cementiri nuclear

COMUNICAT DE PREMSA

LA CANC CONSIDERA QUE LA CONVOCATÒRIA PER A LA SELECCIÓ DE CANDIDATS A ACOLLIR EL CEMENTIRI NUCLEAR ÉS IRRESPONSABLE I ANTIDEMOCRÀTICA.

Els municipis interessats, diu la convocatòria, podran presentar candidatura amb un simple acord del Ple Municipal, sense ni tant sols exigir-ne unanimitat i que es podria aprovar per majoria simple, i sense tenir en compte als municipis veïns.

La previsió del total de deixalles radioactives, unes 6700 tones segons el Ministerio de Industria, està feta sense establir prèviament un calendari de tancament, urgent i ordenat, de les centrals nuclears, per la qual cosa no es pot establir una quantitat fixa de residus que generaran aquestes nuclears.



El projecte de cementiri de residus radioactius és la coartada que prepara el Govern de l’Estat per poder justificar un allargament de les nuclears més enllà de la seva vida de disseny.

El projecte de Cementiri de residus radioactius que ara treu a subhasta el Ministerio de Industria (http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf), és una part més de la irresponsable política de generar un problema per al conjunt de la ciutadania i el medi ambient, els residus nuclears, per als quals no hi ha solució tecnològica. La principal raó de ser d’aquest cementiri de residus radioactius és el problema que tenen les empreses que gestiones les nuclears que veuen com les “piscines”, lloc de l’interior del reactor on es guarden els residus de cada central, se’ls estan omplint, i hauran de deixar de funcionar un cop estiguin saturades. Per tant, es una coartada que el Govern de l’Estat vol donar a les elèctriques per poder justificar l’allargament de les nuclears més enllà de la seva vida de disseny (calculada en 25-30 anys, és a dir, el temps que tarden a omplir-se les piscines). El combustible gastat de la C.N. Vandellós 1 que estan a França, i que el seu retorn a l’Estat espanyol està sent utilitzat com a coartada mediàtica per justificar la construcció d’aquest cementiri, només representen 13m3 de residus d’alta activitat, i en cap cas suposaran un sobrecost econòmic per a l’Estat si no retornen a partir del 30-12-2010. Així ho posa de manifest la resposta 169687, de data 27-12-2006, del Govern de l’Estat a la pregunta escrita pel diputat Joan Herrera (GIV-IU-ICV) sobre el cost de la gestió dels residus de Vandellòs I per part de França, el cost de traslladar-los altre cop a l’Estat, i el cost en cas de no ser recollits a data 31/12/2010: “En el caso de no poder retomar a España los residuos del núcleo 3, por causas atribuïbles a la parte española, el Protocolo establece que la parte española tendrá una penalización de 49.545,17 € por día de retraso a contar desde el 31 de diciembre de 2010. Esta cantidad es revisable de acuerdo a una fórmula de revisión de precios con índices franceses (a fecha de diciembre de 2005, asciende a 58.847,68 €). Estas cantidades serían devueltas a España en el momento del último retorno de residuos, una vez deducidos los costes de almacenamiento soportados por COGEMA después del 31-12-2010 y los costes de intervención de terceros ocurrida por iniciativa de COGEMA, por lo que deben considerarse como un pago a cuenta”.

La previsió del total de deixalles radioactives, unes 6700 tones segons el Ministerio de Industria, està feta sense establir prèviament un calendari de tancament, urgent i ordenat, de les centrals nuclears, per la qual cosa no es pot establir una quantitat fixa de residus. Amb això, el municipi que vulgui acollir el cementiri de residus nuclears s’exposa a acollir una quantitat de residus que vagi més enllà d’aquesta previsió de 6700 tones.

I cal tenir en compte, que el cost de la gestió dels residus radioactius, igual que el desmantellament de les centrals nuclears, es suportat pels ciutadans que financem l’empresa pública ENRESA a través d’un recàrrec del 2% en el rebut de l’electricitat.

Els aspectes socioeconòmics del cementiri sobre el territori queden rebaixats i difuminats “i s’anirà concretant a mesura que aquest es desenvolupi”, segons diu el Ministerio de Industria

Dels 12 milions d’euros anuals que inicialment el Govern de l’Estat deia que rebria el territori que acollís el cementiri de residus radioactius, ara ja han quedat oficialment rebaixats a la meitat, 6 milions d’euros anuals. Aquesta quantitat, però, no s’ajusta al que preveu l’Ordre del Ministeri d’Industria 17168 de 13 de julio de 1998 (http://www.enresa.es/files/multimedios/orden_13_julio_1998.pdf) a la que remet la convocatòria per determinar els ingressos previstos per als municipis afectats per la ubicació del cementiri. Segons aquella ordre ministerial, els municipis afectats es repartirien anualment un fix d’1’7 milions d’Euros, i uns variables de 21.179 euros per tona mètrica de residu en que s’incrementi aquell any, i 3.005 euros per metre cúbic en que s’incrementi aquell any el volum de residus. Així doncs, segons aquella ordre ministerial, el territori que aculli el cementiri rebrà anualment una quantitat aproximada d’uns 4’4 milions d’euros anuals, a repartir entre tots els municipis afectats. (la distribució municipal d’aquesta quantitat està especificada també a l’esmentada ordre ministerial 17168 de 13 de julio de 1998).

En qualsevol cas, la retribució que rebrà el territori que aculli el cementiri de residus radioactius no depèn d’una Llei, sinó d’una simple Ordre Ministerial que pot modificar-se en qualsevol moment. Per tant, entenem arriscat que un ajuntament es jugui el futur del territori amb una consistència jurídico-econòmica tan feble.

LA CANC considera que la millor alternativa per reactivar l’economia de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs és el tancament de les nuclears i el seu desmantellament. Segons ENRESA, a la fase I i II del desmantellament de la CN Vandellòs I (encara falta la tercera, desmantellar el reactor, i que és la part més costosa) durant 10 anys hi van treballar 2700 persones repartides en 63 empreses. I això que es tractava d’una nuclear de petita dimensió (480 MW), no com els tres reactors que queden en funcionament, Ascó I, Ascó II, i Vandellòs II, de 1032MW, 1027MW i 1087MW respectivament.

El procediment de selecció preveu que els municipis interessats puguin presentar candidatura amb un acord del Ple Municipal, sense ni tant sols exigir-ne unanimitat i que es podria aprovar per majoria simple, i sense tenir en compte als municipis veïns.

Des de la CANC insistim en la denuncia de la frivolitat i poca responsabilitat amb la que el Govern de l’Estat tracta una qüestió tan problemàtica com és la dels residus radioactius. Amb només un mes de termini i amb un simple acord del ple municipal, que es podria aprovar amb una majoria simple, el Govern de l’Estat preveu licitar una instal·lació que acollirà residus radioactius d’alta activitat durant un mínim de 60 anys.

Un cementiri nuclear que acollirà tots els residus radioactius de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol, amb una radioactivitat que durarà centenars o milers d’anys, no només incumbeix a l’ajuntament del municipi que el vulgui. Això demostra la irresponsabilitat democràtica que el Govern de l’Estat mostra sobre qüestions relacionades amb la radioactivitat, quan els coneixements científics i la pròpia experiència han demostrat que la radioactivitat no entén de límits ni fronteres territorials. L’abast territorial dels efectes d’un cementiri nuclear amb residus altament radioactius, s’han de veure a llarg termini i amb conseqüències per varies generacions, no afectant tant sols al municipi que l’aculli, com s’ha demostrat amb la fuita radioactiva de la central nuclear d’Ascó 1 del passat hivern 2007-2008.

A més, en la convocatòria del Ministerio de Industria no es té en compte el principi “d’ampli consens territorial, social, i polític” que el president Zapatero va dir al seu moment a que estaria supeditada la ubicació del cementiri nuclear.

Posicionament contrari del territori.

Les terres del sud en particular, Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, i Catalunya en general som un territori altament nuclearitzat (a Catalunya hi ha una ràtio de 0’42MW nuclears per 1000hab.; xifra superior a la d’EEUU, el país amb més nuclears del món, que en té 0’33), i ja hem pagat, i de sobres, la nostra hipoteca nuclear, i no tenim perquè assumir ara els residus radioactius de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol.

Així ho han posat de manifest els 61 ajuntaments de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, que representen el 67% de la seva població (473.815 habitants), els que han aprovat mocions oficials contra la instal·lació d'aquest cementiri nuclear.

En el mateix sentit contrari al cementiri de residus radioactius s’hi han manifestat 7 dels 10 Consells Comarcals de la demarcació de Tarragona. Entre aquests, els quatre de les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, i Terra Alta), i tres del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, i Priorat).

L’11 de març de 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució (resolució 150/VIII; BOP núm. 229 de 17-03-2008), per la qual es rebutja la instal·lació d'un cementiri de residus radioactius al nostre país.

Sobre les informacions que apunten de la possibilitat que els municipis d’Ascó, Tivissa, o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, puguin presentar-se com a candidats, cal tenir present que no hi ha consens territorial, ja que 9 municipis de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs-Hospitalet, entre ells els de Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (els altres són: Flix, Móra d'Ebre, Ametlla de Mar, Mont-roig del Camp, Corbera d'Ebre, La Fatarella, i El Molar), la població dels quals representa el 79% d’aquest territori, han aprovat mocions de rebuig a aquesta instal·lació.



Per tot això, la CANC reitera la seva crida a defensar el territori a tota la població i especialment a totes les administracions públiques (Ajuntaments, Consells Comarcals, Parlament de Catalunya) que s’han posicionat en contra de la instal·lació del cementiri nuclear. Se’ls demana que manifestin públicament el seu posicionament, i refermin l’absència de consens territorial, social i polític.