Que la crisi la paguin els rics! (cada cop més veus per aquesta crida... ara també sindicats)

CATAC I LA INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA (IAC)
ENS OPOSEM FRONTALMENT
A LES MESURES PROPOSADES PEL PRESIDENT ZAPATERO
A CATAC – IAC hem rebut amb indignació la informació sobre les mesures de reducció del dèficit, anunciades pel president del govern central, que suposen una agressió inacceptable als drets laborals i econòmics dels treballadores i treballadores i a les condicions de vida dels pensionistes.

El govern, des de fa temps, ha optat per anar contra l’interès general de la ciutadania per afavorir descaradament als culpables d’aquesta crisi: cap mesura de regulació del sistema financer, cap control sobre els especuladors, cap interès en una política fiscal progressiva ni en cercar el frau. Ans al contrari, han fet una contrareforma fiscal, augmentant l’IVA i l’IRPF (pels que el paguen) i reduint l’impost de societats, tenen una nul•la disposició en lluitar contra el frau fiscal, no han demostrat cap interès en gravar les grans fortunes i, el més greu, han ajudat amb milions d’euros el sistema financer, veritable responsable d’aquesta situació. En resum, es compleix allò que els beneficis són privats i les pèrdues es socialitzen. I el govern, suposadament d’esquerres, ho avala i protegeix en contra de la majoria de la societat.
Tot obeint les directrius de l’FMI i de la UE, el govern dóna un pas més, consistent en deu mesures que es poden resumir en un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors i treballadores i dels pensionistes.
Aquesta agressió passa per congelar les pensions, dificultar fins al límit la jubilació parcial, reduir determinades prestacions socials, eliminar inversions i ajudes, anuncia una reforma laboral que precaritzarà, encara més, les condicions laborals, abaratirà els acomiadaments i laminarà el dret a la negociació col•lectiva i promou una modificació de les condicions per tenir dret a les pensions que fa témer el pitjor.
Pel que fa als empleats i empleades públics s’anuncia una rebaixa del 5% dels salaris. Nosaltres som els primers:
- a criticar les despeses inútils com l’11% de més, que en concepte de dedicació exclusiva perceben 1.500 persones a la Generalitat,
- a rebutjar la inflació de càrrecs sense contingut real i, principalment,
- a denunciar els costos que representen les externalitzacions i
- la multiplicació d’ens i organismes que únicament responen a interessos partidistes i clientelars. A més,
- no deixem de expressar la repugnància que ens mereix el regal que fem a La Caixa “en format” pla de pensions.
.../...
Aquesta disminució indiscriminada significa:
o que el govern menysprea als treballadors i treballadores dels serveis públics fent-nos pagar els costos d’una crisi que no hem generat, o que, a més, actua demagògicament, visualitzant que és un avantatge el treballar a l’Administració (sense tenir en compte l’alt grau de precarització i que els salaris mitjans no són precisament de privilegi).

És una fal•làcia l’argument de la necessitat d’estrènyer-se el cinturó i és una actitud demagògica cridar a l’esforç de tots. Solament s’estreny i s’ofega els treballadors i treballadores, s’escampa la por a l’atur i els delinqüents de moqueta continuen sense esser molestats.
Des de la CATAC - IAC tenim clar que cal lluitar per defensar els nostres drets i les nostres condicions laborals davant d’aquesta agressió, en nom propi i en record de tots i totes que, generació rere generació, amb esforços socials i personals, han fet possible el minso estat del benestar que avui gaudim i paguem.
Cal que tothom recordi que les condicions de treball i els drets que tenim no són fruit del favor o de la magnanimitat de cap govern.
Cal prendre consciència què, en el fons, cap dels nostres drets està garantit sinó som capaços de lluitar per ells i defensar-los.
Cal saber que el govern i la UE en el seu conjunt estan trencant l’acord social que durant més de sis dècades ha permès un llarg període d’estabilitat social i política.

Cal aixecar la veu, cal fer-se valer i cal sortir al carrer a defensar la nostra dignitat i els nostres drets.
Cal obligar el govern a donar marxa enrere i a adoptar mesures que facin pagar les conseqüències de la crisi als seus veritables responsables.

Ja venim dient fa temps que la crisi la paguin els rics. Cal ara lluitar perquè això sigui possible. Està clar que si aconsegueixen que la paguem nosaltres, no solament ens retallaran el sou, sinó que tots i totes, els treballadors i pensionistes, patirem un desmantellament del sistema de protecció social en ensenyament, sanitat, serveis socials i pensions.
Es fa palès que les mesures que, fins ara de forma simbòlica, propugnem per sortir de la crisi, han de prendre cos i força: nacionalització de la banca, repartiment del treball, lluita contra el frau, impostos a les grans fortunes, entre d’altres, han de constituir-se en objectius realment existents.

Cal una mobilització contundent per aturar aquesta greu agressió als treballadors i treballadores del sector públic.
Des de CATAC, des de la IAC, fem una crida a la resta de sindicats i al conjunt del col•lectiu d’empleats públics a mobilitzar-nos i sortir al carrer

Que la crisi la paguin els rics!