Manifest QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!

QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS!
Ja fa gairebé un any que els mitjans de comunicació van començar a parlar de l’existència d’una crisi que no és només financera, com ens volen fer creure, sinó també de producció, energètica, ecològica i alimentària.
La situació financera actual és el reflex d'un model econòmic en el qual és millor negoci especular financerament que produir béns reals, fins que les bombolles exploten, com va ocórrer també en aquesta ocasió. Aquesta no és una més de les crisis cícliques del capitalisme; la d'avui és molt més profunda, ja que, a més de la inevitable sobreproducció que comporta de si el capitalisme, significa l'explosió d'un model econòmic que ha detingut la producció en el Sud, generant atur i aprofundint la pobresa.
El capitalisme, en la seva obsessió malaltissa per acumular més i més beneficis per als rics, necessita créixer permanentment per evitar entrar en crisi: créixer en especulació financera o d’habitatge, en explotació laboral dels treballadors, en sous miserables i precarització, en espoli dels recursos naturals i del medi ambient, en més i més privatitzacions dels serveis públics...
Com si no en tinguéssim prou, ara tot just estem començant a pagar amb molt més patiment la seva crisi.
Un any després de l’inici, milers de treballadors i treballadores som acomiadats cada dia, la situació és aprofitada per oferir feines més precàries, insegures i inestables alhora que la patronal intenta reduir les indemnitzacions per acomiadament a una propineta. Tot i que tothom està amenaçat, alguns col•lectius estan rebent més durament aquestes agressions: dones, joves, immigrants, famílies sense feina.
Els grans deutes que els bancs i constructors ens van obligar a tenir per accedir a un habitatge, ara poden fer-se servir per fer-nos fora. Mentrestant, el Govern Zapatero utilitza 150.000 milions d’euros per a la banca sense cap tipus de condició, el 15% del PIB de l’Estat. Amb els nostres impostos paguem l’especulació capitalista.
No es pot obviar el silenci còmplice de les burocràcies sindicals: mentre a tot Europa s’estenen les lluites de la classe treballadora, vagues generals incloses, aquí participen en les crides a la tranquil•litat i la pau social per mantenir-nos a tots i totes quiets a casa. No podran. No esperem a ser 4 milions d’aturats.
S’ha de dir clar: no hi haurà prou llocs de treball abans que s’acabin les prestacions d’atur dels acomiadats i les seves famílies. I després què?
Només la mobilització dels treballadors i treballadores, estudiants i classes populars podrà aturar la dramàtica situació que tenim a sobre. Si no actuem els governs de dreta o de l'actual esquerra acomodada seguiran actuant com a consells d'administració dels poderosos, que ens amenacen amb tancar o deslocalitzar empreses si no s'accedeix als seus desitjos de reduir els ja insuficients salaris. Hem de lluitar per aconseguir primer protecció immediata per a tothom i després per decidir si el capitalisme ha de seguir governant i explotant-nos la resta de la nostra vida.
El més d’un centenar de sindicats, moviments socials, partits polítics, comitès d’empresa i les dones i homes en lluita per un món sense explotació, des de la campanya “Que la crisi la paguin els rics!” volem construir assemblees unitàries, que acullin tots els explotats (aturats, temporals, mileuristes, autònoms, subcontractes...) i exigim:
* Aturada immediata dels EROs (expedients de regulació per acomiadar). Ni un acomiadament més, garantia de treball estable i digne per a tothom. Modificar la legislació actual que permet acomiadar amb beneficis del grup i eliminar ETTs i la temporalitat.
* Prestació de l'atur indefinida fins a l'obtenció d'una nova feina (avui només pots gaudir de 720 dies amb 70% de base reguladora o del 60% a partir del setè mes). No es pot acceptar un subsidi caritatiu de prop de 400 euros si no pots treballar, com passa a més d’1 milió de persones que han finalitzat la prestació d’atur.
* Repartiment del treball assalariat; 35h setmanals sense reducció de salari, com s'ha fet en diversos països d'Europa. Salari mínim de 1.200 € (avui són 624 €) i pensions a 1.000 € (avui molta gent gran viu amb 494 € per 14 pagues, o 336 € la no contributiva als que no ingressen 4.708 € l’any i no van cotitzar 15 anys).
* Dret a un habitatge digne (amb un preu màxim del 20% dels ingressos per lloguer), cap desnonament per motius econòmics
* Nacionalització amb control dels treballadors, en el cas d'intent d'acomiadaments, tancaments o deslocalització, de grans empreses.
* Aposta per un teixit productiu sostenible, socialment i ecològicament. Planificació de la producció i l'explotació dels recursos naturals, fomentar formes de propietat d’interès social, la propietat pública, la propietat cooperativa, la propietat comunal i col•lectiva i les xarxes de consum alternatiu, en funció de les necessitats de les persones i no per als beneficis dels capitalistes. Garantir la sobirania alimentària i el màxim de l’energètica.
* Nacionalització sense indemnització i amb control social, dels sectors estratègics, és a dir, banca, energia, infraestructures. Democratitzar la comunicació perquè el 70% de las notícies són de 7 multinacionals de premsa. Socialització del coneixement, que condiciona amb patents la medicina i l’agricultura.
* No a la privatització ni a la mercantilització de l'ensenyament! Ni LEC de la Generalitat que dóna el 30% dels diners a la privada-concertada, ni el pla Bolonya de la UE, que prioritza la investigació de les multinacionals i exclou els fills dels treballadors de la universitat. Per una educació pública de qualitat i laica.
* No a la recent directiva de la UE, anomenada de la vergonya, sobre immigració, que permet 6 mesos de presó sense judici a immigrants que no tenen papers. Regularització sense condicions.
* Serveis públics universals, gratuïts i de qualitat. Recuperació dels serveis ja privatitzats, que fan negoci amb els recursos públics.
* Reconeixement social i econòmic i repartiment del treball domèstic i de cura.(les dones pateixen més càrrega de treball en la societat actual i no es reconeix ni com a feina).
* Control dels capitals financers. Eliminació dels paradisos fiscals. Impostos per als rics per arreglar la crisi, ja que amb PP i PSOE els han reduït molt (20.000 milions d’€), i acabar amb el frau fiscal i el 25% d’economia submergida.
* Dissolució de l'OMC, l’FMI, el BM i el G-20, atès que són organismes no democràtics. (En el Fons Monetari manen 5 països, en el Banc Mundial 8, en l’Organització Mundial de Comerç mai s’ha votat res i són responsables de la crisi.) Per unes institucions financeres sota control democràtic al servei d’una economia solidària sense especulació ni usura. No ens deixarem enganyar amb la reunió del G20 a Londres el 28 de març, i la seva sortida de la crisi favorable als rics. Abolició del deute extern del països empobrits i de l'intercanvi desigual en el comerç internacional.
* Reinversió de les despeses militars en serveis socials. La despesa militar mundial el 2007 va ser d'1,5 bilions de dòlars. Segons la FAO, amb 150.000 milions de dòlars anuals es podria eradicar la pobresa el 2015. D'aquests bilions, l'Estat espanyol va col•laborar amb 17.977 milions d'euros, equivalent a l'1,73 del PIB espanyol. 4.200 milions d'euros a cooperació dedica Espanya.
* Denunciar i aturar l'acció destructiva i d'espoli dels pobles per part de les multinacionals. Les multinacionals més importants tenen més poder real que la meitat dels països de l’ONU i generen grans corrupcions al Sud i al Nord, invertint cada cop més en publicitat per la marca.
* Compliment del dret d'autodeterminació dels pobles reconegut en la Carta de Drets Humans de l’ONU, com a forma de poder decidir democràticament els millors camins per sortir de la crisi i autogovernar-se.
* Defensa dels drets democràtics, de vaga, llibertat d'expressió, associació i manifestació. Prou repressió als moviments i persones que lluiten contra la crisi. Absolució dels imputats per lluites socials.
Per aconseguir els objectius necessitem unir-nos. Cal començar a crear plataformes-assemblees locals en contra de la crisi. Perquè sols som febles, però units ho podem aconseguir. PARTICIPA, ORGANITZA'T PELS TEUS DRETS, CONTRA LA CRISI. Només amb la lluita de molts podrem sortir afavorits de la crisi. És necessari el treball de base, la conscienciació i la mobilització sostinguda.
Contacte a la teva localitat amb el telèfon núm. 666 666 666. Per adherir-se a la Campanya: No65hores@moviments.net informació a la web:
TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIO CONTRA EL G-20 EN BARCELONA EL 28/3/09, 17,30h Pça.........................