No mos informen dels motius pels quals es va sortir al carrer a Grècia, només que un pioli mata un xaval i que comencen a sortir "joves" "anarquistes" i "cremen cotxes i comerços mentre llancen pedres a la policia".
Als foros surt un debat sobre si és la manera de protestar o s'ha de fer pels canals marcats per la democràcia, sobre qui és més violent (l'estat, lo capital o los "antisistema"), sobre si lo capitalisme ha demostrat ser molt millor que el comunisme (que ha fracassat i es posen exemples). Massa tòpics i massa fàcil per ser la realitat...
Podeu llegir-ho a: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Nuevos/disturbios/Grecia/elpepuint/20081209elpepuint_7/Tes#EnlaceComentarios
Jo em quedo en un comentari d'una persona d'atenes:
A veces los sentimientos no caben el las palabras. Lo que pasa es tan extrano que resulta familiar. No lo critiqueis. Toda la gente esta en la calle.Y no solo los anarquistas. Todos. AL extranjero sale solo la violencia.Lo que vende mas.Pero no es asi. Ojala que siga todo esto.Talvez que nos conduzca a un cambio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada