita contra el frau fiscal. Increment de la imposició a les SICAV, a un 45 % (actualment tributen al 1%)
l. Persecució de tota forma d'assetjament laboral i violència al treball.
m. Persecució de qualsevol forma de frau en la contractació i en la cotització patronal.
n. Persecució de tota vulneració del dret obrer a la protecció integral de la salut i a la prevenció de riscos laborals.
o. No als Expedients de Regulació d'Ocupació.
p. Dret de la plantilla i de les organitzacions obreres a una informació puntual i veraç de la marxa econòmica de l'empresa.
q. Democratització de la negociació col·lectiva regulant el debat en assemblees de centre de treball.
r. Establiment del referèndum obrer vinculant en la unitat productiva o sector afectat sobre els Convenis Col·lectius.
s. No al pacte social. No a les contrareformes laborals i de la Seguretat Social.
t. Cobertura Social universal i gratuïta.
u. Enfortiment del Dret a la Vaga com a dret fonamental, democràtic i col·lectiu, que ha de prevaler sobre els drets patronals i “individuals”.
v. Cap acomiadament sense causa real provada. No a l'acomiadament lliure.
w. Elecció pel treballador acomiadat entre readmissió i indemnització en cas d'acomiadament improcedent.
x. No a la subcontractació ni a la contractació fraudulenta de treballadors autònoms amb vinculació perllongada a l'empresa. Reforma de l'Estatut del Treballador Autònom amb una ampliació real de drets socials i mesures efectives que evitin el frau.
y. Aplicació efectiva del tipus pena regulat com a delictes contra els treballadors. Regulació de la possibilitat d'acusació per a les organitzacions obreres de manera que aquesta es faci efectiva.
Davant les retallades socials, laborals, salarials i nacionals.
Davant les contrareformes laboral i de les pensions.
Per la terra, pel treball i la llibertat... Avancem ja cap a la nova Vaga General!!
Desembre de 2010 – Països Catalans
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans
dimarts, 21 de desembre del 2010
Secrets sobre transgènics
Filtracions de Wikileaks:
>> Converses entre Monsanto, el Ministeri i la diplomàcia americana al 2009 mostren que la ILP de Som lo que Sembrem va ser un motiu de greu preocupació.
>> Tan Monsanto Espanya com el secretari d’estat Josep Puxeu van demanar ajuda als Estats Units perquè reforcés la pressió sobre la CE.
>> Un altre cable fa sospitar de la relació entre l’especulació amb els aliments bàsics que es va provocar al 2008 , i els interessos per estendre els transgènics.
L’onze de gener del 2008, els senadors Charles Grassley i John Thune juntament amb altres diplomàtics nordamericans es van trobar amb el Secretari espanyol de Comerç Internacional, Pedro Mejías i el secretari general Alfredo Bonet. El senador Thune va demanar per quins mitjans podia influir Espanya en l'acceptació de la biotecnologia agrícola a Europa. Els secretaris de comerç internacional espanyols van afirmar que un augment del preu dels productes bàsics alimentaris podria afavorir una major liberalització de les importacions dels transgènics a Europa.
Recordem que sis mesos després els preus dels aliments bàsics es van disparar, per l'especulació provocada a Wall Street, causant gana i protestes entre les comunitats més pobres al món
Aquesta informació ens fa pensar a Som lo que Sembrem que possiblement l’especulació ha estat una estratègia (criminal) utilitzada en part per procurar estendre els cultius transgènics a Europa i al món.
Recordem que ahir diumenge 19 de desembre es van fer públics altres cables que confirmen la continua i forta pressió d’Estats Units i Espanya per aconseguir la major liberalització dels transgènics agrícoles a Europa. Tot i la insistència dels Estats Units en aquests cables de què les decisions referents als ogm es basin en arguments científics, moltes són les proves que en aquell país la biotecnologia s’ha estès per raons d’interessos comercials de les grans empreses de llavors transgèniques, i de rendibilitat pels grans propietaris, i molt sovint a través de portes giratòries entre la indústria i l’administració, en particular la Food and Drug Administration.
En un altre cable del 2009 s’informa que el director comercial de Monsanto Espanya i també el secretari d’estat d’agricultura Josep Puxeu van mostrar la seva intensa preocupació a la diplomàcia americana pels últims esdeveniments referents als transgènics a Catalunya (ILP), Euzkadi (llei de coexistència) i a Europa (prohibicions a diferents països) i van demanar que Estats Units pressionés a Brusseles.
Les converses es van produir poc abans que el PSC, el PP i CiU presentessin la moció que evitava el debat sobre la ILP de Som lo que Sembrem a Catalunya (recordem que l’excusa pel veto de la ILP van ser uns pobres informes presentats al Parlament pel CAPCIT –Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia-, i que Som lo que Sembrem vam denunciar )
Cable original (2008):
On January 11, Senators Charles Grassley and John
Thune, together with the Deputy Chief of Mission, AgCouns and
EconOff, met with the Ministry of Industry, Tourism and
Trade,s Secretary of State for International Trade, Pedro
Mejia, and Secretary General Alfredo Bonet. Senator Grassley
emphasized the importance of science-based decisions in the
agricultural BIOTECHnology context. Mejia said that SPAIN
had a relatively "liberal" view with respect to
BIOTECHnology. However, even in SPAIN the technology was
controversial and faced NGO opposition, albeit not as strong
as in some other EU member states. Senator Thune asked what
influence SPAIN could exercise in Brussels on this issue.
Bonet noted it was very difficult to get a qualified majority
for BIOTECH approvals in the EU Environment Council so in the
end the Commission was taking decisions in favor of
BIOTECHnology. Both Mejia and Bonet noted that commodity
price hikes might spur greater liberalization on BIOTECH
imports
http://www.foodpolitics.com/wp-content/uploads/The-Food-Bubble-pdf.pdf
(Frederick Kauman: La bombolla alimentària. Com Wall Street va voler matar de gana a milions y se’n va sortir)
Llibre Science for Sale: The Perils, Rewards, and Delusions of Campus Capitalism
http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=109
El Món segons Monsanto http://www.youtube.com/watch?v=Ln4Okz7eb0Q.
Aquest cable del 2009 descriu conveses entre Monsanto Espanya, el Ministeri i la diplomàcia americana que mostren preocupació pel resultat de la ILP :http://www.elpais.com/articulo/espana/Cable/Ministerio/Medio/Ambiente/pide/EEUU/presione/Bruselas/favor/transgenicos/elpepuesp/20101218elpepunac_8/Tes
“....In March 2008, the Canary Islands were declared GM-free. Since fewer than 1,380 acres of corn are grown in the Canaries, this is considered mostly a symbolic gesture.
However, on February 5, 2009, an initiative was proposed in the Catalonian Regional Parliament to declare the region GM-free. The initiative has not yet come up for a vote, and its prospects are uncertain. Such an action would be cause for serious concern, since
Catalonia is a center of GMO corn cultivation...”
Denúncia de Som lo que Sembrem als informes del CAPCIT (octubre del 2009) http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=36&hover=18
Més informació www.somloquesembrem.org
>> Converses entre Monsanto, el Ministeri i la diplomàcia americana al 2009 mostren que la ILP de Som lo que Sembrem va ser un motiu de greu preocupació.
>> Tan Monsanto Espanya com el secretari d’estat Josep Puxeu van demanar ajuda als Estats Units perquè reforcés la pressió sobre la CE.
>> Un altre cable fa sospitar de la relació entre l’especulació amb els aliments bàsics que es va provocar al 2008 , i els interessos per estendre els transgènics.
L’onze de gener del 2008, els senadors Charles Grassley i John Thune juntament amb altres diplomàtics nordamericans es van trobar amb el Secretari espanyol de Comerç Internacional, Pedro Mejías i el secretari general Alfredo Bonet. El senador Thune va demanar per quins mitjans podia influir Espanya en l'acceptació de la biotecnologia agrícola a Europa. Els secretaris de comerç internacional espanyols van afirmar que un augment del preu dels productes bàsics alimentaris podria afavorir una major liberalització de les importacions dels transgènics a Europa.
Recordem que sis mesos després els preus dels aliments bàsics es van disparar, per l'especulació provocada a Wall Street, causant gana i protestes entre les comunitats més pobres al món
Aquesta informació ens fa pensar a Som lo que Sembrem que possiblement l’especulació ha estat una estratègia (criminal) utilitzada en part per procurar estendre els cultius transgènics a Europa i al món.
Recordem que ahir diumenge 19 de desembre es van fer públics altres cables que confirmen la continua i forta pressió d’Estats Units i Espanya per aconseguir la major liberalització dels transgènics agrícoles a Europa. Tot i la insistència dels Estats Units en aquests cables de què les decisions referents als ogm es basin en arguments científics, moltes són les proves que en aquell país la biotecnologia s’ha estès per raons d’interessos comercials de les grans empreses de llavors transgèniques, i de rendibilitat pels grans propietaris, i molt sovint a través de portes giratòries entre la indústria i l’administració, en particular la Food and Drug Administration.
En un altre cable del 2009 s’informa que el director comercial de Monsanto Espanya i també el secretari d’estat d’agricultura Josep Puxeu van mostrar la seva intensa preocupació a la diplomàcia americana pels últims esdeveniments referents als transgènics a Catalunya (ILP), Euzkadi (llei de coexistència) i a Europa (prohibicions a diferents països) i van demanar que Estats Units pressionés a Brusseles.
Les converses es van produir poc abans que el PSC, el PP i CiU presentessin la moció que evitava el debat sobre la ILP de Som lo que Sembrem a Catalunya (recordem que l’excusa pel veto de la ILP van ser uns pobres informes presentats al Parlament pel CAPCIT –Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia-, i que Som lo que Sembrem vam denunciar )
Cable original (2008):
On January 11, Senators Charles Grassley and John
Thune, together with the Deputy Chief of Mission, AgCouns and
EconOff, met with the Ministry of Industry, Tourism and
Trade,s Secretary of State for International Trade, Pedro
Mejia, and Secretary General Alfredo Bonet. Senator Grassley
emphasized the importance of science-based decisions in the
agricultural BIOTECHnology context. Mejia said that SPAIN
had a relatively "liberal" view with respect to
BIOTECHnology. However, even in SPAIN the technology was
controversial and faced NGO opposition, albeit not as strong
as in some other EU member states. Senator Thune asked what
influence SPAIN could exercise in Brussels on this issue.
Bonet noted it was very difficult to get a qualified majority
for BIOTECH approvals in the EU Environment Council so in the
end the Commission was taking decisions in favor of
BIOTECHnology. Both Mejia and Bonet noted that commodity
price hikes might spur greater liberalization on BIOTECH
imports
http://www.foodpolitics.com/wp-content/uploads/The-Food-Bubble-pdf.pdf
(Frederick Kauman: La bombolla alimentària. Com Wall Street va voler matar de gana a milions y se’n va sortir)
Llibre Science for Sale: The Perils, Rewards, and Delusions of Campus Capitalism
http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=109
El Món segons Monsanto http://www.youtube.com/watch?v=Ln4Okz7eb0Q.
Aquest cable del 2009 descriu conveses entre Monsanto Espanya, el Ministeri i la diplomàcia americana que mostren preocupació pel resultat de la ILP :http://www.elpais.com/articulo/espana/Cable/Ministerio/Medio/Ambiente/pide/EEUU/presione/Bruselas/favor/transgenicos/elpepuesp/20101218elpepunac_8/Tes
“....In March 2008, the Canary Islands were declared GM-free. Since fewer than 1,380 acres of corn are grown in the Canaries, this is considered mostly a symbolic gesture.
However, on February 5, 2009, an initiative was proposed in the Catalonian Regional Parliament to declare the region GM-free. The initiative has not yet come up for a vote, and its prospects are uncertain. Such an action would be cause for serious concern, since
Catalonia is a center of GMO corn cultivation...”
Denúncia de Som lo que Sembrem als informes del CAPCIT (octubre del 2009) http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=36&hover=18
Més informació www.somloquesembrem.org
Subscriure's a:
Missatges (Atom)