Són molts els agents "econòmics" (poders orgànics del capitalisme) i una part dels "socials" (els patrons... en masculí) que després d'haver assolit una gran recaptació per als seus intruments financers (la banca), a costelles dels fons públics (els de totes i tots), que ara es recuperaran a partir de reduccions de sous i augment d'impostos (de tots i totes, no dels rics "encara"), que ara volen recuperar drets sobre els seus treballadors i treballadores (seus?), o sigui retallar els drets que tanta sang han costat. Per igualar drets, dels que mensy en tenen respecte als qui encara en conserven, han d'afavorir l'acomiadament i limitar e poder negociador, limitant la negociació col·lectiva (i que cadascú "s'entengui" amb els seus caps). La igualtat a la baixa, dels de baix, deu ser el fonament moral de la seua conducta.
No diré que la negociació col·lectiva hagi obtingut els millors resultats, sempre es pot negociar millor, però abandonar a cadascú en mans del seu superior ("i si no vols ja ens buscarem un altre per matxacar"), no deixa de donar avantatge als mateixos, als qui mouen cada vegada més fils i cada vegada amb menys restriccions.
Ara és l'FMI (el Fondo per als amics de la premsa) qui dispara a matar El Fondo exige una reforma "radical y urgente" del mercado laboral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada